El proper 4 de maig s’obre el període de preinscripcions per matricular els infants a les escoles bressol municipals. Aquesta és una despesa que pot ser difícil d’assumir per moltes famílies, per això, des del Programa de Protecció Social (PPS) del COMB se’ls vol donar un cop demà per fer-li front.
Si sou col·legiats en actiu professional i teniu fills a càrrec entre 0 i 3 anys que assisteixen periòdicament a una llar d’infants podeu demanar aquest ajut econòmic puntual per cobrir-hi les primeres despeses. Per accedir-hi es demana que el vostre nucli familiar no superi els següents ingressos bruts anuals:
60.000€ bruts anuals en unitats familiars de fins a dos fills.
70.000€ bruts anuals en unitats familiars de tres fills.
80.000€ bruts anuals en unitats familiars de quatre fills.
90.000€ bruts anuals en unitats familiars de cinc fills.
100.000€ bruts anuals en unitats familiars de més de cinc fills.
Per aquest ajut, caldrà que presenteu complimentats el formulari de sol·licitud que trobareuaquí i el document “Impost sobre la Renda de les Persones Físiques Model 145”.
El PPS es va crear amb l’objectiu de promoure el benestar i la qualitat de vida dels metges i les seves famílies, especialment quan passen per situacions difícils, com ara problemes de salut o problemes socials. També treballa per ajudar als metges a afrontar canvis de vida substancials, com ara la jubilació.
Des del PPS s’ofereix assessorament personalitzat i confidencial i es busca la solució més adient per cada cas i cada situació. Si ho necessiteu, no dubteu en acudir a les oficines del PPS.
Parlem amb tres metgesses amb una passió en comú: la cooperació. Tot i que cadascuna la viu d’una forma diferent, totes tenen molt clar que volen dedicar part de la seva vida (o la vida sencera) a ajudar als demés.
El primer contacte de la Dra. Marta Trayner amb la cooperació internacional va ser l’any 1999 als camps de refugiats de Kosovo. Hi va anar com a voluntària de la Creu Roja (hi forma part des que és jove) i des de llavors ha col·laborat en tot tipus d’emergències sanitàries com a membre de l’Emergency Responsive Unit de Creu Roja Espanya: “Quan es produeix qualsevol situació de desastre on està implicada una societat nacional d’un altre país i la Federació Internacional de la Creu Roja demana disponibilitat, jo dono aquesta disponibilitat i surto”. Així ha cobert tot tipus de desastres naturals i epidèmies a Haití, Xile, Panamà, Turquia, Pakistan, la franja de Gaza o Sierra Leona, on ha estat un mes donant suport al centre de tractament de l’ebola que l’ONG té a Kenema.
Quan està a Catalunya treballa al SEM de Tarragona i col·labora amb altres activitats que organitza Creu Roja, com ara xerrades o tallers de l’àmbit de la salut. La Dra. Trayner explica que també ha cooperat a Catalunya perquè el concepte “no s’ha de quedar a nivell internacional”, sinó que “hem de treballar com a professionals de salut cooperants”. A més, la Dra. Trayner va ser guanyadora d’una Beca Bada l’any 2003.
Dra. Enry Pujades: “En les experiències dures és quan més creixes i més t’enriqueixes”
La Dra. Enry Pujades va viure la seva primera experiència com a cooperant quan encara era estudiant de Medicina. Va viatjar a Costa d’Ivori amb una amiga infermera i des de llavors no ha deixat d’oferir la seva ajuda com a metgessa. Ha estat a Kènia, Gana (recomanada pel mateix Dr. Bada) i Ruanda, però el país al que torna tots els anys des de fa 15 és el Txad. “Va ser un canvi radical. Abans havia fet atenció primària i el projecte al Txad era anar a un hospital de referència de la zona, l’Hospital de Gundi”.
Hi va quan té vacances o quan demana un permís sense sou perquè la Dra. Pujades, com la seva companya, la Dra. Marta Trayner, combina la seva feina assistencial al SEM amb la cooperació. “Al SEM faig consultoria per telèfon. És una feina molt important, però no toques al pacient. A l’Àfrica faig de tot i em sento molt realitzada. D’aquestes experiències dures és quan més aprens i més t’enriqueixes”. Explica que mentre pugui sense dubte continuarà anant al Txad.
