He acabat la residència: I ara, què faig?

QUEFAIGJa has acabat la residència o estàs a punt d’acabar-la? Tens clar cap a on vols dirigir el teu camí professional? El món de possibilitats que s’obren davant teu a l’acabar el MIR és molt ampli, per això volem donar-te un cop de mà i ajudar-te a trobar el teu lloc, si a l’acabar el MIR no tens feina.

Per on començo?

Una de les millors maneres per començar a cercar feina és inscriure’s a una borsa de treball. El Servei d’Ocupació del COMB t’ofereix aquest servei de forma gratuïta, si estàs col·legiat amb nosaltres. Només has de demanar cita prèvia i venir a fer l’entrevista per definir quin és el teu perfil i què és el que busques. A partir d’aquí, els tècnics del COMB t’enviaran aquelles ofertes que creguin que s’ajusten al que busques i que reuneixen unes bones condicions i garanties. L’àmbit de les ofertes és autonòmic, nacional i internacional.

L’Institut Català de la Salut (ICS) també té una borsa de treball a la que et pots inscriure de forma telemàtica. L’àmbit territorial al que pots accedir mitjançant aquesta borsa inclou les 470 unitats d’atenció primària i 8 hospitals que gestiona l’ICS a tota Catalunya. De la mateixa manera, pots recórrer als centres que integren la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública (XHUP), que és de caràcter concertat. Això vol dir que els centres són de titularitat privada, però el CatSalut contracta la prestació de serveis. En aquest cas, pots trobar les ofertes de treball en les pàgines web pròpies de cada centre.

Continua la lectura de “He acabat la residència: I ara, què faig?”

Secret professional vs. Seguretat ciutadana: fins on arriba la responsabilitat del metge en un cas com el de Germanwings?

DSC_1036

S’hauria evitat la tragèdia aèria de Germanwings si el psiquiatra del copilot Andreas Lubitz hagués informat a la companyia de la seva malaltia? Aquesta és una de les grans preguntes que s’ha generat al voltant de l’accident del passat 24 de març als Alps francesos. De la mateixa manera, s’ha estès entre l’opinió pública la preocupació sobre el paper que juguen els metges en aquestes situacions, on es debaten entre mantenir la confidencialitat dels seus pacients o informar a les autoritats pertinents en casos on la seguretat de terceres persones està en joc.

El COMB va organitzar en col·laboració amb el diari ARA el debat “El secret professional i la protecció a tercers”, on es va reflexionar sobre la relació de confidencialitat metge-pacient i el difícil paper del professional sanitari a l’hora de decidir si ha de sobrepassar-la o no.

El periodista i cap audiovisual de l’ARA, Antoni Bassas, va presentar i moderar el debat, prenent com a punt de partida el cas d’Andreas Lubitz. Hi van participar el Dr. Jordi Blanch, president de la Societat Catalana de Psiquiatria i Salut Mental; el Dr. Francesc Borrell, metge de família; el Dr. Josep Terès, president de la Comissió de Deontologia del COMB; i el Sr. Javier Hernández, magistrat i president de l’Audiència Provincial de Tarragona.

Els ponents van destacar, entre d’altres coses, la necessitat d’instaurar en les empreses o institucions amb impacte a tercers iniciatives com el Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt (PAIMM), pioner a Catalunya i Espanya. El PAIMM vetlla per garantir una praxi de qualitat, per això posa a disposició dels professionals sanitaris totes les eines necessàries per ajudar-lo a superar una malaltia i rehabilitar-se, així com promoure la salut i el benestar.

En el següent vídeo podreu sentir les opinions dels experts convidats al debat.

Un Sant Jordi ple de metges

Rose And Book, A Tradition In CataloniaPer celebrar Sant Jordi us proposem una llista de clàssics de la literatura on els protagonistes sou vosaltres, els metges. Escriptors de totes les èpoques s’han inspirat en la medicina i en els professionals que la practiqueu per crear històries d’amor, intriga o aventures. Si encara no teniu llibre, aprofiteu i regaleu-vos un o regaleu-ne un perquè com va dir Mario Vargas Llosa, llegir ens fa lliures!

