Carles Guerra, comissari de l’exposició sobre Francesc Tosquelles: “Tosquelles trenca amb la idea de la psiquiatria com una forma de contenció de la malaltia mental, que evitava tenir contacte amb el malalt”

“En Tosquelles es troben l’avantguarda psiquiàtrica, l’avantguarda política i també l’avantguarda cultural”

“Tosquelles és molt desconegut, però molt necessari i molt pertinent en els nostres temps”

“La gran lliçó de Tosquelles és el pragmatisme, que ens ajuda a sobreviure a les catàstrofes”

Carles Guerra © CCCB, Miquel Taverna, 2022

Carles Guerra (Amposta, 1965) és crític d’art, docent i investigador, i un dels comissaris, juntament amb Joana Masó, crítica literària i professora de la Universitat de Barcelona, de l’exposició “Francesc Tosquelles. Com una màquina de cosir en un camp de blat”, que el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) dedica a la figura del metge català que va transformar les institucions psiquiàtriques amb les seves pràctiques pioneres en els camps terapèutic, polític i cultural.

El projecte és fruit d’un procés d’investigació finançat per la Fundació Privada Mir-Puig que també ha donat lloc a la publicació del volum Tosquelles. Curar les institucions (Arcadia), reconegut amb el Premi Ciutat de Barcelona d’Assaig, Humanitats i Història 2021. L’exposició es presenta en versions adaptades a diferents espais. De fet, abans d’arribar al CCCB, es va poder visitar a Les Abattoirs. Musée FRAC Occitanie de Toulouse. La mostra estarà oberta al públic del CCCB fins el 28 d’agost. Després, viatjarà cap al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid (del 27 de setembre de 2022 fins a finals de març de 2023) i cap a l’American Folk Art Museum de Nova York (d’abril a octubre de 2023).

Francesc Tosquelles a Saint Alban, cap al 1944 1945 ©Arxius família Tosquelles Reproducció fotogràfica Roberto Ruiz

Quina va ser la trajectòria biogràfica de Francesc Tosquelles?

El doctor Tosquelles neix a Reus l’any 1912 i mor a Granges d’Òlt (França) l’any 1994. Travessa circumstàncies històriques molt especials del segle XX. Viu el gran moment d’expansió i millora del servei de salut mental de Catalunya, amb els programes de la Mancomunitat i de la Generalitat republicana; viu també la Guerra Civil al Front d’Aragó i al Front d’Extremadura i acaba al camp de concentració de Sètfonts, al sud de França. L’etapa decisiva en la trajectòria de Francesc Tosquelles serà entre 1940 i 1962, quan treballa a l’Hospital de Saint-Alban-sur-Limagnole (departament de Lozère), on desenvoluparà les bases del que es coneix avui dia com la psicoteràpia institucional, una manera d’entendre la cura del malalt mental que implica tota la institució i tots els seus participants: els doctors, els cuidadors, les monges, els vilatans del costat i els propis malalts, que esdevenen agents de cura d’altres malalts. En aquest període es van produir les seves innovacions, centrades a transformar la institució psiquiàtrica en un lloc on es pogués viure la bogeria de manera decent i humana. Ell diu que la bogeria és essencialment humana i tot el seu projecte consisteix a trencar la segregació i l’alienació que la bogeria patia socialment.

Va tornar de l’exili en algun moment?

L’any 1967, va ser convidat a treballar com a director a l’Institut Pere Mata de Reus, però va preferir venir com a consultor. Tosquelles aporta a aquest hospital, encara en ple franquisme, les receptes de la psicoteràpia institucional: fa que els malalts s’autogestionin i tinguin la seva pròpia economia, organitza activitats terapèutiques i socialitzadores, incita que existeixi un periòdic intern i exigeix la formació continuada del personal professional mitjançant unes supervisions col·lectives conegudes com “els grups dels cassettes”. Aquest període a Reus va estar marcat per la formació.

Francesc Tosquelles amb Jaume Sauret al camp de Setfonts, 1939 ©Arxius família Tosquelles Reproducció fotogràfica Roberto Ruiz

Quina és l’aportació fonamental de Francesc Tosquelles a la psiquiatria?

