Carme Roca, metgessa de família voluntària a Salut Sense Sostre: “No podem esperar que les persones sense llar vinguin a la consulta. Les hem d’anar a buscar allà on siguin”

“Aquí atenem d’una manera diferent, però no pitjor. Sempre preval la salut del pacient”

Carme Roca és metgessa de família al CAP El Clot de Barcelona i també és professora associada al grau de Medicina de la Universitat de Barcelona. Des de fa dos anys, cada dilluns al matí, exerceix com a metgessa voluntària a un lloc ben insòlit, la capella del Santíssim de l’església de Santa Anna de Barcelona, al barri Gòtic. S’hi ha muntat una consulta on fins fa quatre dies es feien batejos. Roca forma part de l’equip de Salut Sense Sostre, una associació creada recentment per professionals sanitaris amb l’objectiu de facilitar atenció sanitària a persones en situació de sense llar o de vulnerabilitat extrema. El mes de febrer es va celebrar el simposi “Cures sanitàries i socials de les persones sense llar”, on Roca va participar i on es va fer visible la necessitat urgent de posar el focus en l’atenció dels més vulnerables, ja que el 80 % de les persones sense sostre pateixen algun trastorn de salut, tenen una esperança de vida molt inferior a la població general i sovint l’accés al sistema sanitari els queda massa lluny.

Continua la lectura de “Carme Roca, metgessa de família voluntària a Salut Sense Sostre: “No podem esperar que les persones sense llar vinguin a la consulta. Les hem d’anar a buscar allà on siguin””

Eduard Estivill: “La medicina és una tapadora que m’ha anat molt bé, però el que realment m’agrada és cantar”

“La música ha estat el meu gran pilar perquè m’ha ajudat a comunicar”

Eduard Estivill és conegut com el metge del son. Aquest neuropediatre i especialista en medicina del son ha desenvolupat una extensa carrera mèdica que sempre ha compaginat amb la música. Des de finals dels anys seixanta, ha format part de Falsterbo, un grup de música folk amb més de 160 cançons a la motxilla. Amb Falsterbo, Estivill i els seus companys, van fer populars i es van fer seves grans cançons del folklore nord-americà. Després de més de cinquanta anys d’activitat, el grup baixa de l’escenari amb un nou disc Adéu Paf i amb una ambiciosa gira que els ha de portar fins al Palau de la Música. Estivill reflexiona sobre la seva carrera musical i el procés de comiat i tancar etapes.

Continua la lectura de “Eduard Estivill: “La medicina és una tapadora que m’ha anat molt bé, però el que realment m’agrada és cantar””

Qiaomiao Lin és la col·legiada número 60.000 del CoMB. Acaba de ser mare i és resident de cirurgia general: “Em vaig quedar embarassada preparant el MIR i vaig passar d’estudiar 12 hores al dia a només 3 o 4”

El número de col·legiat és personal i intransferible. La metgessa Qiaomiao Lin va venir al CoMB a col·legiar-se un dia qualsevol del maig de 2021, després de superar l’examen MIR, i, casualitats de la vida, li va tocar un número ben rodó: el 60.000. Ara és resident de cirurgia general a Mútua de Terrassa, tot i que va haver d’aturar la seva formació uns mesos perquè ha estat mare. La seva promoció va haver de viure amb molta incertesa l’examen MIR del 2021 després que la pandèmia per la COVID-19 obligués a endarrerir-ne la data. A més, va haver-hi molt d’enrenou pel sistema d’elecció de plaça. Conversem amb Lin sobre com va viure aquell moment, l’inici de la seva etapa MIR, coincidint amb la maternitat; la importància del benestar emocional i sobre com veu el futur de la professió.

