Categoria: Històries de Metges

Jaume Padrós, metge de família i pessebrista: “Al pessebre, hi he posat un infern on els amics hi envien les coses dolentes que volen fer desaparèixer”

Deixa un comentari

“Em vaig aficionar de debò al pessebre quan em vaig estrenar com a pare, molt inspirat amb l’afició que m’havia inculcat el pare. Els amics venen a casa a veure’l i és una excusa per trobar-nos, felicitar-nos el Nadal i fer-nos una abraçada”

“El ferromodelisme és creatiu i divertit i fa treballar el cervell. Recuperar aquesta afició em va salvar, psicològicament, durant la pandèmia. A més, n’he après molt d’electricitat i d’electrònica”

Jaume Padrós (Barcelona, 1959) és metge de família i una persona compromesa amb la professió. Des de 2014, presideix el Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB). Els seus amics el coneixen bé per les seves aficions. Padrós és un gran pessebrista i visitar-lo a casa seva durant el Nadal -i fins a la Candelera, com marca la tradició- vol dir entrar en un món on pastors i altres personatges marxen cap al Naixement, dins d’un sofisticat pessebre de gairebé 3 metres de llarg, amb salts d’aigua inclosos, on es fa de dia i de nit, amb àngels que volen i, fins i tot, amb un infern basat en els pastorets de Folch i Torres que inclou una olla al foc que podem fer esclatar. Padrós, no només es dedica cada any a muntar el pessebre. Durant la pandèmia, va recuperar l’afició al tren elèctric i al ferromodelisme. Ha recreat un paisatge de muntanya i ha imaginat una línia que uneix la Seu d’Urgell i Manresa i un cremallera de Talló al Moixeró . Amics periodistes li han prestat la veu per anunciar les parades.

Continua la lectura de “Jaume Padrós, metge de família i pessebrista: “Al pessebre, hi he posat un infern on els amics hi envien les coses dolentes que volen fer desaparèixer”” →

Jaume Rosset, traumatòleg, casteller i aficionat a ballar swing: “Quan vaig a un concert o a un ballet, intento gaudir i no veure-hi les males postures o les patologies, però, se’m fa molt difícil”

1 comentari

“Tots els instruments musicals acaben generant patologies per inflamació o sobrecàrrega articular… La pràctica requereix càrregues repetitives i asimètriques i moltes hores en postures poc ergonòmiques i en un context d’estrès”

“Dels castells m’agrada la idea de compartir un projecte col·lectiu amb gent diferent per fer una cosa gairebé absurda. Perquè, això dels castells, en el fons, no té cap sentit!”

“El swing m’inspira moltíssim. Fa més de 20 anys que ballo Lindy Hop amb la meva dona i em fa sentir tremendament realitzat i feliç”

Jaume Rosset (Terrassa, 1964) és un metge polifacètic que s’ha obert el seu particular camí. És especialista en cirurgia ortopèdica i traumatologia i també en medicina de l’esport. Els seus pacients tenen un tret característic: són artistes que acudeixen a Institut de Fisiologia i medicina de l’art de Terrassa, on n’és el director. Rosset és un gran aficionat al món casteller i, com a metge, ha contribuït decisivament a millorar la seguretat i el benestar dels castellers. De fet, va ser el responsable de la incorporació del casc que porta la mainada i ha publicat nombrosos estudis científics sobre prevenció de lesions i millores del rendiment dels castellers. Té una visió artística de tot allò que fa i és un apassionat del ball. El trobareu sovint a la Jazz Cava de Terrassa ballant Lindy Hop.

Continua la lectura de “Jaume Rosset, traumatòleg, casteller i aficionat a ballar swing: “Quan vaig a un concert o a un ballet, intento gaudir i no veure-hi les males postures o les patologies, però, se’m fa molt difícil”” →

Helena Monzón, internista, autora d’un conte sobre l’assetjament escolar i aficionada al violoncel: “Quan escric és com si xerrés amb algú: allibero els pensaments i la ment”

Deixa un comentari

“Puc tenir un dia horrorós, però, quan surto del conservatori, ho faig súper contenta, com si el dia hagués estat fantàstic”

“Hi ha escoles que m’han demanat poder treballar l’assetjament a través del meu conte”

“Els metges sovint tenim qualitats per a la música perquè requereix una disciplina constant i els que hem estudiat medicina n’hem hagut de tenir molta”

Helena Monzón és cap del servei de Medicina Interna de l’Hospital Universitari Mútua-Terrassa. La doctora Monzón va guanyar el darrer concurs de contes de Sant Jordi de Mútua Terrassa, que enguany havia de girar entorn de l’assetjament escolar. El relat tracta d’una nena que pateix bullying i que comparteix amb l’autora el nom de pila i una afició: tocar el violoncel.

