Vull estudiar medicina a l’estranger

Deixa un comentari

estudiar medicina estrangerEstudiar medicina és una gran experiència. És una professió vocacional que requereix esforç i constància i que forma part dels somnis de molts estudiants de batxillerat.

Les nostres universitats gaudeixen de molt de prestigi, però no són la única opció per convertir-se en metge. Marxar a l’estranger pot ser una experiència personal, cultural i vital molt enriquidora, i que et permet formar-te en un interessant àmbit internacional.

Tot el que necessites per començar Continua la lectura de “Vull estudiar medicina a l’estranger” →

Per què vacunar és protegir?

2 comentaris

iStock_000004107146XSmall

Vacunar és protegir perquè…

Les vacunes salven vides

Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), gràcies a les vacunes s’eviten gairebé tres milions de morts cada any arreu del món.

Les vacunes eradiquen malalties

Amb la immunització s’ha aconseguit eradicar la verola i reduir considerablement la incidència de malalties infeccioses com la diftèria, la tos ferina, el xarampió, la rubèola, el tètan i l’hepatitis B. La pròxima meta de l’OMS és eradicar la poliomielitis.

Continua la lectura de “Per què vacunar és protegir?” →

#vacunarésprotegir

2 comentaris

#vacunarésprotegir és la primera campanya que llança el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona amb el suport del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya per promoure entre la població la vacunació responsable. L’objectiu és conscienciar als ciutadans de la importància de vacunar-se, tant per protegir-se ells mateixos de malalties infeccioses com per protegir al seu entorn més immediat, i deixar molt clar que les vacunes salven vides.

Visita el web de #vacunarésprotegir

 

Dr. Ubach: “L’obra més important que hem fet ha estat la formació de metges txadians pel Txad”

Deixa un comentari

ubach

El Dr. Mario Ubach porta més de 20 anys dedicat a la cooperació. Ha desenvolupat gran part de la seva tasca com a cooperant al Txad, tot i que també ha col·laborat en diversos projectes a la Índia, juntament amb Vicent Ferrer. De fet, va ser el mateix Ferrer qui el va animar a fundar una ONG a Barcelona i així és com va nàixer “Misión y Desarrollo para Goundi”, l’objectiu de la qual és recaptar fons per poder posar en marxa iniciatives socials, sanitàries i educatives, entre d’altres, en aquest racó de l’Àfrica subsahariana. El “Concert per al Txad”, que es celebra una vegada a l’any, s’ha convertit en la senya de l’ONG i és una cita ineludible per tots aquells que volen col·laborar en la causa.

Continua la lectura de “Dr. Ubach: “L’obra més important que hem fet ha estat la formació de metges txadians pel Txad”” →

Ajuts al descans per als cuidadors: perquè tots necessitem una petita empenta

Deixa un comentari

iStock_000010352745XSmallMoltes vegades esdevenim cuidadors “informals” dels nostres familiars més propers quan es troben en una situació de dependència. Pares, mares, fills,…La dedicació i assistència que donem als nostres éssers més estimats sovint ens ocupa les 24 hores del dia els set dies de la setmana. A vegades es fa necessari un petit descans, per això el Programa de Protecció Social (PPS) del COMB posa al vostre abast l’ajut al descans per als cuidadors.

Aquest servei s’ofereix als metges col·legiats que tenen cura d’una persona depenent o familiars de metges que es converteixen en cuidadors d’aquests. L’ajut es pot demanar en qualsevol moment de l’any i existeixen dues opcions: l’ingrés  temporal de la persona depenent en un centre residencial de Barcelona o província durant 30 dies; o atenció domiciliària per part d’un cuidador professional durant un nombre determinat d’hores que dependrà del grau de dependència de la persona.

Continua la lectura de “Ajuts al descans per als cuidadors: perquè tots necessitem una petita empenta” →

Projecte VISC+ i tractament de dades sanitàries

Deixa un comentari

Revista COMB#144

El nou número de la Revista COMB centra l’apartat “Tema de debat” en el Projecte VISC+, que té com a objectiu aprofitar les bases de dades que genera la sanitat catalana, degudament anonimitzades, per tal de promoure la recerca i la innovació en l’àmbit de la salut. En aquesta ocasió, participen el Dr. Antoni Trilla, cap d’Epidemiologia de l’Hospital Clínic i vocal de la Junta de Govern del COMB; el Dr. Andreu Martín Sánchez, metge de família i president de la Junta Comarcal del Baix Llobregat del COMB; i el Dr. Daniel Martin Casola, cap de la Unitat de Medicina Regenerativa de la Clínica Diagonal.

Continua la lectura de “Projecte VISC+ i tractament de dades sanitàries” →

Prof. Manuel Cruz Hernández: “La diftèria és d’aquestes malalties que no s’obliden”

1 comentari

MANUELCRUZ_webEl Professor Manuel Cruz Hernández és un dels màxims exponents de la pediatria nacional i és un dels pocs testimonis que ens pot explicar com vivien la diftèria tant metges com pacients. Va començar a exercir com a metge pediatra l’any 1951 a l’Hospital Clínico de Granada, tasca que va combinar amb la docència universitària. És autor del manual Tratado de Pediatría, una obra referent per tots aquells que es dediquen a aquesta especialitat. El Professor Cruz encara continua ben actiu als seus 89 anys, oferint conferències magistrals i compartint amb les noves generacions de metges coneixements i experiències.

Al llarg de la seva dilatada carrera com a pediatra ha diagnosticat i ha tractat moltes malalties, entre elles la diftèria…

En temps molt antics que encara recordo vaig tenir l’ocasió de veure força casos de diftèria. Vaig treballar a Granada fins l’any 1956, a Cadis fins l’any 1964 i des del 1965 estic aquí a Barcelona. Per descomptat vaig veure molts més casos en l’etapa de Granada i Cadis. L’Hospital de la Facultat de Medicina tenia una sala només per diftèrics. Al treballar en ciutats tampoc vaig veure els drames més greus que es podien produir en el medi rural, tot i que moltes vegades em cridaven a les consultes. A partir de la meva etapa de Barcelona, els casos de diftèria van anar disminuint de forma evident fins oblidar-nos d’ella.

Continua la lectura de “Prof. Manuel Cruz Hernández: “La diftèria és d’aquestes malalties que no s’obliden”” →

He acabat la residència: a per la tesi doctoral!

6 comentaris

tesiCom ja us hem explicat en posts anteriors, els camins que teniu al vostre abast una vegada heu acabat el MIR són molt diversos i diferents. Els que gaudiu amb la docència i l’ensenyament, heu pensat en entrar a formar part del món acadèmic universitari? Per aconseguir-ho, el primer que heu de fer és cursar un doctorat. De fet, aquesta és la única via per començar la vostra carrera docent i de recerca a la universitat.

Els estudis de doctorat duren un mínim de 2 anys i culminen amb la defensa de la tesi doctoral, que són les conclusions d’una recerca original relacionada, en aquest cas, amb un tema de caràcter mèdic o científic.

Quins són els requisits per entrar en un programa de doctorat?

Continua la lectura de “He acabat la residència: a per la tesi doctoral!” →

Metge MIR: la teva salut és el més important

Deixa un comentari

dragarcia

 

El MIR és l’etapa on comenceu a ser metges. Us enfronteu a una nova realitat que heu d’anar assimilant a mesura que aneu adquirint coneixements i habilitats. Guàrdies, urgències, pacients, malalties, presa de decisions, dol…viureu situacions que no són fàcils i això pot generar-vos inseguretats i estrès. De fet, la medicina és la professió que presenta més estrès, segons dades de la Fundació Galatea, i els metges joves sou els que teniu major risc de patir-lo.

Una bona salut és l’eina que teniu por poder dur a terme una bona tasca assistencial alhora que us formeu com a professionals. Per això sempre heu de cuidar-la, tant a nivell físic com mental. Amb els consells bàsics que la Dra. Roser Garcia Guasch us dóna, podreu gaudir al màxim de la residència:

Continua la lectura de “Metge MIR: la teva salut és el més important” →

La qüestió: “Com hauria de ser la participació dels metges en la gestió de l’ICS?”

Deixa un comentari

Opinió de la Dra. Ampar Cuxart, cap de Servei de Rehabilitació de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron

laquestio_ok

 

Com a metge especialista en rehabilitació i medicina física amb més de 35 anys de professió a l’hospital Universitari Vall d’Hebron, on vaig formar-me com a metge resident, no puc deixar d’opinar des de la visió hospitalària que és el que conec en profunditat. Amb aquesta mirada, en aquests anys he viscut el moviment de pèndul, tan freqüent a la vida, i també, al sistema sanitari públic.

A finals dels anys 70, l’ICS, dins el sistema públic, era una de les organitzacions més professionalitzades però encara arrossegava el concepte quasi de beneficència amb el que havien estat creats els hospitals als anys 50 i 60 s.

Els hospitals de l’ICS van passar d’hospitals pràcticament de beneficència, on no es donava quasi res als professionals però tampoc se’ls demanava gairebé res, a hospitals professionalitzats. Es van produir clares millores pels professionals (condicions per treballar, retributives, carrera professional…) que van determinar un important creixement d’activitat, qualitat assistencial, docència i recerca, que va i ha contribuït, de manera importantíssima, al gran nivell assolit en els últims anys per la sanitat publica catalana. Els professionals de l’ICS s’han caracteritzat sempre per la il·lusió per la feina, pel seu compromís amb la institució i el sentit de pertinença.

Continua la lectura de “La qüestió: “Com hauria de ser la participació dels metges en la gestió de l’ICS?”” →