Francesc Cortadellas és capellà jesuïta i porta més de 50 anys al Txad, un dels quatre països més pobres del planeta. Fa gairebé tres dècades que lidera un projecte de salut a la localitat de Goundi, que consta d’un hospital i 9 centres de salut, on s’atenen més de 90.000 persones a l’any.
Continua la lectura de “L’experiència del sistema integral de salut de Goundi, al Txad”
La doctora María Estébanez fa quatre mesos que es va instal·lar a la serra de Chiapas (Mèxic) per treballar com a metgessa psiquiatra amb l’ONG Partners in Health (Compañeros en Salud a Mèxic). La seva relació amb el món de la cooperació va començar uns anys enrere, mentre feia la residència a l’Hospital de Sant Pau. Va viatjar a Gàmbia en tres ocasions, tot i que les experiències viscudes la van deixar amb ganes de tornar a treballar sobre el terreny d’una manera més acurada i dilatada en el temps. Gràcies a la beca Bada (que atorga l’Àrea de Cooperació del Col·legi) podrà allargar la seva estada a Chiapas tot un any i portar a terme un projecte que deixi empremta en les comunitats rurals de l’estat.
El Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya, elaborat per més 140 autors de diferents universitats i centres de recerca catalans, evidencia que el canvi climàtic sí que té efectes en la nostra salut. Però, quins? Com incideix en el nostre dia a dia? Què podem fer per minimitzar les seves repercussions en la salut global? Aquestes seran algunes de les qüestions que es debatran en la taula rodona “Canvi climàtic i salut”, organitzada per la Secció de Metges Cooperadors del Col·legi i que tindrà lloc dimecres 13 de desembre a la Sala d’Actes del CoMB.
Si mai has pensat en fer de metge a algun país com el Txad o treballar en zones d’emergència mèdica, no deixis passar l’oportunitat de formar-te com a metge cooperant.
El COMB ja ha obert el termini per sol·licitar les Beques “Dr. José Luis Bada”. Són un ajut econòmic destinat a metges col·legiats que vulguin cursar estudis de postgrau o realitzar estades formatives relacionades amb la cooperació internacional i ajut humanitari. La quantia màxima per beca és de 5.000€, fins a una dotació màxima de 28.632€. Continua la lectura de “Vull ser metge cooperant. Demanaré una Beca Bada”
El Dr. Mario Ubach porta més de 20 anys dedicat a la cooperació. Ha desenvolupat gran part de la seva tasca com a cooperant al Txad, tot i que també ha col·laborat en diversos projectes a la Índia, juntament amb Vicent Ferrer. De fet, va ser el mateix Ferrer qui el va animar a fundar una ONG a Barcelona i així és com va nàixer “Misión y Desarrollo para Goundi”, l’objectiu de la qual és recaptar fons per poder posar en marxa iniciatives socials, sanitàries i educatives, entre d’altres, en aquest racó de l’Àfrica subsahariana. El “Concert per al Txad”, que es celebra una vegada a l’any, s’ha convertit en la senya de l’ONG i és una cita ineludible per tots aquells que volen col·laborar en la causa.
Parlem amb tres metgesses amb una passió en comú: la cooperació. Tot i que cadascuna la viu d’una forma diferent, totes tenen molt clar que volen dedicar part de la seva vida (o la vida sencera) a ajudar als demés.
Dra. Marta Trayner i Güixens: “El concepte ‘cooperant’ no s’ha de quedar a nivell internacional”
El primer contacte de la Dra. Marta Trayner amb la cooperació internacional va ser l’any 1999 als camps de refugiats de Kosovo. Hi va anar com a voluntària de la Creu Roja (hi forma part des que és jove) i des de llavors ha col·laborat en tot tipus d’emergències sanitàries com a membre de l’Emergency Responsive Unit de Creu Roja Espanya: “Quan es produeix qualsevol situació de desastre on està implicada una societat nacional d’un altre país i la Federació Internacional de la Creu Roja demana disponibilitat, jo dono aquesta disponibilitat i surto”. Així ha cobert tot tipus de desastres naturals i epidèmies a Haití, Xile, Panamà, Turquia, Pakistan, la franja de Gaza o Sierra Leona, on ha estat un mes donant suport al centre de tractament de l’ebola que l’ONG té a Kenema.