Tosquelles trenca amb la idea de la psiquiatria com a una forma de contenció de la malaltia mental, que evitava tenir contacte amb el malalt i li tenia por. La seva línia de treball promou la retrobada amb la malaltia, fer-la vivible a l’interior de la institució. Tosquelles ha quedat marginat de la història dels anys 1960 i 1970 perquè promovia que la institució psiquiàtrica havia de ser curada i millorada, al contrari del que promulgava llavors l’antipsiquiatria.

Tosquelles era una persona amb profundes conviccions marxistes. Va ser la psiquiatria un element més en la seva voluntat de transformació política i social?

Totalment. Ser marxista era per a ell un complement necessari al treball de la psiquiatria. Ell i altres metges de la seva generació, com Josep Solanes, entenen que, per canviar les condicions en els quals els hospitals i les institucions exercien la psiquiatria no calia tenir només idees de caire mèdic o científic, calia tenir voluntat política. D’aquí que l’avantguarda psiquiàtrica, l’avantguarda política i també l’avantguarda cultural es trobin en Tosquelles i formin un còctel extraordinàriament productiu. La idea que la psiquiatria no és independent de fer política la portarà amb ell tota la vida. Quan treballa a l’hospital de Saint-Alban, als anys 1940, el fa refugi de jueus, dissidents i resistents, així com també refugi d’intel·lectuals com Paul Éluard o Tristan Tzara. A l’hospital, no només es fa psiquiatria, es fa política i es fa cultura.

En aquest sentit, va tenir també un paper com a creador cultural?

Tal i com ho entenia Tosquelles, ser metge no era només quedar-se amb la part científica, sinó també incloure-hi la part humana, que fa servir la cultura com a eina comunicativa, de cura i de relació. A Saint-Alban, tots els tallers de cinema, teatre i ball o la revista i l’ús de la paraula són una extensió de la medicina a través de la cultura. L’any 1948, Tosquelles defensa a París la seva tesi en medicina sobre la novel·la Aurélia de Gérard de Nerval: la cultura per a ell és essencial en la medicina, no és un simple complement.

Malauradament, el doctor Tosquelles no és una figura gaire coneguda. Quina és la vigència del seu llegat?

A Tosquelles només el recorden els metges i psiquiatres d’una generació que va poder tenir contacte amb ell. La cultura i la història l’han oblidat. No forma part de la memòria de la nostra societat civil, en part per la guerra i l’exili. Ha sigut molt difícil recollir l’impacte de Tosquelles. Per recordar-lo, cal recompondre’l, refer-lo, anar a arxius, parlar amb molta gent. És difícil tenir-lo present, perquè la història ha treballat a favor de què les seves experiències quedessin sepultades. Però si bé Tosquelles és molt desconegut, és molt necessari i molt pertinent en els nostres temps, on la psiquiatria ja no és una disciplina marginal, sinó que és un domini central dels nostres dies que s’ocupa de la nostra salut mental. Tosquelles mai va pensar que la bogeria fos exclusiva dels malats mentals, sinó que forma part de l’ésser humà. Aleshores, la vigència de Tosquelles és indiscutible.

Francesc Tosquelles, cap al 1970 ©Arxius família Tosquelles Reproducció fotogràfica Roberto Ruiz

Quin és el gran ensenyament que podem extreure de Francesc Tosquelles?

L’ensenyament no ve tant d’idees mèdiques, sinó de la seva actitud pragmàtica. És algú que ha passat per la guerra i per un camp de concentració i que supera totes aquestes catàstrofes a través d’elements humans, de la resocialització, de preguntar-se “qui som i què tenim aquí” per poder reactivar recursos i superar situacions que ens han deshumanitzat per sempre. Ell supera situacions límit, de desfeta humanitària i deshumanització completa, recomponent elements humans. Ho fa durant la guerra i al camp de concentració i també ho fa a l’hospital, a l’època de l’anomenat extermini dolç a França. Quan arriba, els malalts s’estan morint de gana i la seva decisió és obrir les portes i fer-los sortir al camp a treballar per poder disposar de menjar a canvi i poder sobreviure. La gran lliçó de Tosquelles és el pragmatisme, que ens ajuda a sobreviure a les catàstrofes. 

Alice Brazzit ©CCCB Tosquelles

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s