“Escriure un llibre va ser un procés molt creatiu i molt diferent del que estava acostumada a fer com a metge”

“Fer xerrades sobre reproducció assistida i salut sexual em gratifica molt. Venen dones a agrair-m’ho i em pregunten coses. Aquest contacte tan proper m’encanta”

“Anar als mitjans de comunicació em fa sortir de la zona de confort. Tinc ganes de continuar aprenent i de transmetre informació amb paraules que la gent pugui entendre”

Sara López Sánchez (Barcelona, 1978) és especialista en ginecologia i obstetrícia i treballa a la clínica CIRH de Barcelona, que forma part d’Eugin Group. La doctora López s’ha especialitzat en reproducció assistida i porta a terme una intensa labor de divulgació sobre fertilitat, ginecologia i salut sexual de la dona al seu compte d’Instagram (@ginecologasaralopez), fent xerrades en viu i també a través del seu llibre Quiero quedarme embarazada. Claves para entender la reproducción asistida (Alba Editorial, 2023). Parlem amb ella sobre l’origen i l’elaboració d’aquesta publicació i sobre el paper que juga la divulgació científica en la seva vida professional i personal.

Per què vas decidir escriure aquest llibre?

La idea va sorgir dels 15 anys que porto visitant. El que he vist a la consulta és que es dona molta informació relacionada amb les tècniques de reproducció assistida amb paraules a vegades difícils d’entendre i els pacients venen amb moltes preguntes, moltes pors i molts dubtes. Em vaig adonar que a la consulta resolíem molts dubtes, però un cop els pacients eren fora, la informació que podien trobar a internet o a les xarxes socials sovint era poc clara, poc empàtica i molt desordenada. O, fins i tot, hi havia desinformació. La idea era crear una mena de llibre de capçalera que serveixi d’acompanyament durant el procés de reproducció assistida per tal que els pacients sàpiguen en cada moment quina és la seva situació i quines són les proves i els tractaments que es poden anar trobant. Així poden sentir-se més acompanyats i resoldre els dubtes amb una font d’informació fiable i propera.

Com va ser el procés d’elaboració?

El projecte va sorgir just abans de la pandèmia i va estar rondant molt temps al meu cap, però no m’hi acabava de llançar perquè jo no soc escriptora, només havia fet la meva tesi doctoral. Volia un llibre molt proper, molt clar i, sobretot, amb moltes il·lustracions. Una escriptora em va aconsellar escriure cada dia una mica, com si fos un exercici. Jo agafava la meva llibreta i anava plasmant el que explicava cada dia a la consulta. Aquest procés d’escriptura va durar més o menys un any i va ser un procés molt creatiu. M’ho vaig passar súper bé, perquè, no només hi anava plasmant el meu dia a dia, sinó que hi anava introduint conceptes i em posava molt en la pell dels i les pacients. Pensava què hi voldria trobar jo, si fos pacient, en un llibre d’aquest tipus. Vaig fer una primera part més tècnica, on explico com funcionen els tractaments en funció del tipus de família que ens trobem a la consulta, i una segona part més holística, perquè, en reproducció assistida, tothom és important: el metge, el biòleg, la infermera o la psicòloga.

Al llibre, van participar més professionals sanitaris, doncs?

En aquest camí per aconseguir l’embaràs, tant la pacient com la parella necessiten estar físicament i emocionalment bé, perquè no sempre s’aconsegueix a la primera. Al llibre, explico també aquesta part d’acompanyament psicològic, de nutrició, de com preparar-se, etc. Vaig demanar a una companya biòloga, una companya genetista, una companya psicòloga i una companya nutricionista que m’ajudessin amb cada part més específica. Un cop el text ja va estar escrit, vaig introduir-hi les il·lustracions.

Tenies en ment algun artista en concret?

Jo partia del no-res, de no saber com funciona escriure un llibre. Vaig llegir un llibre sobre com editar llibres i em vaig posar en contacte amb una noia que feia il·lustracions. Volia il·lustracions amables, perquè hi ha molta anatomia, i també una part de laboratori, etc. Volia dibuixos bonics i en aquarel·la, perquè m’agrada pintar amb aquesta tècnica. Vaig buscar diferents il·lustradores i vaig escollir la Fanny González. També vaig contactar amb una correctora d’estil, perquè jo escrivia a la meva manera, potser, a vegades, amb un estil massa científic. Ella em va ajudar a fer un text més amable, més esponjós i proper. També vaig voler fer com quan estudiava medicina: prenia apunts i després feia servir marcadors fluorescents de molts colors, per remarcar definicions, funcions o conceptes diferents i fer una lectura no molt pesada, sinó més amena. En tot aquest procés. vaig trigar un altre any. Finalment, quan ja estava tot enllestit, una altra noia em va ajudar a editar el llibre: els marges, els colors, etc. Va ser un procés molt creatiu i molt diferent del que estem acostumats a fer com a metges.

Segons el que expliques, doncs, totes les persones involucrades en el projecte han estat dones. És això una elecció volguda?

Conscientment no, però inconscientment sí. És veritat, anava sorgint i no sé si ha estat casualitat. Però, com és un tema que a les dones ens toca molt de prop, crec que inconscientment m’anava arribant que tot fossin dones. A més, en el nostre sector la majoria són dones. Però aquesta reflexió ja l’havia fet i és curiós: va ser casualitat, però m’agrada que hagi estat així.

Tant al llibre, com també a la consulta, com enfoques el fet que a la reproducció assistida el component emocional –la il·lusió, la por, la frustració, les expectatives– sigui tant important?