Continua la lectura de “Helena Monzón, internista, autora d’un conte sobre l’assetjament escolar i aficionada al violoncel: “Quan escric és com si xerrés amb algú: allibero els pensaments i la ment”” →

Ferran Gran, cardiòleg pediàtric i músic: “Aprendre a tocar la guitarra als 40 anys no és fàcil, però és del tot possible”

Deixa un comentari

“Toco en un grup per trobar-me amb els amics. Ens coneixem de la carrera des de fa més de 30 anys i mantenim una gran amistat”

“Als assajos parlem molt poc de medicina. Parlem de com ens va la vida, fem molta broma i, sobretot, riem molt”

“Les aficions influeixen en la creativitat i aporten molt a la feina. Cal buscar temps per fer allò que ens agrada”

Ferran Gran Ipiña (Barcelona, 1975) és cardiòleg pediàtric i treballa com a coordinador mèdic de Trasplantament Cardíac Pediàtric al Servei de Cardiologia Pediàtrica de l’Hospital Vall d’Hebron. El doctor Gran toca la guitarra a la banda musical Els Faranduliers, formada conjuntament amb altres metges. Fan versions de pop-rock i, fonamentalment i per sobre de tot, gaudeixen d’estones disteses entre amics.

Continua la lectura de “Ferran Gran, cardiòleg pediàtric i músic: “Aprendre a tocar la guitarra als 40 anys no és fàcil, però és del tot possible”” →

Consuelo García, cirurgiana, traumatòloga i dissenyadora de roba: “Amb cinc anys, vaig començar a cosir amb les àvies. Era molt hàbil amb les mans i, de gran, vaig decidir ser cirurgiana”

2 comentaris

“Les àvies deien allò de “Más vale feo remiendo que bonico agujero” i aquesta és la base de la cirurgia: tot el que està trencat s’ha de reconstruir”

“Vaig estudiar a Granada i vaig estar sola tot el temps que vaig fer l’especialitat. Tot homes i jo. Tenia molt clar que havia de fer-ho i que la resta era secundari”

“Tinc peces de roba que he fet amb l’ajuda de pacients. Aquests moments d’intercanvi també són curatius”

“M’agrada dibuixar vestits, crear, mirar les robes… És una desconnexió total amb l’estrès que pot provocar el patiment permanent que rebem com a metges”

Consuelo García Blanque (Almeria, 1950) és metgessa especialista en Cirurgia General i de l’Aparell Digestiu, així com en Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia. Actualment està jubilada del sistema sanitari públic. Va treballar al CAP Manso durant els darrers 25 anys i avui encara manté l’activitat privada. També té una àmplia experiència en el tractament de patologies derivades de l’estrès i és cofundadora de l’associació sense ànim de lucre Divulgació i Informació Multidisciplinar de l’Endometriosi (DIME). Així mateix, la doctora García és una gran aficionada a la costura des de que era ben petita i també té un especial interès per la cuina.

Continua la lectura de “Consuelo García, cirurgiana, traumatòloga i dissenyadora de roba: “Amb cinc anys, vaig començar a cosir amb les àvies. Era molt hàbil amb les mans i, de gran, vaig decidir ser cirurgiana”” →

Ramon Grimalt, dermatòleg i músic de jazz: “El metge més bo és el més humanista, el que té més capacitat d’empatia i el que ha estat més en contacte amb la societat i amb les persones”

Deixa un comentari

“La llibertat del jazz em dona molta satisfacció. És una creació efímera que apareix i desapareix cada vegada que fas un concert”

“Tocar en una cobla tots els caps de setmana quan era jove em va ajudar a perdre la por escènica i a ser molt més bon comunicador”

“Amb les notes de tall per entrar a Medicina, ens estem perdent persones humanistes i empàtiques: els qui tenen un grup de música, els qui anaven a l’esplai, els que fan teatre, els voluntaris d’una ONG, els viatgers o els que fan una cervesa al vespre amb els amics”

© Xavier Torres

Ramon Grimalt Santacana (Terrassa, 1965) és especialista en dermatologia i treballa com a professor de Dermatologia a la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), a més d’exercir a la seva pròpia consulta a Sabadell i Terrassa. El doctor Grimalt es defineix a si mateix com a “metge ultrapolifacètic”, ja que, més enllà de la seva activitat professional, els seus interessos abasten des de la informàtica a l’ornitologia, passant per l’atletisme, els idiomes o, fins i tot, el pilotatge d’avions. En aquesta ocasió, però, parlem amb ell sobre la seva faceta com a contrabaixista en una banda de jazz.

Continua la lectura de “Ramon Grimalt, dermatòleg i músic de jazz: “El metge més bo és el més humanista, el que té més capacitat d’empatia i el que ha estat més en contacte amb la societat i amb les persones”” →

Marta Aymerich, metgessa, directora de l’ eHealth Center i coautora del llibre ‘Dones de ciència, tecnologia i pensament’: “Si ets dona en un món on hi ha molts homes i, en ciència, sol passar, t’adones que ets diferent. Algú t’ho fa notar”

Deixa un comentari

“La meva recerca se centra a detectar diferències d’atenció a la salut en funció del sexe. Necessitem més evidència científica per posar-hi remei”

“No tenim per què perpetrar els biaixos a la IA. Fem-la servir perquè ens ajudi a treballar per una atenció a la salut igualitària!”

