Josep Maria Vallès, periodista santcugatenc, ha publicat el llibre Confinats (Viena Edicions, 2020), on recull 99 relats escrits per diverses persones que expliquen com van viure el confinament domiciliari que va tenir lloc a l’Estat entre el 15 de març i el 2 de maig d’enguany a causa de l’alerta sanitària generada per la pandèmia de COVID-19. Tots els beneficis d’aquesta publicació es dedicaran a la investigació de la COVID-19, a través de la Fundació La Marató de TV3.

El llibre compta amb un pròleg del periodista Xavier Bosch i amb els relats, escrits en ple confinament, de diverses personalitats com l’expresident de la Generalitat, Quim Torra; els consellers Damià Calvet i Jordi Puigneró, la filòsofa Victòria Camps, l’actor Francesc Orella, el periodista Jofre Llombart, el metge del CAP Valldoreix Jordi Jiménez, la metgessa del CAP Terrassa Sur Teresa Mur i el president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, entre molts d’altres.

En aquesta entrevista, Vallès ens explica, entre altres coses, com el llibre es clou amb un testimoni molt especial per a l’autor.

Com va sorgir la idea del llibre?

Vaig començar a escriure articles al meu blog explicant com vivíem el confinament a casa. Eren moments incerts i tenia la necessitat d’escriure com ens organitzàvem, però també les pors i els reptes que ens sorgien com a societat. Al quart dia vaig optar per obrir el blog i, de cop, vaig començar a rebre un munt de reflexions diverses i molt interessants com, per exemple, la del president de Col·legi de Metges de Barcelona. Totes les he recollit en aquest llibre.

Quins relats destacaria dins de tot el conjunt?

Els destaco tots. Són 99 vivències personals i professionals que desperten l’interès del lector des de la primera línia. Ens podem sentir identificats amb moltes de les reflexions. El llibre es clou amb una entrevista a una gran infermera de la unitat d’urgències de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell. És la meva filla!

Tenen quelcom en comú totes aquestes experiències sobre el confinament?

Que hem de millorar molt com a societat, que les coses no passen perquè sí.

Què és el millor d’haver publicat Confinats?

Recollir en un llibre 100 mirades d’un moment de les nostres vides que mai oblidarem, la complicitat que s’ha generat entre totes i tots els articulistes i els lectors i, finalment, que s’hagi convertit en un projecte editorial solidari amb La Marató de TV3. N’estic molt content de tot plegat!

Com va viure-ho vostè personalment?

Jo tinc molta capacitat d’adaptació a la realitat que em toqui viure. De fet, soc una persona de trepitjar molt el carrer, d’acudir a actes culturals, d’escoltar i enraonar amb la gent. I, durant el confinament, vaig fer el mateix, però tancat a casa. Cap problema!

Què creu que hem après tots plegats del confinament?

Un sotrac tan bèstia com aquest t’obliga a aprendre un munt de coses. Però el més important és que t’ensenya a valorar més la vida, la família, la gent que estimem. I, en segon terme, a valorar el món que tenim i aquelles persones que van tenir cura del nostre benestar, especialment els metges i sanitaris, que sempre hi són i hi seran.

Es mostra optimista davant l’evolució de la pandèmia?

Soc optimista per naturalesa. Hem de continuar endavant amb pandèmia o sense. No podem perdre la il·lusió de fer coses ni el sentit de l’humor. Aquesta partida no la pot guanyar la COVID-19. Entenc que hi ha sectors que ho estan passant molt malament i hi ha negocis que han tancat… Calen polítiques valentes i redistribuir amb agilitat els recursos públics per a tots aquells que ho necessiten.