Dra. Roser Garcia Guasch, voluntària amb delinqüents sexuals: “Per greu que ens sembli un delicte, tothom té el dret a ser ajudat”

La Dra. Roser Garcia Guasch dedica part del seu temps lliure al voluntariat penitenciari. Forma part dels Cercles de Suport i Responsabilitat –  CerclesCat, un programa d’integració social que treballa específicament amb delinqüents sexuals que es troben en el moment previ a la llibertat definitiva. Els voluntaris treballen assessorats per professionalsi observen i acompanyen els presos per facilitar la seva reinserció social i prevenir la reincidència.

Roser Garcia Guasch

CerclesCat és un programa impulsat pel Departament de Justícia i gestionat per la Fundació Salut i Comunitat. Va néixer al Canadà l’any1998 i s’ha anat estenent per Europa. A Catalunya, es va implementar l’any 2013 i fins avui dia, 21 presos s’hi han pogut acollir. El programa funciona a través de cercles construïts per capes, com una ceba. El reclús és el Membre Central (aquest és el nom que rep durant l’experiència) i al seu voltant es crea un Cercle amb voluntaris que l’acompanyaran durant el temps que dura el programa. Al voltant d’aquest se’n crea un altre format per professionals que donen suport i assessorament als voluntaris i que avaluen el desenvolupament global i l’estat del reclús.

Quan el pres aconsegueix la llibertat, el programa no s’atura. Escull un dels voluntaris que l’han seguit perquè sigui el seu mentor i continuï amb ell una mica més de temps. Garcia-Guasch ha format part de dos Cercles com a voluntària i n’ha estat la mentora d’un.

Continua la lectura de “Dra. Roser Garcia Guasch, voluntària amb delinqüents sexuals: “Per greu que ens sembli un delicte, tothom té el dret a ser ajudat””

L’experiència del sistema integral de salut de Goundi, al Txad

WhatsApp Image 2019-02-13 at 18.01.47 (3)

Francesc Cortadellas és capellà jesuïta i porta més de 50 anys al Txad, un dels quatre països més pobres del planeta. Fa gairebé tres dècades que lidera un projecte de salut a la localitat de Goundi, que consta d’un hospital i 9 centres de salut, on s’atenen més de 90.000 persones a l’any.

Continua la lectura de “L’experiència del sistema integral de salut de Goundi, al Txad”

Dra. Estébanez: “Estem donant eines perquè les persones de les comunitats rurals puguin desenvolupar el seu camí cap a l’autonomia”

mestebanez_blog.jpgLa doctora María Estébanez fa quatre mesos que es va instal·lar a la serra de Chiapas (Mèxic) per treballar com a metgessa psiquiatra amb l’ONG Partners in Health (Compañeros en Salud a Mèxic). La seva relació amb el món de la cooperació va començar uns anys enrere, mentre feia la residència a l’Hospital de Sant Pau. Va viatjar a Gàmbia en tres ocasions, tot i que les experiències viscudes la van deixar amb ganes de tornar a treballar sobre el terreny d’una manera més acurada i dilatada en el temps. Gràcies a la beca Bada (que atorga l’Àrea de Cooperació del Col·legi) podrà allargar la seva estada a Chiapas tot un any i portar a terme un projecte que deixi empremta en les comunitats rurals de l’estat.

Continua la lectura de “Dra. Estébanez: “Estem donant eines perquè les persones de les comunitats rurals puguin desenvolupar el seu camí cap a l’autonomia””

Lluitar contra malalties desateses. L’exemple del pian

Abans del descobriment dels antibiòtics i de les vacunes, el nostre món estava envoltat de malalties incurables i moltes vegades mortals. Avui, gràcies a l’avenç de la medicina, al nostre entorn rarament emmalaltim i morim de malalties infeccioses. Però hi ha un altre món on la gent continua patint per aquestes malalties.

Països amb pocs recursos, sovint en zones aïllades, on la gent no té accés al sistema de salut o a l’educació per mantenir unes mesures d’higiene apropiades, ni diners per comprar medicaments.

Imatge cedida per ISGlobal

Continua la lectura de “Lluitar contra malalties desateses. L’exemple del pian”

Cooperació i salut internacional: lliurament de les Beques Bada 2018

cooperacio

L’Àrea de Cooperació del Col·legi ha donat a conèixer el nom dels 12 professionals de la Medicina que gaudiran d’una Beca “Dr. José Luis Bada” per formar-se en cooperació i salut internacional. Com ja sabeu, l’objectiu d’aquestes beques és donar suport econòmic a tots aquells metges i metgesses que volen cursar estudis de postgrau relacionats amb la cooperació internacional o fer estades formatives en el terreny.

