Carles Guerra, comissari de l’exposició sobre Francesc Tosquelles: “Tosquelles trenca amb la idea de la psiquiatria com una forma de contenció de la malaltia mental, que evitava tenir contacte amb el malalt”

“En Tosquelles es troben l’avantguarda psiquiàtrica, l’avantguarda política i també l’avantguarda cultural”

“Tosquelles és molt desconegut, però molt necessari i molt pertinent en els nostres temps”

“La gran lliçó de Tosquelles és el pragmatisme, que ens ajuda a sobreviure a les catàstrofes”

Carles Guerra © CCCB, Miquel Taverna, 2022

Carles Guerra (Amposta, 1965) és crític d’art, docent i investigador, i un dels comissaris, juntament amb Joana Masó, crítica literària i professora de la Universitat de Barcelona, de l’exposició “Francesc Tosquelles. Com una màquina de cosir en un camp de blat”, que el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) dedica a la figura del metge català que va transformar les institucions psiquiàtriques amb les seves pràctiques pioneres en els camps terapèutic, polític i cultural.

El projecte és fruit d’un procés d’investigació finançat per la Fundació Privada Mir-Puig que també ha donat lloc a la publicació del volum Tosquelles. Curar les institucions (Arcadia), reconegut amb el Premi Ciutat de Barcelona d’Assaig, Humanitats i Història 2021. L’exposició es presenta en versions adaptades a diferents espais. De fet, abans d’arribar al CCCB, es va poder visitar a Les Abattoirs. Musée FRAC Occitanie de Toulouse. La mostra estarà oberta al públic del CCCB fins el 28 d’agost. Després, viatjarà cap al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid (del 27 de setembre de 2022 fins a finals de març de 2023) i cap a l’American Folk Art Museum de Nova York (d’abril a octubre de 2023).

Continua la lectura de “Carles Guerra, comissari de l’exposició sobre Francesc Tosquelles: “Tosquelles trenca amb la idea de la psiquiatria com una forma de contenció de la malaltia mental, que evitava tenir contacte amb el malalt””

Rosa Calvo, psiquiatra infantil i de l’adolescència:  “La pandèmia ha afavorit l’aparició de patologies mentals en infants que abans tenien més factors de protecció”

“Fins ara s’han dedicat recursos a la intervenció en salut mental infantil, però també cal invertir-ne en prevenció”

“Moltes vegades el trastorn mental infantil no es comprèn i es confon amb mala educació”

Rosa Calvo és psiquiatra al Servei de Psiquiatria Infantil i Juvenil de l’Institut Clínic de Neurociència de l’Hospital Clínic de Barcelona. Calvo està especialitzada en la psiquiatria i psicologia de la infància i l’adolescència i conversem amb ella sobre la salut mental dels més joves i també sobre el reconeixement de la Psiquiatria Infantil i de l’Adolescència com a nova especialitat mèdica, ja que, fins ara, havia estat només un itinerari formatiu dins de l’especialitat de Psiquiatria.

Tot i que la norma publicada al BOE l’agost de 2021 no preveu quan aquesta nova especialitat s’incorporarà a l’oferta MIR, els professionals que han realitzat l’itinerari formatiu ja poden sol·licitar el reconeixement de l’especialitat.

Continua la lectura de “Rosa Calvo, psiquiatra infantil i de l’adolescència:  “La pandèmia ha afavorit l’aparició de patologies mentals en infants que abans tenien més factors de protecció””

Dra. Estébanez: “Estem donant eines perquè les persones de les comunitats rurals puguin desenvolupar el seu camí cap a l’autonomia”

mestebanez_blog.jpgLa doctora María Estébanez fa quatre mesos que es va instal·lar a la serra de Chiapas (Mèxic) per treballar com a metgessa psiquiatra amb l’ONG Partners in Health (Compañeros en Salud a Mèxic). La seva relació amb el món de la cooperació va començar uns anys enrere, mentre feia la residència a l’Hospital de Sant Pau. Va viatjar a Gàmbia en tres ocasions, tot i que les experiències viscudes la van deixar amb ganes de tornar a treballar sobre el terreny d’una manera més acurada i dilatada en el temps. Gràcies a la beca Bada (que atorga l’Àrea de Cooperació del Col·legi) podrà allargar la seva estada a Chiapas tot un any i portar a terme un projecte que deixi empremta en les comunitats rurals de l’estat.

