Categoria: Històries de Metges

Jaume Duran, metge de família, directiu i filòsof: “La pràctica assistencial ha de tenir una mirada integral: l’ésser humà va molt més enllà de la dimensió física”

Deixa un comentari

“Desplegar competències espirituals millora la capacitat aeròbica, disminueix la freqüència cardíaca i la tensió arterial, ajuda a dormir i permet controlar millor el dolor”

“Podem ser espirituals sense necessitat de religió. En la pràctica assistencial, això permet, per exemple, detectar el patiment que no té a veure amb el dolor”

“L’espiritualitat no és només anar a missa, és una experiència que t’acompanya. Ser metge és el mateix: no ets metge unes hores, ets metge”

Jaume Duran i Navarro (Barcelona, 1963) és especialista en medicina familiar i comunitària i exerceix com a director general de la Fundació Sanitària Mollet. El doctor Duran també és doctor en Filosofia i llicenciat en Ciència Religiosa – Teologia Bíblica. Té un màster en Bioètica i és membre de la Comissió de Deontologia del Col·legi de Metges de Barcelona. Parlem amb ell sobre el seu llibre La dimensió humana. Neurones i salms (Claret, 2023), on aprofundeix en la relació entre la neurociència i l’espiritualitat.

Continua la lectura de “Jaume Duran, metge de família, directiu i filòsof: “La pràctica assistencial ha de tenir una mirada integral: l’ésser humà va molt més enllà de la dimensió física”” →

Miquel Ylla, cardiòleg jubilat, alpinista, col·leccionista de 13.000 llibres de muntanya i escriptor: “La muntanya ho és tot per mi. Entre el meu pare i el meu net, som quatre generacions connectades per aquesta afició”

Deixa un comentari

“Quan treballava, aprofitava els diumenges per anar a la muntanya. Era com una cura per tornar-hi dilluns amb els ànims recuperats”

“La vellesa comporta renúncies, però hem de continuar fent tot allò que la salut ens permet”

“M’agrada molt escriure: em vaig jubilar el juliol del 2013 i l’octubre següent ja començava uns cursos a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu”

Miquel Ylla Boré (Vic, 1948) és cardiòleg i especialista en medicina de muntanya i està jubilat des de 2013. Durant la seva carrera professional, ha treballat a la Clínica l’Aliança de Vic, la Clínica de Vic i l’Hospital General de Vic i també ha tingut una consulta privada i ha estat professor a la Universitat de Vic. Des de ben jove ha compaginat la medicina amb la seva afició per la muntanya i ha fet desenes de cims arreu del món. Esquiador, escalador i alpinista, també ha escrit diversos llibres relacionats amb la natura. Té una col·lecció de més de 10.000 llibres de muntanya i presideix l’Associació Cultural del Llibre de Muntanya.

Continua la lectura de “Miquel Ylla, cardiòleg jubilat, alpinista, col·leccionista de 13.000 llibres de muntanya i escriptor: “La muntanya ho és tot per mi. Entre el meu pare i el meu net, som quatre generacions connectades per aquesta afició”” →

Mercè Custal, metgessa de família i participant d’Àreadaptada Associació, dedicada a l’esport adaptat inclusiu: “Feia 40 anys que no anava en bici i començar a pedalar a l’aire lliure amb bons amics i millorar la capacitat física ha estat una gran satisfacció”

Deixa un comentari

“Veure com les persones amb dificultats de mobilitat poden millorar l’autonomia amb temps i recursos és un aprenentatge”

“Encara existeixen moltes barreres arquitectòniques a la via pública, als camins o als carrils bici”

Mercè Custal Jordà (Girona, 1957) és especialista en Medicina Familiar i Comunitària i exerceix al CAP Rambla de Terrassa. La doctora Custal també és fisioterapeuta i actualment està cursant un màster en neurorehabilitació. Parlem amb ella sobre l’associació ÀreAdaptada, en la qual participa i que promou la pràctica inclusiva d’activitats esportives, especialment de ciclisme i submarinisme, entre persones amb diversitat funcional.

