Categoria: Històries de Metges

Manel Anoro, metge de família i director del certamen teatral L’Altre Festival: “De vegades crec que ajudo més les persones amb trastorns de salut mental des de la companyia de teatre que no pas des de la consulta”

1 comentari

“Les companyies on participen persones amb un trastorn mental són una eina socialitzadora i rehabilitadora molt potent. Això no s’ha avaluat, però ho he viscut”

“Un punt bàsic del festival és la lluita contra l’estigma. Hi apareixen nous llenguatges escènics molt interessants que obren noves perspectives a l’espectador”

Manel Anoro Preminger (Barcelona, 1971) és metge de família al CAP Besòs de Barcelona. En el temps que li queda lliure, el doctor Anoro forma part de la companyia de teatre La Trifulga dels Fútils i és també director de L’Altre Festival, un festival internacional d’arts escèniques centrat en la salut mental que aquest 2023 tindrà lloc del 9 a l’11 de juny al recinte Fabra i Coats de Barcelona. Parlem amb ell sobre els inicis de la seva vocació teatral i sobre el poder terapèutic del teatre en pacients diagnosticats amb un problema de salut mental. Podeu accedir a la programació completa d’espectacles de L’Altre Festival, que enguany celebra la seva novena edició, en aquest enllaç.

Continua la lectura de “Manel Anoro, metge de família i director del certamen teatral L’Altre Festival: “De vegades crec que ajudo més les persones amb trastorns de salut mental des de la companyia de teatre que no pas des de la consulta”” →

Josep Terés, metge internista jubilat i expert en deontologia: “Als inicis de la meva carrera, el metge no només aconsellava, sinó que decidia pel pacient… Havíem de fer un canvi radical i posar el pacient al centre”

1 comentari

“L’actualització del Codi de Deontologia potser no ha estat la feina més espectacular o mediàtica que hem fet, però sí la més important”

“L’autogestió és un repte de futur de la professió mèdica. Estem molt encotillats en estructures molt rígides”

Josep Terés Quiles (Barcelona, 1937) és especialista en medicina interna, actualment jubilat. Durant la seva carrera professional va ocupar diversos càrrecs a l’Hospital Clínic de Barcelona, com a cap de la Unitat de Cures Intensives (1971-1988), cap del Servei de Gastroenterologia (1988-1993) i director mèdic del centre (1993-2001). També va ser catedràtic de Medicina de la Universitat de Barcelona (UB), a la seva delegació de Lleida (1992-1995). El doctor Terés, però, és àmpliament reconegut per haver estat president de la Comissió de Deontologia del CoMB (2014-2022) i per ser un dels grans impulsors de l’actualització del Codi de Deontologia del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, aprovada el febrer de 2022. Mesos després d’haver deixat el càrrec, parlem amb ell sobre la seva llarga carrera professional i sobre la seva gran implicació en el desenvolupament de la bioètica i la deontologia a Catalunya.

Continua la lectura de “Josep Terés, metge internista jubilat i expert en deontologia: “Als inicis de la meva carrera, el metge no només aconsellava, sinó que decidia pel pacient… Havíem de fer un canvi radical i posar el pacient al centre”” →

Mònica Rex, resident de Medicina de Família i experta en còmics i manga: “Els còmics de medicina gràfica t’obliguen a posar-te en el paper del pacient. Són un exercici d’empatia brutal”

Deixa un comentari

“Constantment ensopegava amb còmics que parlaven sobre medicina o experiències de malalties. En un moment donat, vaig descobrir que allò tenia un nom: medicina gràfica”

“Tots els que fem difusió del còmic i del manga ho fem perquè ens agrada i perquè creiem que és important fer divulgació cultural.”

