Abans del descobriment dels antibiòtics i de les vacunes, el nostre món estava envoltat de malalties incurables i moltes vegades mortals. Avui, gràcies a l’avenç de la medicina, al nostre entorn rarament emmalaltim i morim de malalties infeccioses. Però hi ha un altre món on la gent continua patint per aquestes malalties.

Països amb pocs recursos, sovint en zones aïllades, on la gent no té accés al sistema de salut o a l’educació per mantenir unes mesures d’higiene apropiades, ni diners per comprar medicaments.

El febrer de 2015 l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va publicar un llistat amb 17 malalties que afectaven els més pobres i que podien tenir una solució ràpida per a 2012. L’integraven malalties tropicals, amb una solució econòmica i que afectaven desproporcionadament a poblacions pobres i amb altes prevalences. Entre elles, hi havia la malaltia de Chagas, el dengue, la lepra o la ràbia. Així es va engegar una campanya per tractar-les i intentar eliminar-les al 2020.

En aquests anys, s’han aconseguit grans èxits. Per exemple, amb la tripanosomiasi africana (malaltia de la son), que es transmet per la mosca tse-tse i afecta 36 països de l’Àfrica Subsahariana. Segons dades de l’OMS, l’any 1998 se’n coneixien gairebé 40.000 casos i el 2016 només es va informar de 2.164 casos (la fita marcada per l’OMS era de 4.000). La davallada es considera espectacular.

L’exemple del pian

A Catalunya, s’ha fet moltíssim per les malalties desateses. La lluita contra el pian és, probablement, el cas més significatiu. En un primer moment, aquesta malaltia no formava part de l’horitzó 2020 de l’OMS. No formava part de la llista perquè no en complia tots els requisits. Calia disposar d’una solució de fàcil implantació. I això es va arribar a aconseguir gràcies a la constància i als extraordinaris resultats de la recerca del Dr. Oriol Mitjà, investigador d’ISGlobal, que va aconseguir que el pian formés part d’aquest projecte i que comptés amb finançament públic i privat per intentar eradicar-lo.

Per les seves fites, el Col·legi va convidar Mitjà a fer la conferència central de l’acte de lliurament de la XV edició dels Premis a l’Excel·lència Professional 2018, que reconeix els metges per la seva qualitat assistencials. Mitjà hi va explicar la seva cursa per esborrar el pian del planeta.

El pian és una malaltia tropical que produeix úlceres cutànies causades per bacteris i que està molt relacionada amb la pobresa.  A finals dels anys 60, es va fer una campanya massiva amb penicil·lina i es van reduir els casos en un 95%, però temps després la malaltia va ressorgir. El 2007, l’OMS va reiniciar els programes de control de la malaltia i l’any 2012 va donar-hi un nou impuls quan Oriol Mitjà i el seu equip científic van demostrar que, amb una sola dosi d’azitromicina, es podia curar el pian i, a més, per només 17 cèntims d’euro. “Vam començar la recerca i no ens valia una injecció. Havíem de descobrir una pastilla que es pogués donar per boca i que es pogués transportar fàcilment a la motxilla”, va explicar el doctor Mitjà. De fet, una de les dificultats més grans que plantegen les malalties tropicals és que els  tractaments han d’arribar a llocs de difícil accés.

Trobar un tractament era el primer desafiament. El segon era aconseguir diagnosticar la malaltia de manera ràpida i sobre el terreny.  Per fer-ho, el metge i el seu equip, van contactar amb diferents empreses desenvolupadores de tests diagnòstics als EUA. Finalment, van aconseguir “un test que es pot fer ràpidament i fàcil, en tan sols 10 minuts i en qualsevol lloc del món, sense necessitat d’un tècnic de laboratori, ni d’electricitat ni centrífug”, va celebrar Mitjà.

Després de les dues troballes, era el moment de desenvolupar una estratègia. Per monitorar la prevalença del bacteri causant del pian, Mitjà i el seu equip van viatjar fins a l’illa de Lihir (Papua Nova Guinea) i van dissenyar i aplicar una campanya de tractament massiu. Inicialment, hi havia quasi un 10% de la població afectada pel pian. Amb unes cobertures de tractament del 80%, es va aconseguir reduir-ne la prevalença fins el 0.3%.

Tot i estar-hi a prop, cal arribar al 0,00% per poder parlar de l’eradicació d’una malaltia. Ara, l’OMS ha començat a implementar campanyes de distribució massiva de l’azitromicina, tot i que s’haurà de fer front a dificultats tals com la possible resistència als antibiòtics, reservoris inesperats i/o infeccions remotes.

En paral·lel, tota la feina de l’equip a l’illa de Lihir va ser enregistrada per realitzar el documental “Where The Roads End” i així poden mostrar a tothom el problema de les malalties desateses. Mitjà insisteix que la comunicació “és vital perquè hi hagi consciència del problema. Sense això, no s’aconsegueixen fons públics ni privats per continuar lluitant”, va explicar.

Mitjà i el seu equip també van publicar articles científics a les revistes de major impacte. De fet, ”Science” va dedicar una de les seves portades a la recerca d’aquest equip científic.  “Volíem tenir tota l’evidència que ens permetés canviar el pensament mèdic i l’estratègia sanitària”, recorda Mitjà. La seva feina ja ha fet la volta al món.

Oriol Mitjà està marcat per la tenacitat i la il·lusió, característiques que defineixen els professionals excel·lents. El seu objectiu, ara per ara: “guarir aquestes criatures, que són pobres, perquè fer-ho és just i solidari”.