Continua la lectura de “Cooperació i salut internacional: lliurament de les Beques Bada 2018”

Ja tenim el cartell de la 4a edició de Mediconcert!

cap-mediconcert2018

Arriba la quarta edició de Mediconcert! Dijous 7 de juny ens trobarem a la Sala Luz de Gas de Barcelona per gaudir d’una gran nit de música i solidaritat. Les tres bandes que ens acompanyaran són 4tasec, D.O. i d-ContraBand, cadascuna de les quals compta amb un integrant metge. A continuació, us les presentem:

Continua la lectura de “Ja tenim el cartell de la 4a edició de Mediconcert!”

Una experiència de solidaritat transformadora al costat dels refugiats

acuba

El Dr. Àlex Cuba va arribar fa poc d’Atenes, on va estar col·laborant com a metge i odontòleg amb dues ONG’s en l’atenció als refugiats. Durant dues setmanes va poder veure i viure el dia a dia dels milers de persones que són a Grècia a l’espera de poder reprendre la seva vida en un altre país, lluny de la guerra i la foscor.

Continua la lectura de “Una experiència de solidaritat transformadora al costat dels refugiats”

Una aliança per la salut planetària

planetary-health
                         The Lancet

El canvi climàtic és una realitat i els seus efectes s’estan fent notar en gairebé totes les esferes del nostre dia a dia. La salut no n’és l’excepció. Josep M. Antó, director científic d’ISGlobal, i Tomàs Molina, cap de Metereologia de Televisió de Catalunya, van reflexionar sobre les repercussions del canvi climàtic en la salut en l’acte de lliurament de les XIV Beques “Dr. José Luis Bada”, celebrat el desembre passat a la seu del Col·legi.

Continua la lectura de “Una aliança per la salut planetària”

Dra. Bocanegra: “La malaltia i la pobresa tenen una relació molt potent i circular: l’una provoca l’altra”

bocanegraLa Dra. Cristina Bocanegra acaba d’arribar del Brasil. Ha passat quatre mesos a la Fundaçao Oswaldo Cruz “Fiocruz”, on ha pogut aprofundir els seus coneixements en malalties tropicals. Aquesta estada formativa, que ha realitzat gràcies a una Beca “Dr. José Luis Bada”, se suma a la seva llarga llista d’experiències en cooperació. Combina la feina a la Unitat de Medicina Tropical i Salut Internacional de l’Hospital Vall d’Hebron amb altres projectes de salut internacional que desenvolupa el mateix hospital. Per això viatja sovint a Angola, on fa recerca i treballa sobre el terreny per conèixer de més a prop els efectes de malalties com l’esquitosomiasi i millorar la qualitat de vida d’aquells que les pateixen.

Continua la lectura de “Dra. Bocanegra: “La malaltia i la pobresa tenen una relació molt potent i circular: l’una provoca l’altra””

Pacient sense sostre i amb alcoholisme. La rehabilitació és possible

L’Associació Rauxa està cercant metges per ajudar persones sense llar a superar la dependència a l’alcohol

L’alcohol és la droga que més repercussió orgànica i social provoca.  S’estima que a Europa hi ha 23 milions de persones que en pateixen dependència. El consum anual d’alcohol per càpita a Europa és de 9,1 litres i, a casa nostra, el superem. A l’Estat espanyol se’n consumeixen 9,9 litres a l’any per càpita. Les dades són preocupants. Durant el 2016, a Catalunya, el consum de begudes alcohòliques va ser la causa de la meitat dels inicis de tractaments per drogodependències (45,26%) i l’alcohol va ser la droga que va generar més atencions (86%) al Servei d’Emergències Mèdiques (SEM), segons dades del Departament de Salut.

El consum d’alcohol està relacionat amb més de 200 malalties i lesions, com la cirrosi o la síndrome alcohòlica fetal; amb més vulnerabilitat respecte a determinats càncers, i també infeccions, com la tuberculosi o el VIH. A banda de les conseqüències en la salut, també n’hi ha de socials. Les persones amb alcoholisme tenen un risc molt elevat de perdre les seves relacions afectives i familiars i sovint corren el risc de quedar-se sense un lloc on viure. Continua la lectura de “Pacient sense sostre i amb alcoholisme. La rehabilitació és possible”