“El fetge gras pot provocar una falsa seguretat en els pacients durant molts anys, perquè no tenen cap mena de símptoma. En el moment del diagnòstic, una quarta part ja tenen algun grau de fibrosi hepàtica”

“La bona notícia és que, en ser una malaltia lenta, des que es comença a formar el greix al fetge fins que s’arriba a fases finals, poden passar dècades. Si actuem de forma precoç, podem prevenir-la”

“Els pacients amb fetge gras tenen un risc més elevat d’esdeveniments cardiovasculars, infarts, ictus i càncers extrahepàtics”

“Tant per ala prevenció com per al tractament, és important portar un estil de vida saludable. La malaltia és reversible si es detecta precoçment”

Lídia Canillas (Barcelona, 1991) és digestòloga especialista en hepatologia i metgessa adjunta del Servei de l’Aparell Digestiu de l’Hospital del Mar de Barcelona. La doctora Canillas ens explica què és l’esteatosi hepàtica, coneguda popularment com la malaltia del fetge gras, i per què és tan important fer-ne prevenció. Es tracta d’una malaltia poc coneguda que avança de manera silenciosa sense presentar símptomes, és per això que la metgessa fa èmfasi en la importància de donar-la a conèixer i de fer-ne prevenció amb un estil de vida actiu i saludable. Ella mateixa ha participat en diferents sessions divulgatives a la població.

Tot i ser una malaltia tan freqüent com la diabetis o la hipertensió, la població no coneix gaire l’existència del fetge gras. Per què?

És cert que el fetge gras és menys conegut que els seus factors predisponents, com l’obesitat o la diabetis. Per això creiem que és molt important fer-ne divulgació i fer palesa la seva existència. A la Societat Catalana de Digestologia tenim un grup de treball multidisciplinari format per diferents especialistes, com ara hepatòlegs, endocrinòlegs, metges de família, pediatres, etc. Darrerament, ens hem marcat l’objectiu de divulgar la malaltia de diferents maneres. Per exemple, pel Dia Mundial del fetge gras, vam fer diferents activitats arreu del territori. A escala local, per exemple, hem fet xerrades a casals del barri. És molt important difondre la malaltia perquè és una malaltia silenciosa, però potencialment greu. Pot provocar una falsa seguretat en els pacients durant molts anys, perquè no tenen cap mena de símptoma, però, en el moment del diagnòstic, una quarta part ja tenen algun grau de fibrosi. Entre el 5% i el 6%, poden arribar a un grau de fibrosi avançada o cirrosi. És important que es conegui perquè no és només una malaltia del fetge, sinó que és un símptoma d’una malaltia metabòlica de tot l’organisme.

Què implica això exactament?

Els pacients que tenen fetge gras també acumulen aquest greix a altres parts del cos. De fet, sabem que els pacients amb fetge gras tenen un risc més elevat d’esdeveniments cardiovasculars, infarts, ictus i càncers extrahepàtics, de fora del fetge. De fet, aquesta és la principal causa de mortalitat en aquests pacients. És molt important que coneguem la malaltia perquè és molt freqüent: ens estem acostant a una de cada tres persones. Si ho dimensionem al territori català, vol dir que la pateixen més de dos milions de persones. I, si no actuem, això augmentarà en els pròxims anys. La bona notícia és que és una malaltia amb una progressió molt lenta i, per tant, hi ha temps d’actuar sobre aquesta evolució si ho fem de manera precoç.

Què li passa al nostre fetge quan patim esteatosi hepàtica? Com s’alteren les seves funcions?

El fetge és un òrgan molt important que fa moltes funcions, com ara agafar els nutrients que provenen dels aliments i emmagatzemar l’energia que després distribueix per poder dur a terme la nostra activitat física del dia a dia. També produeix bilis i ajuda a digerir els greixos i genera proteïnes que ajuden a la coagulació de la sang. A més, ajuda a eliminar toxines i fàrmacs. Quan parlem de fetge gras parlem d’un fetge que ha acumulat triglicèrids a les seves cèl·lules, bàsicament, per dues causes: el consum perjudicial d’alcohol i la síndrome metabòlica, que són el conjunt de factors cardiovasculars, com el sobrepès, l’obesitat centreabdominal, la diabetis, la hipertensió, l’augment de triglicèrids en sang i la disminució del colesterol HDL, que és el que coneixem com a ‘colesterol bo’ i que ens ajuda a protegir les nostres artèries. Els pacients poden presentar una causa o totes dues alhora. En funció de quina causa és més predominant, parlem d’una malaltia purament metabòlica o no.

De fet, tradicionalment, el fetge gras s’havia associat molt al consum d’alcohol, però ara sabem que no és només això.

De fet, nosaltres li hem anat canviant la nomenclatura per aquest motiu. Fa anys, li dèiem malaltia per fetge gras no alcohòlica. Des del 2024, la nomenclatura ha anat canviant i és una entitat pròpia de malaltia amb un origen propi, que és la síndrome metabòlica.

