Gloria Villalba, neurocirurgiana: “És important disposar d’un espai adequat, físic i mental, per poder comunicar als pacients informacions que són dures de dir, d’entendre i d’assimilar”

Deixa un comentari

“Cal tocar el pacient, fer-li una abraçada, si cal, i fer-li sentir que estàs al seu costat de manera metafòrica i també física”

“De vegades, som missatgers de males notícies i el fet que, malgrat això, pacients i familiars et mostrin la seva gratitud és una de les coses més grans que pots rebre com a metge”

“A l’Hospital del Mar, tenim un projecte pilot d’acompanyament espiritual laic a pacients, no necessàriament en el final de vida. El fet espiritual va molt més enllà de la religió”

Gloria Villalba Martínez (Barcelona, 1976) és especialista en neurocirurgia i exerceix com a adjunta al Servei de Neurocirurgia de l’Hospital del Mar. La doctora Villalba ha liderat un projecte per facilitar i millorar la comunicació de notícies difícils als pacients i als seus familiars a través de la creació al seu hospital d’un espai específic per a aquesta delicada tasca. Parlem amb ella sobre l’origen d’aquesta iniciativa, les característiques que té aquest espai i les habilitats necessàries a l’hora de comunicar-se amb pacients i familiars.

Continua la lectura de “Gloria Villalba, neurocirurgiana: “És important disposar d’un espai adequat, físic i mental, per poder comunicar als pacients informacions que són dures de dir, d’entendre i d’assimilar”” →

Sònia Baró, metgessa de família i ballarina de ‘twerking’: “La creativitat en el dia a dia de la medicina és imprescindible: m’ajuda a fer front a situacions amb pacients o a coordinar un equip”

Deixa un comentari

“Vaig provar el twerk i vaig veure que no tenia res a veure amb el que jo m’imaginava. Treballes moltes parts de tot el cos”

“La meva fita és gaudir fent el que faig. És igual si ho faig millor o pitjor. Quan surto d’una classe de dansa penso: ‘Ostres, que bé que m’ho he passat’”

“Tot el que faig per a mi mateixa també és un guany a la feina, perquè m’ajuda a sobrecarregar-me menys”

Sònia Baró Sabaté (Barcelona, 1975) és especialista en medicina familiar i comunitària i treballa com a coordinadora de l’equip d’atenció a residències geriàtriques del CAP Larrard de Barcelona. La doctora Baró és aficionada a diverses activitats més enllà de la professió, com la costura i el maquillatge, però, d’entre totes les que porta a terme, en destaca molt especialment la dansa, que ha practicat al llarg de tota la seva vida. Ha fet dansa clàssica i contemporània i, actualment, hi fa una aproximació a través del twerking. Parlem amb ella sobre com va començar a practicar aquest estil de ball i sobre la necessitat de donar curs a la creativitat davant l’exercici d’una professió tan exigent com la medicina.

Continua la lectura de “Sònia Baró, metgessa de família i ballarina de ‘twerking’: “La creativitat en el dia a dia de la medicina és imprescindible: m’ajuda a fer front a situacions amb pacients o a coordinar un equip”” →

Jaume Motos, cirurgià general i de l’aparell digestiu, recentment jubilat del SEM: “Hi ha feines i hi ha professions. Jo soc dels que pensa que la professió de metge s’exerceix tota la vida”

Deixa un comentari

“A emergències, hem de saber una mica de tot. El que més m’apassiona és la importància dels actes que fas i que no fas… Però, sobretot, la immediatesa”

“L’actual SEM és un servei increïble. La gent no l’acaba de conèixer. Hi ha un munt de professionals, especialistes de tot, amb unitats espectaculars”

“Vaig fer la meva darrera guàrdia amb els meus fills, que també treballen al SEM. No havíem coincidit mai. Va ser una sorpresa molt emotiva”

Jaume Motos (Ciudad Real, 1959) és especialista en Cirurgia General i de l’Aparell Digestiu. Fa poc que s’ha jubilat del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) de Catalunya, on era el metge més antic, i ha compartit amb nosaltres vivències i reflexions de tota una carrera que ha viscut amb veritable passió i dedicació.

Continua la lectura de “Jaume Motos, cirurgià general i de l’aparell digestiu, recentment jubilat del SEM: “Hi ha feines i hi ha professions. Jo soc dels que pensa que la professió de metge s’exerceix tota la vida”” →

Lluís Valerio (‘Stalker’), metge de família i novel·lista:  “L’exercici de la medicina té una relació amb la fatalitat que ens passa factura. Donar un fil argumental a aquestes circumstàncies les fa més comprensibles”

Deixa un comentari

“Quan un lector em diu que el meu llibre l’ha distret o que se li ha fet curt, no hi ha cap elogi que s’hi pugui comparar”

“Vaig començar a escriure amb una visió mèdica de la literatura: si era terapèutica per a mi, potser també ho podria ser per a d’altres persones”

“És important tenir una faceta que ens permeti sortir del rol de metge o metgessa: que sigui creativa, però que, alhora, exigeixi disciplina”

Lluís Valerio Sallent (Barcelona, 1965) és especialista en medicina familiar i comunitària i treballa com a responsable de la Unitat de Salud Internacional ICS Metropolitana Nord del Servei de Medicina Interna de l’Hospital Germans Trias i Pujol. El doctor Valerio també escriu i és l’autor, sota el pseudònim Stalker, d’un cicle de novel·les ambientades a l’Àfrica que ha batejat amb el nom de Motorsoul i que consta de set títols, el darrer dels quals és La crònica diamant (Raig Verd, 2023).

Continua la lectura de “Lluís Valerio (‘Stalker’), metge de família i novel·lista:  “L’exercici de la medicina té una relació amb la fatalitat que ens passa factura. Donar un fil argumental a aquestes circumstàncies les fa més comprensibles”” →

Patricia Pozo, neuròloga: “L’ansietat que genera als pacients no saber quan vindrà un atac de migranya és molt dura. Per això estem treballant en models matemàtics que ens ajudin a predir-los”

Deixa un comentari

“La migranya és una malaltia que afecta amb atacs episòdics i recurrents. Els atacs s’inicien unes 48 hores abans que aparegui el primer símptoma evident, que acostuma a ser el mal de cap, però n’hi ha molts d’altres”

“Moltes persones que pateixen migranya no es poden ni moure, sovint han d’agafar baixes laborals i no poden fer plans amb la família o els amics. Tot això provoca sentiment de culpa”

“Fa poc, una pacient es va posar a plorar d’emoció a la consulta. Feia un any que havia passat de tenir més de vint dies al mes amb migranya a només cinc. Fins llavors no s’havia pogut imaginar com era viure sense aquesta incapacitat absoluta per fer coses”

Patricia Pozo-Rosich (Barcelona, 1975), és cap de secció del Servei de Neurologia de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona i cap del grup de Cefalea i Dolor Neurològic. A més, ha desenvolupat el programa de recerca Migraine Adaptive Brain. En aquesta entrevista parlem de com afecta la migranya als pacients, de tractaments i de línies de recerca innovadores.

Continua la lectura de “Patricia Pozo, neuròloga: “L’ansietat que genera als pacients no saber quan vindrà un atac de migranya és molt dura. Per això estem treballant en models matemàtics que ens ajudin a predir-los”” →

Què tenen en comú els termes biotoxina marina, escalp i nomofòbia?

Deixa un comentari

Aquests tres termes tenen en comú que són neologismes normalitzats durant l’any 2023. En aquest apunt us expliquem en què consisteix la normalització terminològica, us expliquem com podeu saber quins termes de salut s’han estudiat aquest any i us exposem algun exemple dels criteris aplicats en les propostes terminològiques que es difonen.

Continua la lectura de “Què tenen en comú els termes biotoxina marina, escalp i nomofòbia?” →

Elisenda Durban, historiadora i autora de la novel·la ‘La metgessa’: “Agnòdike va ser un exemple de vocació mèdica, amb un gran afany de superació i sacrifici”

Deixa un comentari

“Moltes de les nostres malalties actuals també es donaven en l’antiga Grècia i les coneixem per les descripcions que se’n fan als Tractats hipocràtics”

“Conèixer la història de la medicina també ens ajuda a comprendre el que som”

Elisenda Durban (Barcelona, 1965) és llicenciada en Història Antiga i especialista en Egiptologia. Parlem amb ella sobre la enigmàtica figura d’Agnòdike, una dona de l’antiga Grècia, considerada la primera ginecòloga. Durban ha condensat en la novel·la històrica La metgessa (Pagès Editors, 2023) les seves investigacions sobre la fascinant vida d’aquesta dona i la seva època. Parlem sobre l’exercici de la medicina en l’antiguitat i sobre què té en comú amb la pràctica mèdica de l’actualitat.