Quan està a Catalunya treballa al SEM de Tarragona i col·labora amb altres activitats que organitza Creu Roja, com ara xerrades o tallers de l’àmbit de la salut. La Dra. Trayner explica que també ha cooperat a Catalunya perquè el concepte “no s’ha de quedar a nivell internacional”, sinó que “hem de treballar com a professionals de salut cooperants”. A més, la Dra. Trayner va ser guanyadora d’una Beca Bada l’any 2003.
Dra. Enry Pujades: “En les experiències dures és quan més creixes i més t’enriqueixes”
La Dra. Enry Pujades va viure la seva primera experiència com a cooperant quan encara era estudiant de Medicina. Va viatjar a Costa d’Ivori amb una amiga infermera i des de llavors no ha deixat d’oferir la seva ajuda com a metgessa. Ha estat a Kènia, Gana (recomanada pel mateix Dr. Bada) i Ruanda, però el país al que torna tots els anys des de fa 15 és el Txad. “Va ser un canvi radical. Abans havia fet atenció primària i el projecte al Txad era anar a un hospital de referència de la zona, l’Hospital de Gundi”.
Hi va quan té vacances o quan demana un permís sense sou perquè la Dra. Pujades, com la seva companya, la Dra. Marta Trayner, combina la seva feina assistencial al SEM amb la cooperació. “Al SEM faig consultoria per telèfon. És una feina molt important, però no toques al pacient. A l’Àfrica faig de tot i em sento molt realitzada. D’aquestes experiències dures és quan més aprens i més t’enriqueixes”. Explica que mentre pugui sense dubte continuarà anant al Txad.
Dra. Nuria Marzo: “L’educació sanitària i la sensibilització a la comunitat són bàsiques”
Fa unes setmanes que ha arribat de Tanzània i ja prepara maletes per marxar a Angola. La Dra. Nuria Marzo s’hi estarà un any al país com assessora tècnica del Programa Nacional de Tuberculosis. Es dedica completament a la cooperació des de 2005, fins llavors treballava com a pneumòloga a l’Hospital de Mollet. “Vaig demanar una excedència de dos anys per anar a Angola i vaig veure que la cooperació era la meva vida”. És freelance, condició que li permet vincular-se als projectes que més l’interessen o que més s’ajusten al seu perfil professional.
Fins ara sempre ha fet gestió sanitària perquè creu que l’educació sanitària i la sensibilització a les comunitats són bàsiques. “Hem de donar les eines als community workers per què ensenyin com s’ha de tractar l’aigua, com s’ha de fer la higiene o com s’han de tractar els aliments. És la base de tots els projectes sanitaris”. Amb un somriure a la cara afirma que està feliç fent aquesta feina.
Si voleu conèixer més testimonis de metges i metgesses cooperants i animar-vos a viure una experiència així, podeu consultar la pàgina web de la Secció de Metges Cooperadors del COMB.
El proper dia 17 se celebrarà al Col·legi la taula rodona “Cooperació en zones de conflicte” amb la participació de Metges sense Fronteres, l’Escola de Cultura de Pau (UAB), el Departament de Salut de la Generalitat i la secció del Col·legi de Metges cooperadors. Al mateix acte es lliuraran les Beques Bada 2011 per a formació en matèria de cooperació i que enguany ha batut el rècord de demandes.
Les Beques Bada són una oportunitat per a metges que vulguin ampliar la seva formació amb estudis de post-graus o estades formatives. Això és el que va fer la Dra. Blanca de Gispert, qui va estar becada l’any passat i que ha fet una estada a la Fundaçao de Medicina Tropical do Amazona Manaus-Brasil durant els mesos de maig i juny de 2011. Ella personalment ens explicarà durant la jornada la seva experiència, tot el que va aprendre i què es va trobar allà.