Clàssics d’entre els clàssics

Un personatge metge clau en la història de la literatura del segle XX és sens dubte Yuri Zhivago, protagonista de la novel·la de Boris Pasternak Doctor Zhivago. Al llarg de les més de 700 pàgines que té el llibre, Pasternak ens desgrana la vida de Yuri, marcada per les turbulències socials i polítiques derivades de les revolucions russes de principis del segle XX. Precisament, la I Guerra Mundial és l’escenari on neix la història d’amor entre Zhivago i Lara.

I de Rússia, marxem cap a l’antic Egipte, on Mika Waltari va situar el seu èxit Sinuhé, l’egipci. Amb absolut rigor històric, Waltari narra l’exili de Sinuhé, metge reial d’Akenatón, que va haver de viatjar errant arreu de Mesopotàmia després de la mort del faraó.

Èxits de vendes 

El nordamericà Noah Gordon és l’autor d’una de les novel·les històriques més ressenyades i més venudes dels últims temps: El metge. Publicada a finals dels anys 80, Gordon relata la captiva història de Rob J. Cole, un jove metge jueu que posseeix el do de la sanació i que decideix viatjar de Londres a Persia per aprendre del savi Avicena. El médico és el primer volum de la trilogia, que es complementa amb Xamà i La Doctora Cole.

John Irving també va donar vida a un metge molt especial a Prínceps de Maine, Reis de Nova Anglaterra: el dr. Wilbur Larch. Director i ginecòleg de l’hospital St. Cloud’s, el dr. Larch és famós a la zona per practicar avortaments i intenta que el seu pupil Homer Wells sigui el seu relleu a l’hospital quan ell hi falti.

En una línia molt diferent a les dues anteriors trobem L’illa del Doctor Moreau. Aquesta és una de les novel·les més inquietants i sinistres de l’escriptor H. G. Wells. Els successos que tenen lloc a l’illa són una metàfora sobre la part obscura de la ciència, al mateix temps que fa una interpretació molt personal dels límits de la natura humana.

Metges de Nobel

Dos premis nobels de literatura com Gabriel Garcia Márquez i Albert Camus també van utilitzar la figura del metge per convertir-la en part central de les seves històries. En el cas de Garcia Márquez amb L’amor en temps del còlera, una novel·la sobre l’amor i el pas del temps a través de la Fermina, el Florentino i el dr. Urbino; i de Camus, amb La pesta, un dels referents de l’existencialisme literari del segle XX.

I catalans també!

A casa nostra també trobem exemples: El doctor RIP de Salvador Espriu i La Glòria del doctor Larén de Pere Calders. L’obra d’Espriu és el monòleg d’un metge de 50 anys moribund que explica com el dolor el persegueix i li ha destruït la vida i les esperances.

Pel que fa a La Glòria del doctor Larén, és una fàbula sobre el bé i el mal articulada a través de la veu del dr. Larén, la seva dona Glòria i un tercer personatge. Entre tots arriben a la conclusió que el bé i el mal depenen en gran mesura de qui s’ho mira i des de quin punt de vista ho fa.

 

Dr. Florian Castet: “Vaig escollir Medicina perquè la veia com una oportunitat per ajudar a les persones”

Entrevista amb el Dr. Florian Castet, número 4 de l’examen MIR 2014/2015

Es diu Florian Castet i en un mes serà resident d’oncologia mèdica a l’Hospital Universitari de Bellvitge. És el MIR amb la millor nota que es col·legia al COMB, concretament ha estat el número 4 de l’examen 2014/2015. Florian, que ha estudiat la carrera a la Universitat de Barcelona, ens explica com ha viscut el procés del MIR i com afronta aquesta nova etapa professional.

Esperaves treure tant bona nota?

No. Fent els simulacres veia que tenia bones notes, però això no, això no m’ho esperava. Em vaig sorprendre bastant.

Com et vas preparar l’examen MIR?

Vaig anar a una acadèmia i allà vam fer 36 simulacres que eren l’examen MIR d’altres anys o exàmens que havien preparat ells mateixos per practicar per aquell dia. Després havíem d’estudiar una mitjana de 8-10 hores diàries des del juliol fins a l’examen, que va ser a finals de gener. És molt dur mentalment i a vegades et planteges si val la pena estudiar tant, però quan acabes te n’adones que sí que ha valgut la pena.

Per què has triat oncologia mèdica?

Vaig triar oncologia per dues raons: una és la part humana que té perquè s’estableix un vincle de confiança bastant proper amb el pacient i l’altra són totes les possibilitats científiques i de recerca. La part negativa: de la mateixa manera que el vincle amb el pacient és molt especial, també provoca que sigui una especialitat dura molts cops, sobretot al principi. M’han dit que és difícil acostumar-se, però després s’aprèn a portar el dol i el dolor.

