“MFiC és l’especialitat més triada. No n’hi ha cap altra que tingui més de 2.000 persones disposats a fer-la. Per això, cal donar-li la volta al missatge”

“Les especialitats generalistes són les que poden garantir la sostenibilitat del sistema, Són les que fan augmentar la qualitat i l’esperança de vida de les persones”

“Que tan sols el 4 % dels crèdits universitaris siguin de MFiC, quan resulta que el 28 % dels estudiants haurien de ser metges de família, és, com a mínim, una mica incongruent”

Aquest any han tornat a quedar vacants places MIR de Medicina Familiar i Comunitària (MFiC), tant a Catalunya com a la resta de l’Estat. Yoseba Cánovas (Barcelona, 1975) és especialista en Medicina Familiar i Comunitària, treballa com a metge de família al CAP Passeig de Sant Joan de Barcelona i és professor associat de la Facultat de Medicina de la UAB. Des de fa uns anys, Cánovas analitza la tria i adjudicació de places MIR de MFiC i comparteix les seves anàlisis a la xarxa X (antic Twitter). També ho ha fet en aquesta darrera convocatòria [2024]. Analitzem amb Cánovas què passa amb l’especialitat de MFiC i si és o no atractiva per als metges joves.

Uns dies abans que enregistrem aquest episodi s’ha tancat el procés d’elecció i adjudicació de places MIR de l’any 2024. Com en anteriors convocatòries, han tornat a quedar places de MFiC sense adjudicar. S’esperava que anés així?

De les 2.492 places MIR de MFiC ofertades a tot l’Estat, n’han quedat 246 vacants. A Catalunya, n’han quedat 22 de 371. És a dir, que s’han cobert el 94 % de les places. L’any passat també va passar. El fet que MFiC sigui l’especialitat amb més oferta també fa més probable que n’hi hagi de vacants. Aquest any, a més, hem tingut un altre fenomen i és que hi ha hagut més incompareixences que mai. Dels 11.755 candidats que podien escollir plaça, 3.460 no ho han fet. Això té una part negativa i una de positiva. La positiva és que si no agafes una plaça, aquesta la pot aprofitar una altra persona. En canvi, si agafes la plaça i després hi renuncies, es perd. Els candidats MIR cada vegada són més selectius i no els importa estudiar un any més i repetir l’examen. La part negativa és que necessitem metges i que n’hi hagi 3.460 que tornen a repetir l’examen, vol dir que els tindrem estudiant i no en el sistema.

Més de 2.000 metges a tot l’Estat espanyol escullen MFiC. Davant d’aquesta xifra, tenen raó els que diuen que l’especialitat és poc atractiva?

Jo penso que no. Al contrari, som l’especialitat més triada. No n’hi ha cap altra que tingui 2.246 persones que la vulguin fer. Per això cal donar-li la volta al missatge. No som l’aneguet lleig. Per poder dir si és o no atractiva ho hem de posar tot en context. MFiC és l’especialitat que té més places [2.492], després ve Pediatria [508], Anestèsia [427] i Medicina Interna [425]. L’oferta de MFiC multiplica per 5 la de Pediatria i per 6 la d’Anestèsia i la de Medicina Interna. La mitjana d’oferta de la resta d’especialitats és de 139 places i MFiC la multiplica per 18. Si MFiC tingués la mitjana de places ofertades, les places s’haurien acabat el cinquè dia, en el torn d’adjudicació que va del 4.200 al 4.500. En aquesta torn només hi havia 12 especialitats tancades [amb totes les places adjudicades] d’un total de 43.

Fa uns anys que analitza exhaustivament el procés d’elecció i adjudicació de places MIR. Ha publicat un article al respecte on fa servir un índex que ha batejat com a Índex de Preferència Competitiva. En què consisteix?

Aquest serà el tercer any que analitzem les dades exhaustivament. L’opinió general és que ningú no vol fer MFiC, però, quan ens hem posat a mirar les dades, hem vist que no és així, que la vol molta gent. Hem elaborat un indicador, que hem anomenat l’Índex de Preferència Competitiva (IPC), que calcula quantes persones van preferir MFiC a altres especialitats. Ho hem analitzat a les cinc grans ciutats d’Espanya, ja que són les que ofereixen la majoria d’especialitats i un nombre de places comparables entre elles. Amb dades de 2023, a Barcelona l’IPC de MFiC respecte a Medicina Interna va ser del 68%. Això vol dir que, a Barcelona, on s’oferien 20 places de Medicina Interna, quan se’n va escollir la darrera, ja se n’havien escollit 42 de MFiC. És a dir, el 68% de candidats que van tenir l’oportunitat de triar Medicina Interna, van optar per Medicina de Família. En relació amb Geriatria, per exemple, l’IPC va ser del 85%. Aquest índex és una manera científica de posar ordre i el que hem vist és que MFiC és realment atractiva. Aquest any l’IPC de MFiC és positiu en relació amb el 67% de les especialitats (en 29 de les 43). L’any passat -que va ser el millor any- va ser positiu en el 77 % de les especialitats (en 33 de les 43).

Les places MFiC ofertades representaven el 28% del total de la convocatòria. És realista pensar que aquest percentatge de metges voldrien ser metges de família, al marge de què això és el que necessitaria el sistema?

Aquest és un repte del sistema sanitari català, espanyol i de qualsevol altre lloc del món. Les especialitats generalistes són les que poden garantir la sostenibilitat del sistema i fan que augmenti la qualitat i l’esperança de vida de les persones. Aquest percentatge tan alt no se li requereix a cap altra especialitat. Això és positiu perquè tenir metges de família és bo per al sistema, però aspirar a què el 28% dels candidats vulguin ser metges de família és un repte que ara mateix no estem aconseguint, tot i que hi som a prop.

Com veus els estudiants? S’hi pot fer més, des de les facultats, per incentivar aquestes vocacions?

Només al voltant del 4% dels crèdits a les facultats de Medicina de les universitats de Catalunya corresponen a Medicina de Família i això inclou classes teòriques, pràctiques o seminaris. Que el 4% dels crèdits siguin de Medicina de Família, quan després el 28 % dels estudiants haurien de ser metges de família, és, com a mínim, una mica incongruent. Aquest és un dels reptes, un sistema universitari que hauria de tendir a la Medicina de Família.

Com es pot fer més visible la millor part de l’Atenció Primària, és a dir, totes les coses que s’hi estan fent molt bé i que obtenen molt bons resultats?

L’Atenció Primària té marge de millora i hi ha grans reptes. La presència a la universitat; la desburocratització, la gestió efectiva de la demanda… La immediatesa que demana el pacient no és el mateix que l’accessibilitat que ha de tenir el sistema. Jo insistiria molt en l’autodeclaració responsable de les baixes laborals. Aquesta seria la mesura més rellevant per reduir la burocràcia. Molts pacients venen només a demanar el justificant de la baixa i estem perdent temps per visitar pacients pluripatològics o polimedicats, que són la gran majoria i en els quals ens hem de centrar.