Continua la lectura de “Mercè Custal, metgessa de família i participant d’Àreadaptada Associació, dedicada a l’esport adaptat inclusiu: “Feia 40 anys que no anava en bici i començar a pedalar a l’aire lliure amb bons amics i millorar la capacitat física ha estat una gran satisfacció”” →

Edgar Casajuana, neurocirurgià i submarinista: “Tenir el privilegi d’interactuar amb balenes en el seu entorn no es pot comparar amb gairebé res”

Deixa un comentari

“El submarinisme m’ha permès descobrir altres països i entorns i prendre consciència d’aspectes com la situació dels taurons”

“En neurocirurgia i en submarinisme, cal tenir-ho tot sistematitzat i sota control. Has d’estar concentrat i fer sempre el mateix per no equivocar-te o, almenys, per minimitzar l’error”

“Fent apnea depens de la teva respiració, sents que formes part del medi de manera molt directa, natural i equilibrada”

Edgar Casajuana Garreta (Terrassa, 1980) és especialista en neurocirurgia i treballa a l’Hospital Universitari Mútua de Terrassa. També desenvolupa la seva activitat dins l’àmbit de la sanitat privada a través d’ATLAS Spine Institute, del qual és soci fundador. El doctor Casajuana és aficionat al submarinisme i aquest hobby l’ha portat a recórrer paisatges fascinants d’arreu del món. Parlem amb ell sobre les sensacions que li provoca aquest esport i sobre tot el que es pot aprendre de l’observació de la vida subaquàtica.

Continua la lectura de “Edgar Casajuana, neurocirurgià i submarinista: “Tenir el privilegi d’interactuar amb balenes en el seu entorn no es pot comparar amb gairebé res”” →

Xurxo Romaní, dermatòleg i expert en música antiga: “Allò que té de bonic la música és no guardar-la per a un mateix, sinó fer-hi una festa”

Deixa un comentari

“Persones que restauren instruments antics sostenen que no s’han de tocar i que han d’estar a la vitrina d’un museu. No és la meva visió. El més bonic dels instruments és sentir-los”

“Tocar un instrument antic no té cap dificultat: qui toca una guitarra clàssica pot tocar una cítola o un llaüt”

“La música m’ha servit per relacionar-me amb persones de tot el món”

“Toco música música antiga, però també tinc un grup de versions de pop-rock i m’ho passo pipa tocant Deep Purple o Stevie Wonder”

Xurxo Romaní de Gabriel (La Corunya, 1966) és metge dermatòleg i treballa a l’Hospital General de Granollers. És un gran aficionat a la música tradicional i antiga i toca diferents instruments, principalment la viola de roda i la cítola, amb els quals ha fet múltiples concerts i ha gravat diversos treballs. Parlem amb el doctor Romaní sobre el seu interès per la música antiga i sobre les peculiaritats dels instruments medievals i d’aquest tipus de repertori. Podeu escoltar la seva música a Spotify i al seu perfil de YouTube.

Continua la lectura de “Xurxo Romaní, dermatòleg i expert en música antiga: “Allò que té de bonic la música és no guardar-la per a un mateix, sinó fer-hi una festa”” →

Mireia Puig, metgessa d’urgències: “La medicina d’urgències et tria a tu, no la tries tu a ella”

Deixa un comentari

“Per treballar a urgències calen persones capaces de prendre decisions ràpides, resilients, acostumades a utilitzar molt bé els recursos, a inventar i a crear”

“Tot fa pensar que els metges que s’examinin del MIR al gener de 2025 ja podran triar l’especialitat d’urgències i emergències”

“Estem contínuament prioritzant. Primer, classificant els pacients en funció del seu nivell d’urgència i, després, adaptant  els recursos per distribuir-los de la millor manera possible”

Mireia Puig Campmany (Barcelona, 1966) és especialista en Medicina Interna i treballa com a directora del Servei d’Urgències de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, a més de ser presidenta de la Societat Catalana de Medicina d’Urgències i Emergències (SOCMUE) i membre de la Junta de Govern del Col·legi de Metges de Barcelona. Parlem amb la doctora Puig sobre com funciona un servei d’urgències i el perfil dels metges que hi treballen i també sobre la nova especialitat de Medicina d’Urgències i Emergències, que serà una realitat en un futur molt proper.

Continua la lectura de “Mireia Puig, metgessa d’urgències: “La medicina d’urgències et tria a tu, no la tries tu a ella”” →

Clàudia Dasca, R2 de Medicina de Família i nedadora: “Anar als Jocs Olímpics de Londres va ser una experiència increïble que m’ha servit per a la carrera, per al MIR i per a la residència”

Deixa un comentari

“En la carrera esportiva, arriba un punt que has de dir prou. És molt difícil i mai saps quan serà el moment. Per sort, jo vaig poder seguir endavant amb la carrera de Medicina”

“El nostre sistema sanitari públic és molt potent i únic al món. La residència és una gran formació i estic contenta de poder formar-me aquí”

“Hem de tenir en compte el pacient de manera global: per molt que tractem una malaltia, si a casa no hi ha un bon suport, els fàrmacs no funcionen”

Clàudia Dasca Romeu (Sabadell, 1994) és resident de segon any de Medicina Familiar i Comunitària a l’Hospital Mútua de Terrassa. La doctora Dasca neda des que era ben petita i la seva afició la va portar a participar als Jocs Olímpics de Londres l’any 2012, quan tenia només 17 anys. En aquesta entrevista, ens explica què va sentir durant la seva experiència olímpica, com va compaginar la pràctica d’aquesta exigent disciplina esportiva amb l’estudi de la carrera i per què va escollir l’especialitat de Medicina de Família.

