Si véns a fer el MIR a Barcelona, el PPS et dóna un cop de mà

Deixa un comentari

 

Sou molts els que veniu a la província de Barcelona a fer la vostra residència. Comenceu una nova etapa professional i vital en una nova ciutat i això comporta una sèrie de despeses importants: lloguer de pis, transport, alimentació, etc. El Programa de Protecció Social (PPS) del COMB us ofereix un ajut puntual per assumir les primeres despeses.

Podeu demanar-lo tots aquells que veniu de fóra de la província de Barcelona abans d’aquest mes de setembre. Heu de portar el formulari de sol·licitud complimentat i signat, acompanyat dels següents documents:

 

Continua la lectura de “Si véns a fer el MIR a Barcelona, el PPS et dóna un cop de mà” →

El primer videojoc solidari per lluitar contra la sida

Deixa un comentari

iStock_000011335640XSmall

El virus del VIH ha afectat més de 35 milions de persones en tot el món des que els metges li van posar nom als anys 80. Tot i que al llarg d’aquestes dècades s’han desenvolupat tractaments per pal·liar els efectes de la malaltia, encara no existeix cap medicament per eradicar-la. No obstant, els investigadors estan cada vegada més a prop de trobar la solució, entre ells l’equip del Dr. Bonaventura Clotet que, dintre del projecte Hivacat (codirigit pel mateix Dr. Clotet i el Dr. Josep Maria Gatell, i amb el Dr. Christian Brander com a director científic), treballa per aconseguir la vacuna que curi definitivament la malaltia.

El Dr. Clotet ha dedicat gairebé tota la seva trajectòria professional a la recerca del virus del VIH i des de 1992 és el president de la Fundació Lluita Contra la Sida, una entitat sense ànim de lucre que treballa per donar assistència integral als afectats pel virus, així com per promoure la recerca i la docència en aquest camp. Situada en la Unitat VIH de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, la Fundació també treballa per buscar vies per finançar la recerca de la vacuna del VIH.

Continua la lectura de “El primer videojoc solidari per lluitar contra la sida” →

Preparem-nos per fer-nos grans de forma activa, sana i alegre

Deixa un comentari

envelliment-saludableL’envelliment és una etapa de la vida, que al contrari del que molts pensen, pot ser activa i saludable. Hi ha elements de la salut que no podem controlar, i s’han d’acceptar les limitacions físiques que van arribant. Però per gaudir d’aquesta etapa de la millor manera és necessària una actitud predisposada, capacitat d’adaptació als canvis i una bona xarxa de relacions socials.

Un dels compromisos del Col·legi de Metges és la defensa d’una política sanitària enfocada en l’envelliment actiu que promogui la participació i implicació de totes les persones en l’activitat del país. Per aquest motiu el COMB va organitzar junt a la Fundació Pedro Salesa una jornada sobre envelliment actiu i saludable orientada a fer-nos grans integrats en un món en constant canvi. La jornada va ser hostatjada pel Col·legi i va tenir lloc el 14 d’abril.

Continua la lectura de “Preparem-nos per fer-nos grans de forma activa, sana i alegre” →

Identitat digital i smartphones: sinergies que funcionen

1 comentari

biid_blogAvui en dia és fa difícil pensar en una activitat en la que no fem servir el nostre smartphone. Els telèfons intel·ligents ens acompanyen, pràcticament, les 24 hores del dia: per què no treure el màxim profit d’aquesta eina? Per què no utilitzar-la per portar la nostra identitat digital? Sens dubte és una nova oportunitat tant pel ciutadà, que podrà fer qualsevol gestió que requereixi identificació personal o signatura electrònica; com per les empreses, que poden oferir als clientes serveis i productes amb un gran valor afegit.

En el 12è Networking Breakfast, organitzat per Sarrià-Sant Gervasi Districte de Coneixement i el COMB, experts en la matèria van reflexionar al voltant de les noves finestres que s’obren amb la identitat digital mòbil. El fundador de l’empresa Biid, Jordi Masias, va ser l’encarregat de repassar l’evolució de les tecnologies fins arribar al smartphone, així com d’explicar els avantatges que ofereixen els telèfons intel·ligents i les Apps als usuaris: el caràcter user friendly de la tecnologia fa que qualsevol persona pugui utilitzar-la sense cap tipus de dificultat.

