De complir a adherir-se: un canvi de paradigma en la terminologia mèdica

Els termes adhesió, no-adhesió, adherent i no-adherent han estat aprovats recentment pel Consell Supervisor del TERMCAT com a equivalents catalans de adherence, non-adherence, adherent i non-adherent. Més enllà d’un simple canvi terminològic, aquestes formes reflecteixen una nova manera d’entendre la relació entre pacient i professional sanitari, basada en la participació activa i en l’acord terapèutic.

La terminologia mèdica evoluciona al ritme dels canvis conceptuals de la pràctica clínica. És el cas dels termes anglesos adherence i non-adherence, que han anat substituint progressivament compliance i non-compliance en la bibliografia especialitzada. El Consell Supervisor del TERMCAT acaba d’aprovar les formes catalanes adhesió, no-adhesió, adherent i no-adherent per a designar aquests conceptes en el marc del model actual de relació entre pacient i professional sanitari.

Durant anys, en l’àmbit de la salut es va utilitzar el terme anglès compliance per a referir-se al grau en què un pacient seguia les indicacions del professional sanitari. En català, s’havia aprovat l’any 2004 la forma compliment, juntament amb incompliment, complidor i no-complidor. Aquest model, però, responia a una concepció més aviat paternalista de la relació clínica: el pacient hi tenia un paper passiu i es limitava a “complir” les instruccions prescrites.

En les darreres dècades, aquest enfocament ha anat quedant superat progressivament. Els textos especialitzats i els organismes internacionals de salut han anat adoptant de manera generalitzada els termes adherence i non-adherence, que reflecteixen una nova manera d’entendre el tractament: el pacient hi participa activament i el pla terapèutic es concep com el resultat d’un acord amb el professional sanitari.

D’acord amb aquest canvi de paradigma, el Consell Supervisor ha revisat recentment aquest conjunt terminològic i ha aprovat les formes adhesió i no-adhesió com a equivalents catalans de adherence i non-adherence, respectivament. S’entén adhesió com el ‘grau en què el comportament d’un pacient al llarg del temps s’ajusta al pla terapèutic acordat amb el professional sanitari’, i no-adhesió, com el contrari, el ‘grau en què el comportament del pacient es desvia d’aquest pla terapèutic acordat’. Aquests conceptes inclouen no tan sols el seguiment dels tractaments farmacològics, sinó també l’adopció de canvis d’estil de vida, pautes alimentàries o mesures d’higiene, entre altres aspectes.

La tria de adhesió (i no-adhesió) no ha estat casual. En català, la forma adherència és avui molt estesa en textos mèdics, clarament influïda per l’anglès adherence. Tot i això, es considera preferible adhesió, perquè és una forma més adequada per a expressar la idea de vinculació voluntària a un tractament o a un acord terapèutic. En català, adherència remet sobretot a la unió física entre superfícies o teixits, sentit molt habitual també en medicina.

Cal dir, malgrat tot, que la forma adhesió tampoc no és completament aliena a la influència de l’anglès. Si el concepte s’hagués hagut de denominar espontàniament en català, probablement s’haurien pogut considerar formes com ara compromís, vinculació o fidelitat, més naturals. Tanmateix, la consolidació internacional del model conceptual associat a adherence i la força de la metàfora d’“adherir-se” han fet aconsellable mantenir una solució pròxima a les denominacions utilitzades en la resta de llengües.

Pel que fa a la denominació dels pacients, s’han aprovat les formes adherent i no-adherent (adherent patient i non-adherent patient, en anglès). Aquestes formes substitueixen complidor i no-complidor, associades igualment al model conceptual més antic.

Les noves denominacions segueixen el paral·lelisme de les solucions adoptades en altres llengües romàniques, com ara el castellà (adhesión, no adhesión) o el francès (adhésion, non-adhésion), i contribueixen a consolidar en català una terminologia coherent amb la pràctica clínica actual i amb el paper central del pacient en la gestió del tractament.

Podeu consultar les fitxes terminològiques completes a la Neoloteca, el diccionari en línia que conté tots els neologismes tècnics i científics normalitzats en català pel Consell Supervisor.

Autora: Dolors Montes – TERMCAT, Centre de Terminologia

Deixa un comentari