Continua la lectura de “Dra. Estébanez: “Estem donant eines perquè les persones de les comunitats rurals puguin desenvolupar el seu camí cap a l’autonomia””

Dr. Achotegui: “Emigrar forma part de la naturalesa humana”

achoteguiEl psiquiatre Joseba Achotegui coneix de molt a prop el patiment de les persones migrants. Des de la seva consulta del Servei d’Atenció Psicopatològica i Psicosocial a Immigrants i Refugiats (SAPPIR) de l’Hospital Sant Pere Claver de Barcelona escolta la història de tantes i tantes persones que deixen enrere la seva família i la seva terra a la recerca d’oportunitats. El camí, però, no és gens fàcil i sovint les persones nouvingudes necessiten ajuda per fer front a aquests canvis. Aquí és on entra en joc l’expertesa del Dr. Achotegui, que després de 30 anys treballant amb aquest col·lectiu, va descriure l’any 2002 l’anomenada Síndrome d’Ulisses o síndrome de l’immigrant amb estrès crònic i múltiple.

Continua la lectura de “Dr. Achotegui: “Emigrar forma part de la naturalesa humana””

Homenatge al Dr. Martí i Julià (1861-1917): psiquiatria, política i defensa del català

El Col·legi celebra el centenari de la mort del Dr. Domènec Martí i Julià i inaugura una exposició sobre l’antic Institut de Salut Mental de la Santa Creu

Dr. Martí i JuliàQuan parlem de la història de la psiquiatria a Catalunya hi ha personatges que no es poden obviar. Un d’ells és el Dr. Domènec Martí i Julià (1861-1917), metge i polític català que va dedicar la seva trajectòria a la cura dels malalts de demència a l’Institut Frenopàtic de les Corts i a la carrera política, tot unint les idees catalanistes, internacionalistes i socialistes. Continua la lectura de “Homenatge al Dr. Martí i Julià (1861-1917): psiquiatria, política i defensa del català”

Dra. Corripio: “Volem oferir continuïtat assistencial i immediatesa d’atenció”

corripioblogDes de fa un any i mig la doctora Iluminada Corripio treballa en el projecte de salut mòbil m-Resist, el primer d’àmbit europeu que es dedica a desenvolupar un programa terapèutic per a pacients amb esquizofrènia resistent al tractament. La iniciativa, impulsada per la Fundació TicSalut i on participen 12 partners clínics i tecnològics, té com a objectiu millorar l’assistència i la qualitat de vida d’aquestes persones i dels seus cuidadors, així com aprofundir en el coneixement de la malaltia.

Per què el projecte m-Resist?
Ens vam apropar al món de les noves tecnologies amb la idea d’oferir continuïtat assistencial i immediatesa d’atenció als pacients amb esquizofrènia resistent perquè vèiem que fent això evolucionaven millor i disminuïen els ingressos. Amb m-Resist volem intentar omplir els forats que hi ha en el model d’atenció estàndard fent un abordatge integral. Volem que el pacient prengui decisions conjuntament amb nosaltres i que la família no sols sigui una font d’informació, sinó que també puguem valorar si necessita atencions específiques.

Continua la lectura de “Dra. Corripio: “Volem oferir continuïtat assistencial i immediatesa d’atenció””

III Jornada Atenció Primària al món rural: “Cuidant la Salut Mental”

La salut i l’estigma dels malats mentals han estat l’eix central de la III Jornada d’Atenció Primària al món rural, que com cada any se celebra a la ciutat de Berga i que s’organitza conjuntament entre el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, CAMFIC, Societat Catalana de Pediatria i AIFICC.

“La III Jornada d’Atenció Primària al món rural: Cuidant la salut Mental” va reunir a uns 150 professionals  que durant el 10 de maig van debatre sobre experiències clíniques, la integració de la salut mental a l’Atenció Primària, els trastorns prevalents com són el trastorn del Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH) i la depressió.

aprural1

Durant la primera taula de la jornada  es va plantejar  com es pot treballar i acompanyar millor a les persones que pateixen aquestes situacions des de l’atenció primària i es van presentar 4 experiències clíniques en aquest sentit.

El Dr. Carles Pedrol, de l’EAP Berga Centre, va explicar el programa de coordinació entre l’atenció primària i l’atenció especialitzada al Berguedà per l’abordatge de la depressió. Aquesta ruta assistencial de la salut mental estableix com s’organitzen aquests professionals de diferents estaments per una millor praxi clínica d’aquests pacients.

La Infermera Queralt Barcons, de l’ABS Artés, va presentar el Programa d’Intervenció grupal psicoeducativa, una eina no farmacològica per al tractament de persones amb trastorns mentals lleus. Aquesta intervenció grupal els permet adquirir coneixements i ser capaços de conviure amb la seva malaltia.

Les teràpies breus en salut mental des de l’atenció primària va ser el tema plantejat per la Dra. Gemma Batlle de l’ABS Tortosa Oest. Són models de teràpia de curta durada que volen solucionar problemes de forma ràpida, eficient i poc dolorosa i on el pacient no és una persona aïllada sinó que interacciona amb diferents persones. El repte és com integrar aquestes teràpies en l’atenció primària i com escollir-les, ja que cada persona és una teràpia diferent.

