“Les persones amb una bona salut espiritual són les que acostumen a sobreviure en situacions extremes”

“Volem valorar com influeix la maduresa espiritual de les tripulants d’Hypatia III en els objectius de les diferents missions que s’hi duran a terme”

“M’encarrego dels protocols de seguretat: com es connectarà la tripulació amb un centre sanitari o com es farà l’assistència en remot, per exemple. El centre sanitari més proper és a quatre hores de distància en avioneta”

Marta Milà (Vilafranca del Penedès, 1976) és metgessa especialista en Medicina Nuclear i treballa com a gerent de la Regió Sanitària Camp de Tarragona del Catsalut. També és llicenciada en Dret i membre de la Càtedra de Salut Espiritual i Humanització de la Universitat de Barcelona (UB) i la Fundació Sanitària de Mollet (FSM). Actualment, participa com a assessora i tripulant en reserva de la missió anàloga a Mart Hypatia III. Es tracta d’una campanya científica impulsada per l’associació de recerca espacial Hypatia Mars i liderada íntegrament per dones. En el marc d’aquesta iniciativa, l’estiu del 2027, un grup de dones durà a terme una expedició a l’Àrtic per simular les condicions de futures missions d’exploració al planeta vermell.

Què és Hypatia Mars?

Hypatia és una associació de dones que té com a principal objectiu promoure les ciències, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques (STEM, per les seves sigles en anglès) entre les nenes i, actualment, també hi incorpora l’art. Es dedica a fer missions anàlogues, és a dir, missions que simulen en diferents espais de la Terra com podria ser un viatge a Mart o a la Lluna i quines dificultats hi hauria. També com seria viure en situacions extremes al nostre planeta, arran del canvi climàtic. Ja se n’han fet dues, d’aquestes missions, en tots dos casos, simulant Mart. L’associació es va fundar a partir de l’experiència d’una de les fundadores en una missió anàloga, on va veure que, en aquestes missions, la presència de la dona era molt important perquè hi havia una baixa representació femenina. És una iniciativa molt vinculada amb l’àmbit de la recerca, però també té l’objectiu de difondre i promoure el paper de la dona, mostrant a les nenes i joves que poden fer qualsevol mena de feina, com pot ser una enginyeria aeronàutica o formar part de la tripulació d’una missió espacial.

Com has acabat formant part d’aquest projecte?

El contacte va ser bastant per casualitat. Coneixia Hypatia Mars per una coneguda i ella em va dir que buscaven una referent perquè els ajudés en l’àmbit de la seguretat i els protocols de salut. El meu perfil sanitari els encaixava perquè, com a metgessa nuclear, tinc experiència en el muntatge de protocols de seguretat i prevenció i la meva tasca actual hi està molt relacionada. Però, sobretot, el que va tenir més pes va ser la meva col·laboració amb la Càtedra de Salut Espiritual i Humanització de la UB i la FSM. Vaig presentar el projecte Hypatia a la Càtedra i vam veure que, en aquest tipus de missions, experiments o simulacions, on hi ha un grup reduït de persones en un lloc extrem, la dimensió humana de la salut espiritual pot arribar a ser molt important. Com que no s’havia fet mai, vam trobar molt interessant explorar la salut espiritual en una recerca d’aquest tipus. De fet, entre els membres de la tripulació que aquest any ha anat a fer un tomb a la Lluna, es veia molt bé com els valors i la salut espiritual ajudaven a assolir l’objectiu de la missió. En relació amb aquests grups, sovint es parla molt de la part psicoemocional, però no tant de l’espiritual. Segurament aquest experiment i d’altres que es puguin fer més endavant ens ajudaran a veure quins protocols s’haurien de seguir en aquest sentit. Creiem que aquest equilibri pot ajudar a escala individual i grupal.

A títol personal, què et va impulsar a embarcar-te en la missió?

