Durant els darrers 100 anys, hem viscut quatre pandèmies de grip: la Grip Espanyola (1918-1919), la grip Asiàtica (1957-1958), la grip de Hong Kong (1968-1969) i la grip A (2009-2010). Tots recordem el rebombori mediàtic que va causar l’última. La grip estava present a totes hores als mitjans de comunicació. La gent estava espantada. Es van implementar mesures de seguretat per evitar el contagi, com l’ús de mascareta davant símptomes compatibles amb un procés gripal. El setembre de 2009, el Ministeri de Sanitat va redactar recomanacions per prevenir el contagi entre les famílies, als centres educatius i a les empreses. Entre la primera i la darrera pandèmies, havia passat gairebé un segle, però la reacció popular no va ser gaire diferent, tot i que la mortalitat de la Grip Espanyola va ser infinitament més elevada (50 milions de morts) que la de la grip A (18.337).
Continua la lectura de “Com es va fer front a la Grip Espanyola de 1918?”


El passat juliol es va presentar l’Estudi de la Professió 2017, una enquesta en la qual es va preguntar als metges sobre diferents aspectes que tenen a veure amb la professió. Per analitzar-ne els resultats, Magda Campins, vocal del CoMB i cap del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Vall d’Hebron, ha moderat un debat amb Montserrat Esquerda, pediatra de l’Hospital Sant Joan de Déu de Lleida, directora general de l’Institut Borja de Bioètica i presidenta de la Comissió Deontològica del Col·legi de Metges de Lleida, i Sílvia Font, metgessa de família del CAP Olesa de Montserrat i membre del Comitè d’Ètica Assistencial de l’Hospital Sant Joan de Déu de Martorell.
En el camí de l’emprenedoria, detectar el problema és el primer pas. A continuació, cal buscar-hi una solució. Aquestes dues passes són les que ha fet Xavier Viñolas, cap de la Unitat d’Arrítmies del Servei de Cardiologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, i que l’han portat a posar en marxa el projecte Procurement of comprehensive treatment, enhanced by digital technologies, of patients with automated implantable cardioverter defibrillator (AICD). Amb aquesta iniciativa, que ara per ara se centra en els malalts que porten desfibril·ladors implantables (DAI), el doctor Viñolas i el seu equip, plantegen un procés assistencial basat en la medicina de valor. La seva idea ha estat finalista als 

L’1 d’octubre de 2018, els doctors Jaume Canet i Enric Cáceres tornaven a casa després de quatre mesos de travessa pels Pirineus, un repte al qual van decidir fer front per tancar una etapa de la seva vida i començar una de nova: la jubilació. Han caminat 2.300 quilòmetres en 100 etapes (en realitat, en van ser 101), des de la Mediterrània fins al Cantàbric, anant pel vessant pirenaic de francès i tornant per l’espanyol. Aquestes 100 fites els han permès pensar i reflexionar sobre els seus camins vitals i professionals. Tant el Dr. Canet, anestesiòleg a l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol; com el Dr. Cáceres, traumatòleg a l’Hospital Universitari Quirón Dexeus, tenen moltes ganes de tenir més temps per dedicar-se als seus, per gaudir de la muntanya i sobretot, per no tenir pressa.