Continua la lectura de “Identitat digital i smartphones: sinergies que funcionen” →

He acabat la residència: I ara, què faig?

5 comentaris

QUEFAIGJa has acabat la residència o estàs a punt d’acabar-la? Tens clar cap a on vols dirigir el teu camí professional? El món de possibilitats que s’obren davant teu a l’acabar el MIR és molt ampli, per això volem donar-te un cop de mà i ajudar-te a trobar el teu lloc, si a l’acabar el MIR no tens feina.

Per on començo?

Una de les millors maneres per començar a cercar feina és inscriure’s a una borsa de treball. El Servei d’Ocupació del COMB t’ofereix aquest servei de forma gratuïta, si estàs col·legiat amb nosaltres. Només has de demanar cita prèvia i venir a fer l’entrevista per definir quin és el teu perfil i què és el que busques. A partir d’aquí, els tècnics del COMB t’enviaran aquelles ofertes que creguin que s’ajusten al que busques i que reuneixen unes bones condicions i garanties. L’àmbit de les ofertes és autonòmic, nacional i internacional.

L’Institut Català de la Salut (ICS) també té una borsa de treball a la que et pots inscriure de forma telemàtica. L’àmbit territorial al que pots accedir mitjançant aquesta borsa inclou les 470 unitats d’atenció primària i 8 hospitals que gestiona l’ICS a tota Catalunya. De la mateixa manera, pots recórrer als centres que integren la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública (XHUP), que és de caràcter concertat. Això vol dir que els centres són de titularitat privada, però el CatSalut contracta la prestació de serveis. En aquest cas, pots trobar les ofertes de treball en les pàgines web pròpies de cada centre.

Continua la lectura de “He acabat la residència: I ara, què faig?” →

Secret professional vs. Seguretat ciutadana: fins on arriba la responsabilitat del metge en un cas com el de Germanwings?

2 comentaris

DSC_1036

S’hauria evitat la tragèdia aèria de Germanwings si el psiquiatra del copilot Andreas Lubitz hagués informat a la companyia de la seva malaltia? Aquesta és una de les grans preguntes que s’ha generat al voltant de l’accident del passat 24 de març als Alps francesos. De la mateixa manera, s’ha estès entre l’opinió pública la preocupació sobre el paper que juguen els metges en aquestes situacions, on es debaten entre mantenir la confidencialitat dels seus pacients o informar a les autoritats pertinents en casos on la seguretat de terceres persones està en joc.

El COMB va organitzar en col·laboració amb el diari ARA el debat “El secret professional i la protecció a tercers”, on es va reflexionar sobre la relació de confidencialitat metge-pacient i el difícil paper del professional sanitari a l’hora de decidir si ha de sobrepassar-la o no.

El periodista i cap audiovisual de l’ARA, Antoni Bassas, va presentar i moderar el debat, prenent com a punt de partida el cas d’Andreas Lubitz. Hi van participar el Dr. Jordi Blanch, president de la Societat Catalana de Psiquiatria i Salut Mental; el Dr. Francesc Borrell, metge de família; el Dr. Josep Terès, president de la Comissió de Deontologia del COMB; i el Sr. Javier Hernández, magistrat i president de l’Audiència Provincial de Tarragona.

Els ponents van destacar, entre d’altres coses, la necessitat d’instaurar en les empreses o institucions amb impacte a tercers iniciatives com el Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt (PAIMM), pioner a Catalunya i Espanya. El PAIMM vetlla per garantir una praxi de qualitat, per això posa a disposició dels professionals sanitaris totes les eines necessàries per ajudar-lo a superar una malaltia i rehabilitar-se, així com promoure la salut i el benestar.

En el següent vídeo podreu sentir les opinions dels experts convidats al debat.

Un Sant Jordi ple de metges

1 comentari

Rose And Book, A Tradition In CataloniaPer celebrar Sant Jordi us proposem una llista de clàssics de la literatura on els protagonistes sou vosaltres, els metges. Escriptors de totes les èpoques s’han inspirat en la medicina i en els professionals que la practiqueu per crear històries d’amor, intriga o aventures. Si encara no teniu llibre, aprofiteu i regaleu-vos un o regaleu-ne un perquè com va dir Mario Vargas Llosa, llegir ens fa lliures!