Personalment, el projecte em va semblar molt interessant. A més, Hypatia es basa en la rigorositat. De fet, està avalat a escala nacional i internacional. L’equip és impressionant i també la seva formació, vocació, empenta i tota aquesta tasca divulgativa que fan. Per a les nenes i noies és molt important saber que poden fer qualsevol cosa. De fet, seran la primera tripulació només de dones que va a l’Àrtic a fer aquest tipus de missió. La tasca que fan també és d’una riquesa personal i social molt gran.

Quin és el teu paper a la missió Hypatia III?

A les missions Hypatia, t’hi pots presentar de dues maneres: com a membre de la tripulació o presentant un projecte de recerca. Aleshores, decideixen quines dones en seran les tripulants i suplents i quins projectes es faran durant aquella missió. Nosaltres vam presentar candidatura per a les dues coses. Era una oportunitat pel tema de la salut espiritual. La Càtedra hi va estar molt interessada i vam presentar un projecte de recerca, del qual també formo part. Però també he tingut la sort d’aconseguir entrar a la missió com a assessora i membre de tripulació en reserva.

Què hi fas com a assessora i tripulant en reserva?

La tripulació m’està expressant quines són les seves necessitats i les estic estudiant. Sobretot, m’encarrego dels protocols de seguretat: com es connectarà la tripulació amb un centre sanitari d’aquí o com es farà l’assistència en remot si hi ha un dubte, per exemple. L’accés al centre sanitari més proper és a quatre hores de distància en avioneta i, com que són a l’Àrtic, pot ser que, a causa del temps, no puguin volar. Per tant, és molt important minimitzar els riscos. Estem en fase d’anàlisi, mirant quins són els riscos i les necessitats. En aquesta missió, cal tenir tot un equip sanitari al darrere. Es farà a les tripulants una avaluació i una formació prèvia en primers auxilis i altres temes. La Flashline Mars Arctic Research Station (FMARS) ja té uns protocols que hem d’establir i el Canadà també té la seva pròpia normativa. Estem intentant muntar el protocol per tenir un contacte directe amb Catalunya i ho hem de fer simulant que la tripulació està realment a Mart, és a dir, amb delay.

Quins creus que són els principals reptes amb què es poden trobar les tripulants que vagin a aquesta missió?

Les anteriors missions es van fer al desert de Utah i el que reportaven sovint a l’informe de seguretat de l’estació eren accidents de quatre per quatre quan havien de sortir a fer les simulacions. També hi havia cremades pel sol, talls i baixades de sucre. Segurament, a l’Àrtic, ens hi trobarem coses similars. Pot haver-hi cremades pel reflex de la neu o algun tema de fred. També ferides. Crec que anirà per aquí, perquè són tot dones sanes i entrenades..

En què consisteix la recerca que heu presentat des de la Càtedra?

Volem valorar com la maduresa de les tripulants en l’àmbit de la salut espiritual pot influir o no als objectius de les diferents missions que es duran a terme. Si t’has d’entrenar física, psicològica i emocionalment per anar a una missió espacial, creiem que també t’hauries d’entrenar espiritualment. S’ha vist que les persones que tenen més salut espiritual són les que solen sobreviure en situacions extremes. Això es va veure als camps de concentració nazi, per exemple. El nostre estudi serà molt descriptiu, perquè és una recerca que no s’ha fet mai, el grup és petit i és poc temps. Però serà una mena de preliminar. Ens interessa començar així i, de mica en mica, en pròximes missions o en estudis més grans, anar objectivant com d’important és la salut espiritual. Fins i tot, podríem acabar donant propostes d’entrenament en aquest camp per assegurar que aquest vessant de la dimensió humana també està equilibrat i potenciat en aquest tipus de missions. Al final, elles hi estaran dues setmanes, però, si algú se’n va a Mart, serà més temps.

Distingeixes psicologia i emocionalitat d’espiritualitat. On rau la diferència?

