Categoria: Històries de Metges

Vanessa Díaz, R2 de Medicina Familiar i Comunitària, va començar a exercir quan va esclatar la crisi sanitària per la COVID-19, mentre esperava una plaça MIR: “No sabia realment on m’estava ficant, però les ganes van poder més que la por”

Deixa un comentari

“Estava al sofà de casa esperant una plaça MIR i necessitava fer alguna cosa i ajudar com fos”

“Em va marcar veure els pacients tan sols. Ara, sempre que veig un pacient sol, també penso en la seva família”

Vanessa Diaz és resident de segon any de Medicina de Família i Comunitària al CAP Sant Pere de Ribes (ABS Garraf Rural), però va començar a exercir com a metgessa abans del que s’esperava. Va fer l’examen MIR l’any 2020 i, amb l’esclat de la pandèmia i tot esperant la convocatòria de residents [que no va arribar fins al setembre], va decidir que no podia quedar-se de braços plegats veient com els professionals sanitaris no donaven l’abast i va decidir fer un pas endavant i acollir-se a la col·legiació exprés que el Col·legi de Metges de Barcelona va oferir als metges que tot just s’acabaven de graduar. Des del març de 2020 i fins que va començar el MIR, Díaz va treballar al Centre Sociosanitari Mutuam Güell de Barcelona, una experiència que l’ha marcat profundament. La bona acollida i el suport dels companys van ajudar-la a enfrontar-se amb la por i la responsabilitat d’exercir sense haver estat abans resident i, a sobre, amb una malaltia llavors del tot desconeguda. L’estiu de 2020, Díaz ens va explicar la seva experiència a la sèrie #Metgesen1apersona. Ara, amb la perspectiva de dos anys, tornem a parlar amb ella sobre aquells mesos i sobre com han influït en la seva visió de la professió. Díaz traspua agraïment, humanitat i un fort compromís amb els pacients, les seves famílies i la societat.

Continua la lectura de “Vanessa Díaz, R2 de Medicina Familiar i Comunitària, va començar a exercir quan va esclatar la crisi sanitària per la COVID-19, mentre esperava una plaça MIR: “No sabia realment on m’estava ficant, però les ganes van poder més que la por”” →

Cecília Mazzara, cirurgiana i flautista a Ars Medica: “Tocar en orquestres m’ha ensenyat a saber treballar en equip”

Deixa un comentari

Cecília Mazzara (Montevideo, 1975) és cirurgiana maxil·lofacial a l’Hospital Sagrat Cor i toca la flauta travessera a l’Orquestra Ars Medica des de l’any 2004, tot i que n’és una membre fixa des de 2012. En aquesta entrevista conversem amb ella sobre les seves obres preferides o l’especial vinculació que hi ha entre la música i la medicina.

Continua la lectura de “Cecília Mazzara, cirurgiana i flautista a Ars Medica: “Tocar en orquestres m’ha ensenyat a saber treballar en equip”” →

Carme Roca, metgessa de família voluntària a Salut Sense Sostre: “No podem esperar que les persones sense llar vinguin a la consulta. Les hem d’anar a buscar allà on siguin”

3 comentaris

“Aquí atenem d’una manera diferent, però no pitjor. Sempre preval la salut del pacient”

Carme Roca és metgessa de família al CAP El Clot de Barcelona i també és professora associada al grau de Medicina de la Universitat de Barcelona. Des de fa dos anys, cada dilluns al matí, exerceix com a metgessa voluntària a un lloc ben insòlit, la capella del Santíssim de l’església de Santa Anna de Barcelona, al barri Gòtic. S’hi ha muntat una consulta on fins fa quatre dies es feien batejos. Roca forma part de l’equip de Salut Sense Sostre, una associació creada recentment per professionals sanitaris amb l’objectiu de facilitar atenció sanitària a persones en situació de sense llar o de vulnerabilitat extrema. El mes de febrer es va celebrar el simposi “Cures sanitàries i socials de les persones sense llar”, on Roca va participar i on es va fer visible la necessitat urgent de posar el focus en l’atenció dels més vulnerables, ja que el 80 % de les persones sense sostre pateixen algun trastorn de salut, tenen una esperança de vida molt inferior a la població general i sovint l’accés al sistema sanitari els queda massa lluny.

