La Dra. Roser Garcia Guasch dedica part del seu temps lliure al voluntariat penitenciari. Forma part dels Cercles de Suport i Responsabilitat –  CerclesCat, un programa d’integració social que treballa específicament amb delinqüents sexuals que es troben en el moment previ a la llibertat definitiva. Els voluntaris treballen assessorats per professionalsi observen i acompanyen els presos per facilitar la seva reinserció social i prevenir la reincidència.

CerclesCat és un programa impulsat pel Departament de Justícia i gestionat per la Fundació Salut i Comunitat. Va néixer al Canadà l’any1998 i s’ha anat estenent per Europa. A Catalunya, es va implementar l’any 2013 i fins avui dia, 21 presos s’hi han pogut acollir. El programa funciona a través de cercles construïts per capes, com una ceba. El reclús és el Membre Central (aquest és el nom que rep durant l’experiència) i al seu voltant es crea un Cercle amb voluntaris que l’acompanyaran durant el temps que dura el programa. Al voltant d’aquest se’n crea un altre format per professionals que donen suport i assessorament als voluntaris i que avaluen el desenvolupament global i l’estat del reclús.

Quan el pres aconsegueix la llibertat, el programa no s’atura. Escull un dels voluntaris que l’han seguit perquè sigui el seu mentor i continuï amb ell una mica més de temps. Garcia-Guasch ha format part de dos Cercles com a voluntària i n’ha estat la mentora d’un.

Què és el programa CerclesCat?  

CerclesCat té dos principis bàsics: “No més víctimes” i “No secrets”. Aquesta és la base del seu funcionament. Ha d’haver-hi una relació de confiança entre el Membre Central i els voluntaris i voluntàries, i també entre tots nosaltres. Es crea un vincle amb el reclús i s’estableix una relació emocional que el fa sentir segur perquè veu que hi ha gent que es preocupa per ell. Senzillament parlem i li fem sentir que és algú. Acostumen a ser gent molt desvinculada de les relacions socials. Se senten molt sols, no tenen amics… Intentem ajudar-los a recuperar aficions que tenien o a trobar coses que els puguin interessar.

Com els pot ajudar el programa?

La funció del Cercle, de fet, pot ser molt variada. Recordo un cas en què ell era analfabet i el vam portar a un centre cívic on es va apuntar a un programa d’alfabetització. N’estava encantat! Nosaltres anem parlant amb ell i l’anem conduint amb la idea que es pugui valdre per ell sol i que creï la seva pròpia xarxa social. Nosaltres som un pont que l’ajuda a la reinserció a la societat.

Com accedeixen els presos al programa?

Els equips de tractaments dels centres penitenciaris escullen i proposen alguns presos determinats. La participació és voluntària. Evidentment, han de tenir voluntat de canvi. Un dels requisits és haver fet el programa SAC (Programa de tractament psicològic per al control de l’agressió sexual), un curs específic per a delictes sexuals que es fa dintre del sistema penitenciari.

Què aporta CercleCat a la societat?

Aquest programa aporta molta tranquil·litat a la societat. CercleCat treballa el “no més víctimes” i aquest és el seu objectiu principal, a banda d’ajudar-los a reinserir-se a la societat. Si la persona se sent segura i acceptada, el risc de reincidència és menor. Aquest risc és molt alt quan la persona està aïllada, ja se n’han vist casos. El que fem és que disminueixin les probabilitats de reincidència.

Com funcionen els Cercles?