El darrer ponent de la taula va ser el Dr. Francisco Moruno, coordinador CSMIJ Alt Penedès-Garraf HSJD, qui va explicar quin paper pot jugar en la salut mental l’atenció de la obesitat infantil i juvenil i va explicar el suport que des del CSMIJ donen al Programa d’Atenció Compartida  en l’Obesitat.

La segona taula va comptar com a ponents amb el Dr. Pere Bonet, president del Consell Assessor de Salut Mental i adicions del Departament de Salut i amb el Dr. Josep Gomà, metge de família del Grup de Salut Mental de la CAMFIC.  Tots dos van parlar de la Integració de la Salut Mental a l’Atenció Primària.

El Dr. Bonet va remarcar que la integració de l’assistència de salut mental és profitosa quan aquesta està incorporada dins la política general de salut. Per a Bonet, s’ha d’establir un circuit permanent d’interconsulta que no sigui només del metge de primària amb el psiquiatra sinó que sigui també de salut mental cap a primària.

El Dr. Gomà, per la seva part, va comentar les raons per integrar la salut mental a l’atenció primària i que aquesta integració facilitarà la promoció de la salut mental i comunitària i el seguiment i maneig de les persones afectades.

La tercera taula va tractar els trastorns prevalents com el TDAH i la depressió. La Dra. Anna Sans, neuropediatra de l’Hospital Sant Joan de Déu, va parlar de la prevalença del TDAH, un trastorn del neurodesenvolupament amb molta prevalença en edat escolar.

aprural4El Dr. Enric Aragonés, del CAP Constantí, va presentar el programa INDI, una eina per millorar l’abordatge de la depressió i el trastorn d’ansietat.

La jornada també va tenir un moment per mirar de portes endins i fer una reflexió sobre la salut mental dels propis metges.  Per això, durant la taula 4, el Dr. Antoni Arteman, gerent de Fundació Galatea, va explicar el camí des de l’estrès fins a la malaltia, i explicar els programes de promoció de la salut de la Fundació Galatea. El metges, segons Arteman, han de treballar la resiliència, la capacitat i habilitat de transformar l’adversitat en oportunitat.

D’altra banda el Dr. Josep M. Benet, metge de família  (EAP Garraf Rural) i president de la Junta Comarcal del Garraf va fer un recorregut pels diferents recursos de suport als professionals, com el Programa d’Atenció al Metge Malalt (PAIMM) o el programa Cap infermera sola del Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona.  El Dr. Benet va remarcar que de tota la població mèdica, el sector més vulnerable a patir burnout són els metges residents.

La jornada va culminar amb la conferència magistral del Dr. Miquel Casas, catedràtic i cap de servei de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. El Dr. Casas va pronunciar la conferència “Tornar a la prescripció de psicofàrmacs clàssics en Psiquiatria: un dramàtic retrocés en la lluita contra l’estigma en els adolescents amb problemes de salut mental”.

casasSegons, el Dr. Casas, l’estigma en la malalt mental és el major obstacle per la salut mental  i per millorar la qualitat de vida dels pacients, els seus familiars, la comunitat i fins i tot els sanitaris. Els factors associats al tractament que més generen estigma, segons de psiquiatre, són els tractaments farmacològics no adequats, i que moltes vegades provoquen disfuncions cognitives, emocionals, estètiques i/o sexuals. Casas va assegurar que “els nous tractaments han millorat moltíssim en aquests efectes indesitjables”, “i que els tractaments clàssics, a més de tenir més efectes secundaris tenen una baixa adherència terapèutica i generen més cost sanitari”. Casas va obrir un debat ètic sobre l’ús de medicaments clàssics o moderns: “Els metges tenim la capacitat de decidir si donem un tractament o altre”.

A la cloenda de la jornada el Dr. Jaume Padrós, vicepresident primer del Col·legi, va voler deixar constància del compromís de la institució col·legial amb aquesta jornada i va celebrar l’elecció del tema i els seu abordatge interdisciplinari.

MÉS INFORMACIÓ

Presentació de l’any Pujadas i Inauguració de l’exposició “Història de la Psiquiatria a Catalunya”

El COMB dedica l’any 2012 a la figura del Dr. Antoni Pujadas i Mayans (1812-1881) per commemorar els 200 anys del seu naixement i el seu paper pioner en l’atenció als malalts mentals. El 21 de juny es va fer l’acte de presentació d’aquest any commemoratiu dedicat al Dr. Pujadas. Es va comptar amb la participació del Dr. Josep Ramos, director de Planificació de Salut Mental i Addiccions del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, el Dr. Josep Lluís Ausin, el periodista Joan Vendrell, especialista en recerca històrica dels Hospitals psiquiàtrics de Sant Boi, el Dr. Josep Fabregas, Director del Centre de Psicoteràpia de Barcelona i el Dr. Joan Orritz, Director de Benito Menni Complex Assistencial en Salut Mental.