Quan vaig començar a fer reproducció assistida, ningú no em va ensenyar com tractar les pacients en el vessant psicològic. En el fons, el tema mèdic de la reproducció assistida és la part fàcil de tot el tractament; la part complicada és acompanyar, no deixar caure i escoltar els pacients. A vegades es consensua a la consulta, en funció del tipus de tractament que es faci, que si no s’ha aconseguit l’embaràs es decideix no continuar. Aquests casos són pocs, però són durs. La part complicada, que és la psicològica, l’hem après amb l’experiència. En un equip que es dedica a la reproducció assistida, el paper de la psicòloga és molt important per ajudar a gestionar les emocions. Sempre dic a les pacients que el meu objectiu és que es quedin embarassades, però necessiten eines per gestionar el tractament hormonal o un resultat no esperable. Fem molt acompanyament, molta escolta, molta presència responent un dubte en una trucada o un e-mail. El fet d’haver escrit el llibre em dona la tranquil·litat de saber que allà les pacients poden solucionar molts dubtes. Són procediments que no saben com acabaran i conèixer què poden anar trobant dona tranquil·litat. Els resultats no els sabem mai i tots esperem que siguin bons, però, si no és així, el llibre pot ajudar i acompanyar en el procés.

Quan vas començar a fer divulgació?

Ara que estic ficada de ple en les xarxes socials, m’he adonat que moltes persones que divulguen científicament comencen fent-ho en xarxes socials i després treuen el seu llibre. Jo ho vaig fer a l’inrevés. Amb l’excusa de donar a conèixer el meu llibre, vaig començar en xarxes socials, fa cosa d’un any i escaig. La idea era donar-me a conèixer com a divulgadora i apropar un tema que, tot i que avui dia és menys tabú, encara té conceptes i aspectes que costa una mica que arribin al públic general. Ha estat una experiència xula, perquè jo venia de ser anti xarxes socials i gairebé no feia servir Instagram. Però he vist que, en el fons, divulgar en xarxes socials és crear comunitat al voltant d’un tema. És veritat que és feina, perquè cada setmana has de crear contingut i has de tenir imaginació per no cansar, apropar els temes i fer que s’entenguin. Però el feedback que he tingut, en general, ha estat molt bo i gratificant. També hi ha hagut persones que m’han contactat a través d’Instagram, des de Canàries o Sant Sebastià, que no les conec de res, per dir-me: “Gràcies per escriure el llibre”. Això no té preu. M’ho vaig passar molt bé fent el llibre, però el que va venir després ha estat impressionant.

Què t’aporta personalment, doncs? 

Primer de tot, l’orgull d’haver escrit el llibre i el feedback de les pacients, que estan agraïdes. No hi havia gaires llibres sobre el tema i, justament per això, em vaig llançar a escriure’l. El fet d’haver escrit el llibre m’ha obert portes als mitjans de comunicació i he sortit de la meva zona de confort, perquè els metges presentem articles o pòsters als congressos, però sempre dins la comunitat científica. M’he adonat que les persones t’agraeixen que els expliquis coneixements que semblen molt senzills, però que no estan tan estesos, com per exemple, la reserva ovàrica d’una dona, que és finita. M’agrada anar a parlar a la televisió o fer entrevistes als diaris o a la ràdio, sortir de la zona de confort. Tinc ganes de continuar aprenent i de transmetre informació amb paraules amb les quals la gent se senti identificada i pugui entendre.

Tens entre mans algun altre projecte de divulgació? 

Ara mateix, estic centrada a les xarxes socials, perquè és un procés creatiu que requereix molt temps i molta imaginació. És veritat que recordo com de bé m’ho vaig passar escrivint el llibre i m’encantaria tornar a passar per això. Però ara mateix, a curt termini, no tinc previst escriure un altre llibre i faig divulgació a xarxes socials i també a llocs com farmàcies, biblioteques, etc. Són punts neuràlgics per arribar a la població, per parlar de salut sexual de la dona, del cicle menstrual, etc. En això estic, fent xerrades d’aquest tipus, que em gratifiquen molt. Després, venen dones a agrair-ho i a preguntar-me coses i aquesta experiència, aquest contacte tan proper, m’està encantant.

Algun consell per als companys de professió que vulguin ser divulgadors?

Els metges ens hem d’obrir més. No només compartir les nostres experiències i els nostres casos amb altres metges i amb la comunitat científica, sinó obrir-nos més a la població. Fer servir un llenguatge proper, empàtic, aclaridor. Les xarxes socials, ben emprades, són una bona eina per arribar a la població general i parlar de temes mèdics que, a vegades, a la consulta no hi ha temps per explicar.

Creus que és bo per a l’exercici professional que els metges i metgesses conserveu un espai propi per a les vostres activitats personals?

És fonamental. La meva feina m’encanta, però m’encanta perquè també m’encanta el que faig fora de la feina. No pots estar tot el dia treballant i, lògicament, tampoc pots estar tot el dia sense treballar. S’ha de trobar l’equilibri entre que t’agradi la teva feina i que t’agradi fer moltes altres coses: ceràmica, pintar, cuinar, fer esport… És molt important. Els hàbits de vida saludables no se centren només en nutrició o exercici, també en tenir aficions, més enllà de treballar, treballar i treballar. Aquest equilibri és important no només en medicina, sinó com a concepte general de vida.  

Has mencionat que t’agrada pintar amb aquarel·les. Tens alguna altra afició que practiquis en el teu temps lliure?

M’agraden molt les manualitats, en general. Quan els meus fills eren petits, en feia moltes més. Però tot el que és manual, com cosir, fer ceràmica o pintar, em dona molta tranquil·litat, m’agrada molt i m’ajuda a meditar. A més de la meditació plena, la que fas asseguda en una estora, aquest tipus de hobbies també són formes de meditació. No és que pinti bé, ho faig a la meva manera, però em dona molta tranquil·litat i em relaxa molt.