Fa temps que l’atenció primària necessita un canvi de mirada, tant del sistema com dels seus professionals. Un dels reptes més importants és tornar a fer de metges! És a dir, dedicar el temps necessari als nostres pacients, tenir temps per investigar, ser proactius, fer prevenció i, sobretot, desburocratitzar les consultes.

Com sabem, una bona atenció primària és la base per a un bon funcionament de la sanitat, per tant, cal posar-la al seu nivell, formant professionals competents que adquireixin capacitats i competències que els permetin tractar amb seguretat tot tipus de demanda.

En aquest sentit, penso que la comunicació entre els professionals dels centres d’atenció primària i els de l’hospital és vital, que hem de mantenir un contacte estret per tal de coordinar-nos i oferir la millor atenció als nostres pacients.

A l’últim, recordem que aquesta especialitat no està mancada de reptes, també personals. Es pot dir que et dona ales com a professional per créixer i desenvolupar totes aquelles capacitats que estiguis disposat a aprendre i que només depèn d’on tu vulguis arribar.

Els metges de família som especialistes que treballem a l’atenció primària i la nostra essència és el talent i la capacitat d’adaptar-nos a les noves situacions ràpidament.

La medicina de família és holística, oberta i té una visió biopsicosocial de la persona. És longitudinal i permet que un professional atengui una mateixa persona al llarg de la seva vida. Això impacta en la morbimortalitat, disminuint-la un 25 %.

No n’hi ha prou amb incentivar econòmicament l’elecció de l’especialitat. Cal poder-la exercir amb la retribució i el benestar que mereix l’especialitat i la professionalitat que  mereix la població.

Cal posar-la en valor i exigir el prestigi que li pertoca per atraure talent jove, ja que calen més metges de família. Per això és primordial invertir-hi, invertir en els facultatius, lligar l’especialitat a la universitat i potenciar la investigació clínica, la innovació i la formació.

L’atenció primària és la base del sistema sanitari, i com a tal ha de ser sòlida i eficient. Això representa superar uns reptes, el primer dels quals en aquests moments és tenir prou professionals per dur a terme la seva funció. Des de fa anys el nombre de metges que escullen aquesta especialitat ha anat minvant perillosament, i aquest darrer any han quedat vacants més de dues-centes places de MIR. Què es pot fer per revertir aquesta situació? Doncs, afrontant els altres reptes. En primer lloc fent visible aquesta especialitat ja des de la universitat. No n’hi ha prou amb els coneixements que ara s’hi donen. Cal crear un Departament o Càtedra de Medicina de Família, amb el mateix poder i prestigi que els de les altres especialitats.

Des dels mateixos CAP també hi ha molt per fer. La burocràcia espanta: reduïm-la al mínim. Cada facultatiu hauria d’assumir com a molt les tasques administratives que ell genera (baixes, receptes, interconsultes, sol·licitud de trasllats…).

Augmentem l’autogestió financera dels EAP amb capacitat de compra de serveis directament. També la gestió de la pròpia agenda ha de ser patrimoni de cada metge.

Potenciem la relació amb els hospitals, tenint accés directe als pacients ingressats, participant als comitès clínics, millorant en definitiva el reconeixement mutu. Això també implica la presència de professionals hospitalaris al CAP per conèixer de primera mà la tasca que s’hi fa. El resident de MF rota per l’hospital durant la residència, el resident d’hospital no ve al CAP, caldria?

La recerca en AP ha de tenir el mateix suport que el que té a nivell hospitalari, és imprescindible per mantenir la qualitat científica necessària.

Donar suport a la capacitat de resolució de patologies que no caldrà derivar gràcies a  tècniques d’infiltracions, dermatoscòpia, ecografies, etc.

En definitiva, cal aconseguir que els nous metges sentin que aquesta especialitat és atractiva i les possibilitats tan grans que ofereix per créixer professionalment.