Mercè Camps va començar la carrera de Medicina als 40 anys, després d’estudiar i d’exercir com a auxiliar d’infermeria i com a infermera

“Un repte com aquest és una marató on la il·lusió és l’energia necessària”

Mercè Camps és auxiliar d’infermeria, infermera i ara també metgessa. Aquest any s’ha graduat en medicina a la Universitat de Girona. Va començar la carrera quan ja havia fet 40 anys i l’ha compaginat treballant com a infermera fent doble torn: a les tardes a una clínica i, durant la nit, al servei d’urgències de l’Hospital de Santa Caterina (Salt). És una professional amb les idees molt clares i posseeix una energia desbordant i molt sentit de l’humor. Té molt clar que ha hagut de deixar coses pel camí però li omple d’orgull haver aconseguit una fita que no s’hauria imaginat mai. Amb aquest triplet, la seva carrera no acaba aquí: el seu proper repte és el MIR i especialitzar-se en anestèsia o aparell digestiu. La seva és una història de constància i perseverança. Parlem amb ella de la seva trajectòria i del seu pas per la universitat. Continua la lectura de “Mercè Camps va començar la carrera de Medicina als 40 anys, després d’estudiar i d’exercir com a auxiliar d’infermeria i com a infermera”

Un pacient m’està enregistrant a la consulta. Ho pot fer?

És una situació cada vegada més habitual per als metges. El pacient enregistra part del contingut de la visita per enviar-ho a un familiar o per no oblidar-ne cap detall. De vegades, demana permís abans de fer-ho, però, d’altres, ho fa sense més, o fins i tot d’amagat. Com pot actuar un professional davant d’aquesta circumstància? El pacient té dret a enregistrar el metge? Ho pot utilitzar com a prova incriminatòria per fer una denúncia o reclamació? El professional ho pot impedir? Què hi diu la llei?

Continua la lectura de “Un pacient m’està enregistrant a la consulta. Ho pot fer?”

Manel Escobar, metge, pacient i defensor d’una medicina més humana: “El metge estava tractant un cas més. Jo m’hi estava jugant la vida”

“Tenir cura és molt més que curar”. Aquestes paraules del periodista Carles Capdevila (1965-2017) resumeixen molt bé la professió de metge: acompanyar els pacients i ser al seu costat. La medicina necessita ser més humana, més empàtica i prioritzar la relació de confiança entre el metge i el pacient. Una assignatura encara pendent en la formació dels estudiants.

Durant la jornada de benvinguda als nous col·legiats MIR, Manel Escobar, metge radiòleg i un dels membres fundadors del Grup JANUS, va preguntar als futurs residents quants d’ells s’havien plantejat estudiar medicina perquè volien cuidar les persones. Molts dels assistents van aixecar la mà.

Continua la lectura de “Manel Escobar, metge, pacient i defensor d’una medicina més humana: “El metge estava tractant un cas més. Jo m’hi estava jugant la vida””

TERMCAT: Parlem de “drogues”

farrmacjpgLa forma anglesa drug es pot traduir en català de maneres diverses segons el sentit exacte amb què s’utilitza. Encara que, amb el diccionari a la mà, la traducció directa droga pot considerar-se admissible en la majoria de contextos, perquè droga té, com drug, un sentit molt general (és qualsevol substància utilitzada com a ingredient en química, farmàcia, tintoreria, etc.), normalment, en l’àmbit de la salut, és aconsellable utilitzar altres formes més precises i, de fet, més acostades als usos dels experts.

Continua la lectura de “TERMCAT: Parlem de “drogues””

Dra. Àngels Escorsell, presidenta de Metgesses.cat: “Les estudiants han de veure que es pot ser un referent a la feina sense renunciar a la maternitat”

És un fet evident als passadissos i a les consultes dels centres de salut i dels hospitals. Les dones són majoria en medicina. Ja representen més de la meitat dels facultatius en actiu a Catalunya i, a les facultats, el 70% dels estudiants són dones. La Medicina es va feminitzant, però no ho fa al mateix ritme en tots els estrats. Tot i les xifres, a les professionals els costa arribar als càrrecs de responsabilitat. Segons l’Estudi de la Professió que el Col·legi va publicar el 2017, només el 4% de les metgesses tenen com a feina principal un càrrec de direcció, mentre que, en el cas del homes, el percentatge és del 14,5%. Moltes es queden pel camí. Han de superar una sèrie d’entrebancs que sembla que no troben els seus companys. L’arribada de la maternitat és un dels moments en què la carrera de les professionals fa una frenada més forta. Per què?

La doctora Àngels Escorsell és una de les impulsores i la presidenta de l’Associació Metgesses de Catalunya (metgesses.cat), que ha nascut amb uns objectius molt ambiciosos: Donar veu a les metgesses dins del sistema sanitari, promoure la seva progressió en tots els àmbits de la medicina, assolir l’equitat i denunciar el masclisme i les desigualtats entre homes i dones dins de la professió. Hem parlat amb ella i ens ha explicat per què és necessària aquesta associació i quins són els entrebancs que dificulten el progrés professional de les metgesses. Continua la lectura de “Dra. Àngels Escorsell, presidenta de Metgesses.cat: “Les estudiants han de veure que es pot ser un referent a la feina sense renunciar a la maternitat””

Benvinguts, residents! Poseu-hi totes les ganes!