Clàssics d’entre els clàssics

Un personatge metge clau en la història de la literatura del segle XX és sens dubte Yuri Zhivago, protagonista de la novel·la de Boris Pasternak Doctor Zhivago. Al llarg de les més de 700 pàgines que té el llibre, Pasternak ens desgrana la vida de Yuri, marcada per les turbulències socials i polítiques derivades de les revolucions russes de principis del segle XX. Precisament, la I Guerra Mundial és l’escenari on neix la història d’amor entre Zhivago i Lara.

I de Rússia, marxem cap a l’antic Egipte, on Mika Waltari va situar el seu èxit Sinuhé, l’egipci. Amb absolut rigor històric, Waltari narra l’exili de Sinuhé, metge reial d’Akenatón, que va haver de viatjar errant arreu de Mesopotàmia després de la mort del faraó.

Èxits de vendes 

El nordamericà Noah Gordon és l’autor d’una de les novel·les històriques més ressenyades i més venudes dels últims temps: El metge. Publicada a finals dels anys 80, Gordon relata la captiva història de Rob J. Cole, un jove metge jueu que posseeix el do de la sanació i que decideix viatjar de Londres a Persia per aprendre del savi Avicena. El médico és el primer volum de la trilogia, que es complementa amb Xamà i La Doctora Cole.

John Irving també va donar vida a un metge molt especial a Prínceps de Maine, Reis de Nova Anglaterra: el dr. Wilbur Larch. Director i ginecòleg de l’hospital St. Cloud’s, el dr. Larch és famós a la zona per practicar avortaments i intenta que el seu pupil Homer Wells sigui el seu relleu a l’hospital quan ell hi falti.

En una línia molt diferent a les dues anteriors trobem L’illa del Doctor Moreau. Aquesta és una de les novel·les més inquietants i sinistres de l’escriptor H. G. Wells. Els successos que tenen lloc a l’illa són una metàfora sobre la part obscura de la ciència, al mateix temps que fa una interpretació molt personal dels límits de la natura humana.

Metges de Nobel

Dos premis nobels de literatura com Gabriel Garcia Márquez i Albert Camus també van utilitzar la figura del metge per convertir-la en part central de les seves històries. En el cas de Garcia Márquez amb L’amor en temps del còlera, una novel·la sobre l’amor i el pas del temps a través de la Fermina, el Florentino i el dr. Urbino; i de Camus, amb La pesta, un dels referents de l’existencialisme literari del segle XX.

I catalans també!

A casa nostra també trobem exemples: El doctor RIP de Salvador Espriu i La Glòria del doctor Larén de Pere Calders. L’obra d’Espriu és el monòleg d’un metge de 50 anys moribund que explica com el dolor el persegueix i li ha destruït la vida i les esperances.

Pel que fa a La Glòria del doctor Larén, és una fàbula sobre el bé i el mal articulada a través de la veu del dr. Larén, la seva dona Glòria i un tercer personatge. Entre tots arriben a la conclusió que el bé i el mal depenen en gran mesura de qui s’ho mira i des de quin punt de vista ho fa.

 

Dr. Florian Castet: “Vaig escollir Medicina perquè la veia com una oportunitat per ajudar a les persones”

2 comentaris

Entrevista amb el Dr. Florian Castet, número 4 de l’examen MIR 2014/2015

Es diu Florian Castet i en un mes serà resident d’oncologia mèdica a l’Hospital Universitari de Bellvitge. És el MIR amb la millor nota que es col·legia al COMB, concretament ha estat el número 4 de l’examen 2014/2015. Florian, que ha estudiat la carrera a la Universitat de Barcelona, ens explica com ha viscut el procés del MIR i com afronta aquesta nova etapa professional.

Esperaves treure tant bona nota?

No. Fent els simulacres veia que tenia bones notes, però això no, això no m’ho esperava. Em vaig sorprendre bastant.

Com et vas preparar l’examen MIR?

Vaig anar a una acadèmia i allà vam fer 36 simulacres que eren l’examen MIR d’altres anys o exàmens que havien preparat ells mateixos per practicar per aquell dia. Després havíem d’estudiar una mitjana de 8-10 hores diàries des del juliol fins a l’examen, que va ser a finals de gener. És molt dur mentalment i a vegades et planteges si val la pena estudiar tant, però quan acabes te n’adones que sí que ha valgut la pena.