Continua la lectura de “Carme Roca, metgessa de família voluntària a Salut Sense Sostre: “No podem esperar que les persones sense llar vinguin a la consulta. Les hem d’anar a buscar allà on siguin”” →

Eduard Estivill: “La medicina és una tapadora que m’ha anat molt bé, però el que realment m’agrada és cantar”

Deixa un comentari

“La música ha estat el meu gran pilar perquè m’ha ajudat a comunicar”

Eduard Estivill és conegut com el metge del son. Aquest neuropediatre i especialista en medicina del son ha desenvolupat una extensa carrera mèdica que sempre ha compaginat amb la música. Des de finals dels anys seixanta, ha format part de Falsterbo, un grup de música folk amb més de 160 cançons a la motxilla. Amb Falsterbo, Estivill i els seus companys, van fer populars i es van fer seves grans cançons del folklore nord-americà. Després de més de cinquanta anys d’activitat, el grup baixa de l’escenari amb un nou disc Adéu Paf i amb una ambiciosa gira que els ha de portar fins al Palau de la Música. Estivill reflexiona sobre la seva carrera musical i el procés de comiat i tancar etapes.

Continua la lectura de “Eduard Estivill: “La medicina és una tapadora que m’ha anat molt bé, però el que realment m’agrada és cantar”” →

Qiaomiao Lin és la col·legiada número 60.000 del CoMB. Acaba de ser mare i és resident de cirurgia general: “Em vaig quedar embarassada preparant el MIR i vaig passar d’estudiar 12 hores al dia a només 3 o 4”

Deixa un comentari

El número de col·legiat és personal i intransferible. La metgessa Qiaomiao Lin va venir al CoMB a col·legiar-se un dia qualsevol del maig de 2021, després de superar l’examen MIR, i, casualitats de la vida, li va tocar un número ben rodó: el 60.000. Ara és resident de cirurgia general a Mútua de Terrassa, tot i que va haver d’aturar la seva formació uns mesos perquè ha estat mare. La seva promoció va haver de viure amb molta incertesa l’examen MIR del 2021 després que la pandèmia per la COVID-19 obligués a endarrerir-ne la data. A més, va haver-hi molt d’enrenou pel sistema d’elecció de plaça. Conversem amb Lin sobre com va viure aquell moment, l’inici de la seva etapa MIR, coincidint amb la maternitat; la importància del benestar emocional i sobre com veu el futur de la professió.

Continua la lectura de “Qiaomiao Lin és la col·legiada número 60.000 del CoMB. Acaba de ser mare i és resident de cirurgia general: “Em vaig quedar embarassada preparant el MIR i vaig passar d’estudiar 12 hores al dia a només 3 o 4”” →

Oriol Sibila, pneumòleg i corredor de muntanya: “Veure sortir el sol després d’haver estat dues nits corrent és una sensació desbordant”

Deixa un comentari

“La clau de les ultramaratons és ser capaç de gestionar els moments dolents i d’aprofitar i gaudir al màxim els moments bons”

“La pandèmia té coses bones perquè ha fet aflorar els bons valors de la muntanya: la solidaritat, l’altruisme, la companyonia”

Oriol Sibila (Navàs, 1975) és pneumòleg i treballa com a cap de la Secció de Cures Respiratòries Hospitalàries del Servei de Pneumologia de l’Hospital Clínic. Avui, però, l’entrevistem per parlar de la seva afició per les ultramaratons de muntanya, que l’ha portat a viure moments “espectaculars”.

Continua la lectura de “Oriol Sibila, pneumòleg i corredor de muntanya: “Veure sortir el sol després d’haver estat dues nits corrent és una sensació desbordant”” →

Josep Ramon Germá, oncòleg: “Qui faci oncologia ha de saber que tindrà nits dolentes, però dies molt bons”

Deixa un comentari

Josep Ramon Germá Lluch (Barcelona, 1949) és catedràtic emèrit d’oncologia mèdica i consultor honorari i emèrit de l’Institut Català d’Oncologia (ICO), on va estar treballant 25 anys. Va néixer un 27 de setembre, celebració de Sant Cosme i Sant Damià, patrons de la medicina, fet que, segons explica, va determinar la seva professió. Recentment ha escrit el llibre Vencer al gran mal (Paidós), on relata la seva llarga experiència professional en la lluita contra el càncer.

