“Per fer recerca, és molt important tenir molta informació, però el que cal, sobretot, és tenir bones preguntes. A l’atenció primària som molt afortunats, perquè tenim accés a moltes dades”

“Visc a Manresa i, en cinc minuts, puc arribar al CAP, a la Facultat i a la unitat de recerca. És un luxe. He trobat l’equilibri que em permet combinar assistència, investigació i docència”

“Si no pots fer una assignatura de Medicina de Família durant el grau, potser, més endavant, no la tindràs en compte com a sortida professional. És una especialitat exigent, que et realitza molt com a professional i com a persona”

Anna Ruiz Comellas (Manresa, 1977) és especialista en Medicina Familiar i Comunitària i treballa a l’Equip d’Atenció Primària del CAP de Sant Joan de Vilatorrada (ICS) i a la UVic-UCC, on exerceix de professora a la Facultat de Medicina. A més, treballa com a investigadora a la Unitat de Recerca i Innovació de la Catalunya Central de l’ICS. Les seves principals àrees de recerca són l’arteriopatia perifèrica, l’activitat física, la gent gran i la Covid-19. La doctora Ruiz se sent afortunada de poder fer assistència i, alhora, combinar-ho amb la recerca i la docència.

Ets metgessa de família i un exemple que, des de l’exercici de la medicina familiar i comunitària, es pot compaginar la tasca assistencial, la recerca i la docència…

Exacte, des de fa uns anys, a més de fer la tasca assistencial al CAP de Sant Joan de Vilatorrada, gràcies a un alliberament de l’IDIAP Jordi Gol, puc gaudir de fer recerca. El 50% de l’horari laboral el dedico visitar els meus pacients i la resta, a fer estudis de recerca a la Catalunya Central. A més, també soc professora a la Facultat de Medicina de la Universitat de Vic. Per mi, això és un luxe. Jo sempre havia volgut ser professora i metgessa i ara, essent investigadora, he trobat un equilibri i em sento molt afortunada. Per altra banda, també intento tenir molt de temps per a la família, que és la meva prioritat, i per a l’activitat física, que és una vàlvula d’escapament.

Per tant, si ens permets, trenquem un primer tòpic, per dir que és possible fer recerca i docència des de l’atenció primària i que, a més, és possible fer-ho des de la Catalunya Central, treballant en un equip d’un municipi de 10.000 habitants.

Sí, faig assistència a Sant Joan de Vilatorrada i la Unitat de Recerca de l’Institut Català de la Salut de la gerència de la Catalunya Central està a Manresa. Jo visc a Manresa, així doncs, el poble on treballo està a cinc minuts de casa i, a més, puc anar a peu a la Unitat de Recerca. També tinc la sort de fer classes a la Unitat Docent Territorial de Manresa. Per tant, en cinc minuts puc estar al CAP, a la Facultat i a la Unitat de Recerca.

Doncs això és un privilegi, certament… Hem vist que has fet recerca sobre Covid persistent, també estudis sobre l’ús de la intel·ligència artificial i les infeccions respiratòries. En quin àmbit estàs centrada ara?

En els últims anys he estat molt centrada en la Covid-19, però també he participat en molts estudis d’activitat física i ara també de cronicitat. Com a metges de família, tenim un ventall molt ampli per fer recerca. Quan estem passant visita, podem atendre una persona amb un infart agut de miocardi, una persona que està passant els seus últims dies de vida o una persona que està patint Covid persistent. Veiem moltes patologies i pacients diferents i, per tant, les nostres preguntes de recerca també són molt variades. A la nostra unitat som un equip i molts cops treballem conjuntament en projectes de recerca, però també ho fem amb altres institucions i organismes i podem fer estudis molt diferents. Bàsicament, em centro molt en la prevenció primària, la Covid-19 i la cronicitat.

A l’atenció primària es genera una gran quantitat d’informació i de dades molt valuoses. Són milers de visites al dia a tot Catalunya… Fins a quin punt consideres que s’aprofita prou aquesta informació?

Disposar de molta informació és molt important, però el que cal tenir són bones preguntes de recerca. Podem tenir moltes dades, però se n’ha de fer un bon ús. Nosaltres som molt afortunats, perquè tenim accessibilitat a moltes dades i podem fer qualsevol estudi que ens vingui al cap, com, per exemple, estudis d’intel·ligència artificial, d’infeccions, de quin efecte tenen les vacunes a la nostra població o sobre com implementar una intervenció d’activitat física en la gent gran per millorar l’estat d’ànim i l’ansietat d’aquestes persones. Tot això ho tenim a l’abast.

Com inicieu una recerca a l’atenció primària? Ens en pots posar un exemple?

