Antoni Beltran, metge de família i autor d’’Ensenya’m la llengua’: “El malalt agraeix molt que tu parlis com parla ell a casa seva”

Antoni Beltran Genescà (Matadepera, 1955), exerceix des de fa més de 30 anys com a metge de família a Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) i és autor del llibre Ensenya’m la llengua (Gregal, 2018). Aquesta publicació té la voluntat de rescatar i posar en valor el llenguatge mèdic popular en català i, segons explica en l’entrevista, està previst que tingui continuïtat com a projecte acadèmic.

Continua la lectura de “Antoni Beltran, metge de família i autor d’’Ensenya’m la llengua’: “El malalt agraeix molt que tu parlis com parla ell a casa seva””

Esteve Fernández, expert en tabac i càncer: “Les lleis antitabac a l’Estat van suposar un salt qualitatiu espectacular, però ens hem quedat estancats”

“Hem de fer que la gent que fuma deixi de fumar, però és importantíssim aconseguir que els joves no hi comencin”

“El tabac de cargolar no és més sa i és igual de dolent. La xixa, les cigarretes electròniques o el tabac per escalfar també ho són”

Esteve Fernández (Barcelona, 1966) és director d’Epidemiologia i Prevenció del Càncer i cap de la Unitat del Control del Tabac de l’Institut Català d’Oncologia (ICO). Amb ell parlem sobre les dades actuals del consum de tabac a Catalunya, de les polítiques de prevenció que s’han aplicat els darrers anys i de les mesures antitabac que encara s’hi poden aplicar.

Continua la lectura de “Esteve Fernández, expert en tabac i càncer: “Les lleis antitabac a l’Estat van suposar un salt qualitatiu espectacular, però ens hem quedat estancats””

Rosa Calvo, psiquiatra infantil i de l’adolescència:  “La pandèmia ha afavorit l’aparició de patologies mentals en infants que abans tenien més factors de protecció”

“Fins ara s’han dedicat recursos a la intervenció en salut mental infantil, però també cal invertir-ne en prevenció”

“Moltes vegades el trastorn mental infantil no es comprèn i es confon amb mala educació”

Rosa Calvo és psiquiatra al Servei de Psiquiatria Infantil i Juvenil de l’Institut Clínic de Neurociència de l’Hospital Clínic de Barcelona. Calvo està especialitzada en la psiquiatria i psicologia de la infància i l’adolescència i conversem amb ella sobre la salut mental dels més joves i també sobre el reconeixement de la Psiquiatria Infantil i de l’Adolescència com a nova especialitat mèdica, ja que, fins ara, havia estat només un itinerari formatiu dins de l’especialitat de Psiquiatria.

Tot i que la norma publicada al BOE l’agost de 2021 no preveu quan aquesta nova especialitat s’incorporarà a l’oferta MIR, els professionals que han realitzat l’itinerari formatiu ja poden sol·licitar el reconeixement de l’especialitat.

Continua la lectura de “Rosa Calvo, psiquiatra infantil i de l’adolescència:  “La pandèmia ha afavorit l’aparició de patologies mentals en infants que abans tenien més factors de protecció””

Clàudia Codina, R3 de Medicina Interna i escriptora: “Tinc el privilegi de tenir una feina on sorgeixen moltes històries”

Clàudia Codina (Mataró, 1994), està al tercer any de residència de Medicina Interna a l’Hospital Vall d’Hebron. Des de fa uns anys, col·labora amb la publicació cultural digital Catorze.cat, on escriu quinzenalment una columna amb històries sobre el seu dia a dia i reflexions personals.

Continua la lectura de “Clàudia Codina, R3 de Medicina Interna i escriptora: “Tinc el privilegi de tenir una feina on sorgeixen moltes històries””

TERMCAT: Consultes i respostes

En anteriors Consultoris terminològics us hem parlat més d’una vegada del Servei de Consultes del TERMCAT. Funciona des de la creació del Centre, l’any 1985, i al llarg del temps s’ha anat adaptant als canvis tecnològics, comunicatius i socials. Però, sabeu com podeu adreçar-nos una consulta? O quin tipus de preguntes o dubtes ens arriben? En aquest article us volem posar al dia sobre com podeu utilitzar aquest servei per resoldre els vostres dubtes terminològics. Per exemple, és correcte el terme inequitat? O, com n’hem de dir, en català, del terme anglès one health?

Continua la lectura de “TERMCAT: Consultes i respostes”

Javier Medel, anestesiòleg especialista en dolor: “L’aprenentatge del dolor és a la nostra biografia. Tenim una memòria del dolor”

“Ara tenim més consciència de valorar el dolor en les nostres consultes”

Javier Medel Rebollo (Barcelona, 1971) és especialista en anestesiologia i treballa com a coordinador de la Unitat del Dolor de l’Hospital Vall d’Hebron. En aquesta entrevista ens explica què és el dolor, per què algunes persones en tenen una tolerància més alta o més baixa, i quin és el paper de les Unitats del Dolor en les terapèutiques per intentar tractar-lo.