I per què l’Hospital Universitari de Bellvitge?

Vaig dubtar molt entre Bellvitge i Vall d’Hebron. Vaig anar a les jornades de portes obertes i vaig parlar amb els residents per conèixer les seves impressions i el que més em va convèncer va ser Bellvitge. Està molt ben enfocat per als residents, tenen unes rotacions molt ben estructurades i uns adjunts molt docents que tenen en compte les opinions dels residents. Hi ha molt bon ambient en el servei, els residents s’ajuden molt entre ells i hi ha molt bon rotllo. Crec que la formació que rebré serà molt bona i és molt potent a nivell de recerca.

Com afrontes aquesta nova etapa?

És una mica intimidant quan veus tot el que tens per davant, però també és cert que durant la residència hi ha altres MIR que han passat per la mateixa etapa que tu i que et poden ajudar. Serà una etapa molt emocionant perquè ara realment comences a fer allò pel que t’has estat preparant durant quasi 7 anys.

Per què vas escollir la carrera de Medicina?

Al principi no ho tenia molt clar, era una cosa que veia com una opció, però com que podia entrar, ho vaig fer. Quan vaig començar a estudiar-la més a fons, sobretot primer i segon any, em va agradar molt i em vaig quedar.

Per quines altres carreres et decantaves?

M’agradaven molt les ciències de las salut i les ciències exactes, però veia la medicina com una oportunitat d’ajudar a les persones de forma més directa que altres carreres i això va ser un plus que em va inclinar per aquesta via. També m’agrada molt tota la part de la biologia que té la Medicina.

Tens algun metge o metgessa que sigui un referent per a tu a la família?

No, no hi ha cap metge a la família, sóc el primer. De fet, a la meva família no hi ha cap persona que hagi treballat en l’àmbit de la salut.

Què esperes del COMB?

Segons he entès és un lloc on el metge pot venir per demanar tota l’ajuda o consell que necessita en les diferents àrees i que després facilita entrar en la vida laboral i la pràctica com a metge. Si tinc problemes com a resident, tinc dubtes jurídics o algun problema en aquest sentit, sí que espero que el Col·legi em pugui donar els consells més adequats per la situació. També he vist que si algun dia els metges decidim anar a l’estranger, pot facilitar els tràmits i donar-te consells.

T’agradaria marxar a l’estranger?

És una possibilitat. Un cop m’hagi format aquí, és una possibilitat per fer recerca.

Hi ha algun lloc on t’agradaria anar?

Estats Units és un referent a nivell internacional en tot el que és la recerca del càncer i això seria una possibilitat. També sé que a França estan fent recerca en centres bastant bons a Toulousse i Paris i com que sóc francès, també seria altra possibilitat.

Per acabar, quin consell donaries als estudiants que es preparen el MIR aquest any?

Els diria que val la pena invertir totes les hores que demana l’examen perquè després la recompensa que es pot obtenir per escollir l’especialitat que vols és molt superior a tot l’esforç que necessita el procés de preparació.

Necessites suport econòmic per la llar d’infants? El PPS t’ajuda

iStock_000014292553Small

El proper 4 de maig s’obre el període de preinscripcions per matricular els infants a les escoles bressol municipals. Aquesta és una despesa que pot ser difícil d’assumir per moltes famílies, per això, des del Programa de Protecció Social (PPS) del COMB se’ls vol donar un cop demà per fer-li front.

Si sou col·legiats en actiu professional i teniu fills a càrrec entre 0 i 3 anys que assisteixen periòdicament a una llar d’infants podeu demanar aquest ajut econòmic puntual per cobrir-hi les primeres despeses. Per accedir-hi es demana que el vostre nucli familiar no superi els següents ingressos bruts anuals:

 

  • 60.000€ bruts anuals en unitats familiars de fins a dos fills.
  • 70.000€ bruts anuals en unitats familiars de tres fills.
  • 80.000€ bruts anuals en unitats familiars de quatre fills.
  • 90.000€ bruts anuals en unitats familiars de cinc fills.
  • 100.000€ bruts anuals en unitats familiars de més de cinc fills.

