Categoria: Històries de Metges

Josep Maria Benet, metge de família i pagès: “El dia que em jubili de la medicina tindré molta feina amb les oliveres”

Deixa un comentari

“El primer part que vaig veure va ser el d’una ovella quan jo era molt petit. Tinc aquest record gravat”

“Vaig escollir fer medicina influït, en part, pel metge del poble. Era un metge rural i m’agradava com ho vivia. Sovint te’l trobaves passejant per la natura”

Josep Maria Benet és un metge de família de caràcter afable i posat, en aparença, tranquil. Treballa a l’ABS Sant Pere de Ribes (EAP Garraf Rural). Forma part del patronat de la Fundació Galatea, que té cura de la salut emocional dels professionals de salut. Ha tingut diferents càrrecs a la Junta de Govern del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) entre 2010 i 2021 i va presidir la Junta Comarcal del Garraf del CoMB de 2006 a 2018. Benet té una forta vinculació amb la terra. La seva infantesa i joventut ha transcorregut entre oliveres, ametllers, avellaners i vinyes. I, tot i dedicar-se a la medicina, mai ha deixat del tot la pagesia. De les seves terres familiars a Picamoixons, a l’Alt Camp, en surt un bon oli d’Arbequina DOP Siurana (Denominació d’Origen Protegida) premsat a la cooperativa del poble. Benet és un home de camp que gaudeix de les estones lliures treballant o encisant-se amb la terra que ara cuida, sobretot, el seu nebot, pagès de professió. És, a més, tot un expert en oli.

Continua la lectura de “Josep Maria Benet, metge de família i pagès: “El dia que em jubili de la medicina tindré molta feina amb les oliveres”” →

Iolanda Miró i Vinaixa, una metgessa amb un enfocament divers de la professió: “La pregunta del milió sempre ha estat la mateixa: com és que no estàs fent el que fan tots els metges?”

4 comentaris

“De sempre, he tingut sensibilitat per la llengua. Vaig començar amb l’edició de manuals, he fet traduccions de textos mèdics i redacto continguts”

“Jo soc metge, però necessito temps per explicar a què em dedico realment”

La metgessa Iolanda Miró i Vinaixa ha d’agafar aire per explicar a què es dedica professionalment. Si no fa de tot, gairebé. Miró fa assistència al Servei de Reumatologia de l’Hospital CIMA, és redactora i editora de textos mèdics, fa peritatges mèdics, revisa temes de farmacovigilància, col·labora amb el TERMCAT i podríem continuar. Miró va sortir de la clàssica carrera mèdica i va endegar el seu propi camí professional a través de la cura de les paraules. De fet, ara forma part de la junta directiva de Asociación Española de Redactores de Textos Médicos (AERTeM). També ha elaborat materials formatius mèdics i ha fet docència. Amb una sensibilitat innata per la llengua i la medicina, Miró treballa moltes hores en un despatx envoltada de llibres mèdics i de diccionaris que resumeixen les seves dues passions: la medicina i les ganes d’aprendre. Conversem amb ella sobre la capacitat de resiliència, de crear noves oportunitats i de no perdre mai l’entusiasme.

Continua la lectura de “Iolanda Miró i Vinaixa, una metgessa amb un enfocament divers de la professió: “La pregunta del milió sempre ha estat la mateixa: com és que no estàs fent el que fan tots els metges?”” →

Joan Valls, R1 de pediatria i violinista: “El violí forma part de mi: no m’imagino un món sense música ni sense tocar”

1 comentari

“Em vaig plantejar seriosament fer la carrera de música però, a l’últim moment, em vaig decantar per Medicina”

“Amb els nens tens una relació molt transparent, expressen tot el que senten”

“Una mare em va demanar si podia tocar a l’habitació del seu fill, que tenia càncer i estava en situació de final de vida”

Joan Valls Ramon-Cortés (Barcelona, 1996) és resident de primer any de pediatria a l’Hospital Sant Joan de Déu d’Esplugues del Llobregat i toca el violí des dels 6 anys. Recentment, un vídeo d’Instagram on se’l veu tocant en directe al quiròfan en una operació pediàtrica es va fer viral. Parlem amb ell de la seva afició musical i de les característiques de l’especialitat de pediatria.