Dra. Nuria Marzo: “L’educació sanitària i la sensibilització a la comunitat són bàsiques”
Fa unes setmanes que ha arribat de Tanzània i ja prepara maletes per marxar a Angola. La Dra. Nuria Marzo s’hi estarà un any al país com assessora tècnica del Programa Nacional de Tuberculosis. Es dedica completament a la cooperació des de 2005, fins llavors treballava com a pneumòloga a l’Hospital de Mollet. “Vaig demanar una excedència de dos anys per anar a Angola i vaig veure que la cooperació era la meva vida”. És freelance, condició que li permet vincular-se als projectes que més l’interessen o que més s’ajusten al seu perfil professional.
Fins ara sempre ha fet gestió sanitària perquè creu que l’educació sanitària i la sensibilització a les comunitats són bàsiques. “Hem de donar les eines als community workers per què ensenyin com s’ha de tractar l’aigua, com s’ha de fer la higiene o com s’han de tractar els aliments. És la base de tots els projectes sanitaris”. Amb un somriure a la cara afirma que està feliç fent aquesta feina.
Si voleu conèixer més testimonis de metges i metgesses cooperants i animar-vos a viure una experiència així, podeu consultar la pàgina web de la Secció de Metges Cooperadors del COMB.
Si aquesta Setmana Santa et quedes a Barcelona i encara no tens plans, agafa el teu carnet col·legial i aprofita tots els avantatges i descomptes que t’ofereix. Museus, exposicions, gastronomia, teatre…et donem unes quantes idees per gaudir al màxim de la ciutat en família, en parella o amb els amics!
Durant el dia, oci i cultura
Per què no començar el dia visitant el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)? Podràs passejar entre les fotografies en blanc i negre del barceloní Antoni Arissa, recórrer la història del segle XX a través de la mirada de l’escriptor alemany W.G. Sebald o envoltar-te de les “animacions trobades” en 3D de l’artista Kazuhiro Goshima. El preu de l’entrada a totes aquestes exposicions és reduït amb el teu carnet col·legial.
Per passar el dia amb els nens, la millor opció és anar al Barcelona Bosc Urbà, el primer parc d’aventura dins de la ciutat, amb tirolines, lianes, ponts, xarxes,…tot tipus d’atraccions per a tots els gustos.
I a la nit?
Si ets de teatre, aprofita els avantatges i descomptes que tens amb el carnet col·legial al Teatre del Raval. Ara en cartellera, la comèdia 50 sombras de Andreu, una paròdia de l’èxit de vendes de l’E.L.James; i Màgia Junior, per tota la família.
Per sopar, et proposem un àpat diferent que combina gastronomia i ciència: el Sopar dels Sentits a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. L’objectiu d’aquesta experiència és apropar als comensals la història de la medicina i les bases de la neurociència a través dels cinc sentits.
Si t’agraden més els sopars temàtics, la teva opció són les Nits d’història i llegenda al Palau Requesens, on t’endinsaràs en una casa medieval del centre de Barcelona i tastaràs un menú inspirat en aquesta època.
La Dra. Raquel Adsarias és R1 del servei de Pediatria de l’Hospital Vall d’Hebron. Aquest és el seu primer any com a informadora en la IV Jornada d’Orientació per als futurs MIR que organitza el COMB. Ens explica quins són els aspectes que més preocupen sobre la residència a Pediatria.
Com són les rotacions durant la residència a Pediatria?
Durant el primer any de residència s’obté una visió general de la Pediatria. Els R1 estan quatre mesos en nounats, altres quatre en pediatria general i quatre mes en urgències. Els R2 passen entre dos i quatre mesos en serveis molt més específics, com per exemple, malalties infeccioses, pneumologia infantil, aparell digestiu, etc.
El tercer any és el més dur dels quatre i els residents tenen un gran desgast físic i mental perquè passen moltes hores a l’hospital i a més, estan en àrees dures, com UCI natal, UCI pediàtrica i oncologia infantil i pediàtrica. El darrer any, quan ja s’arriba a R4, és lliure, és a dir, cadascú decideix on passar els nou mesos que durarà la residència.
És millor fer la residència a un hospital gran o a un petit?
Fer la residència en un hospital gran, com l’Hospital Vall d’Hebron o l’Hospital Sant Joan de Déu, té l’avantatge que els residents veuen pacients molt més complexos que en els hospitals petits. Estan acostumats a enfrontar-se a casos complicats i reaccionen i actuen amb més facilitat. Si mai, o molt poques vegades, s’han tractat casos difícils poden espantar una mica.
