Quan un problema derivat d’accidents de trànsit arriba als jutjats, la llei dóna una solució però no pot resoldre els conflictes que hi ha al darrere. Algunes vegades, la mediació es presenta com una eina essencial per crear ponts entre les parts afectades, arribar a acords i, a més a més, extrajudicilitzar alguns casos.

La legislació comença a reconèixer la funció de la mediació en la resolució de conflictes i la Llei 35/2015 per la valoració de danys i perjudicis causats a les persones en accidents de circulació inclou i regula, en l’article 14, la mediació i el paper del mediador en els casos de controvèrsia.

Per comentar aquests canvis i avaluar com és la figura del mediador que marca la llei, el Col·legi de Metges de Barcelona i la Societat Catalana de Mediació en Salut van organitzar una jornada en què van participar metges especialitzats en medicina legal, advocats i asseguradores.

La conclusió va ser unànime. Tothom va aplaudir la incorporació de la mediació en la resolució de casos de conflictes perquè aporta solucions més enllà dels tribunals seguint els mateixos principis de la justícia: igualtat, respecte, dignitat, equilibri…

La magistrada de la Secció Família de l’Audiència Provincial de Barcelona, Raquel Alastruey, va definir la mediació com un sistema de “solucions a mida, d’alta costura”. A més va voler destacar dos aspectes del procés de mediació: la garantia de drets i la confidencialitat. En el cas que no s’arribi a cap acord en la negociació el conflicte es pot portar als jutjats, i el que s’ha tractat durant la mediació resulta confidencial i no es podrà utilitzar en un judici.

El metge com a mediador

La Llei 35/2015 diu que el mediador ha de tenir una conducta activa i afavoridora de pactes. Assumeix una  funció de “catalitzador” per facilitar un acord  sense prendre decisions per les parts ni imposar cap solució.

Els mediadors han de formar-se específicament. En el  cas dels metges, a banda d’acreditar la formació en mediació, han de tenir formació en valoració del dany corporal i estar col·legiats i/o pertànyer a una associació professional de l’àmbit de la mediació acreditada.

El President de l’Associació de Catalana de Metges Forenses, Dr. Xavier Bernal, va descriure les habilitats i aptituds que ha de tenir un bon mediador:

• Capacitat d’escoltar
• Capacitat de síntesi
• Imparcialitat
• Optimisme
• Habilitat per transmetre serenitat
• Confidencialitat
• Ètica
• Assertivitat
• Empatia
• Escolta activa
• Honestedat
• Respecte i Calidesa
• Autenticitat
• Presència o ús dels sis sentits

D’altra banda, a l’hora de ser mediador és important tenir en compte que hi ha circumstàncies que són motius d’abstenció per una correcta actuació:

• Interès personal en l’assumpte objecte de mediació
• Tenir qüestió litigiosa pendent amb alguna de les parts intervingudes
• Tenir vincle parentiu per consanguinitat fins al quart grau o afinitat fins al segon amb algunes de les parts
• Amistat íntima o enemistat manifesta amb alguna de les parts citades anteriorment
• Haver intervingut com a perit o testimoni en el procés judicial previ a la mediació
• Tenir o haver tingut relació de servei amb alguna de les parts.

Per més aprofundir en aquest tema et convidem a veure el vídeo de la jornada: