Medicina i cooperació, la combinació guanyadora

Deixa un comentari

Parlem amb tres metgesses amb una passió en comú: la cooperació. Tot i que cadascuna la viu d’una forma diferent, totes tenen molt clar que volen dedicar part de la seva vida (o la vida sencera) a ajudar als demés.

Dra. Marta Trayner i Güixens: “El concepte ‘cooperant’ no s’ha de quedar a nivell internacional”

traynerEl primer contacte de la Dra. Marta Trayner amb la cooperació internacional va ser l’any 1999 als camps de refugiats de Kosovo. Hi va anar com a voluntària de la Creu Roja (hi forma part des que és jove) i des de llavors ha col·laborat en tot tipus d’emergències sanitàries com a membre de l’Emergency Responsive Unit de Creu Roja Espanya: “Quan es produeix qualsevol situació de desastre on està implicada una societat nacional d’un altre país i la Federació Internacional de la Creu Roja demana disponibilitat, jo dono aquesta disponibilitat i surto”. Així ha cobert tot tipus de desastres naturals i epidèmies a Haití, Xile, Panamà, Turquia, Pakistan, la franja de Gaza o Sierra Leona, on ha estat un mes donant suport al centre de tractament de l’ebola que l’ONG té a Kenema.

Quan està a Catalunya treballa al SEM de Tarragona i col·labora amb altres activitats que organitza Creu Roja, com ara xerrades o tallers de l’àmbit de la salut. La Dra. Trayner explica que també ha cooperat a Catalunya perquè el concepte “no s’ha de quedar a nivell internacional”, sinó que “hem de treballar com a professionals de salut cooperants”. A més, la Dra. Trayner va ser guanyadora d’una Beca Bada l’any 2003.

Dra. Enry Pujades: “En les experiències dures és quan més creixes i més t’enriqueixes”

enryLa Dra. Enry Pujades va viure la seva primera experiència com a cooperant quan encara era estudiant de Medicina. Va viatjar a Costa d’Ivori amb una amiga infermera i des de llavors no ha deixat d’oferir la seva ajuda com a metgessa. Ha estat a Kènia, Gana (recomanada pel mateix Dr. Bada) i Ruanda, però el país al que torna tots els anys des de fa 15 és el Txad. “Va ser un canvi radical. Abans havia fet atenció primària i el projecte al Txad era anar a un hospital de referència de la zona, l’Hospital de Gundi”.

Hi va quan té vacances o quan demana un permís sense sou perquè la Dra. Pujades, com la seva companya, la Dra. Marta Trayner, combina la seva feina assistencial al SEM amb la cooperació. “Al SEM faig consultoria per telèfon. És una feina molt important, però no toques al pacient. A l’Àfrica faig de tot i em sento molt realitzada. D’aquestes experiències dures és quan més aprens i més t’enriqueixes”. Explica que mentre pugui sense dubte continuarà anant al Txad.

Dra. Nuria Marzo: “L’educació sanitària i la sensibilització a la comunitat són bàsiques”

nmarzoFa unes setmanes que ha arribat de Tanzània i ja prepara maletes per marxar a Angola. La Dra. Nuria Marzo s’hi estarà un any al país com assessora tècnica del Programa Nacional de Tuberculosis. Es dedica completament a la cooperació des de 2005, fins llavors treballava com a pneumòloga a l’Hospital de Mollet. “Vaig demanar una excedència de dos anys per anar a Angola i vaig veure que la cooperació era la meva vida”. És freelance, condició que li permet vincular-se als projectes que més l’interessen o que més s’ajusten al seu perfil professional.

Fins ara sempre ha fet gestió sanitària perquè creu que l’educació sanitària i la sensibilització a les comunitats són bàsiques. “Hem de donar les eines als community workers per què ensenyin com s’ha de tractar l’aigua, com s’ha de fer la higiene o com s’han de tractar els aliments. És la base de tots els projectes sanitaris”. Amb un somriure a la cara afirma que està feliç fent aquesta feina.

Si voleu conèixer més testimonis de metges i metgesses cooperants i animar-vos a viure una experiència així, podeu consultar la pàgina web de la Secció de Metges Cooperadors del COMB.

CAMPANYA RENDA: Desgrava les teves quotes col·legials

Deixa un comentari

Agència tributària

 

Avui comença la campanya de Renda. A l’hora de fer la declaració pots desgravar les quotes col·legials amb el document d’informació fiscal que et proporcionem.

A través del web del Col·legi et pots descarregar el document amb informació fiscal per a la declaració de l’IRPF de 2014.

Accedeix a través d’aquest enllaç: RENDA 2014

Per obtenir el document hauràs d’identificar-te amb l’usuari i contrasenya col·legials que utilitzes habitualment per als espais restringits del web*, o amb certificat digital.

Un cop registrat, accediràs al document on es detallen els imports que, per diferents conceptes, has satisfet a aquesta Corporació durant aquest exercici.

Imprimeix aquest document i presenta’l amb la teva declaració de renda. Et serà d’utilitat.

*Si no en disposes pots demanar-la aquí .

Idees per gaudir de Barcelona durant Setmana Santa

Deixa un comentari

bcn

Si aquesta Setmana Santa et quedes a Barcelona i encara no tens plans, agafa el teu carnet col·legial i aprofita tots els avantatges i descomptes que t’ofereix. Museus, exposicions, gastronomia, teatre…et donem unes quantes idees per gaudir al màxim de la ciutat en família, en parella o amb els amics!

Durant el dia, oci i cultura

Per què no començar el dia visitant el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)? Podràs passejar entre les fotografies en blanc i negre del barceloní Antoni Arissa, recórrer la història del segle XX a través de la mirada de l’escriptor alemany W.G. Sebald o envoltar-te de les “animacions trobades” en 3D de l’artista Kazuhiro Goshima. El preu de l’entrada a totes aquestes exposicions és reduït amb el teu carnet col·legial.

Si prefereixes els museus, tens descompte en el Museu Egipci de Barcelona, el Museu Europeu d’Art Modern i el Museu Fundació Suñol. També pots gaudir d’una gran varietat de visites guiades per Barcelona, com ara l’anomenada “Sefarad”, on descobriràs l’empremta que els jueus van deixar a la ciutat.

Per passar el dia amb els nens, la millor opció és anar al Barcelona Bosc Urbà, el primer parc d’aventura dins de la ciutat, amb tirolines, lianes, ponts, xarxes,…tot tipus d’atraccions per a tots els gustos.

I a la nit?

Si ets de teatre, aprofita els avantatges i descomptes que tens amb el carnet col·legial al Teatre del Raval. Ara en cartellera, la comèdia 50 sombras de Andreu, una paròdia de l’èxit de vendes de l’E.L.James; i Màgia Junior, per tota la família.

Per sopar, et proposem un àpat diferent que combina gastronomia i ciència: el Sopar dels Sentits a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. L’objectiu d’aquesta experiència és apropar als comensals la història de la medicina i les bases de la neurociència a través dels cinc sentits.

Si t’agraden més els sopars temàtics, la teva opció són les Nits d’història i llegenda al Palau Requesens, on t’endinsaràs en una casa medieval del centre de Barcelona i tastaràs un menú inspirat en aquesta època.

I per arrodonir la nit, les copes al Luz de Gas, Sala B o l’Otto Zutz! T’hi apuntes?

 

Guia de supervivència al dia d’elecció de plaça MIR al Ministeri

Deixa un comentari

medicina-

 

A partir del 15 d’abril els metges que heu passat l’examen MIR triareu la vostra plaça de residència al Ministeri de Sanitat a Madrid. És un moment important i per això hem peparat una guia sobre com serà aquest dia perquè us sigui més fàcil.

També pots veure el vídeo amb els consells de la jornada l’Orientació MIR.

El més important: Calma i serenitat

Els dies previs:

  • Prepara’t psicològicament. El procés d’escollir plaça dura hores.
  • Fes un llista amb les teves places predilectes. Ha de ser una reflexió pròpia. Estableix les teves preferències comparant, visitant hospital i preguntant. No deixes que ningú triï per tu ni la plaça, ni l’hospital, ni la ciutat. És una decisió teva.

El dia d’escollir la plaça:

Arriba  amb temps

  • Viatja a Madrid amb 24 hores d’antelació. Evita els imprevistos.
  • Consulta l’hora de la citació. Pot ser al matí o a la tarda.
  • Arriba amb temps al Ministeri: Ministeri de Sanitat. Paseo del Prado, 18-20, Madrid. Entrada pel lateral: al c/Lope de Vega.

Què has d’agafar?

  • DNI en vigor.
  • Llistat de les teve referències.
  • Bolígraf.
  • Aigua i alguna cosa d’aliment (com ja has vist, el procés durarà algunes hores).

Com s’escull la plaça?

  • Els torns són de 300-350 aspirants.
  • Entraràs a una avantsala per grups de 50 persones.
  • Es comprova el DNI.
  • Passaràs a una sala d’actes i es donaran les instruccions.
  • Pujaràs a l’estrat en un grup de 10 persones.
  • Ja t’han cridat!
  • Hi haurà 3 ordinadors a l’estrat: els 2 primers per consultar places i en l’últim ordinador es on tries la plaça, els organitzadors la busquen i tu mateix la confirmaràs prenent el botó. Assegura’t que és la que vols, llegeix bé la plaça i l’hospital. Un cop fet això no hi ha marxa enrere.
  • Et donaran el comprovant. Posa’l en lloc segur. No es pot perdre.

I després?

 

Potser t’interessa:

MIR: Les 4 coses que has de saber si vols ser pediatra

19 comentaris

Preguntes i respostes per a R1 #OrientacióMIR

raqueladsariasLa Dra. Raquel Adsarias és R1 del servei de Pediatria de l’Hospital Vall d’Hebron. Aquest és el seu primer any com a informadora en la IV Jornada d’Orientació per als futurs MIR que organitza el COMB. Ens explica quins són els aspectes que més preocupen sobre la residència a Pediatria.

Com són les rotacions durant la residència a Pediatria?

Durant el primer any de residència s’obté una visió general de la Pediatria. Els R1 estan quatre mesos en nounats, altres quatre en pediatria general i quatre mes en urgències. Els R2 passen entre dos i quatre mesos en serveis molt més específics, com per exemple, malalties infeccioses, pneumologia infantil, aparell digestiu, etc.

El tercer any és el més dur dels quatre i els residents tenen un gran desgast físic i mental perquè passen moltes hores a l’hospital i a més, estan en àrees dures, com UCI natal, UCI pediàtrica i oncologia infantil i pediàtrica. El darrer any, quan ja s’arriba a R4, és lliure, és a dir, cadascú decideix on passar els nou mesos que durarà la residència.

És millor fer la residència a un hospital gran o a un petit?

Fer la residència en un hospital gran, com l’Hospital Vall d’Hebron o l’Hospital Sant Joan de Déu, té l’avantatge que els residents veuen pacients molt més complexos que en els hospitals petits. Estan acostumats a enfrontar-se a casos complicats i reaccionen i actuen amb més facilitat. Si mai, o molt poques vegades, s’han tractat casos difícils poden espantar una mica.

No obstant, els residents dels hospitals petits sempre fan rotacions als hospitals grans i al final, tots els estudiants acaben tenint la mateixa formació. Altra cosa que també canvia molt és la càrrega assistencial: en un hospital gran sempre és molta més que en un centre petit.

Quin és l’horari que es fa durant la residència?

L’horari depèn molt de la rotació. Durant els dos primers anys de residència solen treballar de 8.00 a 17.00h. A partir de R3 canvia totalment i es treballen moltes més hores.

Es poden fer subespecialitats?

Després de la residència es pot fer un màster no oficial que dura dos anys i que et permet especialitzar-te en algun aspecte més concret de la Pediatria.

Si tens algun dubte més sobre el MIR, com per exemple com serà el dia d’escollir plaça o què has de tenir en compte quan comences la residència pots veure el vídeo sobre la IV Jornada d’Orientació als futurs MIR.

També pots consultar els articles:

actualització (04/04/2016)

MIR: Les 9 coses que has de saber si vols ser ginecòleg

19 comentaris

Marta ClaramonteLa Marta Claramonte és R3 de Ginecologia i Obstretícia a l’Hospital de Sant Pau i enguany ha estat una de les orientadores en la jornada d’Orientació MIR que celebra el COMB. Ens respon quins són els dubtes més  freqüents dels metges que volen formar-se en aquesta especialitat.

Ginecologia i Obstetrícia: més mèdica o quirúrgica?

L’especialitat de Ginecologia i Obstetrícia és molt molt amplia. Hi ha ginecòlegs que mai trepitjaran un quiròfan i d’altres que s’hi passaran les 24h pràcticament. Més amb la tendència a la subespecialització del últims anys. No obstant si es mira en global, es tracta d’una especialitat bastant quirúrgica i és imperatiu que durant el pas per la residència s’assoleixin competències en cirurgia oberta i laparoscòpia. La vessant mèdica hi és i té molta importància, però potser no tindria tan de pes si la comparem amb especialitats com Medicina Interna o altres.

