Bioenginyeria: aplicacions que han canviat la manera de treballar dels metges

A la segona taula de la 19a Jornada d’Estiu de la Professió Mèdica, celebrada a Puigcerdà al juliol, l’editor del blog Avenços en Gestió Clínica i col·laborador docent d’ESADE-URL, Jordi Varela, va recordar, en el seu paper de moderador, que la física i l’enginyeria ja fa temps que juguen un paper fonamental en la medicina i va esmentar avenços tan importants com l’hemodinàmica o l’antic pulmó d’acer per tractar malalts de pòlio, que va donar lloc als posteriors ventiladors que van fer possible el desplegament de l’anestèsia i de la cirurgia.

El catedràtic de Fisiologia de la UB i líder de grup de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), Daniel Navajas, va instar metges, enginyers, físics, químics, biòlegs, etc. a “aprendre els uns dels altres”, en un escenari en què “les fronteres entre disciplines s’estan diluint”. Navajas es va referir a la tecnologia com a una “eina de suport” que, almenys a mig termini, no substituirà la tasca dels metges. Va citar-ne exemple concrets que ja són una realitat, com la recent aprovació a Europa de l’electrocardiograma d’Apple Watch, i també va enunciar algunes de les línies d’investigació més punteres que es duen a terme a l’IBEC, com ara els estudis sobre el paper de la física en el comportament de les cèl·lules tumorals o els avenços en nanomedicina, que permeten utilitzar nanopartícules com a vectors de fàrmacs que s’alliberen de manera selectiva i precisa o, fins i tot, que s’activen amb la llum infrarroja. Navajas també va destacar la revolució que ha suposat la impressió 3D de teixits durs i tous, una tecnologia que, a diferència d’altres, és relativament “barata i assumible” i que, per tant, pot arribar a països amb menys recursos.

Precisament de la impressió 3D i d’aplicacions concretes que ja s’estan duent a terme en la clínica diària, van parlar el metge traumatòleg Ferran Fillat i l’enginyer biomèdic Sergi Coderch, dues de les ànimes del laboratori 3D Lab de l’Hospital Universitari Parc Taulí de Sabadell, des d’on es dona resposta a necessitats i a casos clínics concrets, alhora que es fa recerca i formació. Coderch va explicar que el laboratori s’inspira –salvant les distàncies- en altres indústries, com la de l’automoció, amb un espai dedicat al disseny i desenvolupament d’idees i un espai de fabricació (aquest darrer, amb limitacions degut als costos de certificació del material sanitari).

La impressió 3D ja permet la planificació preoperatòria gràcies a l’elaboració de guies quirúrgiques ajustades a cada cas, així com el disseny i fabricació d’implants personalitzats. A banda de millorar els resultats, l’ús de models anatòmics suposa, segons Fillat, una reducció important del temps de quiròfan per cada intervenció, que es tradueix en estalvi econòmic. Per la seva banda, Coderch va deixar clar que “el paper de l’enginyer biomèdic és ajudar el metge a materialitzar una solució”. Sobre aquest concepte col·laboratiu, Coderch va afirmar que “la decisió final sempre recau en el metge i, per tant, l’era dels invents dissenyats sense tenir-lo en compte s’ha acabat”.

El tàndem format per Núria Montserrat, bioenginyera de l’IBEC, i Carolina Gálvez, veterinària del grup de recerca ICREC de l’Hospital Universitari Trias i Pujol, va ser un altre dels exemples de treball interdisciplinari exposat a Puigcerdà. En el seu cas, però, l’equip treballa en un projecte d’enginyeria tissular encara en fase experimental. L’objectiu és crear teixit cardíac de manera artificial com a alternativa al trasplantament. Els estudis es duen a terme amb models porcins i es basen en l’ús de biopròtesis que puguin ser repoblades amb cèl·lules reprogramades (amb pluripotència induïda artificialment) per substituir o reparar teixit infartat.

One thought on “Bioenginyeria: aplicacions que han canviat la manera de treballar dels metges

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s