La infografia és la part de medicina gràfica que més podem incorporar en el nostre dia a dia. La informació visual pot ser una manera de connectar molt millor amb els nostres pacients

Mònica Rex és resident de segon any de Medicina de Família i Comunitària al CAP Molí Nou de Sant Boi de Llobregat (ICS, AP Metropolitana Sud). També és llicenciada en Filosofia i Lletres. Compagina la medicina amb la seva gran afició des que és adolescent: el manga i el còmic en general. Aquesta metgessa assessora, a més, autors que volen tractar conceptes mèdics als seus còmics, col·labora com a redactora al weblog col·laboratiu especialitzat en aquest gènere Zona Negativa i també té el seu propi podcast, ‘Tramas Resueltas’. Hi conversem sobre com fa divulgació d’aquest gènere a la xarxa i sobre un concepte relativament recent que està agafant embranzida, la medicina gràfica, un gènere que tracta la medicina des de tots els seus àmbits, sobretot des de l’experiència personal dels pacients.

Continua la lectura de “Mònica Rex, resident de Medicina de Família i experta en còmics i manga: “Els còmics de medicina gràfica t’obliguen a posar-te en el paper del pacient. Són un exercici d’empatia brutal”” →

Andreu Gabarrós, neurocirurgià i responsable de ‘La Simfonia dels Herois’: “Compartir aquesta aventura musical amb els meus pacients ha estat la cosa més gran i més entusiasmant que he fet a la meva vida”

1 comentari

“Sovint diem que ens posem en la pell dels pacients, però fins que no ho vius de veritat, no ho sents”

“Per a qualsevol persona que tingui una professió, la música és un refugi per desconnectar del dia a dia. Els metges veiem moltes coses que costen de digerir”

“En un moment de la meva vida, vaig haver de deixar la música durant sis mesos i creia que em tornava boig. La necessitava”

Andreu Gabarrós Canals (Caldes de Montbui, 1967) és cap del Servei de Neurocirurgia de l’Hospital Universitari de Bellvitge i un dels professionals més reconeguts en aquest sector. El doctor Gabarrós també és compositor, lletrista, teclista i vocalista de la banda de rock Dorigen, amb la qual ha liderat La Simfonia dels Herois, un projecte musical en el qual participen pacients que han patit un tumor cerebral. Aquesta iniciativa s’ha materialitzat en un disc, un documental i un concert de presentació que se celebrarà l’11 de maig al Teatre Joventut de L’Hospitalet de Llobregat i on hi participaran diversos artistes de renom. Les entrades es poden adquirir en aquest enllaç, i també s’ha habilitat una fila zero per poder col·laborar-hi, accessible al següent enllaç. Tota la recaptació del concert es destinarà a la investigació en tumors cerebrals.

Continua la lectura de “Andreu Gabarrós, neurocirurgià i responsable de ‘La Simfonia dels Herois’: “Compartir aquesta aventura musical amb els meus pacients ha estat la cosa més gran i més entusiasmant que he fet a la meva vida”” →

“Ada Klein”, metgessa experta en malalties infeccioses i autora de l’assaig ‘La plaga blanca’: “Quan les opcions terapèutiques per a la tuberculosi eren pràcticament nul·les, la medicina ho compensava amb humanitat”

2 comentaris

“Parlo de sis escriptors que van patir la tuberculosi i de com això els va canviar. Els sis autors són molt diferents, però tenen en comú les ganes de viure i l’objectiu vital d’acabar l’obra que tenien entre mans”

“Els metges donem un diagnòstic i qui el rep passa a ser un malalt per al sistema. Però les persones no només són malalts. Tendim a posar-ho tot en caixetes, però la vida no és així”

“El pacient és un tot. És una persona que està malalta i el sistema no ens permet aprofundir-hi. No hi ha temps. Això fa les relacions més fredes i ens empobreix”

Ada Klein Fortuny és el pseudònim d’una metgessa experta en malalties infeccioses que també escriu i que prefereix mantenir l’anonimat. Té un gran sentit de l’humor, com es pot entreveure al seu compte de Twitter, i, sota aquest pseudònim, ha publicat el seu primer llibre, l’assaig La plaga blanca (L’Altra Editorial en català i Consonni en castellà), on recull com van conviure sis escriptors de finals del segle XIX i principis del XX amb la tuberculosi i com aquesta circumstància va afectar les seves vides i obres. Els protagonistes són Anton Txékhov, Frank Kafka, Katherine Mansfield, Joan Salvat-Papasseit, Paul Éluard i George Orwell. Tots connectats pel fil invisible de la malaltia. Per documentar-s’hi, Klein ha estat investigant els arxius personals dels autors, bàsicament diaris i correspondència. La manera com aquests autors universals van afrontar el llavors fatídic diagnòstic de tuberculosi ens ha portat a reflexionar amb Ada Klein sobre com els metges i metgesses miren i es relacionen amb els pacients avui en dia.

Continua la lectura de ““Ada Klein”, metgessa experta en malalties infeccioses i autora de l’assaig ‘La plaga blanca’: “Quan les opcions terapèutiques per a la tuberculosi eren pràcticament nul·les, la medicina ho compensava amb humanitat”” →

Elvira Bisbe, anestesiòloga i cantant de blues-soul: “Un dia cantava a les festes de la Mercè i després havia d’anestesiar un pacient. Vaig haver d’escollir”

2 comentaris

“M’agrada molt la medicina i crec que soc millor metgessa que cantant”

“Quan estàs actuant, el moment és teu i treus totes les emocions. Cantar em retorna l’equilibri emocional que necessito per tenir una bona salut mental i exercir la meva professió.”

“En l’últim concert el guitarra de la banda va patir un infart a l’escenari. Tots els meus companys anestesiòlegs van pujar a l’escenari i el vam tornar a la vida”.

A la vida hi ha moments en què hem de prendre decisions importants que impliquen renúncies. En el cas de l’anestesiòloga i vicepresidenta de la Junta del CoMB, Elvira Bisbe, va haver d’escollir entre dues carreres professionals: la medicina o la música. Es va imposar la medicina i no se’n penedeix, però no ha pogut -ni pot- deixar la seva passió pel rock i el blues. Bisbe és la vocalista de dues bandes, Jonibegut i d-Contraband, on hi fa de frontwoman. Sempre ha format part de bandes i, fins i tot, va enregistrar un disc en solitari amb projecció internacional. El cant és una afició que li ve de família i que li permet gaudir i mantenir l’equilibri emocional que necessita per fer de metgessa. A l’escenari ha viscut situacions de tots els colors, però, per sort, sempre hi ha algun metge entre el públic.

Continua la lectura de “Elvira Bisbe, anestesiòloga i cantant de blues-soul: “Un dia cantava a les festes de la Mercè i després havia d’anestesiar un pacient. Vaig haver d’escollir”” →

Ramon Gomis, endocrinòleg i dramaturg: “L’art i la ciència tenen punts de coincidència i ens ajuden a descobrir paisatges desconeguts”

3 comentaris

“La medicina no funciona sense empatia personal. Cal posar-se al lloc de l’altre, això m’ha ajudat molt com a dramaturg”

“M’agrada molt l’emoció del moment en què s’aixeca el teló i veus que els personatges viuen”

Ramon Gomis de Barbarà (Reus, 1946) és un dels especialistes en endocrinologia més reconeguts de casa nostra i també internacionalment. Professor emèrit de la Universitat de Barcelona (UB), investigador emèrit de l’Institut de Recerca IDIBAPS i director dels Estudis de Salut de la Universitat Oberta de Catalunya. (UOC) Però, de manera paral·lela a aquest vessant acadèmic i professional, ha desenvolupat també una prolongada i prolífica activitat literària com a autor i director teatral. Parlem amb ell sobre quins trets defineixen la seva carrera com a dramaturg i on creu que rau la màgia del teatre.

Continua la lectura de “Ramon Gomis, endocrinòleg i dramaturg: “L’art i la ciència tenen punts de coincidència i ens ajuden a descobrir paisatges desconeguts”” →

Josep Antoni Pujante, metge alpinista: “La muntanya dona alegries només pel fet de ser-hi. Les expedicions enriqueixen tant, que el de menys és fer el cim”

1 comentari

“La muntanya m’ha permès tractar amb persones que tenen altres costums, i maneres d’entendre la vida i també altres maneres d’emmalaltir i altres perspectives davant la mort”

“Ser metge a la muntanya té l’avantatge que pots autodiagnosticar-te, però no permet autoenganyar-te si veus que pots morir”