Continua la lectura de “Elisenda Durban, historiadora i autora de la novel·la ‘La metgessa’: “Agnòdike va ser un exemple de vocació mèdica, amb un gran afany de superació i sacrifici”” →

Aina Perelló, metgessa de família i experta en dolor: “No hi ha cap medicament contra el dolor que hagi igualat els resultats i l’impacte que té el moviment i l’exercici físic”

Deixa un comentari

El dolor crònic pot estar originat al cervell i, en alguns casos, és com si l’alarma estigués espatllada. Es queda encesa i hem d’aconseguir desactivar-la”

“La persona ha d’acceptar que té dolor, però hem d’intentar que no s’hi enganxi: no cal que renunciï a fer coses ni que tota la seva vida giri entorn d’això”

Moltes persones arrosseguen 20 o 30 anys amb dolor i, sovint, estan deprimides o tenen insomni… estan molt afectades psicològicament”

Aina Perelló Bratescu (Bucarest, 1976) és especialista en Medicina Familiar i Comunitària i exerceix al CAP Larrard de Barcelona. La doctora Perelló és experta en l’abordatge multidisciplinari del dolor crònic des de l’àmbit de l’atenció primària. En aquesta entrevista ens parla de l’ús dels fàrmacs contra el dolor (també dels opioides), però, sobretot, de les darreres evidències lligades al benefici que aporta la tríada formada per exercici físic, educació i psicologia.

Continua la lectura de “Aina Perelló, metgessa de família i experta en dolor: “No hi ha cap medicament contra el dolor que hagi igualat els resultats i l’impacte que té el moviment i l’exercici físic”” →

Ferran Mascaró, oftalmòleg i maratonià: “Tant en una cirurgia com en una cursa, el més important és l’ara i l’aquí. S’ha de fer en aquell moment i de la millor manera possible”

Deixa un comentari

“Una de les millors maneres de relacionar-me amb el meu fill, que té trastorn de l’espectre autista, és a través de l’esport. Seré feliç arribant un dia a meta amb ell en una cursa”

“Qualsevol repte que ens posem, fins i tot si no el superem, té un punt d’aprenentatge i fa viure la vida d’una manera més feliç”

Ferran Mascaró Zamora (Barcelona, 1972) és especialista en oftalmologia i exerceix com a responsable de cirurgia orbitària i oculoplàstica a l’Hospital de Bellvitge i al Centre Mèdic Teknon. El doctor Mascaró ha corregut les principals maratons del món i, recentment, ha quedat classificat en sisè lloc en una final mundial de corredors de la seva categoria d’edat a Chicago. En paral·lel, porta a terme una tasca de conscienciació i activisme per donar a conèixer els trastorns de l’espectre autista a través del projecte #josepvalent, dedicat al seu fill.

Continua la lectura de “Ferran Mascaró, oftalmòleg i maratonià: “Tant en una cirurgia com en una cursa, el més important és l’ara i l’aquí. S’ha de fer en aquell moment i de la millor manera possible”” →

Ignasi Garcia Olivé, pneumòleg de l’Hospital Germans Trias i Pujol:  “Continua havent-hi molt amiant a Catalunya. És evident que s’ha de treure perquè el seu temps de vida s’està acabant i en algun moment serà perillós”

Deixa un comentari

“La patologia que produeix l’amiant sovint no té un tractament específic, però és important determinar-ne l’origen perquè el pacient pot tenir dret a compensacions que pel fet d’haver desenvolupat una malaltia relacionada amb el seu lloc de treball”

“He tractat un pacient amb mesotelioma recentment i han estat cinc anys molt durs, amb requisit d’oxigen i tractament amb morfina”

“L’amiant es continua fent servir a molts altres països de la mateixa manera que es feia aquí fa anys. No hi ha cap mena de protecció social i, a més, és un material molt barat”

Ignasi Garcia Olivé és pneumòleg de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona. El doctor Garcia ens parla de l’amiant, un material emprat, sobretot, a l’àmbit de la construcció, i de com continua essent un greu problema de salut pública. L’ús d’amiant fa anys que està prohibit a l’Estat espanyol. Segons les previsions i els compromisos assolits, Catalunya hauria d’estar lliure d’amiant l’any 2032.

Continua la lectura de “Ignasi Garcia Olivé, pneumòleg de l’Hospital Germans Trias i Pujol:  “Continua havent-hi molt amiant a Catalunya. És evident que s’ha de treure perquè el seu temps de vida s’està acabant i en algun moment serà perillós”” →