Per aquest ajut, caldrà que presenteu complimentats el formulari de sol·licitud que trobareu aquí i el document “Impost sobre la Renda de les Persones Físiques Model 145”.

Per què acudir al Programa de Protecció Social?

El PPS es va crear amb l’objectiu de promoure el benestar i la qualitat de vida dels metges i les seves famílies, especialment quan passen per situacions difícils, com ara problemes de salut o problemes socials. També treballa per ajudar als metges a afrontar canvis de vida substancials, com ara la jubilació.

Des del PPS s’ofereix assessorament personalitzat i confidencial i es busca la solució més adient per cada cas i cada situació. Si ho necessiteu, no dubteu en acudir a les oficines del PPS.

Què he de fer per col·legiar-me si sóc MIR?

benvingut

 

 

Enhorabona! Has superat l’examen MIR i comences la teva etapa de resident a la província de Barcelona. Si aquest és el teu cas has de venir a col·legiar-te abans d’incorporar-te al teu nou centre.

 

 

 

 

 

Què has de fer?

  • Has de venir de forma presencial al Col·legi. No ho pots delegar a ningú altre perquè hauràs de signar documentació original.
  • Demana cita prèvia abans de venir. Així t’estalviaràs aglomeracions i cues. D’aquesta manera et podrem atendre millor. Si vinguessis sense cita intentaríem atendre’t si fos al matí. A la tarda només et podrem atendre amb cita prèvia.
  • Tingues en compte que el procés durarà al voltant de 45 minuts. A banda del procés de col·legiació t’informarem de les funcions del col·legi, de tots els serveis de que disposes i en tot el que et podem ajudar.
  • Quan acabi el procés la teva sol·licitud de col·legiació haurà de ser aprovada per la Junta d’Admissió. És per això que el procés no estarà acabat fins aleshores. Llavors ja disposaràs del teu carnet col·legial. En funció d’on facis la residència hauràs de tornar a recollir el carnet o te l’enviaran al teu centre. T’informarem quan vinguis.

 

Quina documentació has de portar?

  • Títol de llicenciat. No serveix la fotocòpia compulsada. En cas que encara no el tinguis pots presentar un certificat/resguard de la teva universitat que acrediti que has acabat els teus estudis (original i fotocòpia). Si el teu títol de llicenciat és de fa més d’un any cal que portis un informe de vida laboral expedit per la tresoreria de la Seguretat Social.
  • Fotocòpia de l’adjudicació de la teva plaça MIR. Aquest document te’l van donar el dia que vas escollir plaça al Ministeri.
  • DNI (original i fotocòpia)
  • Dues fotografies tipus carnet. Somriu! És la que apareixerà al teu carnet col·legial
  • Domicili particular, professional i de correspondència. Aquest últim és el que utilitzarem per posar-nos en contacte amb tu.
  • Si vens d’un altre col·legi de l’Estat, hauràs de portar el certificat del col·legi de procedència. Vigila perquè aquest document caduca passats 3 mesos de l’expedició.
  • Número de compte per la domiciliació bancària de les quotes de col·legiació. Hi ha una quota col·legial reduïda per als metges joves.
  • Document acreditatiu d’haver fet l’ingrés de la quota d’entrada. Aquí tens les dades bancàries i el concepte que has de fer-hi constar. El pagament l’has de fer abans de començar els tràmits. Consulta l’import de la quota d’entrada aquí . Si ho prefereixes, tens una oficina bancària a la segona planta de l’edifici.

 

 

Si tens dubtes consulta les preguntes més freqüents o posa’t en contacte amb nosaltres a traves del 93 567 88 88 o col.metges[arrova]comb.cat . Demana per la Unitat d’Atenció al Col·legiat i estarem encantats d’ajudar-te!

 

Medicina i cooperació, la combinació guanyadora

Parlem amb tres metgesses amb una passió en comú: la cooperació. Tot i que cadascuna la viu d’una forma diferent, totes tenen molt clar que volen dedicar part de la seva vida (o la vida sencera) a ajudar als demés.

