Parlem amb tres metgesses amb una passió en comú: la cooperació. Tot i que cadascuna la viu d’una forma diferent, totes tenen molt clar que volen dedicar part de la seva vida (o la vida sencera) a ajudar als demés.

Dra. Marta Trayner i Güixens: “El concepte ‘cooperant’ no s’ha de quedar a nivell internacional”

El primer contacte de la Dra. Marta Trayner amb la cooperació internacional va ser l’any 1999 als camps de refugiats de Kosovo. Hi va anar com a voluntària de la Creu Roja (hi forma part des que és jove) i des de llavors ha col·laborat en tot tipus d’emergències sanitàries com a membre de l’Emergency Responsive Unit de Creu Roja Espanya: “Quan es produeix qualsevol situació de desastre on està implicada una societat nacional d’un altre país i la Federació Internacional de la Creu Roja demana disponibilitat, jo dono aquesta disponibilitat i surto”. Així ha cobert tot tipus de desastres naturals i epidèmies a Haití, Xile, Panamà, Turquia, Pakistan, la franja de Gaza o Sierra Leona, on ha estat un mes donant suport al centre de tractament de l’ebola que l’ONG té a Kenema.

Quan està a Catalunya treballa al SEM de Tarragona i col·labora amb altres activitats que organitza Creu Roja, com ara xerrades o tallers de l’àmbit de la salut. La Dra. Trayner explica que també ha cooperat a Catalunya perquè el concepte “no s’ha de quedar a nivell internacional”, sinó que “hem de treballar com a professionals de salut cooperants”. A més, la Dra. Trayner va ser guanyadora d’una Beca Bada l’any 2003.

Dra. Enry Pujades: “En les experiències dures és quan més creixes i més t’enriqueixes”

La Dra. Enry Pujades va viure la seva primera experiència com a cooperant quan encara era estudiant de Medicina. Va viatjar a Costa d’Ivori amb una amiga infermera i des de llavors no ha deixat d’oferir la seva ajuda com a metgessa. Ha estat a Kènia, Gana (recomanada pel mateix Dr. Bada) i Ruanda, però el país al que torna tots els anys des de fa 15 és el Txad. “Va ser un canvi radical. Abans havia fet atenció primària i el projecte al Txad era anar a un hospital de referència de la zona, l’Hospital de Gundi”.

Hi va quan té vacances o quan demana un permís sense sou perquè la Dra. Pujades, com la seva companya, la Dra. Marta Trayner, combina la seva feina assistencial al SEM amb la cooperació. “Al SEM faig consultoria per telèfon. És una feina molt important, però no toques al pacient. A l’Àfrica faig de tot i em sento molt realitzada. D’aquestes experiències dures és quan més aprens i més t’enriqueixes”. Explica que mentre pugui sense dubte continuarà anant al Txad.

Dra. Nuria Marzo: “L’educació sanitària i la sensibilització a la comunitat són bàsiques”

Fa unes setmanes que ha arribat de Tanzània i ja prepara maletes per marxar a Angola. La Dra. Nuria Marzo s’hi estarà un any al país com assessora tècnica del Programa Nacional de Tuberculosis. Es dedica completament a la cooperació des de 2005, fins llavors treballava com a pneumòloga a l’Hospital de Mollet. “Vaig demanar una excedència de dos anys per anar a Angola i vaig veure que la cooperació era la meva vida”. És freelance, condició que li permet vincular-se als projectes que més l’interessen o que més s’ajusten al seu perfil professional.

Fins ara sempre ha fet gestió sanitària perquè creu que l’educació sanitària i la sensibilització a les comunitats són bàsiques. “Hem de donar les eines als community workers per què ensenyin com s’ha de tractar l’aigua, com s’ha de fer la higiene o com s’han de tractar els aliments. És la base de tots els projectes sanitaris”. Amb un somriure a la cara afirma que està feliç fent aquesta feina.

Si voleu conèixer més testimonis de metges i metgesses cooperants i animar-vos a viure una experiència així, podeu consultar la pàgina web de la Secció de Metges Cooperadors del COMB.