No obstant, els residents dels hospitals petits sempre fan rotacions als hospitals grans i al final, tots els estudiants acaben tenint la mateixa formació. Altra cosa que també canvia molt és la càrrega assistencial: en un hospital gran sempre és molta més que en un centre petit.
Quin és l’horari que es fa durant la residència?
L’horari depèn molt de la rotació. Durant els dos primers anys de residència solen treballar de 8.00 a 17.00h. A partir de R3 canvia totalment i es treballen moltes més hores.
Es poden fer subespecialitats?
Després de la residència es pot fer un màster no oficial que dura dos anys i que et permet especialitzar-te en algun aspecte més concret de la Pediatria.
Preguntes i respostes per als R1 #OrientacióMIR El Dr. Jose Loureiro és R5 al servei de Medicina Interna de l’Hospital Vall d’Hebron. Per segon any consecutiu col·labora com a informador en la IV Jornada d’Orientació per als futurs MIR. Aquestes són les preguntes que més li fan els aspirants a convertir-se en metges internistes:
Com és l’ambient de l’hospital?
En general, en els hospitals grans hi ha molta més gent i més càrrega de treball. L’ambient és una mica més hostil que en els hospitals petits, on tot el món es coneix més. Això també fa que les coses siguin una mica més fàcils, però tot depèn del servei. Hi ha moltes diferències entre uns serveis i d’altres.
Com són les guàrdies?
En els hospitals grans durant les guàrdies es treballa molt més que en els hospitals petits. Els residents també es poden trobar amb xocs entre especialistes i alguns conflictes d’aquest tipus. En els centres més petits, les guàrdies sempre són molt més tranquil·les.
Quin és el grau de responsabilitat que deixen tenir als residents?
Això és molt variable. Depèn en gran mesura de com sigui el servei i del caràcter dels adjunts. Els adjunts grans solen dedicar gran part del seu temps a la recerca i els adjunts joves estan més pendents de la labor assistencial i dels residents. També és molt important la implicació del MIR i de la seva manera de ser.
Com et tracten durant les rotacions?
En Medicina Interna, la meitat de la residència es fa fora, és a dir, es visiten altres serveis i altres hospitals. Pel que fa al tracte que rebem els residents, ningú s’ha de preocupar perquè sempre som benvinguts. No ens abandonen ni ens ignoren, ens integren com un més de l’equip i ens tracten també així, com un més.
Després de l’examen MIR comença una nova etapa professional emocionant i engrescadora: l’especialització! Per resoldre tots els dubtes i preguntes que tingueu al voltant de la residència les seccions de Metges MIR i de Metges Joves del COMB han organitzat per quart any consecutiu la Jornada d’Orientació als futurs MIR.
L’acte es divideix en dues parts: en primer lloc s’ofereix una xerrada general on s’explica què passa el dia de la selecció de plaça a Madrid, què preguntar als centres a l’hora d’escollir especialitat i com funciona el sistema de residència. En segon lloc, es preparen una sèrie de taules informatives, organitzades per especialitats, on els assistents poden preguntar directament a metges que ja estan fent la residència aspectes més pràctics, com ara el dia a dia dels MIR, l’ambient de l’hospital, les rotacions o les guàrdies.
En el següent vídeo podeu tornar a veure les xerrades.
A més, hem preparat un “Especial MIR” i al llarg d’aquests dies publicarem una sèrie d’entrevistes als informadors de les especialitats més demandades: Medicina Familiar i Comunitària, Medicina Interna, Ginecologia i Pediatria.
Una de les principals dificultats a la que s’enfronten els emprenedors és trobar el finançament necessari per fer realitat el seu projecte. Precisament, aquest és l’objectiu del Fòrum d’Inversió Healthcare: fomentar el networking entre els emprenedors i els inversors per tal de donar vida a noves idees en aquest sector.
El passat 11 de març es va celebrar la 14 edició d’aquest Fòrum, on vuit emprenedors van presentar al públic la seva iniciativa: mapes en 3D per estudiar el cervell, wearables per millorar el benestar de malalts crònics, tractaments i fàrmacs innovadors o noves tecnologies per facilitar la relació metge-pacient entre d’altres.
