La verola és l’única malaltia humana que s’ha pogut erradicar al món. La consecució d’una eficaç vacuna sumada als molts esforços científics, polítics i socials van ser la clau per aconseguir la seva desaparició l’any 1978, quan es va datar el darrer cas endèmic a Somàlia. Des d’aleshores fins ara, s’ha aconseguit controlar de forma exhaustiva la transmissió de moltes malalties infeccioses i, fins i tot, eliminar-les d’alguns territoris concrets, però es pot pensar a erradicar-ne més? La resposta és afirmativa.

Els avenços científics dels darrers temps i la implicació dels agents socials i polítics nacionals i internacionals indiquen que en uns anys podrem dir que hem posat fi a malalties com el xarampió, la malària, la poliomielitis, la dracunculosi, el pian, l’oncocercosi o la rubèola, entre d’altres. La Dra. Caterina Guinovart, metgessa investigadora i coordinadora de la col·laboració PATH-ISGlobal, i el Dr. Oriol Mitjà, metge investigador d’ISGlobal i Beca Bada 2009, són dos exemples ben clars de compromís i dedicació, que ens van explicar la seva experiència lluitant contra la malària i el pian, respectivament, a la Jornada de la Cooperació celebrada al Col·legi el passat 1 de desembre en col·laboració amb ISGlobal.

La malària i el pian, les pròximes a ser erradicades?

Per segona vegada en la història es planteja l’erradicació del pian i és de la mà del Dr. Oriol Mitjà. Als anys 50, l’OMS va llançar una campanya molt eficaç que consistia en injeccions de penicil·lina i amb la qual es va aconseguir eliminar la malaltia a molts països. No obstant això, va quedar un reservori a algunes zones com són les Illes del Pacífic i el centre d’Àfrica. El Dr. Oriol Mitjà va arribar a Papua Nova Guinea fa vuit anys i, després de veure com els més petits patien les conseqüències físiques i socials del pian, va començar a treballar per posar-hi fi. Per això, calien tres eines: un antibiòtic oral, un test point of care, i una prova d’eficàcia en una comunitat.

En primer lloc, el Dr. Mitjà i el seu equip van buscar aquest medicament oral, ja que era molt difícil fer arribar la penicil·lina injectable als pobles més llunyans i de difícil accés. Així, van fer un assaig clínic que va demostrar que una única pastilla d’azitromicina, el cost de la qual, a més, és molt baix, era totalment eficaç per curar els nens que patien la malaltia. En segon lloc, van aconseguir una eina de diagnòstic molt ràpida que permetia recollir mostres de sang a qualsevol poblat i portar-les després al laboratori. Amb l’antibiòtic i el test a punt, van preparar un tractament massiu que demostrés que es podia eliminar el pian d’una comunitat. Així, van escollir l’illa de Lihir i van aconseguir tractar més del 80% de la població amb uns resultats molt esperançadors: ara per ara, la prevalença dels casos s’ha reduït en un 90%.

No obstant això, existeixen certs reptes als quals caldrà fer front per aconseguir l’erradicació del pian, com ara:

• Arribar a regions molt remotes.
• Canvis de patògens, ja que poden aparèixer resistències contra l’azitromicina.
• Aparició de reservoris inesperats.
• Increment de la vigilància per detectar casos a nivells molt baixos amb mètodes més sensibles.
• Fatiga de donants, treballadors i comunitats

A tot això, cal afegir la necessitat d’actuar amb rapidesa i flexibilitat davant els canvis d’estratègia i l’aparició d’obstacles en el camí. El Dr. Mitjà és optimista i creu que es trobaran les eines adequades i es faran els esforços necessaris per “superar els obstacles que no hem superat en el passat”, ja que erradicar una malaltia com el pian “és èticament just perquè tots els nens tinguin la possibilitat d’anar a l’escola i créixer sans”.

Pel que fa a la malària, fa aproximadament deu anys que es va plantejar la possibilitat d’emprendre la campanya d’erradicació que es va llançar a principis dels anys 60. Gràcies a la cloroquina i a l’insecticida DDT, es va poder eliminar la malària a quinze països, però la manca de recursos econòmics i l’inici de la resistència al fàrmac i a l’insecticida van fer que s’aturés la campanya i es passés a fer un control de la malaltia.

Va ser l’any 2007 quan Bill i Melinda Gates van posar de nou sobre la taula l’erradicació de la malària, ja que al llarg dels anys el nombre de casos s’havia reduït molt considerablement. A poc a poc, es va crear un moviment polític tot promovent la campanya i l’OMS va marcar l’erradicació com un dels seus objectius, ja que continuar amb el control suposa treballar en nous fàrmacs i nous insecticides, davant la capacitat del paràsit de desenvolupar-hi resistències. El cost de mantenir aquestes estratègies i d’augmentar les cobertures en països altament endèmics “pot ser insostenible i molt car”, segons la Dra. Caterina Guinovart, que es dedica a estudiar la malaltia. De fet, l’OMS estima que es necessiten 5,1 bilions de dòlars anuals fins a 2020 per aconseguir un accés universal a les intervencions de control de la malària arreu del món.

Què cal per erradicar la malària? Com explica la Dra. Guinovart, es necessita mantenir l’impuls i el compromís polític actual; pensar en els aspectes operacionals per a la implementació de la campanya; eines per interrompre la transmissió (vacuna, fàrmacs, insecticides, larvicides, etc); buscar una resposta a mida per a cada país; vigilància epidemiològica o de laboratori; equitat en l’accés als serveis sanitaris; lideratge i implicació dels governs locals; innovació en les eines de control de la malària; i finançament.

L’erradicació d’una malaltia és un gran repte per a la salut global. No obstant això, els intents i esforços que s’han fet fins ara han de servir per assolir aquesta fita. Per això, la Dra. Guinovart remarca que cal tenir molt clar que:

• L’erradicació d’una malaltia salva vides i disminueix el patiment humà.
• És molt costós i s’ha de tenir finançament disponible, sobretot en l’etapa final.
• La implementació ha de ser vertical, cal la col·laboració i la solidaritat internacional a tots els nivells.
• Cal fer recerca i innovació continuada.
• Cal un sistema de vigilància, confirmació laboratorial i investigació de brots.
• Cal compromís polític nacional.

Al final de la Jornada de la Cooperació es van lliurar les Beques “Dr. José Luis Bada” 2016, que ajudaran 14 metges i metgesses a formar-se en cooperació internacional en diversos centres especialitzats d’àmbit nacional i internacional.