La presidenta de la Comissió de Deontologia del CCMC i directora de l’Institut Borja de Bioètica-URL, Montserrat Esquerda, va moderar una taula amb aquest mateix títol a la 19a Jornada d’Estiu de la Professió Mèdica, plantejant la gran pregunta: “Arribarà un moment en què ja no caldran metges perquè hauran estat substituïts per màquines?” Abans de donar pas als ponents, Esquerda va apostar per acceptar el canvi i, per tant, acceptar que una part de les taques que avui fan els metges seran assumides per tecnologies emergents en cada moment. “Els professionals hem de demostrar que no som substituïbles i que podem aportar valor més enllà de l’ajuda de les màquines”, va insistir.

La catedràtica d’Arquitectura i Tecnologia de Computadors de la UAB i presidenta de l’associació Bioinformàtics Barcelona (BIB), Ana Ripoll, va defensar la tecnologia com una “aliada dels metges”. Pel que fa a les possibilitats que ofereix el big data, la clau està en què metges i professionals d’altres disciplines “parlin el mateix idioma” i col·laborin per crear valor a partir de l’enorme quantitat de dades sanitàries que es generen diàriament. El repte: aconseguir la interoperabilitat entre aquestes dades i fer-les accessibles –garantint-ne, alhora la confidencialitat- perquè el nou coneixement generat reverteixi en benestar per als pacients.

El director de l’Agència de Qualitat i Avaluacions Sanitàries (AQuAS), César Velasco, va transmetre la necessitat de recollir i estructurar informació “molt valuosa” que s’està generant dia a dia al sistema sanitari català i que avui dia encara no s’està aprofitant. Disposar d’aquesta informació ha de permetre passar de les evidències publicades i les metanàlisis a generar evidències a partir de les nostres pròpies dades. “Estem intentant fer aquesta revolució”, va afirmar. En aquesta línia, el programa PADRIS ja ha donat suport a 170 projectes des de la seva posada en marxa.

Un d’aquests projectes d’investigació en salut a partir del big data és MASCAT, liderat pel metge de família i director de recerca del CAPSBE, Antoni Sisó. “El Catsalut té una gran caixa forta de dades infrautilitzades i, per fi, algú ha decidit obrir-la per treure’n rendiment, seguint unes normes ètiques i legals”, va afirmar. El projecte MASCAT té l’objectiu de conèixer quina és la prevalença a Catalunya de tot un seguit de malalties autoimmunes a partir de dades poblacionals reals del període 2012-2017. “El primer que vam veure és que no podíem dur a terme aquesta tasca tot sols i que havíem d’establir aliances”, va afirmar Sisó. En aquesta recerca cooperativa amb altres professionals, els metges tenen el rol d’“establir el full de ruta i prendre decisions”. L’objectiu és obtenir resultats que ajudin a planificar millor, segons Sisó. “El big data no ens dona certeses absolutes, però ens ajuda a plantejar noves hipòtesis d’estudi, nous patrons i noves prediccions”, va afirmar.

Com a cap del grup de Genòmica Computacional del Barcelona Supercomputing Center (BSC), l’investigador ICREA David Torrents lidera un grup on biòlegs moleculars, bioinformàtics, enginyers i matemàtics col·laboren amb metges i centres sanitaris per desenvolupar eines informàtiques que donin resposta a preguntes de l’àmbit biomèdic. “Sovint no entenem al detall què fa cadascú, però l’important és entendre cap a on anem i tenir un objectiu comú”. Torrents va insistir en aquest punt i va alertar que “la intel·ligència artificial pot agafar vida per si sola i que és fàcil perdre el rumb i l’objectiu inicial de vista”. Un altre escull que, segons Torrents, cal salvar encara és el de la compartició de dades. “Un cop s’acaba un estudi, és imprescindible compartir-ne les dades amb la comunitat i això, malgrat que es diu que s’està fent, en realitat no està passant”, va afirmar. Això i l’ús de metodologies compatibles, per tal que diferents resultats siguin comparables, permetria, per exemple, que “qualsevol professional pogués trobar, entre dades de tot el món, el cas més semblant al seu per tal de poder aprendre’n”.

• Continua llegint “Bioenginyeria: aplicacions que han canviat la manera de treballar dels metges”