A més, hi van participar Daniel Castillo, cofundador de Funds 4 Science i Jordi Rovira, secretari general de Catalonia Bio-Manager, que van parlar de dues formes de finançament de les que els emprenedors poden treure molt bon profit: el crowdfunding i el Mercat Alternatiu Borsari (MAB).
Com a mestres de cerimònia del Fòrum, el Dr. Lluís G.Pareras, gerent de l’Àrea d’Innovació del COMB i director de Healthequity, SCR; Fernando Zallo, director d’ESADE BAN; i Carlos Lurigados, responsable d’Emprenedoria i Creixement Empresarial de Biocat.
Si consulteu els vídeos, podeu conèixer millor els projectes i els seus CEO. El talent innovador està més present que mai!
Recuperem l’entrevista al Dr. Antonio M. de Lacy, publicada a la Revista COMB nº 143
El Dr. Antonio M. de Lacy, cap del Servei de Cirurgia Gastrointestinal de l’Hospital Clínic, és tot un pioner en aquesta especialitat. Ha introduït tècniques quirúrgiques mínimament invasives per orificis naturals i ara és el primer cirurgià de tot l’Estat espanyol en utilitzar el robot Da Vinci Xi per realitzar intervencions gastrointestinals. Aquest equipament utilitza tecnologia puntera i arriba allà on les mans del cirurgià no arriben.
Què és el robot Da Vinci Xi?
El Da Vinci Xi és un sistema robòtic que s’utilitza per assistir a la cirurgia. S’ha d’entendre bé la paraula “robot” perquè el Da Vinci Xi és un manipulador. Nosaltres estem asseguts a una consola, movem les mans d’una forma determinada i aquest moviment es transmet i mou els instruments en el malalt amb una precisió superior a la que podríem tenir nosaltres en la coneguda laparoscòpia. El Da Vinci Xi no té res a veure amb un robot que té Intel·ligència Artificial, tot i que s’està treballant en això.
En un futur podrem veure robots amb Intel·ligència Artificial al quiròfan?
En aquest moment s’està treballant en consoles amb memòria. Programes, per exemple, 500 intervencions d’una intervenció determinada per què vingui una persona i pugui fer pràctiques. Cada vegada que es fa una intervenció, el robot va aprenent. Això encara no funciona, però està i jo espero, malgrat els meus anys, poder veure-ho.
Quins són els avantatges que ofereix el Da Vinci Xi?
La robòtica té dos avantatges: fas cirurgia que no podries fer i la segona cosa és que s’ha vist que cirurgians que no tenen experiència màxima per fer cirurgia laparoscòpica, amb la robòtica poden fer una cirurgia més complicada assistits pel robot. No volem competir amb la laparoscòpia convencional, volem fer intervencions noves que en aquest moment no es poden fer o que són molt difícils. S’han fet anastomosis entre esòfag i estómac dins de la cavitat toràcica. Tècnicament, és difícil fer-ho amb laparoscòpia, no obstant amb el robot va molt bé.
Quina és la diferència entre aquest Da Vinci Xi i els seus predecessors?
Fa nou mesos vaig veure el Da Vinci Xi als Estats Units i vaig comprovar que aquest és més fàcil d’utilitzar, pot passar de quadrant en quadrant amb més facilitat que les versions anteriors. Intuitive Surgical ha creat un grup de treball amb cirurgians de tot el món i pensem que aquesta nova generació de robòtica sí que serà més eficaç.
Quins són els límits de la robòtica?
Fa molt temps una persona que jo respecto molt, que és el Vicente Arroyo, un conegut hepatòleg de l’hospital, em va dir: “Els límits seràs tu mateix”. La robòtica té uns límits? Si es refereix a que ara sortiran noves coses, depèn de nosaltres, si som capaços de fer-les. En aquests moments hi ha límits? Sí, per això el que hem de fer és intentar avançar. Està previst que d’aquí nou mesos surti un nou robot i al 2017, un altre. No serà la revolució, però serà l’evolució dels diferents sistemes.
Creu que alguns metges poden veure el robot com una amenaça?
La gent que no sap encara com va això diu “d’aquí un temps no necessitarem cirurgians”. Això no té res a veure. Això és un manipulador que sense cirurgià no opera. Jo penso que l’”amenaça” és el metge que va en contra de la innovació.