Continua la lectura de “Joan Valls, R1 de pediatria i violinista: “El violí forma part de mi: no m’imagino un món sense música ni sense tocar”” →

Antoni Beltran, metge de família i autor d’’Ensenya’m la llengua’: “El malalt agraeix molt que tu parlis com parla ell a casa seva”

Deixa un comentari

Antoni Beltran Genescà (Matadepera, 1955), exerceix des de fa més de 30 anys com a metge de família a Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) i és autor del llibre Ensenya’m la llengua (Gregal, 2018). Aquesta publicació té la voluntat de rescatar i posar en valor el llenguatge mèdic popular en català i, segons explica en l’entrevista, està previst que tingui continuïtat com a projecte acadèmic.

Continua la lectura de “Antoni Beltran, metge de família i autor d’’Ensenya’m la llengua’: “El malalt agraeix molt que tu parlis com parla ell a casa seva”” →

Clàudia Codina, R3 de Medicina Interna i escriptora: “Tinc el privilegi de tenir una feina on sorgeixen moltes històries”

Deixa un comentari

Clàudia Codina (Mataró, 1994), està al tercer any de residència de Medicina Interna a l’Hospital Vall d’Hebron. Des de fa uns anys, col·labora amb la publicació cultural digital Catorze.cat, on escriu quinzenalment una columna amb històries sobre el seu dia a dia i reflexions personals.

Continua la lectura de “Clàudia Codina, R3 de Medicina Interna i escriptora: “Tinc el privilegi de tenir una feina on sorgeixen moltes històries”” →

Omar El Boutrouki, @eldoctorhuma, metge internista: “L’humor pot ser medicina si s’aplica en el moment i en les dosis adequats”

Deixa un comentari

“Durant la pandèmia, dibuixar ha estat una vàlvula d’escapament, un moment per dedicar-me a fer coses diferents i per expressar-me”

“Fins i tot en situacions complicades, sempre hi ha un espai per a l’humor entre els companys. És terapèutic”

Omar El Boutrouki és metge internista a la Fundació Althaia de Manresa. El seu alter ego a la xarxa és El Doctor Humà (Twitter i Instagram), una caricatura en blanc i negre que viu les aventures i desventures de la seva professió amb humor i esperit crític. Durant els mesos més durs de la pandèmia, aquest metge va explicar el dia a dia i els seus sentiments a través dels seus dibuixos a mode de tira còmica (tot i que de vegades sense massa espai ni motius per al riure). Revisar les seves publicacions és tornar a aquells moments de certa ingenuïtat inicial, de desconeixement i d’adaptació forçosa a una realitat nova cada cop més difícil i complexa. Conversem sobre l’humor i sobre els seus orígens marroquins, els quals són al darrere del seu nom artístic.

Continua la lectura de “Omar El Boutrouki, @eldoctorhuma, metge internista: “L’humor pot ser medicina si s’aplica en el moment i en les dosis adequats”” →

Vanessa Díaz, R2 de Medicina Familiar i Comunitària, va començar a exercir quan va esclatar la crisi sanitària per la COVID-19, mentre esperava una plaça MIR: “No sabia realment on m’estava ficant, però les ganes van poder més que la por”

Deixa un comentari

“Estava al sofà de casa esperant una plaça MIR i necessitava fer alguna cosa i ajudar com fos”

“Em va marcar veure els pacients tan sols. Ara, sempre que veig un pacient sol, també penso en la seva família”

Vanessa Diaz és resident de segon any de Medicina de Família i Comunitària al CAP Sant Pere de Ribes (ABS Garraf Rural), però va començar a exercir com a metgessa abans del que s’esperava. Va fer l’examen MIR l’any 2020 i, amb l’esclat de la pandèmia i tot esperant la convocatòria de residents [que no va arribar fins al setembre], va decidir que no podia quedar-se de braços plegats veient com els professionals sanitaris no donaven l’abast i va decidir fer un pas endavant i acollir-se a la col·legiació exprés que el Col·legi de Metges de Barcelona va oferir als metges que tot just s’acabaven de graduar. Des del març de 2020 i fins que va començar el MIR, Díaz va treballar al Centre Sociosanitari Mutuam Güell de Barcelona, una experiència que l’ha marcat profundament. La bona acollida i el suport dels companys van ajudar-la a enfrontar-se amb la por i la responsabilitat d’exercir sense haver estat abans resident i, a sobre, amb una malaltia llavors del tot desconeguda. L’estiu de 2020, Díaz ens va explicar la seva experiència a la sèrie #Metgesen1apersona. Ara, amb la perspectiva de dos anys, tornem a parlar amb ella sobre aquells mesos i sobre com han influït en la seva visió de la professió. Díaz traspua agraïment, humanitat i un fort compromís amb els pacients, les seves famílies i la societat.

