El Col·legi celebra el centenari de la mort del Dr. Domènec Martí i Julià i inaugura una exposició sobre l’antic Institut de Salut Mental de la Santa Creu

Quan parlem de la història de la psiquiatria a Catalunya hi ha personatges que no es poden obviar. Un d’ells és el Dr. Domènec Martí i Julià (1861-1917), metge i polític català que va dedicar la seva trajectòria a la cura dels malalts de demència a l’Institut Frenopàtic de les Corts i a la carrera política, tot unint les idees catalanistes, internacionalistes i socialistes.

Amb motiu del centenari de la seva mort, el 1917, el Col·legi va organitzar un homenatge per recordar la seva figura i es va inaugurar l’exposició “Un segle d’història compartida. 100 anys de l’Intitut Mental” que es podrà visitar al Col·legi fins a l’abril.

El Dr. Martí i Julià va ser un dels fundadors i president de la Societat de Psiquiatria i Neurologia (que en aquell moment anaven juntes). A banda, va ser un dels promotors, l’any 1912, del 1r Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana i un gran defensor del català com a llengua acadèmica i científica. Va ser un dels impulsors de l’ús del català en la medicina.

El doctor Martí i Julià va exercir una notable influència en el sector de l’esquerra catalanista de finals del segle XIX, ja que va gaudir de gran prestigi professional i va destacar per la seva honestedat personal. De fet, com explica el Dr. Miquel Bruguera, expresident del Col·legi i director de la unitat d’estudis acadèmics, “va morir pobre perquè mai es va preocupar de guanyar-se la vida, però sí de dedicar-se intensament al seu treball i a escriure i propugnar les seves idees polítiques”.

Com a metge es va especialitzar en psiquiatria i va presidir la Societat de Psiquiatria i Neurologia. Entre els anys 1909 i 1915 va dirigir l’Institut Frenopàtic de les Corts, on havia ingressat com a metge resident quan va acabar la carrera. Quan es va constituir la Mancomunitat catalana, Prat de la Riba li va encarregar la planificació de l’assistència dels malalts mentals de Catalunya.

Bruguera recorda que Martí i Julià va tenir molt de prestigi en el seu moment. De fet, l’Ajuntament de Barcelona li va dedicar una escultura en el seu honor que va ser finançada per subscripció popular per iniciativa de la Societat Catalanista Pàtria Nova el 1936, i que ha sobreviscut els diferents canvis de règims polítics. L’obra, executada per Josep Dunyach i Sala, és una placa de bronze amb el seu retrat en relleu en un pedestal que sosté una estàtua d’una donzella en marbre. Encara la podeu trobar a Barcelona, en l’encreuament entre Diagonal i Gran Via de Carles III.