Des de fa un any i mig la doctora Iluminada Corripio treballa en el projecte de salut mòbil m-Resist, el primer d’àmbit europeu que es dedica a desenvolupar un programa terapèutic per a pacients amb esquizofrènia resistent al tractament. La iniciativa, impulsada per la Fundació TicSalut i on participen 12 partners clínics i tecnològics, té com a objectiu millorar l’assistència i la qualitat de vida d’aquestes persones i dels seus cuidadors, així com aprofundir en el coneixement de la malaltia.

Per què el projecte m-Resist?
Ens vam apropar al món de les noves tecnologies amb la idea d’oferir continuïtat assistencial i immediatesa d’atenció als pacients amb esquizofrènia resistent perquè vèiem que fent això evolucionaven millor i disminuïen els ingressos. Amb m-Resist volem intentar omplir els forats que hi ha en el model d’atenció estàndard fent un abordatge integral. Volem que el pacient prengui decisions conjuntament amb nosaltres i que la família no sols sigui una font d’informació, sinó que també puguem valorar si necessita atencions específiques.

Quin tipus de dispositius s’utilitzen?
D’una banda, una polsera a través de la qual es detecten una sèrie de variables fisiològiques que ens ajudaran a predir l’empitjorament o el canvi conductual dels pacients. D’altra banda, se li facilitarà un mòbil amb totes les aplicacions necessàries per accedir al sistema m-Resist que servirà per establir un diàleg amb el pacient. El sistema serà capaç de classificar el nivell d’urgència de la situació i fer que el pacient vagi a urgències de psiquiatria, truqui al seu metge o pugui avançar la visita.

En quin punt es troba el projecte?
Hem fet grups focals en els quals han participat professionals, pacients i cuidadors i s’ha establert un diàleg per veure com ens trobem davant la tecnologia, què n’esperem, i revisar el concepte de millora perquè ara per ara no tenim paràmetres d’efectivitat que siguin fiables en aquest camp. El següent pas és fer tres pilots clínics per valorar el funcionament integrat del sistema, l’acceptabilitat i si respon a les necessitats del pacient.

Quina ha estat la resposta dels grups focals?
Al principi els pacients i els cuidadors tenen por de perdre el contacte presencial amb l’equip terapèutic, però quan els expliques que això no passarà i que el sistema els permetrà tenir accés continu als metges, ho accepten bé. El fet de portar la polsera els hi sembla bé, però no sempre. Només volen estar connectats en circumstàncies de crisi o de canvi terapèutic.

El futur del tractament de les malalties mentals implica incorporar les noves tecnologies?

Jo crec que sí, perquè poden cobrir les mancances actuals i permetrien canviar el model d’intervenció, afavorint la integració i la continuïtat assistencial. No obstant això, crec que encara estem en la fase de testar l’eficàcia, l’efectivitat i l’acceptació per part dels pacients.