Ricard Solé, físic, biòleg i comissari de la mostra ‘Cervell(s)’: “L’experiència subjectiva és una part intrínseca i fonamental del cervell. No hi ha res en ciència que s’hi assembli”

“La ment humana té unes singularitats que no queden explicades només amb la fisiologia”

“La intel·ligència artificial està demostrant coses extraordinàries però, fins ara, és una mala imitació”

“Potser necessitem un Einstein que vegi un concepte clau sobre el cervell que trenqui les barreres del pensament”

Ricard Solé (Barcelona, 1962) és físic, biòleg i professor investigador de l’Institut Català de Recerca i Estudis Avançats (ICREA). Treballa a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), on dirigeix el Laboratori de Sistemes Complexos del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB). Solé és també un dels comissaris de l’exposició Cervell(s), que es pot visitar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) fins a l’11 de desembre d’enguany. Parlem amb ell sobre els continguts d’aquesta exposició, que aborda des de múltiples perspectives l’òrgan més fascinant i complex de l’organisme: el cervell.

Continua la lectura de Ricard Solé, físic, biòleg i comissari de la mostra ‘Cervell(s)’: “L’experiència subjectiva és una part intrínseca i fonamental del cervell. No hi ha res en ciència que s’hi assembli”

Carles Guerra, comissari de l’exposició sobre Francesc Tosquelles: “Tosquelles trenca amb la idea de la psiquiatria com una forma de contenció de la malaltia mental, que evitava tenir contacte amb el malalt”

“En Tosquelles es troben l’avantguarda psiquiàtrica, l’avantguarda política i també l’avantguarda cultural”

“Tosquelles és molt desconegut, però molt necessari i molt pertinent en els nostres temps”

“La gran lliçó de Tosquelles és el pragmatisme, que ens ajuda a sobreviure a les catàstrofes”

Carles Guerra © CCCB, Miquel Taverna, 2022

Carles Guerra (Amposta, 1965) és crític d’art, docent i investigador, i un dels comissaris, juntament amb Joana Masó, crítica literària i professora de la Universitat de Barcelona, de l’exposició “Francesc Tosquelles. Com una màquina de cosir en un camp de blat”, que el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) dedica a la figura del metge català que va transformar les institucions psiquiàtriques amb les seves pràctiques pioneres en els camps terapèutic, polític i cultural.

El projecte és fruit d’un procés d’investigació finançat per la Fundació Privada Mir-Puig que també ha donat lloc a la publicació del volum Tosquelles. Curar les institucions (Arcadia), reconegut amb el Premi Ciutat de Barcelona d’Assaig, Humanitats i Història 2021. L’exposició es presenta en versions adaptades a diferents espais. De fet, abans d’arribar al CCCB, es va poder visitar a Les Abattoirs. Musée FRAC Occitanie de Toulouse. La mostra estarà oberta al públic del CCCB fins el 28 d’agost. Després, viatjarà cap al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid (del 27 de setembre de 2022 fins a finals de març de 2023) i cap a l’American Folk Art Museum de Nova York (d’abril a octubre de 2023).

Continua la lectura de “Carles Guerra, comissari de l’exposició sobre Francesc Tosquelles: “Tosquelles trenca amb la idea de la psiquiatria com una forma de contenció de la malaltia mental, que evitava tenir contacte amb el malalt””

Ciència+divulgació+humor = The Big Van Theory

tbvt-logocompletotransparente-1Es pot transmetre la ciència de forma divertida i entenedora i apropar-la al gran públic? La resposta és afirmativa i el millor exemple és el de l’equip de The Big Van Theory, que ha revolucionat el món de la divulgació científica amb una fórmula molt simple: el monòleg.

Física, bioquímica, matemàtiques, biologia, astronomia, nanotecnologia, computació, genètica, física,…totes les branques de la ciència tenen el seu moment estrella en els monòlegs de The Big Van Theory. Els 12 nois i noies que formen aquesta companyia són investigadors de prestigi i professors universitaris que comparteixen, a més de professió, passió pels escenaris. Van començar fa un any, al 2014, i ja s’han convertit en tot un fenomen mediàtic.

Una d’aquestes monologuistes científiques és l’Helena González, doctoratbvt_2 en Genètica i Biologia del Càncer. Fa unes setmanes, va aconseguir omplir de gom a gom el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) parlant d’epigenètica i de com els agents externs o la forma de vida que portem poden modificar-la. Així, dos bessons univitel·lins que comparteixen la totalitat de l’ADN poden convertir-se en dues persones totalment diferents si porten vides separades.

Si voleu gaudir d’una classe magistral sobre ciència en clau d’humor com aquesta, podeu veure les darreres actuacions del grup en el seu propi canal de Youtube o cada dimecres al Teatreneu de Barcelona.

Trobareu més actes com aquest, que van organitzar conjuntament el COMB i el CCCB,  a la nostra Agenda Cultural

 

‘Salvador Espriu, la salvació per la paraula’

L’any 2013 es va commemorar els cents anys del naixement de l’escriptor Salvador Espriu (1913-1985). Fins a mitjans de març d’aquest any s’ha pogut visitar l’exposició ‘Espriu. He mirat aquesta terra’ al CCCB, un dels actes centrals de l’Any Espriu.

En el marc d’aquesta exposició ha tingut lloc la conferència ‘Salvador Espriu, la salvació per la paraula’, a càrrec de Ramon Riera, psiquiatre i psicoanalista que ha investigat com Espriu va utilitzar l’escriptura per alleujar els traumes de la seva infància, i com aquestes experiències el van fer molt sensible a la aniquilació de la seva cultura, tema recurrent en les seves obres.

En l’acte també van participar l’actor i doblador Jordi Brau, que va recitar fragments de les obres d’Espriu al llarg de la conferència, i també la cantant Mariona Segarra, que va interpretar una versió pròpia d’un tema de l’autor d’Arenys de Mar. Si us veu perdre l’acte, es pot veure al web del CCCB en vídeo.


La introducció de l’acte va ser a càrrec de Josep Vilajoana, degà del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya, i de Jaume Roigé, vocal de la Junta de Govern del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, ja que les dues institucions van participar en l’organització de l’acte.

S’espera que aquest acte sigui la primera de moltes col·laboracions per impulsar noves activitats vinculades a la medicina.