Com es va fer front a la Grip Espanyola de 1918?

Durant els darrers 100 anys, hem viscut quatre pandèmies de grip: la Grip Espanyola (1918-1919), la grip Asiàtica (1957-1958), la grip de Hong Kong (1968-1969) i la grip A (2009-2010). Tots recordem el rebombori mediàtic que va causar l’última. La grip estava present a totes hores als mitjans de comunicació. La gent estava espantada. Es van implementar mesures de seguretat per evitar el contagi, com l’ús de mascareta davant símptomes compatibles amb un procés gripal. El setembre de 2009, el Ministeri de Sanitat  va redactar recomanacions per prevenir el contagi entre les famílies, als centres educatius i a les empreses. Entre la primera i la darrera pandèmies, havia passat gairebé un segle, però la reacció popular no va ser gaire diferent, tot i que la mortalitat de la Grip Espanyola va ser infinitament més elevada (50 milions de morts) que la de la grip A (18.337).

Continua la lectura de “Com es va fer front a la Grip Espanyola de 1918?”

Cirurgia i Guerra Civil a través dels arxius personals: Antoni Porta Escayola, un metge a la Batalla de l’Ebre – III

En articles anteriors, hem explicat les experiències dels doctors Rafael Pulido i Miquel Gras com a cirurgians durant la Guerra Civil Espanyola a través de les informacions que es poden extreure de la documentació que ells mateixos van elaborar i guardar.

Antoni Porta Escayola va néixer a Barcelona l’any 1909 i es va llicenciar en Medicina l’any 1935. El març del 1936 va guanyar una plaça de metge intern de cirurgia de l’Hospital Clínic. Durant la Guerra Civil va ser mobilitzat i va tenir moltes destinacions, tot i que va ser a l’Hospital del Soleràs (Lleida) on hi va passar més temps, del juliol fins al desembre de 1938.

Dr. Antoni Porta Escayola (1909-1961)

Continua la lectura de “Cirurgia i Guerra Civil a través dels arxius personals: Antoni Porta Escayola, un metge a la Batalla de l’Ebre – III”

Taula rodona: Present i futur de la professió mèdica

taularodonaEl passat juliol es va presentar l’Estudi de la Professió 2017, una enquesta en la qual es va preguntar als metges sobre diferents aspectes que tenen a veure amb la professió. Per analitzar-ne els resultats, Magda Campins, vocal del CoMB i cap del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Vall d’Hebron, ha moderat un debat amb Montserrat Esquerda, pediatra de l’Hospital Sant Joan de Déu de Lleida, directora general de l’Institut Borja de Bioètica i presidenta de la Comissió Deontològica del Col·legi de Metges de Lleida, i Sílvia Font, metgessa de família del CAP Olesa de Montserrat i membre del Comitè d’Ètica Assistencial de l’Hospital Sant Joan de Déu de Martorell.

Continua la lectura de “Taula rodona: Present i futur de la professió mèdica”

Cirurgia i Guerra Civil a través dels arxius personals: Miquel Gras, cirurgià a l’Auto-chir i a la Cova de Santa Llúcia – II

A la carrera de Medicina no s’ensenya ni s’ensenyava cirurgia de guerra. Quan va esclatar la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), molts metges van ser cridats al front per exercir en unes condicions duríssimes. Dels seus testimonis, tant personals com documentals, en podem saber els detalls. En un article anterior parlàvem del doctor Rafael Pulido, cirurgià que va exercir al tren-quiròfan i que va deixar constància de totes les seves intervencions en unes carpetes que la seva filla va donar a l’arxiu històric del Col·legi.

Ara és el torn de parlar del doctor Miquel Gras i Artero (1910-1999). Després de la guerra, el doctor Gras va ser un pioner en el camp de la cirurgia plàstica a Catalunya i de la medicina de l’esport. La muntanya era la seva gran afició.

Miquel Gras i Artero, capità metge i cap d’equip quirúrgic de l’Exèrcit Republicà del 1936 al 1939

Continua la lectura de “Cirurgia i Guerra Civil a través dels arxius personals: Miquel Gras, cirurgià a l’Auto-chir i a la Cova de Santa Llúcia – II”

Repensar l’assistència dels malalts amb desfibril·lador implantable (DAI)

viñolasEn el camí de l’emprenedoria, detectar el problema és el primer pas. A continuació, cal buscar-hi una solució. Aquestes dues passes són les que ha fet Xavier Viñolas, cap de la Unitat d’Arrítmies del Servei de Cardiologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, i que l’han portat a posar en marxa el projecte Procurement of comprehensive treatment, enhanced by digital technologies, of patients with automated implantable cardioverter defibrillator (AICD). Amb aquesta iniciativa, que ara per ara se centra en els malalts que porten desfibril·ladors implantables (DAI), el doctor Viñolas i el seu equip, plantegen un procés assistencial basat en la medicina de valor. La seva idea ha estat finalista als European Silver Economy Awards 2018, uns guardons d’economia de la salut que promouen solucions digitals innovadores per millorar la qualitat de vida de les persones grans.