Comencem per crear un vincle amb el membre central. El dia que ens coneixem, o durant les primeres sessions, ell ens ha d’explicar el delicte. Això ens dona peu a dir-li que rebutgem el que ha fet, però que no el rebutgem a ell com a persona. Aquest és, potser, el punt d’inflexió a través del qual nosaltres establim aquest vincle. Hi ha un Cercle inicial, que som nosaltres amb el membre central a dins.  La coordinació i tota la xarxa exterior (Justícia, serveis socials, l’equip de tractament de l’interior del centre penitenciari) fa d’embolcall. Les etapes van evolucionant. Un cop surten en llibertat definitiva o en tercer grau, els acompanyem. Al principi és un cop per setmana i hi participem cinc voluntaris i voluntàries amb la supervisió d’un coordinador, que estableix el vincle entre l’equip de tractament, els professionals del centre i el Departament de Justícia. Entre tots creem el Cercle. Es fan actes de cada sessió, de cada trobada i de cada trucada telefònica perquè ho vegi el coordinador i el Departament i analitzin els factors de risc que hi pugui haver. Quan el Cercle ja arriba al final, el membre central escull entre els voluntaris un mentor que el seguirà i acompanyarà durant sis mesos més. Jo vaig ser mentora del primer Cercle on vaig participar i ara estic en un segon.

Quins són els requisits per ser voluntari?

Cal ser major d’edat, tenir-ne ganes i t’has d’haver format. S’ha de fer un curs específic de CerclesCat i hi has de tenir el compromís de dedicar-hi certes hores a la setmana. El temps de durada de l’acompanyament acostuma de ser un any o any i mig, però depèn de com evoluciona cada Cercle.

Quina és la teva experiència personal?

Jo ja havia fet algun intent de fer voluntariat penitenciari, però quan em vaig jubilar, el 2014, vaig fer un curs i el setembre del 2015 vaig fer l’específic del programa CerclesCat i m’hi vaig incorporar.

“Encoratjo tots els metges, sobretot els que ja s’han jubilat, a què dediquin unes hores a fer aquest tipus d’acompanyament”

Què en treus d’aquesta l’experiència?

He de dir que n’he après molt. Per mi, era un món absolutament desconegut. Només coneixia els meus amics que havien estat a La Model com a presos polítics. Vaig viure la situació de la COPEL [la Coordinadora de Presos Españoles en Lucha que es va crear el 1977]. He aprés tot un món dins del servei penitenciari, que no es coneix fora. He vist uns grans professionals que formen els equips de tractament que treballen amb molta il·lusió. Això em feia pensar en la nostra situació [la dels metges]. Com els metges que treballàvem en condicions precàries, amb un mal sou i condicions molt difícils, i així i tot aguantàvem la medicina pública. Som els professionals els que hem aguantat les estructures sanitàries. A les presons, hi veig una cosa semblant. Són ells els que aguanten un sistema que realment necessita molts recursos que moltes vegades no tenen. També he après que a la nostra societat hi ha molta gent vulnerable amb risc d’exclusió social. Hi ha molta gent estigmatitzada. I també he après, que per greu que ens sembli el delicte que ha comés una persona, té tot el dret a ser ajudat i rehabilitat dintre la societat.

Com influeix al programa la teva experiència com a metge?

Els metges som un bon perfil per participar-hi com a voluntaris. A banda de la maduresa mental, també hi ha d’haver un cert equilibri emocional. Els metges estem molt acostumats a tractar amb desvalguts, amb gent desprotegida… Hem viscut moltes situacions límit amb gent que viu amb risc d’exclusió social. Dit això, penso que la pèrdua de llibertat és encara pitjor que la pèrdua de salut. Ho he rumiat moltes vegades. Qui perd la salut sempre és cuidat, en últim terme. És compadit i,  si més no, si està sol, sempre trobarà la mà d’un metge, d’una infermera, d’un auxiliar… d’un professional sanitari que l’ajudi. El que està a la presó, pel delicte que hagi comès, està marginat, exclòs i estigmatitzat. I se sent encara molt més sol que la persona malalta. Aquest és un col·lectiu molt vulnerable, al qual jo crec que ens hem de dedicar. Cal tenir en compte que estan a la societat. No és que se’ls hagi d’inserir. Hi són! Encoratjo tots els metges, sobretot els que ja s’han jubilat, a què dediquin unes hores a fer aquest tipus d’acompanyament. Servirà per a ells [els reclusos], per a la societat en general i també per a nosaltres mateixos, perquè ens enriqueix moltíssim.

 

• Si vols ser voluntari del programa CerclesCat, pots adreçar-te a la pàgina web del Departament de Justícia i sol·licitar-ne informació.