Per què has triat oncologia mèdica?

Vaig triar oncologia per dues raons: una és la part humana que té perquè s’estableix un vincle de confiança bastant proper amb el pacient i l’altra són totes les possibilitats científiques i de recerca. La part negativa: de la mateixa manera que el vincle amb el pacient és molt especial, també provoca que sigui una especialitat dura molts cops, sobretot al principi. M’han dit que és difícil acostumar-se, però després s’aprèn a portar el dol i el dolor.

I per què l’Hospital Universitari de Bellvitge?

Vaig dubtar molt entre Bellvitge i Vall d’Hebron. Vaig anar a les jornades de portes obertes i vaig parlar amb els residents per conèixer les seves impressions i el que més em va convèncer va ser Bellvitge. Està molt ben enfocat per als residents, tenen unes rotacions molt ben estructurades i uns adjunts molt docents que tenen en compte les opinions dels residents. Hi ha molt bon ambient en el servei, els residents s’ajuden molt entre ells i hi ha molt bon rotllo. Crec que la formació que rebré serà molt bona i és molt potent a nivell de recerca.

Com afrontes aquesta nova etapa?

És una mica intimidant quan veus tot el que tens per davant, però també és cert que durant la residència hi ha altres MIR que han passat per la mateixa etapa que tu i que et poden ajudar. Serà una etapa molt emocionant perquè ara realment comences a fer allò pel que t’has estat preparant durant quasi 7 anys.

Per què vas escollir la carrera de Medicina?

Al principi no ho tenia molt clar, era una cosa que veia com una opció, però com que podia entrar, ho vaig fer. Quan vaig començar a estudiar-la més a fons, sobretot primer i segon any, em va agradar molt i em vaig quedar.

Per quines altres carreres et decantaves?

M’agradaven molt les ciències de las salut i les ciències exactes, però veia la medicina com una oportunitat d’ajudar a les persones de forma més directa que altres carreres i això va ser un plus que em va inclinar per aquesta via. També m’agrada molt tota la part de la biologia que té la Medicina.

Tens algun metge o metgessa que sigui un referent per a tu a la família?

No, no hi ha cap metge a la família, sóc el primer. De fet, a la meva família no hi ha cap persona que hagi treballat en l’àmbit de la salut.

Què esperes del COMB?

Segons he entès és un lloc on el metge pot venir per demanar tota l’ajuda o consell que necessita en les diferents àrees i que després facilita entrar en la vida laboral i la pràctica com a metge. Si tinc problemes com a resident, tinc dubtes jurídics o algun problema en aquest sentit, sí que espero que el Col·legi em pugui donar els consells més adequats per la situació. També he vist que si algun dia els metges decidim anar a l’estranger, pot facilitar els tràmits i donar-te consells.

T’agradaria marxar a l’estranger?

És una possibilitat. Un cop m’hagi format aquí, és una possibilitat per fer recerca.

Hi ha algun lloc on t’agradaria anar?

Estats Units és un referent a nivell internacional en tot el que és la recerca del càncer i això seria una possibilitat. També sé que a França estan fent recerca en centres bastant bons a Toulousse i Paris i com que sóc francès, també seria altra possibilitat.

Per acabar, quin consell donaries als estudiants que es preparen el MIR aquest any?

Els diria que val la pena invertir totes les hores que demana l’examen perquè després la recompensa que es pot obtenir per escollir l’especialitat que vols és molt superior a tot l’esforç que necessita el procés de preparació.

Necessites suport econòmic per la llar d’infants? El PPS t’ajuda

Deixa un comentari

iStock_000014292553Small

El proper 4 de maig s’obre el període de preinscripcions per matricular els infants a les escoles bressol municipals. Aquesta és una despesa que pot ser difícil d’assumir per moltes famílies, per això, des del Programa de Protecció Social (PPS) del COMB se’ls vol donar un cop demà per fer-li front.