Continua la lectura de “Repensar l’assistència dels malalts amb desfibril·lador implantable (DAI)”

Dra. Vidal i Dra. Mulero: “Amb les tecnologies busquem monitorar l’evolució dels pacients d’una forma més objectiva, contínua i real”

vidal-mulero

L’esclerosi múltiple (EM) és una patologia complexa que presenta una evolució molt diferent en cada pacient. La implementació de les noves tecnologies per tractar-la està afavorint que es pugui fer un seguiment cada vegada més acurat i donar una atenció més personalitzada. Des de fa uns anys el Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya (Cemcat) treballa en aquesta línia, tot potenciant la inclusió dels dispositius i aplicacions mòbils, tant a la consulta com en el dia a dia dels malalts. Les neuròlogues Àngela Vidal i Patricia Mulero, responsables del Laboratori visual i del projecte Patient Reported Outcome Measeures (PROMs), respectivament, creuen en l’eficàcia de les noves tecnologies per caracteritzar millor l’EM i oferir als seus pacients una millor qualitat de vida.

Continua la lectura de “Dra. Vidal i Dra. Mulero: “Amb les tecnologies busquem monitorar l’evolució dels pacients d’una forma més objectiva, contínua i real””

Cooperació i salut internacional: lliurament de les Beques Bada 2018

cooperacio

L’Àrea de Cooperació del Col·legi ha donat a conèixer el nom dels 12 professionals de la Medicina que gaudiran d’una Beca “Dr. José Luis Bada” per formar-se en cooperació i salut internacional. Com ja sabeu, l’objectiu d’aquestes beques és donar suport econòmic a tots aquells metges i metgesses que volen cursar estudis de postgrau relacionats amb la cooperació internacional o fer estades formatives en el terreny.

Continua la lectura de “Cooperació i salut internacional: lliurament de les Beques Bada 2018”

Cirurgia i Guerra Civil a través dels arxius personals: Rafael Pulido Cuchí, el capità mèdic del Tren hospital número 20 – I

En la seva autobiografia, el doctor Moisès Broggi (1908-2012) explicava com la Guerra Civil Espanyola, des del punt de vista mèdic, va esdevenir un fructífer camp d’aprenentatge per a molts metges en l’atenció de ferits i cirurgia militar. Durant el conflicte, els cirurgians (tant civils com militars) que van assistir ferits al camp de batalla van aconseguir força avenços que després van resultar molt útils en posteriors conflictes, com a la II Guerra Mundial o a la del Vietnam. L’aplicació del “Mètode Trueta” per al tractament de ferides o el desenvolupament dels serveis mòbils de transfusions de sang en són alguns exemples. Hi ha molt bibliografia publicada, però de la història mèdica durant la Guerra Civil encara queden moltes línies per escriure. Continua la lectura de “Cirurgia i Guerra Civil a través dels arxius personals: Rafael Pulido Cuchí, el capità mèdic del Tren hospital número 20 – I”

100 fites per la desconnexió: l’inici d’una nova etapa vital

caceres_canet1L’1 d’octubre de 2018, els doctors Jaume Canet i Enric Cáceres tornaven a casa després de quatre mesos de travessa pels Pirineus, un repte al qual van decidir fer front per tancar una etapa de la seva vida i començar una de nova: la jubilació. Han caminat 2.300 quilòmetres en 100 etapes (en realitat, en van ser 101), des de la Mediterrània fins al Cantàbric, anant pel vessant pirenaic de francès i tornant per l’espanyol. Aquestes 100 fites els han permès pensar i reflexionar sobre els seus camins vitals i professionals. Tant el Dr. Canet, anestesiòleg a l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol; com el Dr. Cáceres, traumatòleg a l’Hospital Universitari Quirón Dexeus, tenen moltes ganes de tenir més temps per dedicar-se als seus, per gaudir de la muntanya i sobretot, per no tenir pressa.

Continua la lectura de “100 fites per la desconnexió: l’inici d’una nova etapa vital”

100 anys de la Grip Espanyola de 1918

L’any 2018 es compleixen 100 d’anys de la pitjor pandèmia de grip de la història. El virus de l’anomenada a Grip Espanyola, de tipus A (H1N1), va matar entre 50 i 100 milions de persones en uns 18 mesos. Ho va fer en tres tongades: a la primavera 1918, durant la tardor-hivern de 1918 (la més mortífera) i amb un últim rebrot a la primavera de 1919. Aquesta pandèmia va capgirar tot el món.

L’epidemiòleg Antoni Trilla, membre de la Junta del CoMB i cap d’Epidemiologia i Medicina Preventiva de l’Hospital Clínic, ha estudiat a fons aquesta pandèmia i, a banda de publicar-ne un interessant fil divulgatiu a Twitter (“La gripe Española de 1918 en 18 tuits), ha participat en diferents jornades organitzades pel Col·legi, amb motiu d’aquest centenari, on n’ha explicat l’origen, les seves conseqüències i com va reaccionar-hi la societat. Continua la lectura de “100 anys de la Grip Espanyola de 1918”