Cada any s’incorporen als centres sanitaris els nous residents. Aquest any, les comarques de Barcelona rebran més de 800 metges MIR que es formaran en diferents especialitats. Just abans que comencin, el Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) i la Secció de Metges MIR i Metges Joves organitzen una jornada per donar-los la benvinguda. És una trobada festiva, per celebrar tot el camí recorregut i el que tenen per endavant. Es presenta el Col·legi i els serveis dels quals poden gaudir els nous col·legiats i es fa una petita reflexió perquè afrontin aquesta nova etapa de forma positiva i saludable. Continua la lectura de “Benvinguts, residents! Poseu-hi totes les ganes!”

Albert Oriol (1934-2019): un gran mestre i una gran persona

El 2 d’abril de 2019 ens va deixar el doctor Albert Oriol i Bosch, una de les persones més influents en l’educació mèdica a les nostres facultats. La seva vida professional, acadèmica i política va ser ben prolífica, sempre dedicada a la formació dels professionals. Entre altres fites, va formar part de la creació, planificació i posada en marxa de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), va ser director general de Planificació Sanitària del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1984 i 1986 i, seguidament, fins el 2003, va dirigir l’Institut d’Estudis de la Salut (IES). Continua la lectura de “Albert Oriol (1934-2019): un gran mestre i una gran persona”

Què cal tenir en compte per fer un fellowship al Regne Unit

La doctora Alina Ortega és traumatòloga i ha fet tres fellowships al Regne Unit, dos a l’hospital St George’s Trust Londres i un al Nottingham QMC. Aprofita la seva experiència per ajudar altres metges a preparar-se per fer una estada a l’estranger d’aquest tipus. La secció de metges MIR i de Metges Joves i el Servei d’Ocupació del CoMB van convidar-la a fer una xerrada al Col·legi per a tots aquells metges i metgesses que hi estiguessin interessats.

Abans que res, cal tenir en compte que hi haurà canvis en funció de com es gestioni la sortida del Regne Unit de la Unió Europea (UE). El Brexit pot complicar els tràmits burocràtics, però segons el parer d’Ortega, la possibilitat de formar-se al Regne Unit es continuarà sent una molt bona oportunitat professional.

Us oferim un breu resum de la xerrada d’Alina Ortega. Si voleu saber més detalls sobre què cal tenir en compte per fer un fellowship al Regne Unit, us recomanem veure el vídeo. I si voleu assessorament personalitzat, adreceu-vos al Servei d’Ocupació del Col·legi.

Continua la lectura de “Què cal tenir en compte per fer un fellowship al Regne Unit”

Dr. Juli de Nadal, voluntari penitenciari: “La idea que el pres és dolent s’ha de desfer com sucre a l’aigua”

El Dr. Juli de Nadal feia temps que tenia planejat què faria quan es jubilés. Ara, amb més temps lliure, treballa amb un dels col·lectius de persones més vulnerables. Participa des de fa dos anys en el programa de voluntariat a les presons de l’entitat Justícia i Pau i ajuda reclusos a preparar la seva sortida i facilitar la seva reinserció social. El programa està implantat a les presons de Brians (sobretot a Brians 2), Lledoners i Centre Penitenciari de Dones de Barcelona (més conegut com a Wad-Ras).

Per als presos, la sortida en llibertat pot esdevenir un moment traumàtic. És comú que a les presons es fantasiegi sobre com serà la vida fora, però la realitat és molt més complicada. Els presos han de fer front a l’estigma social i la burocràcia i han de tornar a fer-se un lloc a la societat amb totes les dificultats que comporta: trobar feina, habitatge…  És en aquest moment que els voluntaris de Justícia i Pau els donen la mà per guiar-los a un món més enllà dels murs i de la rutina de la presó. Continua la lectura de “Dr. Juli de Nadal, voluntari penitenciari: “La idea que el pres és dolent s’ha de desfer com sucre a l’aigua””

Dr. Collet: “Espero que hi hagi bon ambient a l’hospital, passar-m’ho bé treballant i aprendre molt”

collet

El Dr. Roger Collet està a punt de començar la seva residència.  S’incorporarà al Servei de Neurologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Ens explica que té molt bones expectatives davant de la nova etapa que inicia. Creu que ha fet una bona tria, tot i que va dubtar fins al final sobre l’especialitat i l’hospital. Pel que fa a l’examen MIR, assegura que no s’esperava obtenir un resultat tan bo (ha estat el número 4). La clau: mantenir la calma i confiar en la intuïció.

Continua la lectura de “Dr. Collet: “Espero que hi hagi bon ambient a l’hospital, passar-m’ho bé treballant i aprendre molt””