Continua la lectura de “Josep Ramon Germá, oncòleg: “Qui faci oncologia ha de saber que tindrà nits dolentes, però dies molt bons”” →

Ferran Morell, pneumòleg i fundador de l’equip de futbol Galens Catalonia: “En medicina i en futbol, és molt important que l’equip sigui feliç”

Deixa un comentari

Al pneumòleg Ferran Morell gairebé el coneix més gent pel futbol que no pas per la medicina. O, almenys, això ens diu ell. Morell és el metge futbolista, tot i que té una carrera mèdica llarguíssima. Fins al 2014 va ser cap de Pneumologia a l’Hospital Vall d’Hebron i, a partir del mateix any, és l’Ombudsman del seu institut de recerca, el VHIR. A més, continua en actiu i publicant. A principis dels anys setanta va proposar a uns companys fer un partit de futbol en sortir de l’hospital i va acabar organitzat el World Medical Football Championship, un campionat de futbol internacional per a metges que va començar a Barcelona el 1995 i que va acabar voltant pel món. La història de Morell és també la història dels Galens Catalonia.

Continua la lectura de “Ferran Morell, pneumòleg i fundador de l’equip de futbol Galens Catalonia: “En medicina i en futbol, és molt important que l’equip sigui feliç”” →

Carles Paytubí, metge internista, melòman i escriptor: “La medicina m’ha permès conèixer l’ésser humà i aquest coneixement m’ha permès escriure”

Deixa un comentari

L’internista Carles Paytubí Garí (Barcelona, 1964) treballa com a responsable de la Unitat de Curta Estada Mèdica a l’Hospital General del Parc Sanitari Sant Joan de Déu de Sant Boi de Llobregat. Al marge de la medicina, la seva principal afició és la música, però ha escrit també una novel·la històrica. Comencem l’entrevista parlant de les malalties de compositors famosos de la història de la música, un tema sobre el qual n’és un expert conferenciant.

Continua la lectura de “Carles Paytubí, metge internista, melòman i escriptor: “La medicina m’ha permès conèixer l’ésser humà i aquest coneixement m’ha permès escriure”” →

Esperanza Gómez, psiquiatra forense i assessora de la sèrie ‘Nit i Dia’: “Vaig pujar a una taula d’autòpsies per interpretar un tros de cadàver”

Deixa un comentari

“Des de fora, sorprèn la duresa dels casos als quals ens enfrontem i que la nostra vida segueixi amb normalitat”

La psiquiatra Esperanza Gómez és una referent en psiquiatria forense. És metgessa forense titular del Ministeri de Justícia en excedència i exerceix com a psiquiatra assistencial a la Clínica Galatea i com a psiquiatra forense per als tribunals. A més, fa docència i investigació. És vicedegana i professora de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) i directora del màster en Psicopatologia Legal, Forense i Criminològic de la UIC. El seu currículum és ben extens i també el nombre de publicacions que signa, moltes en clau de gènere. Però potser un dels apunts que més crida l’atenció del seu currículum és la seva participació en la sèrie Nit i Dia que va emetre TV3 el 2016, un thriller que girava al voltant d’una metgessa forense (Clara Segura) i dels seus companys, policies, metges forenses i jutges que han d’investigar un sèrie d’assassinats. Gómez va ajudar l’actor Miquel Fernández a construir el paper del psiquiatra forense, Aitor Otxoa. Parlem amb ella sobre la seva participació en aquesta ficció, la seva recerca i, inevitablement, la seva experiència atenent els professionals de la salut amb malestar emocional a causa de la pandèmia de COVID-19.

Continua la lectura de “Esperanza Gómez, psiquiatra forense i assessora de la sèrie ‘Nit i Dia’: “Vaig pujar a una taula d’autòpsies per interpretar un tros de cadàver”” →