Dr. Mitjà: “Vaig veure que el pian era una prioritat en salut pública i no vaig dubtar ni un minut a posar-me mans a l’obra”

omitjaCada any apareixen 100.000 nous casos de pian a 13 països de l’Àfrica, el Sud-est Asiàtic i el Pacífic Occidental. La malaltia, que provoca lesions a la pell similars a les de la lepra, està estesa entre les poblacions més pobres i afecta especialment els més vulnerables: els nens. A més de les conseqüències físiques, els més petits també pateixen l’estigma social del pian. El doctor Oriol Mitjà va arribar a l’illa de Lihir, a Papua Nova Guinea, l’any 2010 i es va trobar amb aquesta malaltia, de la qual ni tan sols havia sentit a parlar. Això, però, no va ser cap impediment per començar a treballar de valent: “Vaig arribar allà i vaig veure que era una prioritat en salut pública i no vaig dubtar ni un minut a posar-me mans a l’obra”.

Els fruits de la seva tasca no van trigar a arribar:  va demostrar que amb una única pastilla de l’antibiòtic azitromicina, el pian es curava. A la mateixa Lihir va aconseguir tractar més del 80% de la població amb uns resultats molt esperançadors. “Aquesta és una solució que canvia la vida als nens. Els retorna la felicitat i també la possibilitat de tornar a l’escola”, apunta Mitjà, que també assegura que això, precisament, és el que dia rere dia li continua “donant forces per tirar endavant”.

Amb només un euro es pot curar un nen amb pian. Per extingir-la arreu del món, calen 300 milions d’euros.

Arran d’aquest èxit, l’OMS ha llançat una campanya d’erradicació del pian que preveu que deixi d’existir l’any 2020. El més necessari per aconseguir-ho són recursos econòmics. El doctor Mitjà, que s’ha convertit en l’abanderat de la lluita contra la malaltia, recorda que amb només un euro es pot curar un nen amb pian. Per extingir-la arreu del món, calen 300 milions d’euros. “Aquesta seria la primera vegada en la història que aconseguim l’erradicació mitjançant el tractament massiu amb antibiòtics”, explica Mitjà.

La cooperació internacional en salut s’ha convertit en el seu camp de batalla, dins del qual es va submergir l’any 2009 gràcies a una de les beques “Dr. José Luis Bada” que atorga el Col·legi. Amb aquest ajut va marxar a Londres a fer un màster en malalties tropicals i d’allà va volar cap a Papua Nova Guinea, sense imaginar-se com de lluny arribaria. Creu que la cooperació és necessària per poder millorar les condicions de vida de moltes persones i remarca que “hem de saber compartir tot el que a nosaltres ens sobra i donar una mica als que menys en tenen”.

També us pot interessar:

2 thoughts on “Dr. Mitjà: “Vaig veure que el pian era una prioritat en salut pública i no vaig dubtar ni un minut a posar-me mans a l’obra”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s