Com està estructurada l’especialitat?

L’especialitat està estructurada en dues grans branques: la Ginecologia i l’Obstetrícia. Aquestes branques estàn ben diferenciades però no són independents.

En el moment d’anar a visitar els diferents hospitals és interessant preguntar si la tendència del centre és més cap a la Ginecologia o l’Obstetrícia. Tots els centres acreditats garanteixen que els residents que acaben assoliran les competències exigides, però segons l’interés de cadascú pot ser interessant anar a un centre més decantat cap a la Ginecologia o cap a l’Obstetrícia.

Les guàrdies són molt dures?

Les guàrdies de Ginecologia i Obstetrícia són dures, molt dures. Poques especialitats tenen guàrdies més dures que nosaltres. Això també pot variar d’hospital a hospital però en general es dorm poc i el ritme de treball és intens. Lo nostre més que guàrdies sovint són torns de feina de 24h però tots hem sobreviscut.

Què és millor, un hospital gran o un hospital petit?

S’ha de distingir entre el que és un hospital gran/petit vs un hospital de tercer nivell/segon nivell/primer nivell.  Pot haver-hi hospitals grans que són de segon nivell i hospitals més petits que són de tercer nivell. En un hospital de tercer nivell pocs cops necessitareu rotar a altres hospitals, perquè en general ténen totes les àrees de formació cobertes. En un hospital de tercer/segon/primer nivell, l’únic que passarà si els hi falta un àrea formativa, com per exemple Unitat de Reproducció Assistida, és que haureu d’anar a rotar a un altre hospital que en tingui.

L’important és que quan aneu a veure els hospitals creieu que és un lloc que s’adapatarà a la vostra personalitat i a les vostres expectatives laborals. Per rendir bé, és molt important estar a gust al lloc on estàs. No es pot fer una bona residència a un lloc on estigueu descontents.

Com és la pacient de Ginecologia i Obstetrícia?

Tan variada i versàtil com l’especialitat en si mateixa. Des de la noia de 16 anys que sol·licita consell contraceptiu, a la dona de 30 anys que està embarassada, a la iaia de 80 anys que acut amb una metrorràgia, a la pacient de tota la vida a qui fas les revisions… Cada pacient és un món i com a ginecòlegs a cada moment de la seva vida ens requerirà per problemes totalment diferents.

Obstetrícia és l’especialitat que més demandes judicials acumula. Què implica això en el dia a dia?

El part és un moment que genera expectatives de tot tipus. En general tothom espera que sigui una experiencia positiva i quan hi ha problemes a vegades són difícils d’assimilar. Si bé és veritat que això és complex de gestionar i s’ha de tenir molt en compte. No hauria de ser motiu per no agafar una especialitat si realment un vol ser ginecòleg. La nostra especialitat ens permet acompanyar a la dona en un moment molt important de la seva vida i treballar pel nostre objectiu com a obstetras: mare, pare i neonat, tots 3 sans i feliços a casa.

I després de l’especialitat què? És fàcil trobar feina un cop acabada l’especialitat?

Les sortides laborals després de la residència són variables. Antigament hi havia més possibilitats d’acabar la residència amb una plaça fixa i avui en dia juguem amb contractes de més curta duració i combinant diverses feines a llocs diferents, però en general tothom troba feina. De totes maneres és difícil fer prediccions a 4 anys vista, i més tenint en compte com canvien les coses de ràpid!

Què és el més satisfactori per tu de l’especialitat?

 Cadascú viu l’especialitat de forma diferent i totalment pròpia. Per mi és un moment de gran realització professional el fet d’assistir un part en el què els pares acabin amb el seu fill sa entre els braços amb sincera felicitat. Després d’una guàrdia de vigilia i profund cansament, anar-te’n a casa amb aquesta satisfacció no té preu.

Tornaries a agafar ginecologia?

Personalment sí i mil cops si. No em veig fent una altra cosa. La Ginecologia té l’avantatge de què és una especialitat molt diversa: obstetrícia, ambulatori, hospital, quiròfan, diagnòstic per ecografia, oncologia… és difícil no trobar el teu lloc entre tantes opcions.

 

Si tens algun dubte més sobre el MIR, com per exemple com serà el dia d’escollir plaça o què has de tenir en compte quan comences la residència pots veure el vídeo sobre la Jornada d’Orientació als futurs MIR.