Continua la lectura de “Clàudia Dasca, R2 de Medicina de Família i nedadora: “Anar als Jocs Olímpics de Londres va ser una experiència increïble que m’ha servit per a la carrera, per al MIR i per a la residència”” →

Joseba Achotegui, psiquiatre i professor de Tècniques de psicoteràpia a la Universitat de Barcelona: “La síndrome d’Ulisses no és una malaltia. És un quadre d’estrès crònic molt intens”

1 comentari

“L’estrès o el dol són respostes adaptatives a situacions molt complicades que obliguen a renunciar a drets o a éssers estimats”

“Es tendeix a infravalorar les persones immigrants, però jo crec que són herois del segle XXI”

“A la consulta, veig com pateixen perquè no aconsegueixen feines per enviar diners a les seves famílies. És una preocupació constant”

Joseba Achotegui és metge psiquiatre, especialista en psicoteràpia, salut mental i migració, salut mental comunitària i psicologia evolucionista. També ha estat secretari de la Secció Transcultural de l’Associació Mundial de Pediatria. L’any 2002 va descriure i posar nom al que avui coneixem com la ‘síndrome d’Ulisses’ al seu llibre La depresión de los immigrantes: una perspectiva transcultural.

Continua la lectura de “Joseba Achotegui, psiquiatre i professor de Tècniques de psicoteràpia a la Universitat de Barcelona: “La síndrome d’Ulisses no és una malaltia. És un quadre d’estrès crònic molt intens”” →

Montserrat Romaguera, especialista en Medicina Familiar i Esportiva: “Fer exercici no vol dir fer esport. Jo no pretenc que els meus pacients siguin atletes”

Deixa un comentari

“La manca de temps no és la millor coartada per no fer activitat física. Cal buscar allò que motiva a cada persona”

“Estem en un moment d’extrems: a la base, la majoria de la població no fa activitat física i, a l’altre extrem, hi ha un boom d’adults de mitjana edat que es llencen a fer reptes per als quals no estan prou preparats”

“Vaig a treballar amb bici, faig els domicilis amb la motxilla a peu… Els pacients em coneixen i, subtilment, estic predicant amb l’exemple”

Montserrat Romaguera és especialista en Medicina Familiar i Esportiva. Treballa al CAP Ca n’Oriac de Sabadell, on també és tutora de metges residents. Paral·lelament, és coordinadora del grup d’Exercici Físic i Salut de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) i de la Sociedad Española de Medicina de Familia y Comunitaria (SemFYC). Ha practicat esport tota la vida i dedica gran part de la seva activitat professional a sensibilitzar pacients i companys de professió dels beneficis d’incorporar l’activitat física a la rutina diària. Tot plegat l’ha portat a escriure el llibre Mi medico me manda a paseo, un manual de recomanacions pràctic, distès i amb un toc d’humor. De moment, Camfic l’està distribuint i també es pot trobar a Abacus i a algunes llibreries de Sabadell.

Continua la lectura de “Montserrat Romaguera, especialista en Medicina Familiar i Esportiva: “Fer exercici no vol dir fer esport. Jo no pretenc que els meus pacients siguin atletes”” →

Laura Minguell Del Lungo, anestesiòloga i escriptora: “Sempre em deia que quan fos gran escriuria un llibre. I un bon dia em vaig adonar que ja era gran i m’hi vaig posar”

Deixa un comentari

“Escric en italià perquè una novel·la és un acte creatiu i has de dominar bé l’idioma”

“A cada operació, tractament o visita, hi ha tot un món de vivències al darrere. Fent de metge, sentim moltes històries”

“Un aspecte molt positiu de treballar en un hospital comarcal, i que m’ha ensenyat molt com a professional, és l’autonomia”

Laura Minguell Del Lungo (Roma, 1981) és especialista en anestesiologia i reanimació i treballa a l’Hospital de Berga. Escriu des de ben petita: ha publicat un recull d’històries reals i dues novel·les i n’està preparant dues més. Parlem amb ella sobre quina llengua escull per crear els seus llibres i com aconsegueix compaginar l’escriptura amb la vida familiar i professional.

Continua la lectura de “Laura Minguell Del Lungo, anestesiòloga i escriptora: “Sempre em deia que quan fos gran escriuria un llibre. I un bon dia em vaig adonar que ja era gran i m’hi vaig posar”” →