Continua la lectura de “Qiaomiao Lin és la col·legiada número 60.000 del CoMB. Acaba de ser mare i és resident de cirurgia general: “Em vaig quedar embarassada preparant el MIR i vaig passar d’estudiar 12 hores al dia a només 3 o 4””

Oriol Sibila, pneumòleg i corredor de muntanya: “Veure sortir el sol després d’haver estat dues nits corrent és una sensació desbordant”

“La clau de les ultramaratons és ser capaç de gestionar els moments dolents i d’aprofitar i gaudir al màxim els moments bons”

“La pandèmia té coses bones perquè ha fet aflorar els bons valors de la muntanya: la solidaritat, l’altruisme, la companyonia”

Oriol Sibila (Navàs, 1975) és pneumòleg i treballa com a cap de la Secció de Cures Respiratòries Hospitalàries del Servei de Pneumologia de l’Hospital Clínic. Avui, però, l’entrevistem per parlar de la seva afició per les ultramaratons de muntanya, que l’ha portat a viure moments “espectaculars”.

Continua la lectura de “Oriol Sibila, pneumòleg i corredor de muntanya: “Veure sortir el sol després d’haver estat dues nits corrent és una sensació desbordant””

Josep Ramon Germá, oncòleg: “Qui faci oncologia ha de saber que tindrà nits dolentes, però dies molt bons”

Josep Ramon Germá Lluch (Barcelona, 1949) és catedràtic emèrit d’oncologia mèdica i consultor honorari i emèrit de l’Institut Català d’Oncologia (ICO), on va estar treballant 25 anys. Va néixer un 27 de setembre, celebració de Sant Cosme i Sant Damià, patrons de la medicina, fet que, segons explica, va determinar la seva professió. Recentment ha escrit el llibre Vencer al gran mal (Paidós), on relata la seva llarga experiència professional en la lluita contra el càncer.

Continua la lectura de “Josep Ramon Germá, oncòleg: “Qui faci oncologia ha de saber que tindrà nits dolentes, però dies molt bons””

Ferran Morell, pneumòleg i fundador de l’equip de futbol Galens Catalonia: “En medicina i en futbol, és molt important que l’equip sigui feliç”

Al pneumòleg Ferran Morell gairebé el coneix més gent pel futbol que no pas per la medicina. O, almenys, això ens diu ell. Morell és el metge futbolista, tot i que té una carrera mèdica llarguíssima. Fins al 2014 va ser cap de Pneumologia a l’Hospital Vall d’Hebron i, a partir del mateix any, és l’Ombudsman del seu institut de recerca, el VHIR. A més, continua en actiu i publicant. A principis dels anys setanta va proposar a uns companys fer un partit de futbol en sortir de l’hospital i va acabar organitzat el World Medical Football Championship, un campionat de futbol internacional per a metges que va començar a Barcelona el 1995 i que va acabar voltant pel món. La història de Morell és també la història dels Galens Catalonia.

Continua la lectura de “Ferran Morell, pneumòleg i fundador de l’equip de futbol Galens Catalonia: “En medicina i en futbol, és molt important que l’equip sigui feliç””

Carles Paytubí, metge internista, melòman i escriptor: “La medicina m’ha permès conèixer l’ésser humà i aquest coneixement m’ha permès escriure”

L’internista Carles Paytubí Garí (Barcelona, 1964) treballa com a responsable de la Unitat de Curta Estada Mèdica a l’Hospital General del Parc Sanitari Sant Joan de Déu de Sant Boi de Llobregat. Al marge de la medicina, la seva principal afició és la música, però ha escrit també una novel·la històrica. Comencem l’entrevista parlant de les malalties de compositors famosos de la història de la música, un tema sobre el qual n’és un expert conferenciant.