També pots consultar els articles

actualització (04/04/2016)

MIR: Les 4 coses que has de saber si vols ser metge internista

19 comentaris

Preguntes i respostes per als R1 #OrientacióMIR
loureiroEl Dr. Jose Loureiro és R5 al servei de Medicina Interna de l’Hospital Vall d’Hebron. Per segon any consecutiu col·labora com a informador en la IV Jornada d’Orientació per als futurs MIR. Aquestes són les preguntes que més li fan els aspirants a convertir-se en metges internistes:

Com és l’ambient de l’hospital?

En general, en els hospitals grans hi ha molta més gent i més càrrega de treball. L’ambient és una mica més hostil que en els hospitals petits, on tot el món es coneix més. Això també fa que les coses siguin una mica més fàcils, però tot depèn del servei. Hi ha moltes diferències entre uns serveis i d’altres.

Com són les guàrdies?

En els hospitals grans durant les guàrdies es treballa molt més que en els hospitals petits. Els residents també es poden trobar amb xocs entre especialistes i alguns conflictes d’aquest tipus. En els centres més petits, les guàrdies sempre són molt més tranquil·les.

Quin és el grau de responsabilitat que deixen tenir als residents?

Això és molt variable. Depèn en gran mesura de com sigui el servei i del caràcter dels adjunts. Els adjunts grans solen dedicar gran part del seu temps a la recerca i els adjunts joves estan més pendents de la labor assistencial i dels residents. També és molt important la implicació del MIR i de la seva manera de ser.

Com et tracten durant les rotacions?

En Medicina Interna, la meitat de la residència es fa fora, és a dir, es visiten altres serveis i altres hospitals. Pel que fa al tracte que rebem els residents, ningú s’ha de preocupar perquè sempre som benvinguts. No ens abandonen ni ens ignoren, ens integren com un més de l’equip i ens tracten també així, com un més.

Si tens algun dubte més sobre el MIR, com per exemple com serà el dia d’escollir plaça o què has de tenir en compte quan comences la residència pots veure el vídeo sobre la IV Jornada d’Orientació als futurs MIR.

També pots consultar els articles:

actualització (04/04/2016)

MIR: Les 7 coses que has de saber si vols ser metge de família

20 comentaris

Preguntes i respostes per a R1 #OrientacióMIR

Jordi MestresEl Dr. Jordi Mestres és Metge d’Atenció Primària i orientador d’aquesta especialitat en les jornades d’Orientació MIR que celebra el COMB. Ens respon quins són els dubtes més freqüents dels metges que volen especialitzar-se en Medicina de Família.

 

 

A l’hora d’escollir hospital, què és recomana un de gran o de petit?

És complicat donar una resposta concreta perquè en Medicina de Família aquesta elecció no és tan important com escollir el centre de salut al que volem anar. Aqueta decisió va en funció de la persona, si creu que en ho se sentirà còmode en un lloc gran, o si li agrada aquesta “vidilla”. En realitat, les condicions i el que tractaran quan estiguen fent urgències a un hospital seran les mateixes sigui un hospital més gran o petit.

Durant el primer any de residència de Medicina de Família els R1 passen un 75% del seu temps a l’hospital, tot i que varia segons la Unitat Docent. A mesura que avancen els anys van passant més temps als ambulatoris, sobretot a R3 i R4.

Aquesta rotació, primer per hospital i després al teu centre, és pròpia de Medicina de Família. La resta d’especialitats no ho té. Tot canviarà amb la troncalitat al 2017, però encara no se sap molt bé com serà.

Quin perfil d’ambulatori escollir?

Es una tria personal perquè no tots els ambulatoris són iguals. Depenen de la població de la zona hi ha una unes patologies o unes altres: si és una població més envellida, amb més immigració… És diferent fer-ho a La Mina que al Passeig de Sant Joan. Perquè les patologies canvien d’un lloc a un altre. També cal saber si hi ha  o no urgències, o centre de venopunció per drogodependència al centre…

Jo recomano que abans d’escollir es facin una llista amb els llocs que els interessa, que els visiten i pregunten a altres residents i professionals.

Com són les rotacions en Medicina de Família?

Són moltes! Durant R1 i R2 es canvia molt. Hi ha canvis de servei gairebé cada mes. Passaran per tot: ginecologia, psiquiatria.. Que es mentalitzen que “estan de gira” i que estan constantment canviant. Això passa fins R3, quan ja es queden fixes al seu centre de servei. La veritat és que jo ho tornaria a fer!

