La Dra. Mònica Crosas fa tres anys que és resident de Neurologia a l’Hospital Parc Taulí de Sabadell. Va escollir aquesta especialitat perquè “és molt àmplia i versàtil” i reuneix les característiques idònies per mantenir-la “entusiasmada”, tot i la seva complexitat. Pel que fa al centre, la Dra. Crosas explica que és un lloc amb “molt bon ambient de treball i interès per formar els residents”, que poden veure “tot tipus de patologia neurològica i aprendre a dominar-la força bé”. Amb la col·laboració de la Dra. Crosas, us apuntem els 9 punts clau que heu de saber sobre la residència en Neurologia:

Com és el Servei? Quantes persones en formeu part?

No és un servei excessivament gran, però entre tots cobrim els requeriments. Està format, aproximadament, per uns 15 especialistes. Dos d’ells es dediquen a planta i la resta es dediquen a consultes externes. La cobertura de guàrdies és rotatòria. La relació entre tots els components del servei és molt bona.

Com és el teu dia a dia a l’hospital?

Habitualment, arribem a les 8:00 a l’hospital i ens dirigim al despatx d’urgències per estar presents durant els torns de la guàrdia. Ens comenten els casos amb probable patologia neurològica que han consultat durant la nit i que requereixen la nostra valoració (d’això s’encarrega la persona que estigui cobrint el “busca”). L’activitat a realitzar durant el matí depèn de la rotació (planta o consultes). La nostra funció és visitar els malalts, tot fent l’anamnesi, exploració neurològica, sol·licitud de proves complementàries, realització de diagnòstic diferencial i pauta d’un tractament, amb més o menys autonomia en funció de l’any de residència. Dinem entre 13:30 i 14h. A la tarda, acostumem a finalitzar feina pendent del matí (cursos d’evolució, ingressos, etc.), assistir a sessions bibliogràfiques (1cop per setmana) i realitzar interconsultes.

Quin tipus de feina fan els R1?

L’any d’R1 és un any de molts canvis i, inicialment, es requereix un període d’adaptació (amb el sistema informàtic de l’hospital, la sol·licitud de proves complementàries, el coneixement dels diferents serveis, etc). Aprens a poc a poc a interaccionar amb el pacient, a saber què és important preguntar, què és més rellevant del que t’explica, etc. La tasca d’un R1 és la de “fer de metge”, amb el suport d’un adjunt que el supervisi i que l’ajudi en la presa de decisions. És un primer any durant el qual tens poc contacte amb el teu servei donat que has d’adquirir determinades bases mèdiques d’altres especialitats (urgències, cardiologia, etc). Tot i així, l’aprenentatge i l’autonomia són exponencials.

Quin és l’horari habitual?

El nostre horari, segons contracte, és de 8:00 a 16:45h. No obstant això, en funció de la rotació i de la demanda de feina (sessions bibliogràfiques, casos clínics per preparar, etc) l’horari de sortida pot variar. És poc habitual sortir més tard de les 18h (evidentment, al marge dels dies de guàrdies).

Com són les guàrdies?

Al centre on jo treballo, durant els 4 anys de formació en Neurologia es realitzen guàrdies d’especialitat i d’urgències mèdiques. A mesura que passen els anys, però, cada cop disminueix la proporció de guàrdies de medicina i augmenten les de neurologia. Cal remarcar que, avui dia, els neuròlegs de l’Hospital Parc Taulí cobrim 12h de guàrdia diàries (no 24h). Així doncs, per exemple, un R1 farà quatre guàrdies de medicina (aquestes sí que seran de 24h) i tres de neurologia, i un R4 farà entre una i dues de medicina i vuit de neurologia.

En general, les guàrdies són força dures, donada la sobrecàrrega assistencial habitual en les urgències, la gran proporció de patologia neurològica i, a vegades, la complexitat dels casos. Prendre determinades decisions després d’hores i hores d’assistència pot arribar a generar situacions d’estrès, sensació de manca de control i una fatiga important. També és cert que a mesura que tens més experiència, desenvolupes la capacitat per prendre decisions, entrenes el maneig de la patologia urgent i aconsegueixes discernir quan cal actuar de forma immediata i quan disposes de més temps.

Podeu fer rotacions externes?

Sí, en principi, la rotació externa s’acostuma a fer durant el quart any. S’intenta gestionar amb temps i, en principi, no suposa cap problema.

Quins són els pros i contres de treballar en un hospital petit i en un de gran?

Formar-te en un hospital gran implica disposar de molts més recursos (unitat d’ictus, tècniques més innovadores, etc) i tenir més opcions per investigar i publicar. No cal dir que tot això són avantatges que permeten avançar en coneixements, però també és més probable caure en la subespecialització i potser perdre, en part, una visió més àmplia del que és una especialitat tan bonica com la Neurologia. Treballar en un centre més petit implica un ambient més familiar i aprendre a resoldre problemes sense la disposició de tants recursos, fet que estimula l’autosuficiència del metge. Crec que l’elecció d’un lloc o un altre depèn de les prioritats de cadascú

S’han de tenir algunes “habilitats especials” per fer Neurologia?

No crec que calgui disposar d’habilitats indispensables. Trobo que el més important per poder exercir com a bon neuròleg és la passió i la curiositat que et generi aquesta especialitat. Si tens l’interès suficient, aconseguiràs la paciència i perseverança necessàries per dominar l’àmbit de la Neurologia. Tot i així, la complexitat i l’extensió d’aquesta farà que sempre hagis d’estar en formació per adquirir nous coneixements davant de situacions desconegudes que, segur, aniran apareixent.

Quins consells donaries als pròxims R1?

Que comencin amb moltes ganes i energia i que, sobretot, escullin una especialitat que realment els motivi donat que hauran de passar moltíssimes hores exercint-la. Als nous R1 en Neurologia, simplement, felicitar-los i transmetre’ls que poden sentir-se afortunats per iniciar aquest camí fascinant, potser no del tot planer (per les hores d’estudi que hauran de dedicar i la dificultat per abastar tots els coneixements en aquesta matèria), però, sense cap dubte, gratificant.

També us pot interessar:

• MIR: Les 11 coses que has de saber si vols especialitzar-te en Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia
• MIR: Les 9 coses que has de saber si vols ser metge anestesiòleg
• MIR: 8 coses que has de saber si vols especialitzar-te en Cirurgia General i de l’Aparell Digestiu
• MIR: 9 coses que has de saber si vols ser metge dermatòleg
• MIR: Les 8 coses que has de saber si vols ser metge cardiòleg
• MIR: 9 coses que has de saber si vols fer Oftalmologia
• MIR: Les 8 coses que has de saber si vols especialitzar-te en oncologia mèdica
• MIR: 9 coses que has de saber si vols ser metge radiòleg
• MIR: Les 4 coses que has de saber si vols ser ginecòleg
• MIR: Les 4 coses que has de saber si vols ser metge internista
• MIR: Les 7 coses que has de saber si vols ser metge de família
• MIR: Les 4 coses que has de saber si vols ser pediatra