Abans però, ens ha fet una petita avançada de què va poder fer a Manaus, Brasil.
Informació relacionada: Set metges són becats pel COMB per a formació en cooperació (17/11/2010)
El COMB, des de l’any, 1993 impulsa un programa de concessió d’ajuts destinats a la formació de metges en matèria de cooperació. Aquest ajuts, coneguts com Beques Bada es lliuren a metges que vulguin formar-se en aquest àmbit, ja sigui amb estudis de post-grau o estades formatives. En aquests anys, s’han lliurat més de 350.000 euros per aquest concepte.
Enguany, el COMB ha lliurat les beques a set metges col·legiats. Per primer cop el lliurament d’aquest ajuts s’ha emmarcat en una jornada de cooperació en què s’ha parlat sobre experiències singulars de cooperació en salut, el paper del COMB envers als metges que fan cooperació, i el passat i futur de la cooperació mèdica, amb la intervenció del Cap de la Unitat de Tuberculosi experimental de la Fundació Institut Germans Trias i Pujol, Dr. Pere Joan Cardona, qui va parlar sobre la vacuna de la tuberculosi, entre d’altres.
El responsable de l’Àrea de cooperació, Dr. Jaume Roigé, va destacar la llarga tradició del COMB en cooperació, amb la creació de la secció dels metges cooperants, la “culminació de tota la feina del COMB en cooperació”, segons va indicar. El COMB forma part del consell de cooperació de la Generalitat de Catalunya, i del Consell Municipal de Cooperació i Desenvolupament de l’Ajuntament de Barcelona.
Com és habitual en el lliurament d’aquestes beques, un dels becats de l’any anterior explica la seva experiència. El Dr. Oriol Mitjà va explicar a tots els assistents com la beca el va ajudar per estudiar medicina tropical a la London School of Hygiene and Tropical Medicine, experiència que el va portar a Papua Nova Guinea a treballar com a metge consultor a un hospital, dedicant-se especialment a les malalties infeccioses. Segons la seva experiència “les beques Bada han suposat un punt d’inflexió en la meva carrera”.
Experiències singulars de cooperació salut.
Durant la jornada es van presentar tres experiències de cooperació, dues d’elles de telemedicina amb països en vies de desenvolupament del Sud, com l’Hospital de Sant Joan de Deu, Dr. Fernando Aguiló, amb Sierra Leona, i la Unitat d’Emergències de malalties infeccioses de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, Dr. Israel Molina, amb Angola. En la tercera ponència, Metges Sense Fronteres, Dra. Marta Iscla, va explicar com actuen en casos de catàstrofes naturals.
“Com podem ajudar des de el COMB als metges que fan cooperació?”
El President de la Secció Col·legial de metges cooperadors, Dr. Xavier de las Cuevas, va explicar en què consisteix l’Oficina de cooperació, un “lloc de trobada per als metges interessats” en aquesta activitat, que en aquets moments aglutina a 202 membres.
Per la seva banda, el membre del Comitè de Bioètica de Catalunya, Dr. Jordi Craven-Bartle, va treure a la llum la necessitat d’un codi deontològic del cooperant.
Finalment, la Directora del Pla Director de Cooperació del Departament de Salut, Dra. Tona Lizana, va explicar com s’organitzen els ajuts i quines dinàmiques de treball utilitzen.
Passat i futur de la cooperació mèdica
La jornada es va cloure de la mà del Cap de la Unitat de tuberculosi experimental, de la Fundació Institut Germans Trias i Pujol, Dr. Pere Joan Cardona, conegut per la vacuna “Ruti” per la tuberculosi. El Dr. Cardona va explicar els últims avenços en la lluita contra la tuberculosi.
Finalment l’expresident del COMB, Dr. Miquel Bruguera, va recordar la figura del Dr. Josep Salvany, el primer metge cooperador, que va emprendre l’aventura de la Reial Expedició Filantròpica de la Verola, i per la qual va perdre la vida.
Informació relacionada:
El blog del teu col·legi professional 