A la carrera de Medicina no s’ensenya ni s’ensenyava cirurgia de guerra. Quan va esclatar la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), molts metges van ser cridats al front per exercir en unes condicions duríssimes. Dels seus testimonis, tant personals com documentals, en podem saber els detalls. En un article anterior parlàvem del doctor Rafael Pulido, cirurgià que va exercir al tren-quiròfan i que va deixar constància de totes les seves intervencions en unes carpetes que la seva filla va donar a l’arxiu històric del Col·legi.
Ara és el torn de parlar del doctor Miquel Gras i Artero (1910-1999). Després de la guerra, el doctor Gras va ser un pioner en el camp de la cirurgia plàstica a Catalunya i de la medicina de l’esport. La muntanya era la seva gran afició.
Miquel Gras i Artero, capità metge i cap d’equip quirúrgic de l’Exèrcit Republicà del 1936 al 1939
En el camí de l’emprenedoria, detectar el problema és el primer pas. A continuació, cal buscar-hi una solució. Aquestes dues passes són les que ha fet Xavier Viñolas, cap de la Unitat d’Arrítmies del Servei de Cardiologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, i que l’han portat a posar en marxa el projecte Procurement of comprehensive treatment, enhanced by digital technologies, of patients with automated implantable cardioverter defibrillator (AICD). Amb aquesta iniciativa, que ara per ara se centra en els malalts que porten desfibril·ladors implantables (DAI), el doctor Viñolas i el seu equip, plantegen un procés assistencial basat en la medicina de valor. La seva idea ha estat finalista als 
L’1 d’octubre de 2018, els doctors Jaume Canet i Enric Cáceres tornaven a casa després de quatre mesos de travessa pels Pirineus, un repte al qual van decidir fer front per tancar una etapa de la seva vida i començar una de nova: la jubilació. Han caminat 2.300 quilòmetres en 100 etapes (en realitat, en van ser 101), des de la Mediterrània fins al Cantàbric, anant pel vessant pirenaic de francès i tornant per l’espanyol. Aquestes 100 fites els han permès pensar i reflexionar sobre els seus camins vitals i professionals. Tant el Dr. Canet, anestesiòleg a l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol; com el Dr. Cáceres, traumatòleg a l’Hospital Universitari Quirón Dexeus, tenen moltes ganes de tenir més temps per dedicar-se als seus, per gaudir de la muntanya i sobretot, per no tenir pressa.
Els metges també emmalalteixen i, quan això succeeix, hi ha el 
El blog del teu col·legi professional 