Quines particularitats té la tria de plaça?

Hi ha tres fases. Primer trien la Unitat Docent a Madrid, però no saben a quin ambulatori i hospital aniran.  Després, a la Unitat Docent escolliran l’ambulatori i l’hospital seguin la mateixa relació d’ordre que a Madrid. I finalment escolliran o se’ls assignarà el tutor. Aquest determina una sèrie de factors, com l’horari.

Quines sortides professionals hi ha?

Molta gent veu Medicina de Família com una de les especialitats amb més possibilitats de trobar feina. És complicat fer una projecció si d’aquí a quatre anys serà fàcil trobar feina, però sí que és cert que és una especialitat amb un ventall de feina molt ampli: crònics, pal·liatius, residències, Programes d’Atenció Domiciliària i Equips de Suport (PADES), urgències… Aquesta última té molta demanda, sobretot a hospitals comarcals. El metge de família és molt versàtil.

Sobreviuré a les guàrdies?

Sí! Tots hem passat i sobreviscut. La residència és una gran família. No et deixen sol, no és com a les pel·lícules. Són uns anys molt intensos.

Com veus els futurs residents?

Cada vegada veig més el perfil de metge que fa Medicina de Família perquè està convençut i té molt clar que és el que vol fer. Però també hi ha gent que ve amb incerteses. Hi ha molta gent que agafa Medicina de Família “de rebot” però després no ho canviarien. Ara, t’ha d’agradar el pacient.

Si tens algun dubte més sobre el MIR, com per exemple com serà el dia d’escollir plaça o què has de tenir en compte quan comences la residència pots veure el vídeo sobre la Jornada d’Orientació als futurs MIR.

També pots consultar els articles:

actualització (04/04/2016)

Orientació MIR: com preparar-se per una nova etapa professional

5 comentaris

DSC_0570Després de l’examen MIR comença una nova etapa professional emocionant i engrescadora: l’especialització! Per resoldre tots els dubtes i preguntes que tingueu al voltant de la residència les seccions de Metges MIR i de Metges Joves del COMB han organitzat per quart any consecutiu la Jornada d’Orientació als futurs MIR.

L’acte es divideix en dues parts: en primer lloc s’ofereix una xerrada general on s’explica què passa el dia de la selecció de plaça a Madrid, què preguntar als centres a l’hora d’escollir especialitat i com funciona el sistema de residència. En segon lloc, es preparen una sèrie de taules informatives, organitzades per especialitats, on els assistents poden preguntar directament a metges que ja estan fent la residència aspectes més pràctics, com ara el dia a dia dels MIR, l’ambient de l’hospital, les rotacions o les guàrdies.

En el següent vídeo podeu tornar a veure les xerrades.

A més, hem preparat un “Especial MIR” i al llarg d’aquests dies publicarem una sèrie d’entrevistes als informadors de les especialitats més demandades: Medicina Familiar i Comunitària, Medicina Interna, Ginecologia i Pediatria.

14è Fòrum d’Inversió Healthcare: emprenedors busquen inversors

Deixa un comentari

DSC_0396Una de les principals dificultats a la que s’enfronten els emprenedors és trobar el finançament necessari per fer realitat el seu projecte. Precisament, aquest és l’objectiu del Fòrum d’Inversió Healthcare: fomentar el networking entre els emprenedors i els inversors per tal de donar vida a noves idees en aquest sector.

El passat 11 de març es va celebrar la 14 edició d’aquest Fòrum, on vuit emprenedors van presentar al públic la seva iniciativa: mapes en 3D per estudiar el cervell, wearables per millorar el benestar de malalts crònics, tractaments i fàrmacs innovadors o noves tecnologies per facilitar la relació metge-pacient entre d’altres.

A més, hi van participar Daniel Castillo, cofundador de Funds 4 Science i Jordi Rovira, secretari general de Catalonia Bio-Manager, que van parlar de dues formes de finançament de les que els emprenedors poden treure molt bon profit: el crowdfunding i el Mercat Alternatiu Borsari (MAB).

Com a mestres de cerimònia del Fòrum, el Dr. Lluís G.Pareras, gerent de l’Àrea d’Innovació del COMB i director de Healthequity, SCR; Fernando Zallo, director d’ESADE BAN; i Carlos Lurigados, responsable d’Emprenedoria i Creixement Empresarial de Biocat.

Si consulteu els vídeos, podeu conèixer millor els projectes i els seus CEO. El talent innovador està més present que mai!