En articles anteriors, hem explicat les experiències dels doctors Rafael Pulido i Miquel Gras com a cirurgians durant la Guerra Civil Espanyola a través de les informacions que es poden extreure de la documentació que ells mateixos van elaborar i guardar.

Antoni Porta Escayola va néixer a Barcelona l’any 1909 i es va llicenciar en Medicina l’any 1935. El març del 1936 va guanyar una plaça de metge intern de cirurgia de l’Hospital Clínic. Durant la Guerra Civil va ser mobilitzat i va tenir moltes destinacions, tot i que va ser a l’Hospital del Soleràs (Lleida) on hi va passar més temps, del juliol fins al desembre de 1938.

Dr. Antoni Porta Escayola (1909-1961)

Porta ens ha deixat una trentena de documents que el seu fill, Antoni Porta Biosca, ha cedit. Molts són comunicacions oficials que donen testimoni d’alguns dels fets que van passar durant els primers dies després de l’alçament militar fallit (18 de juliol de 1936) i de la guerra en què va derivar.

Després del cop, els metges es van quedar durant uns dies a l’Hospital Clínic. Els interns van rebre l’ordre de mantenir-se en guàrdia permanent. Porta va conservar la carta amb aquestes instruccions, signada pel degà, Gregorio Vidal Cordana, catedràtic de pediatria i encarregat llavors dels equips de guàrdia. Amb data de 22 de juliol, la carta deia així: “En nombre del señor decano, jefe de los servicios de guardia, se le comunica que hasta recibir orden en contra, todos los internos deben estar en el hospital de guardia permanente”.

Carta on es demana als metges mantenir-se en guàrdia permanent després de l’alçament militar

La Batalla de l’Ebre va començar el 25 de juliol de l’any 1938 i fou més llarga de tota la Guerra (115 dies). En aquell moment, Porta estava destinat al Soleràs, on es van habilitar dos hospitals, un a Cal Seró i un altre a la casa parroquial, on es  va instal·lar l’Hospital de Sang. Dotze dies després que comencés la batalla Porta va rebre instruccions d’admetre al seu hospital els ferits que ja no cabien a la Cova de Santa Llúcia de la Bisbal del Falset: “Ruego se sirva admitir nuestros heridos debido que el hospital de la Bisbal de Falset se encuentra completamente lleno.” Amb aquest document, sabem que, a data de 6 d’agost del 1938, l’hospital de la Cova, equipat amb uns 80 llits, ja no podia assumir més ferits.

Instruccions per admetre a l’hospital els ferits que ja no cabien a la Cova de Santa Llúcia de la Bisbal del Falset

Entre els papers de Porta s’hi conserva un petit informe amb dades de les seves intervencions fetes entre el 7 i el 19 de novembre de 1938. Va fer una enumeració detallada i per dies de les intervencions i ho va relacionar també amb el nombre d’hores que havia passat d’ençà que es produïa la ferida i fins que es tractava el pacient. Porta va atendre 55 ferits, 18 dels quals van morir. D’aquells que va intervenir abans de les sis hores, en van sobreviure tots. Però quan passava un dia des de la ferida fins a la intervenció, la mortalitat arribava fins al 50%.

Informe del Dr. Porta amb dades de les seves intervencions fetes entre el 7 i el 19 de novembre de 1938

La sèrie que va enregistrar Porta és massa petita per treure conclusions estadístiques, però sí que ens permet veure la tendència. De tota manera, “tenint en compte la manca d’informació que tenim, totes aquestes dades són molt interessants i ens ajuden a entendre com funcionava tot”, afirma el doctor Carles Hervàs, metge i historiador que s’encarrega d’estudiar els seus documents

L’Arxiu Històric de les Ciències de la Salut, es va inaugurar l’any 1994 i està situat a Manresa. Disposa d’uns 35.000 volums, més de 20.000 dels quals estan catalogats i es poden oferir per consulta. L’Arxiu també custodia algunes  revistes, fotografies i documenta diversos procedents de donacions particulars, que conserven sempre el nom del professional que els ha donat.