Continua la lectura de “Carles Paytubí, metge internista, melòman i escriptor: “La medicina m’ha permès conèixer l’ésser humà i aquest coneixement m’ha permès escriure””

Esperanza Gómez, psiquiatra forense i assessora de la sèrie ‘Nit i Dia’: “Vaig pujar a una taula d’autòpsies per interpretar un tros de cadàver”

“Des de fora, sorprèn la duresa dels casos als quals ens enfrontem i que la nostra vida segueixi amb normalitat”

La psiquiatra Esperanza Gómez és una referent en psiquiatria forense. És metgessa forense titular del Ministeri de Justícia en excedència i exerceix com a psiquiatra assistencial a la Clínica Galatea i com a psiquiatra forense per als tribunals. A més, fa docència i investigació. És vicedegana i professora de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) i directora del màster en Psicopatologia Legal, Forense i Criminològic de la UIC. El seu currículum és ben extens i també el nombre de publicacions que signa, moltes en clau de gènere. Però potser un dels apunts que més crida l’atenció del seu currículum és la seva participació en la sèrie Nit i Dia que va emetre TV3 el 2016, un thriller que girava al voltant d’una metgessa forense (Clara Segura) i dels seus companys, policies, metges forenses i jutges que han d’investigar un sèrie d’assassinats. Gómez va ajudar l’actor Miquel Fernández a construir el paper del psiquiatra forense, Aitor Otxoa. Parlem amb ella sobre la seva participació en aquesta ficció, la seva recerca i, inevitablement, la seva experiència atenent els professionals de la salut amb malestar emocional a causa de la pandèmia de COVID-19.

Continua la lectura de “Esperanza Gómez, psiquiatra forense i assessora de la sèrie ‘Nit i Dia’: “Vaig pujar a una taula d’autòpsies per interpretar un tros de cadàver””

Antoni Peris, metge i crític de cinema: “Ens estem acostumant a quedar-nos a casa i a no tenir relació amb gent que ens aporta opinions diferents”

Després de la Dictadura, van proliferar a Barcelona els cinemes de repertori que reestrenaven pel·lícules que encara no s’havien pogut veure aquí. D’aquelles sales, n’era un assidu Antoni Peris, metge d’atenció primària dedicat ara a la gestió i gran aficionat i coneixedor del cinema. Peris compagina la direcció-gerència del CASAP – Consorci Castelldefels Agents Salut i la direcció de l’EAP Can Bou amb la crítica cinematogràfica. Hores i hores de cel·luloide i unes quantes formacions han fet d’ell tot un expert. Des de fa vint anys, Peris col·laboraen diferents publicacions online amb les seves crítiques de cinema. Els cinemes barcelonins Loreto, Spring i el Cèntric, on tantes hores va passar, ja han desaparegut. A la ciutat encara resisteixen algunes sales petites que competeixen amb grans cinemes comercials i ara també amb les plataformes de streaming, que han guanyat espai arran de la pandèmia de COVID-19. Les formes de gaudir el cinema s’han multiplicat en els darrers anys i a Peris li preocupen els nous costums que està creant: l’aïllament social i deixar en mans d’un algoritme, que es basa només en els nostres gustos, la tria de les històries que veiem. El cinema, ens assenyala aquest metge, ens hauria de servir per conèixer noves mirades i per enriquir el nostre món, no per fer-lo més petit.

Continua la lectura de “Antoni Peris, metge i crític de cinema: “Ens estem acostumant a quedar-nos a casa i a no tenir relació amb gent que ens aporta opinions diferents””

Ivon Cuscó, biòloga del Programa d’Identificació Genètica de desapareguts de la Guerra Civil i el franquisme: “Quan els familiars veuen que hi ha algú al darrere que està buscant activament el seu desaparegut ja comencen a tancar el dol”

Ivon Cuscó (Barcelona, 1973) és biòloga i treballa com a facultativa al laboratori de l’Àrea de Genètica Clínica i Molecular de l’Hospital de la Vall d’Hebron. L’entrevistem amb motiu de la seva tasca al Programa d’Identificació Genètica (PIG), que té com a objectiu identificar les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, un projecte que defineix com a “apassionant”, “molt emocionant i impactant”.

Continua la lectura de “Ivon Cuscó, biòloga del Programa d’Identificació Genètica de desapareguts de la Guerra Civil i el franquisme: “Quan els familiars veuen que hi ha algú al darrere que està buscant activament el seu desaparegut ja comencen a tancar el dol””