Dra. Marta Trayner i Güixens: “El concepte ‘cooperant’ no s’ha de quedar a nivell internacional”

traynerEl primer contacte de la Dra. Marta Trayner amb la cooperació internacional va ser l’any 1999 als camps de refugiats de Kosovo. Hi va anar com a voluntària de la Creu Roja (hi forma part des que és jove) i des de llavors ha col·laborat en tot tipus d’emergències sanitàries com a membre de l’Emergency Responsive Unit de Creu Roja Espanya: “Quan es produeix qualsevol situació de desastre on està implicada una societat nacional d’un altre país i la Federació Internacional de la Creu Roja demana disponibilitat, jo dono aquesta disponibilitat i surto”. Així ha cobert tot tipus de desastres naturals i epidèmies a Haití, Xile, Panamà, Turquia, Pakistan, la franja de Gaza o Sierra Leona, on ha estat un mes donant suport al centre de tractament de l’ebola que l’ONG té a Kenema.

Quan està a Catalunya treballa al SEM de Tarragona i col·labora amb altres activitats que organitza Creu Roja, com ara xerrades o tallers de l’àmbit de la salut. La Dra. Trayner explica que també ha cooperat a Catalunya perquè el concepte “no s’ha de quedar a nivell internacional”, sinó que “hem de treballar com a professionals de salut cooperants”. A més, la Dra. Trayner va ser guanyadora d’una Beca Bada l’any 2003.

Dra. Enry Pujades: “En les experiències dures és quan més creixes i més t’enriqueixes”

enryLa Dra. Enry Pujades va viure la seva primera experiència com a cooperant quan encara era estudiant de Medicina. Va viatjar a Costa d’Ivori amb una amiga infermera i des de llavors no ha deixat d’oferir la seva ajuda com a metgessa. Ha estat a Kènia, Gana (recomanada pel mateix Dr. Bada) i Ruanda, però el país al que torna tots els anys des de fa 15 és el Txad. “Va ser un canvi radical. Abans havia fet atenció primària i el projecte al Txad era anar a un hospital de referència de la zona, l’Hospital de Gundi”.

Hi va quan té vacances o quan demana un permís sense sou perquè la Dra. Pujades, com la seva companya, la Dra. Marta Trayner, combina la seva feina assistencial al SEM amb la cooperació. “Al SEM faig consultoria per telèfon. És una feina molt important, però no toques al pacient. A l’Àfrica faig de tot i em sento molt realitzada. D’aquestes experiències dures és quan més aprens i més t’enriqueixes”. Explica que mentre pugui sense dubte continuarà anant al Txad.

Dra. Nuria Marzo: “L’educació sanitària i la sensibilització a la comunitat són bàsiques”

nmarzoFa unes setmanes que ha arribat de Tanzània i ja prepara maletes per marxar a Angola. La Dra. Nuria Marzo s’hi estarà un any al país com assessora tècnica del Programa Nacional de Tuberculosis. Es dedica completament a la cooperació des de 2005, fins llavors treballava com a pneumòloga a l’Hospital de Mollet. “Vaig demanar una excedència de dos anys per anar a Angola i vaig veure que la cooperació era la meva vida”. És freelance, condició que li permet vincular-se als projectes que més l’interessen o que més s’ajusten al seu perfil professional.

Fins ara sempre ha fet gestió sanitària perquè creu que l’educació sanitària i la sensibilització a les comunitats són bàsiques. “Hem de donar les eines als community workers per què ensenyin com s’ha de tractar l’aigua, com s’ha de fer la higiene o com s’han de tractar els aliments. És la base de tots els projectes sanitaris”. Amb un somriure a la cara afirma que està feliç fent aquesta feina.

Si voleu conèixer més testimonis de metges i metgesses cooperants i animar-vos a viure una experiència així, podeu consultar la pàgina web de la Secció de Metges Cooperadors del COMB.

CAMPANYA RENDA: Desgrava les teves quotes col·legials

Agència tributària

 

Avui comença la campanya de Renda. A l’hora de fer la declaració pots desgravar les quotes col·legials amb el document d’informació fiscal que et proporcionem.

A través del web del Col·legi et pots descarregar el document amb informació fiscal per a la declaració de l’IRPF de 2014.

Accedeix a través d’aquest enllaç: RENDA 2014

Per obtenir el document hauràs d’identificar-te amb l’usuari i contrasenya col·legials que utilitzes habitualment per als espais restringits del web*, o amb certificat digital.

Un cop registrat, accediràs al document on es detallen els imports que, per diferents conceptes, has satisfet a aquesta Corporació durant aquest exercici.

Imprimeix aquest document i presenta’l amb la teva declaració de renda. Et serà d’utilitat.

*Si no en disposes pots demanar-la aquí .