La carrera de Josep Antoni Pujante és extensa i diversa, es miri per on es miri. Com a professional, ha estat metge de família, d’urgències i neurocirurgià. Ha ocupat diversos càrrecs de gestió i direcció: secretari de l’Institut Català de la Salut (ICS), director de l’hospital Vall d’Hebron, president i conseller delegat del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) en l’època en què es van posar en marxa els helicòpters medicalitzats, i ara és director de relacions internacionals i cooperació sanitària internacional a la Conselleria de Salut. Ha escrit més d’una vintena de llibres sobre expedicions i esport. És diplomàtic. Ha rebut l’ordre olímpica del Comitè Olímpic Internacional i és pare d’una família més que nombrosa. Però Pujante és, sobretot, un esportista i un aventurer d’alta muntanya. Entre les seves fites més reconegudes està haver estat el primer alpinista català i espanyol en fer els Seven Summits, els set cims més alts de cada continent. La muntanya li ha donat moltes satisfaccions, però també molts ensurts i aprenentatges. I és que, més d’una vegada, ha sigut la sort el que li ha permès tornar a casa sa i estalvi. Ara, els reptes de Pujante són tornar a l’Everest i al K2, la segona muntanya més alta del món, a l’Himàlaia.

Continua la lectura de “Josep Antoni Pujante, metge alpinista: “La muntanya dona alegries només pel fet de ser-hi. Les expedicions enriqueixen tant, que el de menys és fer el cim”” →

Inés Zugasti, metgessa resident d’Hematologia i Hemoteràpia i cofundadora de la xarxa de formació en emergències i primers auxilis EqÜes: “Cada vegada ens contacten més escoles i instituts. Tenim formacions gairebé cada setmana”

Deixa un comentari

“Tenir l’oportunitat de parlar amb estudiants gairebé cada dia m’aporta moltes coses i m’ajuda a estar actualitzada”

“És molt important que la població sàpiga actuar davant d’una emergència de salut. S’hauria de fer una formació sistematitzada i sostinguda en el temps”

Les precursores d’Eqües Barcelona, d’esquerra a dreta, Inés Zugasti, Mar de Pablo Miró i Ares Guardia Torrelles

Inés Zugasti (a l’esquerra de la foto) és metgessa resident de segon any d’Hematologia i Hemoteràpia a l’Hospital Clínic de Barcelona. Prové de Fraga (la Franja) i va començar a formar-se en medicina a Pamplona. Una de les seves inquietuds és la prevenció i l’educació sobre temes bàsics de salut i, sobretot, d’urgències i emergències mèdiques. Per això, l’any 2016 quan encara estudiava a Navarra, va crear amb alguns companys la iniciativa EqÜes, (Equipo de Urgencias y Emergencias Sanitarias), que, amb el temps, s’ha convertit en una associació estatal present a Pamplona des de 2016 i a Barcelona, on es va constituir l’any 2020. EqÜes està formada per metges residents i estudiants i professionals de la salut voluntaris que ofereixen xerrades informatives a escoles i instituts sobre primers auxilis i prevenció de la drogodependència. En total, sumen ja 400 voluntaris.

Continua la lectura de “Inés Zugasti, metgessa resident d’Hematologia i Hemoteràpia i cofundadora de la xarxa de formació en emergències i primers auxilis EqÜes: “Cada vegada ens contacten més escoles i instituts. Tenim formacions gairebé cada setmana”” →

Sergi Pascual, pneumòleg i mag: “El secret per ser un bon mag és no tenir por i connectar amb la gent”

Deixa un comentari

“La màgia m’ha ajudat molt a l’hora de parlar amb els pacients: sovint trenco l’esquema de la típica visita”

“Es poden fer moltes coses en màgia sense una gran tècnica de mans, però cal conèixer molt bé la psicologia de les persones”

Sergi Pascual Guardia (Sallent, Bages, 1979) treballa com a adjunt al servei de Pneumologia de l’Hospital del Mar, on s’ha especialitzat en EPOC. Però, des que era ben petit, exerceix i exercita també una disciplina ben diferent: la màgia. Parlem amb ell sobre com va començar aquesta afició i com ha anat aprenent trucs nous.

Continua la lectura de “Sergi Pascual, pneumòleg i mag: “El secret per ser un bon mag és no tenir por i connectar amb la gent”“ →