#Iatrogènia (I): Quan el metge és la segona víctima

Un dels moments més difícils al quals es pot enfrontar un professional és quan, fruit de la seva intervenció, es produeix un efecte advers que provoca un dany a un pacient.  És el que es coneix com a iatrogènia. I tot i que de vegades pot es pot vincular a un error mèdic, no necessàriament és així.

Una experiència d’aquest tipus pot tenir un gran impacte en el facultatiu i provocar situacions d’angoixa que poden afectar-lo en l’àmbit professional i personal. Molts d’ells tenen la impressió que han fallat al pacient i se senten insegurs de les seves competències i això té un efecte directe en la seva assistència. L’any 2009, la doctora Susan D. Scott, coordinadora de la unitat de seguretat del pacient de la Universitat de Missouri (EUA), va definir el concepte de la segona víctima, per referir-se a aquells professionals sanitaris que han provocat un mal i que n’han quedat traumatitzats en la seva vida professional. Així doncs, davant d’un esdeveniment advers, tant la seguretat del pacient com l’atenció integral al professional que l’ha provocat són qüestions essencials.

Aquesta situació es pot complicar si a l’esdeveniment advers s’hi suma un litigi, que inicia un procés llarg, desconegut i amb possibles conseqüències penals per al professional. Per a un metge és molt impactant rebre a casa una citació on li fan saber que està sent investigat per un presumpte homicidi. “Com a metge mai t’esperes això”, va explicar Esperanza Gómez, psiquiatra i metgessa forense, col·laboradora de l’Àrea de Praxi del Col·legi de Metges de Barcelona, a la jornada sobre iatrogènia que va organitzar el CoMB a finals de març. Emocionalment, és una experiència duríssima i el metge necessita ajuda per suportar tot el procés.

El Col·legi té una de les majors experiències de l’Estat treballant amb metges que estan passant per aquests i altres processos d’angoixa. L’any 2013, s’hi va posar en marxa el projecte “Segona Víctima”, que consta de dues potes: d’una banda, la Unitat de Praxi del CoMB fa una enquesta anual als metges que han estat reclamats per analitzar i tenir dades de com una reclamació els afecta emocionalment i, d’altra banda, coordina el programa de Suport al Metge reclamat, des d’on s’ofereix atenció psicològica a aquells professionals que ho necessiten.

A més, a través de la Fundació Galatea, que té cura del benestar i la salut mental del metge, compta amb un Servei de Suport Emocional als Professionals de la Salut (SEPS) que aborda el malestar emocional del metge generat per diferents causes, entre les quals haver patit una denúncia per presumpta mala praxi.

El benestar personal dels metges repercuteix directament en la qualitat de l’assistència que ofereix al pacient. Per això, és necessari tenir cura dels professionals en els moments de més fragilitat. Una de les funcions del Col·legi de Metges és precisament ocupar-se dels professionals i oferir-los serveis de suport per garantir una assistència d’excel·lència. Cuidar els metges també és cuidar els pacients.


Quan els professionals s’enfronten a aquestes situacions passen per diferents etapes:

  1. Caos: Quan un professional fa front a un esdeveniment advers causat per la seva acció, sovint no sap com actuar. Els centres normalment no disposen de guies d’orientació ni de serveis de suport . En un primer moment, el metge no sap què fer.
  2. Reflexióintrusiva: Aquest és el moment en què el metge reflexiona sobre què ha passat i per què. Apareix el sentiment de culpabilitat.
  3. Reinstauració de la integritat personal: Aquesta és una fase important en la qual el professional troba una explicació del que ha passat i pot fer un autoreconeixement de l’error i l’acceptació del mateix. Aquesta fase es complica, però, perquè es veu encavalcada amb la que ve a continuació.
  4. Inquisició: És el moment de l’anàlisi del que ha passat des d’un punt de vista tècnic. Mentre el professional tracta d’acceptar els fets es veu immers en un procés inquisitiu necessari per posar-hi solució, però que interfereix en el seu procés de psíquic de recuperació.
  5. Suport emocional: Comptar amb el suport emocional de la institució, dels companys i de la família és fonamental per poder superar els fets. Ara bé, prèviament és necessari explicar els fets i demanar ajuda. El suport, quan arriba, acostuma a ser informal, ja que no sempre hi ha un sistema de suport institucionalitzat d’atenció als metges que es troben davant d’un fet així.
  6. Desertar, sobreviure o prosperar: Hi ha professionals que no poden superar un error mèdic i/o un dany al pacient i que decideixen abandonar la professió. D’altres, la majoria, aprenen a conviure i a sobreviure amb aquest llast que el condicionarà tant a ell com a la seva feina. La millor opció, tot i que no és senzilla, és avançar i aprendre de la situació. Això no és possible en tots els casos si no tenim un sistema previ de cura cap al metge. És un tema que cal afrontar. “La professió ha de reconèixer que existeixen errors mèdics o que existeixen esdeveniments adversos que han generat un dany i que també fan mal als metges, els quals necessiten atenció”, afirma Esperanza Gómez, psiquiatra i metgessa forense, col·laboradora de l’Àrea de Praxi del Col·legi de Metges de Barcelona.

One thought on “#Iatrogènia (I): Quan el metge és la segona víctima

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s