Darrerament s’ha parlat molt de la verola del mico (en anglès, monkeypox). Però, per quina raó s’anomena així en català? En aquest consultori terminològic us donem les claus per saber per què fem servir aquest nom i si hi ha altres sinònims, i també repassem alguns termes interessants de terminologia mèdica relacionada amb la malaltia.

Des del punt de vista mèdic, la verola del mico és una malaltia infecciosa zoonòtica causada per un poxvirus. Clínicament es caracteritza per una síndrome que comença amb febre, mal de cap, cruiximent, mal d’esquena, esgarrifances i esgotament; que continua amb una erupció, inicialment a la cara i estesa després a altres parts del cos, sobretot a les extremitats, i que evoluciona fins a la formació d’unes crostes, que finalment s’assequen i cauen. En alguns casos pot causar complicacions greus, especialment en personesafectades per immunodepressió o fragilitat.

La malaltia, endèmica de l’Àfrica occidental i central, afecta esquirols, rates, ratolins i micos, però es pot contagiar també als éssers humans com a zoonosi. Es transmet per contagi directe a través de la saliva, les excrecions respiratòries o les secrecions corporals i per contacte amb les lesions de la pell. També es pot encomanar per contagi indirecte a través de fòmits.

Terminològicament parlant, verola del mico és la denominació que s’ha implantat amb més força des que el terme va aparèixer, fa uns mesos, en els mitjans de comunicació. Tanmateix, en català també són adequades les denominacions verola del simi, pigota del mico i pigota del simi, que donen compte de la sinonímia recollida en el diccionari normatiu de l’Institut d’Estudis Catalans (verola, sinònim pigota) i de l’ús més estès del terme mico, més específic, al costat del terme simi, més genèric.

Altrament, la construcció amb adjectiu (és a dir, la forma verola símica, similar a la dels termes grip aviària, pesta porcina) també hauria estat possible, però fins ara ha tingut un ús molt reduït, a diferència del que ha passat en francès o en castellà (variole simienne o viruela símica, respectivament). Igualment, són adequades les formes amb el complement en plural (verola dels micos, verola dels simis, pigota dels micos i pigota dels simis), si bé són més freqüents les formes amb el complement del nom en singular. Finalment, és bo tenir present que en català septentrional la forma habitual per a designar la verola és la variant formal picota, a partir de pigota.

Recordeu que trobareu les fitxes de tots aquests termes en el Cercaterm, el cercador terminològic del TERMCAT. I, que si teniu cap dubte terminològic o ens voleu fer arribar qualsevol suggeriment, podeu escriure’ns un correu electrònic a informacio@termcat.cat.

M. Antònia Julià i Berruezo, Centre de Terminologia TERMCAT