Què es pot fer per detectar la malaltia a temps?

Avui en dia, el que és important i fàcil és detectar el fetge gras. Es pot detectar a partir d’una alteració analítica subtil o d’una prova d’imatge realitzada per algun altre motiu, com pot ser un còlic nefrític o hepàtic. El que és important és establir el grau de fibrosi, perquè això és el que marcarà el pronòstic. Sabem la manera de detectar-ho i establir aquest grau de malaltia a partir de proves no invasives i de forma seqüencial. Comencem fent una prova serològica rutinària i, mitjançant una fórmula matemàtica, es calcula el valor de fibrosi. En funció d’aquest valor, establim un grup de pacients que tenen fetge gras, però que tenen una baixa probabilitat de tenir una malaltia avançada i un esdeveniment a curt termini. Aquests pacients requereixen un seguiment d’atenció primària i de prevenció de progressió de la malaltia. Aquells pacients amb un valor mitjà o elevat, requereixen una segona prova no invasiva que avalua la rigidesa del fetge. En fases més avançades de la malaltia, el fetge és més rígid i dur i això s’ha relacionat amb tenir esdeveniments de la malaltia. Sovint, aquestes dues proves ja són suficients per veure quin és el grau de la malaltia. Rarament, a dia d’avui, necessitem una intervenció amb una biòpsia hepàtica.

Quin és el tractament, tant si estem en una fase inicial o avançada? El fetge gras és reversible?

És important entendre que és una malaltia lenta. Des que es comença a formar el greix fins que s’arriben a fases finals, poden passar dècades, fins i tot trenta o quaranta anys. Durant aquesta fase, podem intervenir. En fases inicials, amb poques cicatrius, la malaltia és reversible, per això és tan important detectar-la precoçment. L’abordatge és el mateix tant al principi com al final de l’evolució de la malaltia. El tractament és com una piràmide: la base s’ha de fer en totes les etapes. El primer pilar és un estil de vida saludable i això incideix tant en la prevenció com en el tractament de la malaltia.

La majoria sabem què es un estil de vida saludable… teòricament.

Un estil de vida saludable vol dir fer una dieta mediterrània, que es pugui mantenir a llarg termini, rica en fruites, verdures i fibra i baixa en sucres i greixos no saludables. I acompanyar-ho d’una activitat física regular adaptada a les possibilitats de cadascú, tant de força com de resistència. Independentment de si tenim sobrepès o no, seguir aquests hàbits de vida saludables prevenen la malaltia i n’eviten la progressió. Una pèrdua de pes del 5% s’ha relacionat amb millorar el greix pròpiament dit; entre el 7% i el 10% millora la inflamació de la malaltia i ja en nivells de més del 10% de pèrdua de pes, hi ha capacitat de disminuir la cicatriu que es forma al fetge en fases inicials. L’altra part del tractament és tractar la comorbiditat que ha portat fins a la malaltia: l’obesitat, la hipertensió, la diabetis o el colesterol.

I l’alcohol, totalment prohibit?

Res d’alcohol. L’alcohol perpetua la malaltia i jo recomano, tal com diuen les guies, consum d’alcohol zero.

En els casos més avançats, que és al voltant d’un 5%, hi ha tractament?

Fins ara hem tingut un desert de tractaments. Sí que és cert que, en fases molt avançades, amb una cirrosi establerta, fem un seguiment per prevenir la descompensació i tenim algun fàrmac per prevenir-ho, independentment de la causa de la malaltia hepàtica, i també fem un cribratge de càncer de fetge. Fins ara no teníem fàrmacs específics per al fetge gras d’origen metabòlic dirigits al fetge pròpiament dit, amb una indicació per a la malaltia hepàtica. Això darrerament ha canviat. L’any passat es van publicar dos estudis que demostren, per primera vegada, resultats positius de dos fàrmacs pel que fa a una disminució del greix, de la inflamació i de la cicatriu. Un d’ells és bastant conegut, la semaglutida…

Indicat per a diabetis i obesitat…

Sí, la semaglutida ha mostrat benefici no només en les seves indicacions inicials, per a la diabetis i l’obesitat, sinó també per al fetge gras. També hi ha un altre fàrmac, que és el resmetirom, que actua en el metabolisme dels lípids dins del fetge. Aquestes són les primeres dades de què disposem i els tractaments han estat aprovats per les agències reguladores d’acord amb aquests primers resultats de millora històlogica de la malaltia, a l’espera de resultats a llarg termini que provin el seu benefici per a la prevenció d’esdeveniments hepàtics. Veurem si s’aconseguirà també una disminució d’aquests  esdeveniments. Serà important que la població entengui que no tothom haurà de rebre aquests fàrmacs, sinó que la indicació serà per a aquells pacients que hagin estat avaluats a l’estudi, que són els que tenen risc de desenvolupar complicacions, és a dir, aquells que tinguin inflamació o cicatrius de grau dos o tres. De moment, en fases de cirrosi, no tenim cap tractament amb resultats positius, però hi ha estudis en marxa.