Actualment, estem fent un projecte en el qual la població d’estudi és la gent amb soledat no volguda, ja sigui perquè s’han quedat vidus, per exemple, o per qualsevol altre motiu. Com a metges de família, hem detectat que aquestes persones tenen una alta demanda de serveis de salut i serveis socials i, sovint, tenen problemes de depressió, ansietat o insomni. Nosaltres els podem donar un antidepressiu o un ansiolític, però, i si fem una intervenció que potser ens funciona igual de bé i ens evita donar-los una pastilla, que, de vegades, tampoc va massa bé per a la gent gran? Vam plantejar aquesta pregunta i vam fer dues intervencions. Primer, vam plantejar una activitat física a aquestes persones, caminant en grup dos dies a la setmana, i ara el que estem fent és anar a dinar al restaurant també dos dies a la setmana amb un dinamitzador. I estan encantats. Encara no n’hem extret resultats, però ha sigut espectacular. Per fer aquest estudi tenim finançament i l’hem fet conjuntament amb la Fundació Alícia, que ens dona suport pel tema nutricional dels menús. A l’atenció primària som uns privilegiats, en aquest sentit, perquè podem fer moltes coses diferents i sempre hi ha algú que ens pot acompanyar i ajudar.

També és una oportunitat per buscar aliats a la comunitat, fins i tot fora de l’àmbit estrictament sanitari, com aquest exemple que has posat de col·laboració amb la Fundació Alícia…

Aquestes relacions són molt interessants i valen molt la pena. Com a professionals de l’atenció primària i de la recerca, ens enriqueix molt poder compartir amb altres investigadors i institucions.

Exerceixes també com a professora del grau de Medicina de la Universitat de Vic. Com és la teva experiència i què hi fas exactament?

Soc professora de dues assignatures: envelliment, una mica la geriatria de tota la vida, i de Medicina Familiar i Comunitària. A més, també soc professora de pràctica clínica, una tasca que consisteix a tenir uns quants estudiants tutoritzats, avaluar-los les pràctiques i ser la seva mentora. Els donem suport al llarg de tota la carrera i som l’enllaç directe de l’estudiant amb la facultat. M’agradaria fer un èmfasi especial en l’assignatura de Medicina Familiar i Comunitària, perquè hi ha molt poques universitats que en tinguin. Sí que és cert que hi ha molts metges de família que treballen com a docents a les universitats, però fent classes puntuals o dins d’altres assignatures. Nosaltres tenim una assignatura específica de Medicina de Família, que dona 9 crèdits i que és l’última del grau. La primera promoció del grau va acabar l’any passat, per tant, hem creat les assignatures des de zero.

En ser una universitat jove, s’ha pogut començar des de zero i fer nous plantejaments?

Correcte. A més, els professors són gent molt jove i motivada i treballar-hi enriqueix molt. Ens ho passem molt bé, però també és intens, perquè fem assignatures intensives, és a dir, es fa una assignatura durant cinc setmanes i, pràcticament cada dia, se’n fa classe. És molt enriquidor per als professors, perquè acabes coneixent els alumnes i es crea una relació molt familiar. Però són setmanes molt intensives, ja que, a part de fer classes, estem passant visita i treballem en els nostres estudis de recerca.

Els continguts de Medicina Familiar i Comunitària han estat, tradicionalment, poc presents als programes de grau. Quina idea prèvia tenen els estudiants d’aquesta assignatura i quina idea s’emporten?

El que és cert és que si no fas una assignatura de Medicina de Família al grau, potser no tindràs aquesta especialitat tant en compte com a sortida professional, perquè no l’has viscut. A la Facultat de Medicina de Vic, han donat molta importància a la Medicina de Família i també a les pràctiques. Els estudiants fan sis setmanes de pràctiques a l’atenció primària, sis a un hospital d’aguts i sis a un hospital d’atenció intermèdia. Així doncs, els alumnes estan sis setmanes coneixent la realitat de l’atenció primària, a banda de l’assignatura que comentava abans. He de dir que, quan els estudiants venen a les pràctiques i veuen la feina que tenim a les consultes, s’espanten una mica. Com que es fa al final del grau, l’assignatura és com un repàs de tot el que han estudiat a la carrera, perquè, a l’atenció primària, atenem pacients de tota mena. És una especialitat molt exigent, perquè has de saber molt de moltes coses, però que et realitza molt com a professional i com a persona.

Quin paper està jugant la Facultat de Medicina de la UVic-UCC a l’hora de fer possible el relleu generacional dels metges de la Catalunya Central?

Al final, la gent es queda més en un lloc si el coneix i si s’hi sent com a casa. Això, val tant per a l’atenció primària com per a l’hospitalària. Un parell d’estudiants que van acabar amb la primera promoció de la UVic, el juny de 2023, estan treballant al meu CAP, per exemple. Si han fet pràctiques a un hospital i els ha agradat molt un departament o un perfil de professional, potser, quan escullin, triaran més una zona coneguda, perquè hi hauran fet xarxa social i amics i en coneixeran l’estructura. I sobretot, si els han tractat bé, que és el que intentem sempre, perquè volem que es quedin aquí i que s’enamorin de la medicina, igual que ens en vam enamorar nosaltres.