La Dra. Carolina Elduque és R4 d’al·lergologia a l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol (Can Ruti). Veu l’al·lergologia com una especialitat de futur i, tot i que és molt jove, “està evolucionant a una velocitat espectacular” perquè li permet “fer cada vegada diagnòstics més complets”. L’al·lergologia és una especialitat que requereix un bon coneixement del pacient, tant adult com pediàtric, i que requereix un abordatge sistèmic dels malalts, perquè arriben a la consulta amb manifestacions clíniques molt diferents. El seu consell a l’hora d’escollir especialitat:  mirar més enllà dels anys de residència, perquè hi ha una llarga carrera laboral al davant.

Quin és el perfil més adequat per ser al·lergòleg? Quines habilitats cal tenir?

Per ser al·lergòleg/a t’han d’agradar les consultes externes i visitar tant nens com adults. No tenim pacients ingressats (excepte algun ingrés curt per procediments molt específics) i, per tant, el dia a dia esdevé a les consultes. Hem d’aprendre a assumir un abordatge sistèmic perquè els nostres pacients tenen diferents manifestacions clíniques. Pel que fa a les habilitats, a banda de la tècnica, s’han de desenvolupar activitats comunicatives, per poder explicar-li bé al pacient allò que li està passant, per què i quines solucions li donarem.

Com és el dia a dia?

El dia està estructurat en quatre parts: les consultes externes, que són el gruix de l’especialitat; l’hospital de dia, que és on fem les proves d’exposició a fàrmacs i/o aliments; les interconsultes hospitalàries, que provenen d’altres serveis de l’hospital; i, finalment, un temps per a l’estudi personal i la preparació de les sessions de la unitat i les externes.

Com funcionen les rotacions?

Depèn de l’hospital. A Germans Trias passem el primer any de la residència a medicina interna, pediatria i urgències, totes tres àrees de coneixement general. El segon any rotem per especialitats afins a la nostra, com otorrinolaringologia, radiologia, immunologia, pneumologia i dermatologia. El tercer i quart anys passem, finalment, a la unitat d’al·lergologia i ens hi quedem fins al final, assumint responsabilitats de forma progressiva.

Com funcionen les guàrdies?

També varia en funció del centre, però, en general, les responsabilitats es van adquirint amb el temps: el primer any estem supervisats per adjunts i residents més grans i, a mesura que avança el temps i anem aprenent, assumim pacients més greus. A Can Ruti, els residents d’al·lergologia només fem guàrdies fins a R3, per tant, el darrer any podem dedicar tot el temps a l’al·lergologia.

Quin paper tenen els residents durant el primer any?

Els objectius del primer any són aprendre medicina general, tant de la part d’adults com de la part pediàtrica. És bàsic tenir una visió global del pacient i, per tant, són rotacions molt necessàries, tant per fer la feina a les guàrdies com per a l’aprenentatge com a al·lergòleg/a, ja que visitarem pacients pluripatològics i amb multimorbilitats.

Quins aspectes creus que s’han de tenir en compte a l’hora de triar centre?

És una pregunta molt personal (però molt important) donat que cada resident donarà preferència a uns aspectes per davant d’uns altres. Des del meu punt de vista, s’ha d’intentar triar un hospital que atengui tot el ventall de la patologia al·lergològica, que tracti pacients pediàtrics i adults ,i en la mesura del possible, que disposi de tots els dispositius assistencials per poder tenir un abordatge del pacient més ampli. Un altre punt important és que l’hospital tingui capacitat de liderar projectes d’investigació per poder participar-hi.

Ara que ja ets R4. Quins consells donaries als que comencen?

Que mirin totes les possibilitats dins de l’especialitat que s’estan plantejant, sense descartar-ne cap abans d’informar-se i, sobretot, que pensin que el seu futur laboral és llarg i va molt més enllà del període de residència. Jo em vaig fer la següent pregunta: “Com et veus d’aquí quinze anys?”. I, a través de la resposta, vaig anar escollint fins a arribar a al·lergologia.

Quin futur veus a l’especialitat?

Molt engrescador! Malgrat ser una especialitat jove, estem evolucionant d’una forma espectacular: hem passat de ser una especialitat gairebé desconeguda, a tenir la possibilitat de fer diagnòstics cada vegada més complets i, per tant, d’oferir teràpies molt més dirigides.

I respecte a les sortides laborals?

Pel que respecta a l’oferta pública és complicat, com a la professió en general. Tot i això, encara hi ha hospitals públics que estan creixent i que tenen futur al davant. D’altra banda, les sortides laborals en l’àmbit de la medicina privada són àmplies en el nostre entorn.

També us pot interessar:

• MIR: Les 9 coses que has de saber si vols fer Neurologia
• MIR: Les 11 coses que has de saber si vols especialitzar-te en Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia
• MIR: Les 9 coses que has de saber si vols ser metge anestesiòleg
• MIR: 8 coses que has de saber si vols especialitzar-te en Cirurgia General i de l’Aparell Digestiu
• MIR: 9 coses que has de saber si vols ser metge dermatòleg
• MIR: Les 8 coses que has de saber si vols ser metge cardiòleg
• MIR: 9 coses que has de saber si vols fer Oftalmologia
• MIR: Les 8 coses que has de saber si vols especialitzar-te en oncologia mèdica
• MIR: 9 coses que has de saber si vols ser metge radiòleg
• MIR: Les 4 coses que has de saber si vols ser ginecòleg
• MIR: Les 4 coses que has de saber si vols ser metge internista
• MIR: Les 7 coses que has de saber si vols ser metge de família
• MIR: Les 4 coses que has de saber si vols ser pediatra