Continua la lectura de “Vanessa Díaz, R2 de Medicina Familiar i Comunitària, va començar a exercir quan va esclatar la crisi sanitària per la COVID-19, mentre esperava una plaça MIR: “No sabia realment on m’estava ficant, però les ganes van poder més que la por”” →

Cecília Mazzara, cirurgiana i flautista a Ars Medica: “Tocar en orquestres m’ha ensenyat a saber treballar en equip”

Deixa un comentari

Cecília Mazzara (Montevideo, 1975) és cirurgiana maxil·lofacial a l’Hospital Sagrat Cor i toca la flauta travessera a l’Orquestra Ars Medica des de l’any 2004, tot i que n’és una membre fixa des de 2012. En aquesta entrevista conversem amb ella sobre les seves obres preferides o l’especial vinculació que hi ha entre la música i la medicina.

Continua la lectura de “Cecília Mazzara, cirurgiana i flautista a Ars Medica: “Tocar en orquestres m’ha ensenyat a saber treballar en equip”” →

Carme Roca, metgessa de família voluntària a Salut Sense Sostre: “No podem esperar que les persones sense llar vinguin a la consulta. Les hem d’anar a buscar allà on siguin”

3 comentaris

“Aquí atenem d’una manera diferent, però no pitjor. Sempre preval la salut del pacient”

Carme Roca és metgessa de família al CAP El Clot de Barcelona i també és professora associada al grau de Medicina de la Universitat de Barcelona. Des de fa dos anys, cada dilluns al matí, exerceix com a metgessa voluntària a un lloc ben insòlit, la capella del Santíssim de l’església de Santa Anna de Barcelona, al barri Gòtic. S’hi ha muntat una consulta on fins fa quatre dies es feien batejos. Roca forma part de l’equip de Salut Sense Sostre, una associació creada recentment per professionals sanitaris amb l’objectiu de facilitar atenció sanitària a persones en situació de sense llar o de vulnerabilitat extrema. El mes de febrer es va celebrar el simposi “Cures sanitàries i socials de les persones sense llar”, on Roca va participar i on es va fer visible la necessitat urgent de posar el focus en l’atenció dels més vulnerables, ja que el 80 % de les persones sense sostre pateixen algun trastorn de salut, tenen una esperança de vida molt inferior a la població general i sovint l’accés al sistema sanitari els queda massa lluny.

Continua la lectura de “Carme Roca, metgessa de família voluntària a Salut Sense Sostre: “No podem esperar que les persones sense llar vinguin a la consulta. Les hem d’anar a buscar allà on siguin”” →

Eduard Estivill: “La medicina és una tapadora que m’ha anat molt bé, però el que realment m’agrada és cantar”

Deixa un comentari

“La música ha estat el meu gran pilar perquè m’ha ajudat a comunicar”

Eduard Estivill és conegut com el metge del son. Aquest neuropediatre i especialista en medicina del son ha desenvolupat una extensa carrera mèdica que sempre ha compaginat amb la música. Des de finals dels anys seixanta, ha format part de Falsterbo, un grup de música folk amb més de 160 cançons a la motxilla. Amb Falsterbo, Estivill i els seus companys, van fer populars i es van fer seves grans cançons del folklore nord-americà. Després de més de cinquanta anys d’activitat, el grup baixa de l’escenari amb un nou disc Adéu Paf i amb una ambiciosa gira que els ha de portar fins al Palau de la Música. Estivill reflexiona sobre la seva carrera musical i el procés de comiat i tancar etapes.

Continua la lectura de “Eduard Estivill: “La medicina és una tapadora que m’ha anat molt bé, però el que realment m’agrada és cantar”” →