L’espiritualitat està més lligada als valors, a allò que realment incorpora la persona i a les seves motivacions. No tant al propòsit, perquè el propòsit de vida pot canviar. Parlem d’aquell àmbit que estructura realment la persona: els seus valors, els seus principis i allò que la mou. Sovint es parla de salut mental, però, en realitat, estem parlant de salut emocional. I, quan parlem d’espiritualitat, no ens referim a la religió, sinó als valors i a la part interior de les persones, a allò que les impulsa. Aquesta és la part que moltes vegades ens ajuda a tirar endavant. Per exemple, què fa que persones com Nelson Mandela, després de passar tants anys a la presó, en surtin amb tanta força? És realment només una qüestió de psicologia o d’emocions? Jo crec que també hi ha aquest pilar espiritual. Les persones són multidimensionals i ens estem focalitzant en la salut i la dimensió holística de la persona. Els valors, com a impuls, com a motor d’energia de vida, o el que de vegades es diu propòsit … tot això també afecta la nostra salut. Moltes vegades aquesta tristor o falta d’energia ve d’aquí, perquè potser estàs en una feina que no encaixa amb els teus valors, per exemple.

Ets metgessa, però tens un perfil molt eclèctic. D’on et ve aquest interès pel vessant més humanístic?

Des dels set anys que tenia clar que volia ser metgessa. No em preguntis per què, perquè, a la família, no n’hi ha cap, però ho tenia molt clar. A més, era més de ciències que de lletres, així que ja m’estava bé. Vaig escollir Medicina Nuclear per la situació de vida que tenia, però va ser un gran descobriment, perquè em va permetre veure la part més matemàtica i física de la medicina. A més, des de petita tinc gravada una frase que deia la meva àvia: “A l’hospital, no m’hi porteu”. Ella tenia molt clar que es volia morir a casa i així va ser. Va morir quan jo tenia divuit anys i això se’m va quedar. També m’interessava molt entendre la part de la gestió, és a dir, com traslladar als gestors tot allò que és necessari per al pacient. Per això, vaig formar-me en gestió. Paral·lelament, hi havia un altre tema que sempre m’havia agradat molt, que era el dret, i vaig començar a estudiar la carrera. Perquè, a més, a dret, també treballes la bioètica i l’humanisme. Però el xip em va canviar sobretot quan va arribar la pandèmia i la postpandèmia.

Per què?

Perquè m’arribaven casos de gent que no volia morir a l’hospital i em vaig adonar que realment hi havia una part humana que ens havíem deixat pel camí. Va coincidir que estava fent el màster de gestió de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) i vaig muntar el meu projecte al voltant de la creació d’una eina de qualitat per valorar la humanització en qualsevol centre de salut, Humanity4Health. Aleshores es va començar a muntar la Càtedra de Salut Espiritual i Humanització i em van cridar. Tots els projectes que portem a terme a la Regió Sanitària Camp de Tarragona incorporen el fet de posar el pacient i el professional al centre. Perquè pots gestionar molt bé, però, si afegeixes aquest factor, els resultats seran millors. Al final, la majoria dels que estudiem medicina hem tingut la vocació d’ajudar les persones i de contribuir a fer una societat una mica millor. Aquest conjunt de coses és el que pot ajudar a transformar el sector de salut, que en té la necessitat. La vinculació entre la medicina i la humanitat és el que ens permet enfocar-nos en la persona, respondre realment a les seves necessitats i tenir una visió holística que va més enllà de la malaltia i de la física, que és el que hem estudiat fins ara. La salut va molt més enllà de tot això i el que realment ens ha de motivar és mantenir-la.

Què t’està aportant participar en un projecte com Hypatia Mars?

És molt enriquidor, perquè estic en connexió amb un món totalment diferent del meu. Mai havia estat en contacte amb l’àmbit aeroespacial. A més, estic en contacte amb dones molt potents, amb valors compartits i una energia que dona esperança. Tot i les males notícies que ens arriben cada dia, hi ha persones amb aquesta visió social i amb ganes d’aportar coses, persones amb compromís amb el planeta i amb el paper de la dona en les generacions futures. Per mi, posar aquest granet de sorra és una oportunitat d’aprendre, de conèixer i d’enriquir-me. Aportaré el que bonament pugui a aquesta generació més jove que jo.