Continua la lectura de “Javier Medel, anestesiòleg especialista en dolor: “L’aprenentatge del dolor és a la nostra biografia. Tenim una memòria del dolor””

Montserrat Esquerda, presidenta de la Comissió de Deontologia del CCMC: “La medicina ha de trobar el balanç entre allò que és irrenunciable de la professió i allò en què s’ha d’assemblar i adaptar al seu temps”

“La medicina catalana ha estat capdavantera i molt avançada i el nostre Codi de Deontologia reflecteix aquest tarannà”

“Els metges també tenim l’obligació de transmetre informació veraç i contrastada i de lluitar contra les fake news i la desinformació”

Montserrat Esquerda és presidenta de la Comissió de Deontologia del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) des que es va constituir, l’any 2020. La doctora Esquerda exerceix també com a pediatra a l’Hospital Sant Joan de Déu Terres de Lleida i és directora general de l’Institut Borja de Bioètica. Amb ella parlem de la importància i el valor que té per als metges i metgesses el Codi de Deontologia i, en concret, del Codi del CCMC, recentment actualitzat després d’un intens procés participatiu.

Continua la lectura de “Montserrat Esquerda, presidenta de la Comissió de Deontologia del CCMC: “La medicina ha de trobar el balanç entre allò que és irrenunciable de la professió i allò en què s’ha d’assemblar i adaptar al seu temps””

Omar El Boutrouki, @eldoctorhuma, metge internista: “L’humor pot ser medicina si s’aplica en el moment i en les dosis adequats”

“Durant la pandèmia, dibuixar ha estat una vàlvula d’escapament, un moment per dedicar-me a fer coses diferents i per expressar-me”

“Fins i tot en situacions complicades, sempre hi ha un espai per a l’humor entre els companys. És terapèutic”

Omar El Boutrouki és metge internista a la Fundació Althaia de Manresa. El seu alter ego a la xarxa és El Doctor Humà (Twitter i Instagram), una caricatura en blanc i negre que viu les aventures i desventures de la seva professió amb humor i esperit crític. Durant els mesos més durs de la pandèmia, aquest metge va explicar el dia a dia i els seus sentiments a través dels seus dibuixos a mode de tira còmica (tot i que de vegades sense massa espai ni motius per al riure). Revisar les seves publicacions és tornar a aquells moments de certa ingenuïtat inicial, de desconeixement i d’adaptació forçosa a una realitat nova cada cop més difícil i complexa. Conversem sobre l’humor i sobre els seus orígens marroquins, els quals són al darrere del seu nom artístic.

Continua la lectura de “Omar El Boutrouki, @eldoctorhuma, metge internista: “L’humor pot ser medicina si s’aplica en el moment i en les dosis adequats””

Després de l’experiència de les sis onades de pandèmia, què caldria fer de manera diferent per potenciar l’atenció primària (AP)?

Aquesta ha estat La Qüestió del número 162 de la Revista COMB. I aquestes les respostes que ens han donat els quatre participants:

Continua la lectura de “Després de l’experiència de les sis onades de pandèmia, què caldria fer de manera diferent per potenciar l’atenció primària (AP)?”

Vanessa Díaz, R2 de Medicina Familiar i Comunitària, va començar a exercir quan va esclatar la crisi sanitària per la COVID-19, mentre esperava una plaça MIR: “No sabia realment on m’estava ficant, però les ganes van poder més que la por”

“Estava al sofà de casa esperant una plaça MIR i necessitava fer alguna cosa i ajudar com fos”

“Em va marcar veure els pacients tan sols. Ara, sempre que veig un pacient sol, també penso en la seva família”

Vanessa Diaz és resident de segon any de Medicina de Família i Comunitària al CAP Sant Pere de Ribes (ABS Garraf Rural), però va començar a exercir com a metgessa abans del que s’esperava. Va fer l’examen MIR l’any 2020 i, amb l’esclat de la pandèmia i tot esperant la convocatòria de residents [que no va arribar fins al setembre], va decidir que no podia quedar-se de braços plegats veient com els professionals sanitaris no donaven l’abast i va decidir fer un pas endavant i acollir-se a la col·legiació exprés que el Col·legi de Metges de Barcelona va oferir als metges que tot just s’acabaven de graduar. Des del març de 2020 i fins que va començar el MIR, Díaz va treballar al Centre Sociosanitari Mutuam Güell de Barcelona, una experiència que l’ha marcat profundament. La bona acollida i el suport dels companys van ajudar-la a enfrontar-se amb la por i la responsabilitat d’exercir sense haver estat abans resident i, a sobre, amb una malaltia llavors del tot desconeguda. L’estiu de 2020, Díaz ens va explicar la seva experiència a la sèrie #Metgesen1apersona. Ara, amb la perspectiva de dos anys, tornem a parlar amb ella sobre aquells mesos i sobre com han influït en la seva visió de la professió. Díaz traspua agraïment, humanitat i un fort compromís amb els pacients, les seves famílies i la societat.

Continua la lectura de “Vanessa Díaz, R2 de Medicina Familiar i Comunitària, va començar a exercir quan va esclatar la crisi sanitària per la COVID-19, mentre esperava una plaça MIR: “No sabia realment on m’estava ficant, però les ganes van poder més que la por””