El nou Model d’Atenció a la Cronicitat Avançada (MACA), impulsat per la Generalitat de Catalunya, ha generat una gran inquietud en l’àmbit sociosanitari pel nou enfocament que han d’adoptar els professionals sanitaris a l’hora de tractar els malalts crònics. De fet, el motiu principal del plantejament del MACA ha estat “l’augment dels pacients catalogats d’aquesta manera”, tal com diu el Dr. Carles Blay, responsable operatiu del Programa de Prevenció i Atenció a la Cronicitat.
El Dr. Blay també destaca la necessitat de “millorar l’atenció al pacient i centrar-se en les seves necessitats, valors i preferències”. Les declaracions del Dr. Blay s’emmarquen en les terceres Jornades de debat que organitza la Secció Col·legial de Metges Sociosanitaris del COMB. A més del seu testimoni, durant les Jornades es va donar veu a diferents professionals representants de tots els àmbits assistencials, que tracten diàriament amb aquest tipus de pacients i viuen molt d’a prop la problemàtica.
Per tal de poder oferir un millor tracte i atenció, com apuntava el Dr. Blay, el MACA ofereix dues eines essencials per identificar el tipus de pacient amb el què es tracta: el NECPAL i el Pla Individual Interdisciplinari Compartit (PICC).
La Dra. Rosa Monteserin, metgessa de família de l’EAP Sardenya, va incidir en els “dubtes inicials” dels sanitaris envers aquestes eines, ja que són “costoses d’elaborar” i a més, creuen que “falta temps per gestionar i atendre els pacients MACA”. No obstant, a mesura que les han anat fent servir, “les han valorat molt positivament”. De fet, són vitals per ajudar a altres professionals quan els malalts crònics arriben a urgències, on moltes vegades no compten ni amb la informació suficient ni amb el temps necessari per valorar i tractar el pacient.
A més, es va manifestar la importància de “millorar les habilitats comunicatives” dels metges i metgesses, ja que moltes vegades és “molt difícil parlar amb un pacient” d’aquestes característiques. El Dr. Xavier Busquet, metge del PADES Granollers, va il·lustrar amb diversos casos reals la importància de la ètica mèdica i del respecte de la voluntat dels pacients que, en tots els casos, demanen posar fi a la seva vida de la forma menys dolorosa possible.
Enllaços d’interès:
– “El Dr. Jaume Padrós lloa el nou model d’atenció a la cronicitat avançada”
– Galeria de fotos de la Jornada
El blog del teu col·legi professional 
Com totes les eines MACA pot ser útil i pot tenir elements distorsionadors. Treballar amb protocols te les avantatges de donar garanties de entrar en un procés diagnòstic i assistencial ordenat sense oblits. Però també es un perill la protocol·lització excessiva ja que l’etiquetatge del malalt el situa en una consideració estàtica i estigmatitzant. Tots sabem que molts pacients tenen respostes sorprenents tant en positiu com en negatiu. Assignar un nivell o grau en el MACA pot privar d’aquesta mirada dinàmica condemnant al pacient a estar eternament emmarcat per una valoració feta per un professional sotmès a tots els subjectivismes que vulguem i en un moment biogràfic del malalt que pot ser perfectament mutable. Per tant les decisions assistencials poden estar influïdes i esbiaixades per per aquesta creueta que situa al pacient com un ens estàtic i potencialment privant-lo de recursos terapèutics que siguin determinants. Voldria que em donéssiu la vostra opinió en aquest sentit. Em d’evitar caure en una manufacturització del procés assistencial