A mitjans del segle XIX, el Dr. Pujadas va ser un exemple de metge emprenedor introduint les cases de curació i l’hospitalització privada en malalts mentals. A més, va ser pioner en la signatura de convenis i en el concert de serveis per a ‘pobres bojos’. Destaca en Pujadas, la seva afició per muntar negocis de tot tipus i la seva personalitat controvertida. L’any 1853, funda el manicomi de Sant Boi, considerat l’inici de l’expansió de l’hospitalització mental a Catalunya. L’any 1895, el llegat del Dr. Pujadas continua amb Benito Menni, qui, després de la mort de Pujadas, compra el manicomi de Sant Boi.

En el mateix acte, s’ha presentat l’exposició “Història de la Psiquiatria a Catalunya”, la qual es pot veure fins el desembre d’aquest any al renovat espai d’exposicions del COMB. En aquesta mostra s’explica l’evolució de la psiquiatria a partir d’un seguit de panells. Imatges i breus explicacions del tractament de la bogeria faciliten el recorregut des de l’Antic Règim fins a la professionalització de la psiquiatria i la neurologia ja en els anys 1930.

2012 – Any Dr. Antoni Pujadas i Mayans

Dr. Antoni Pujadas i Mayans

La Junta de Govern del COMB ha acordat declarar el 2012 l’Any Dr. Antoni Pujadas i Mayans amb l’objectiu de dedicar una especial atenció al naixement de la psiquiatria catalana. Pujadas va ser un home molt polifacètic i innovador, impulsor dels tractaments termals i creador del primer manicomi que hi va haver a Barcelona, a Sant Boi del Llobregat. Va promoure també el  primer model d’assegurança privada d’assistència psiquiàtrica a Catalunya.

En complir-se els 200 anys del seu naixement, el Col·legi vol homenatjar el Dr. Antoni Pujadas juntament amb tots els metges que van dedicar-se a mitjans i finals del segle XIX a l’atenció dels malalts mentals.

Cada any, el Col·legi recorda la figura d’un metge que ha destacat per la seva personalitat i la seva feina en l’avenç de la medicina. 2011 ha estat l’any del Dr. Pere Mata, pare de la medicina legal. En aquest enllaç podeu trobar alguns webs on es recull la informació sobre els metges que el Col·legi ha destacat en els últims anys, com el Dr. Josep Salvany, Pere Gabarró, Pere Fàrreras…

Enguany recordarem i aprendrem sobre la figura del Dr. Antoni Pujadas.

I Jornada sobre el rol del psiquiatre a la xarxa assistencial pública

“Reivindiquem la figura del psiquiatra”

El Col·legi ha celebrat aquesta primera jornada amb la figura del psiquiatre a la xarxa assistencial pública com a eix principal. La jornada ha estat organitzada per la secció col·legial de psiquiatres a causa de la seva preocupació per les “sobrecàrregues de feina i tendències al reduccionisme dels rols del psiquiatre en aspectes nuclears” de la professió.

Tallers a la I Jornada del rol del psiquiatre a la xarxa pública

La jornada, celebrada el 29 d’abril al Col·legi, va analitzar com es percep la figura del psiquiatre des dels àmbits socials i sanitaris, per la qual cosa es va comptar amb la participació de l’escriptor i periodista Ricard Ruiz Garzón, qui va descriure la figura del psiquiatra basant-se en referents culturals, com la literatura, còmic o cinema. També es van fer una sèrie de tallers sobre formació en psicoteràpia, en clínica i psicopatologia, i específica per al treball en primària i en l’àmbit comunitari i preventiu.

El President del Consell Assessor de Salut Mental i Addicions, Dr. Miquel Casas, va reconèixer que un dels problemes de la psiquiatria és que la seva capacitat “es veu qüestionada per la farmacologia, ja que des del punt de vista de noves trobades no hi ha treballs nous” tot i que “s’ha millorat la qualitat de vida del pacient”. Cal doncs, “reivindicar el paper de la psiquiatria que han estat abandonats” com per exemple en el “fracàs acadèmic o la violència gratuïta dels adolescents”, segons Casas.

La jornada va finalitzat amb el suggeriment d’ampliar la Secció Col·legial de Psiquiatres a “metges psiquiatres i psicoterapeutes”, va explicar el president dela Secció, Dr. Lluís Albaigès. “Perquè tinguin cabuda persones que encara que no siguin psiquiatres estiguin fent una pràctica psicoterapèutica i puguin tenir una expertesa considerable”.

Properament es convocarà una assemblea extraordinària per modificar els estatuts actuals i incorporar als metges psicoterapeutes.

Al metges de la secció se’ls enviaran les conclusions de l’acte al seu correu electrònic.  Per més informació