Idees per gaudir de Barcelona durant Setmana Santa

bcn

Si aquesta Setmana Santa et quedes a Barcelona i encara no tens plans, agafa el teu carnet col·legial i aprofita tots els avantatges i descomptes que t’ofereix. Museus, exposicions, gastronomia, teatre…et donem unes quantes idees per gaudir al màxim de la ciutat en família, en parella o amb els amics!

Durant el dia, oci i cultura

Per què no començar el dia visitant el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)? Podràs passejar entre les fotografies en blanc i negre del barceloní Antoni Arissa, recórrer la història del segle XX a través de la mirada de l’escriptor alemany W.G. Sebald o envoltar-te de les “animacions trobades” en 3D de l’artista Kazuhiro Goshima. El preu de l’entrada a totes aquestes exposicions és reduït amb el teu carnet col·legial.

Si prefereixes els museus, tens descompte en el Museu Egipci de Barcelona, el Museu Europeu d’Art Modern i el Museu Fundació Suñol. També pots gaudir d’una gran varietat de visites guiades per Barcelona, com ara l’anomenada “Sefarad”, on descobriràs l’empremta que els jueus van deixar a la ciutat.

Per passar el dia amb els nens, la millor opció és anar al Barcelona Bosc Urbà, el primer parc d’aventura dins de la ciutat, amb tirolines, lianes, ponts, xarxes,…tot tipus d’atraccions per a tots els gustos.

I a la nit?

Si ets de teatre, aprofita els avantatges i descomptes que tens amb el carnet col·legial al Teatre del Raval. Ara en cartellera, la comèdia 50 sombras de Andreu, una paròdia de l’èxit de vendes de l’E.L.James; i Màgia Junior, per tota la família.

Per sopar, et proposem un àpat diferent que combina gastronomia i ciència: el Sopar dels Sentits a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. L’objectiu d’aquesta experiència és apropar als comensals la història de la medicina i les bases de la neurociència a través dels cinc sentits.

Si t’agraden més els sopars temàtics, la teva opció són les Nits d’història i llegenda al Palau Requesens, on t’endinsaràs en una casa medieval del centre de Barcelona i tastaràs un menú inspirat en aquesta època.

I per arrodonir la nit, les copes al Luz de Gas, Sala B o l’Otto Zutz! T’hi apuntes?

 

MIR: Les 4 coses que has de saber si vols ser metge internista

Preguntes i respostes per als R1 #OrientacióMIR
loureiroEl Dr. Jose Loureiro és R5 al servei de Medicina Interna de l’Hospital Vall d’Hebron. Per segon any consecutiu col·labora com a informador en la IV Jornada d’Orientació per als futurs MIR. Aquestes són les preguntes que més li fan els aspirants a convertir-se en metges internistes:

Com és l’ambient de l’hospital?

En general, en els hospitals grans hi ha molta més gent i més càrrega de treball. L’ambient és una mica més hostil que en els hospitals petits, on tot el món es coneix més. Això també fa que les coses siguin una mica més fàcils, però tot depèn del servei. Hi ha moltes diferències entre uns serveis i d’altres.

Com són les guàrdies?

En els hospitals grans durant les guàrdies es treballa molt més que en els hospitals petits. Els residents també es poden trobar amb xocs entre especialistes i alguns conflictes d’aquest tipus. En els centres més petits, les guàrdies sempre són molt més tranquil·les.

Quin és el grau de responsabilitat que deixen tenir als residents?

Això és molt variable. Depèn en gran mesura de com sigui el servei i del caràcter dels adjunts. Els adjunts grans solen dedicar gran part del seu temps a la recerca i els adjunts joves estan més pendents de la labor assistencial i dels residents. També és molt important la implicació del MIR i de la seva manera de ser.

Com et tracten durant les rotacions?

En Medicina Interna, la meitat de la residència es fa fora, és a dir, es visiten altres serveis i altres hospitals. Pel que fa al tracte que rebem els residents, ningú s’ha de preocupar perquè sempre som benvinguts. No ens abandonen ni ens ignoren, ens integren com un més de l’equip i ens tracten també així, com un més.

Si tens algun dubte més sobre el MIR, com per exemple com serà el dia d’escollir plaça o què has de tenir en compte quan comences la residència pots veure el vídeo sobre la IV Jornada d’Orientació als futurs MIR.

També pots consultar els articles:

actualització (04/04/2016)