Comenceu a preparar les bosses i els equipaments perquè arriben els Medijocs 2015. Natació, muntanyisme, BTT, futbol, pàdel, golf,…Esports per a tots els gustos i per a totes les edats perquè tant petits com adults poden participar-hi. L’objectiu de Medijocs, que ja suma 11 edicions, és transmetre a la societat la necessitat d’adquirir hàbits beneficiosos per a la salut. I qui millor per fer-ho que els metges i metgesses practicant amb l’exemple?
La primera cita la teniu amb la natació, que tindrà lloc el proper 11 d’abril a partir de les 9.30h a la Residència Joaquim Blume (Esplugues de Llobregat). La prova és 50 metres estil lliure i hi ha dues categories: sénior (fins 45 anys) i veterans (a partir de 46 anys), tant per homes com per dones. Podeu fer la inscripció fins el 8 d’abril i té un preu de 8€.
El 25 d’abril celebrem la cursa atlètica, una de les proves amb més participació de Medijocs. El circuit es prepara a Sant Cugat del Vallès des de la Pollancreda fins a Can Borrell. Els nens, que comencen a les 9.30h, corren 1km i els adults, a partir de les 10h, 8km. El desnivell de pujada i baixada és de 60m i el traçat combina asfalt i terra. Una de les novetats d’aquesta edició és que els petits portaran incorporat als dorsals un xip, que servirà per publicar la llista amb els temps que hagin fet. Per als adults és optatiu, tot i que recomanem que porteu el xip. Si no en teniu, podeu comprar-lo a Medijocs per 10€. Les quotes d’inscripció per a la cursa atlètica són d’1€ per als nens; 5€ amb xip i 7€ sense xip per als metges; i 9€ amb xip i 12€ sense xip per als no metges.
Recordeu que aquest preu inclou la samarreta, el dorsal, una borsa i l’avituallament (a meitat de cursa i al final). També heu de tenir en compte que enguany heu de venir a recollir-ho tot al COMB entre el 20 i el 23 d’abril de 9h a 21h.
Al maig, torneig de pàdel. El dia 9 a partir de les 8h al Cub Esportiu Laietà (Barcelona). Les inscripcions estaran obertes fins el 5 de maig i el pre és de 15€. El nombre de participació està limitat a 32 parelles i el quadre de competició es publicarà el 7 de maig.
A més, també tindreu BTT, muntanyisme, golf i futbol. Recordeu que totes les competicions estan obertes als vostres familiars i amics. Us animem a venir i gaudir de l’esport en molt bona companyia!
L’Internet de les coses comença a ser realitat. Tot pot estar connectat a la xarxa i interactuar amb nosaltres per millorar experiències amb l’entorn o tenir controlat certs aspectes de la nostra salut. De fet, les aplicacions mòbils relacionades amb la salut i el benestar són les més descarregades. Aquesta tendència planteja grans reptes en el que respecta al tractament de les dades, sobretot quan es refereixen a la nostra salut. Qui guarda les dades? Som conscients de quin ús es farà d’elles? Ho consentim al descarregar una app?
Aquests dies s’ha celebrat a Barcelona el Mobile World Congress, on es presenten les novetats en el sector de la tecnologia mòbil. Entre les activitats d’aquest congrés el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades i Mobile World Capital Barcelona han celebrat una jornada a la seu col·legial per posar sobre la taula un dels grans reptes de la tecnologia mòbil, el sector salut (Mobile Health o mHealth).
A la jornada es va presentar el projecte de marketplace, una botiga d’aplicacions de TicSalut, a través del qual es tindrà accés a aplicacions sanitàries per professionals i pacients amb una certificació de qualitat en la que el COMB hi participa. Així mateix, es va reflexionar sobre com s’està implementant la identitat digital entre els professionals, i sobre les oportunitats que pot representar aquest desplegament als telèfons mòbils amb un sistema de certificació digital, tant per als mateixos professionals i ciutadans. Aquests últims a hores d’ara compten amb mesures de seguretat baixa, com usuari i contrasenya. Un certificat digital al telèfon es podria utilitzar com a forma de garantir la identitat a través de la xarxa, i també en l’entorn sanitari.
L’Organització Mundial de la Salut considera que gairebé el 90% de la població mundial es podria beneficiar del Mobile Health, abans però s’han de superar els riscos, com la confidencialitat, la privacitat de les dades personals… Queda tot però, obert a la imaginació.
Mireu el vídeo de la jornada per accedir a tot el contingut
El blog del teu col·legi professional 