“Els biaixos són molt interns i costen molt de veure. Pensem que no en tenim, però, fins i tot jo, que m’ho miro amb lupa, també en tinc”

Marta Aymerich Martínez (Sarrià de Ter, 1968) és doctora en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i màster en Salut Pública per la Universitat de Harvard. Dirigeix l’eHealth Center, el centre de recerca en salut digital de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Juntament amb l’actual rectora de la UOC, Àngels Fitó, ha escrit i coordinat el llibre Dones de ciència, tecnologia i pensament (Viena Edicions), que s’ha publicat recentment i on repassen les biografies de vint-i-una científiques, tecnòlogues i pensadores referents.

Continua la lectura de “Marta Aymerich, metgessa, directora de l’ eHealth Center i coautora del llibre ‘Dones de ciència, tecnologia i pensament’: “Si ets dona en un món on hi ha molts homes i, en ciència, sol passar, t’adones que ets diferent. Algú t’ho fa notar”” →

Xavier Boada, cardiòleg i autor de novel·la i teatre: “Escriure sobre èpoques diferents de la història t’ajuda a entendre millor les persones: potser tampoc eren tan diferents a nosaltres”

Deixa un comentari

Xavier Boada Playà (Barcelona, 1949) és cardiòleg. En els seus inicis professionals, va treballar a la Unitat Coronària de Manresa i, posteriorment, a l’Hospital de Berga. Actualment, encara fa algunes visites en consulta privada. Des de sempre, combina la tasca com a metge amb l’afició per l’escriptura. Fa uns anys va publicar la novel·la Paradisos o miratges (Solsona Comunicacions, 2001) i el 2022 va ser guardonat amb el Premi El Galliner de textos teatrals per l’obra El rol d’en Pol. Posteriorment, es va dur a terme una lectura dramatitzada d’aquesta obra al Teatre Kursaal de Manresa.

Continua la lectura de “Xavier Boada, cardiòleg i autor de novel·la i teatre: “Escriure sobre èpoques diferents de la història t’ajuda a entendre millor les persones: potser tampoc eren tan diferents a nosaltres”” →

Alicia Albaladejo, R1 d’oftalmologia: “Per mi és una motivació atendre una persona vulnerable en la seva llengua i fer que se senti millor”

Deixa un comentari

“Quan vaig decidir venir a Barcelona sabia que el català formaria part de la meva vida. Els primers dos mesos a la facultat de Medicina no vaig dir a ningú que era de fora per poder millorar-lo”

“M’agradaria ser una oftalmòloga que tracta bé els seus pacients. Pot sonar molt bàsic, però no vull oblidar per què faig la feina que faig”

“Tres setmanes de pràctiques en un hospital em van canviar la vida, quan vaig viure la satisfacció que aporta la relació metge-pacient”

La vida de vegades guarda sorpreses. Quan Alicia Albaladejo (La Roda, Albacete, 1996) va agafar les maletes per estudiar Ciències Biomèdiques a Barcelona, no s’esperava que al final acabaria a la facultat de Medicina de la UAB per convertir-se en metgessa. Unes setmanes de pràctiques a l’hospital ho van canviar tot. Aquest any, ha fet l’examen MIR i comença l’especialitat d’Oftalmologia a l’Hospital Clínic. Un fet curiós d’Albaladejo és que, durant un temps, va ocultar el seu origen manxec als companys de Medicina. Així va aconseguir que tothom li parlés en català, una llengua que domina i que ja forma part de la seva vida i professió.

Continua la lectura de “Alicia Albaladejo, R1 d’oftalmologia: “Per mi és una motivació atendre una persona vulnerable en la seva llengua i fer que se senti millor”” →

Alfonso Fadeuilhe, cardiòleg i aficionat a la fotografia: “Fent de metge, he vist tantes persones i tantes expressions diferents, que a l’hora de fer fotos, també busco el llenguatge gestual de les persones”

Deixa un comentari

“La fotografia és la meva psicoteràpia. Em relaxa, sobretot si és paisatgística”

“He estat autodidacte. Quan vaig començar, havíem d’aprendre com podíem. Era encert error i així anaves fent. T’espavilaves, perquè una fotografia et costava molts diners”

“La medicina s’està tecnificant molt i, després de la jornada laboral, la millor vàlvula d’escapament és fer coses creatives”

Alfonso Fadeuilhe Fadeuilhe (Barcelona, 1954) és cardiòleg i un apassionat de la fotografia. Fa fotos des de ben jove, quan s’hi va iniciar amb el seu pare, i en guarda milers al seu arxiu. Al llarg de la seva trajectòria com a metge, ha treballat tant en l’àmbit públic com en el privat i actualment té una consulta privada.

Continua la lectura de “Alfonso Fadeuilhe, cardiòleg i aficionat a la fotografia: “Fent de metge, he vist tantes persones i tantes expressions diferents, que a l’hora de fer fotos, també busco el llenguatge gestual de les persones”” →