Si sou col·legiats en actiu professional i teniu fills a càrrec entre 0 i 3 anys que assisteixen periòdicament a una llar d’infants podeu demanar aquest ajut econòmic puntual per cobrir-hi les primeres despeses. Per accedir-hi es demana que el vostre nucli familiar no superi els següents ingressos bruts anuals:

 

  • 60.000€ bruts anuals en unitats familiars de fins a dos fills.
  • 70.000€ bruts anuals en unitats familiars de tres fills.
  • 80.000€ bruts anuals en unitats familiars de quatre fills.
  • 90.000€ bruts anuals en unitats familiars de cinc fills.
  • 100.000€ bruts anuals en unitats familiars de més de cinc fills.

Per aquest ajut, caldrà que presenteu complimentats el formulari de sol·licitud que trobareu aquí i el document “Impost sobre la Renda de les Persones Físiques Model 145”.

Per què acudir al Programa de Protecció Social?

El PPS es va crear amb l’objectiu de promoure el benestar i la qualitat de vida dels metges i les seves famílies, especialment quan passen per situacions difícils, com ara problemes de salut o problemes socials. També treballa per ajudar als metges a afrontar canvis de vida substancials, com ara la jubilació.

Des del PPS s’ofereix assessorament personalitzat i confidencial i es busca la solució més adient per cada cas i cada situació. Si ho necessiteu, no dubteu en acudir a les oficines del PPS.

Què he de fer per col·legiar-me si sóc MIR?

2 comentaris

benvingut

 

 

Enhorabona! Has superat l’examen MIR i comences la teva etapa de resident a la província de Barcelona. Si aquest és el teu cas has de venir a col·legiar-te abans d’incorporar-te al teu nou centre.

 

 

 

 

 

Què has de fer?

  • Has de venir de forma presencial al Col·legi. No ho pots delegar a ningú altre perquè hauràs de signar documentació original.
  • Demana cita prèvia abans de venir. Així t’estalviaràs aglomeracions i cues. D’aquesta manera et podrem atendre millor. Si vinguessis sense cita intentaríem atendre’t si fos al matí. A la tarda només et podrem atendre amb cita prèvia.
  • Tingues en compte que el procés durarà al voltant de 45 minuts. A banda del procés de col·legiació t’informarem de les funcions del col·legi, de tots els serveis de que disposes i en tot el que et podem ajudar.
  • Quan acabi el procés la teva sol·licitud de col·legiació haurà de ser aprovada per la Junta d’Admissió. És per això que el procés no estarà acabat fins aleshores. Llavors ja disposaràs del teu carnet col·legial. En funció d’on facis la residència hauràs de tornar a recollir el carnet o te l’enviaran al teu centre. T’informarem quan vinguis.

 

Quina documentació has de portar?

  • Títol de llicenciat. No serveix la fotocòpia compulsada. En cas que encara no el tinguis pots presentar un certificat/resguard de la teva universitat que acrediti que has acabat els teus estudis (original i fotocòpia). Si el teu títol de llicenciat és de fa més d’un any cal que portis un informe de vida laboral expedit per la tresoreria de la Seguretat Social.
  • Fotocòpia de l’adjudicació de la teva plaça MIR. Aquest document te’l van donar el dia que vas escollir plaça al Ministeri.
  • DNI (original i fotocòpia)
  • Dues fotografies tipus carnet. Somriu! És la que apareixerà al teu carnet col·legial
  • Domicili particular, professional i de correspondència. Aquest últim és el que utilitzarem per posar-nos en contacte amb tu.
  • Si vens d’un altre col·legi de l’Estat, hauràs de portar el certificat del col·legi de procedència. Vigila perquè aquest document caduca passats 3 mesos de l’expedició.
  • Número de compte per la domiciliació bancària de les quotes de col·legiació. Hi ha una quota col·legial reduïda per als metges joves.
  • Document acreditatiu d’haver fet l’ingrés de la quota d’entrada. Aquí tens les dades bancàries i el concepte que has de fer-hi constar. El pagament l’has de fer abans de començar els tràmits. Consulta l’import de la quota d’entrada aquí . Si ho prefereixes, tens una oficina bancària a la segona planta de l’edifici.

 

 

Si tens dubtes consulta les preguntes més freqüents o posa’t en contacte amb nosaltres a traves del 93 567 88 88 o col.metges[arrova]comb.cat . Demana per la Unitat d’Atenció al Col·legiat i estarem encantats d’ajudar-te!