La història de la penicil·lina catalana

El 28 de setembre de 1928, Alexandre Fleming va observar una cosa estranya als seus cultius. Aquesta va ser la primera línia d’un dels descobriments mèdics més importants del segle XX, la penicil·lina, un antibiòtic que ha salvat la vida a milions de persones que probablement haurien mort a causa d’una infecció. Fleming va posar la primera pedra, però sense la feina posterior de molts investigadors no s’hauria pogut produir mai penicil·lina a gran escala per tal d’arribar als pacients d’arreu del món.

La penicil·lina no es va començar a produir en massa fins a la dècada dels 40, gràcies al mètode descrit pels investigadors Ernst Boris Chain i Howard Walter Florey, pel qual van  guanyar el Nobel de Medicina l’any 1945 i que van compartir, precisament, amb Fleming.

Continua la lectura de “La història de la penicil·lina catalana”

Cirurgia i Guerra Civil a través dels arxius personals: Antoni Porta Escayola, un metge a la Batalla de l’Ebre – III

En articles anteriors, hem explicat les experiències dels doctors Rafael Pulido i Miquel Gras com a cirurgians durant la Guerra Civil Espanyola a través de les informacions que es poden extreure de la documentació que ells mateixos van elaborar i guardar.

Antoni Porta Escayola va néixer a Barcelona l’any 1909 i es va llicenciar en Medicina l’any 1935. El març del 1936 va guanyar una plaça de metge intern de cirurgia de l’Hospital Clínic. Durant la Guerra Civil va ser mobilitzat i va tenir moltes destinacions, tot i que va ser a l’Hospital del Soleràs (Lleida) on hi va passar més temps, del juliol fins al desembre de 1938.

Dr. Antoni Porta Escayola (1909-1961)

Continua la lectura de “Cirurgia i Guerra Civil a través dels arxius personals: Antoni Porta Escayola, un metge a la Batalla de l’Ebre – III”

Cirurgia i Guerra Civil a través dels arxius personals: Miquel Gras, cirurgià a l’Auto-chir i a la Cova de Santa Llúcia – II

A la carrera de Medicina no s’ensenya ni s’ensenyava cirurgia de guerra. Quan va esclatar la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), molts metges van ser cridats al front per exercir en unes condicions duríssimes. Dels seus testimonis, tant personals com documentals, en podem saber els detalls. En un article anterior parlàvem del doctor Rafael Pulido, cirurgià que va exercir al tren-quiròfan i que va deixar constància de totes les seves intervencions en unes carpetes que la seva filla va donar a l’arxiu històric del Col·legi.

Ara és el torn de parlar del doctor Miquel Gras i Artero (1910-1999). Després de la guerra, el doctor Gras va ser un pioner en el camp de la cirurgia plàstica a Catalunya i de la medicina de l’esport. La muntanya era la seva gran afició.

Miquel Gras i Artero, capità metge i cap d’equip quirúrgic de l’Exèrcit Republicà del 1936 al 1939

Continua la lectura de “Cirurgia i Guerra Civil a través dels arxius personals: Miquel Gras, cirurgià a l’Auto-chir i a la Cova de Santa Llúcia – II”

Cooperació i salut internacional: lliurament de les Beques Bada 2018

cooperacio

L’Àrea de Cooperació del Col·legi ha donat a conèixer el nom dels 12 professionals de la Medicina que gaudiran d’una Beca “Dr. José Luis Bada” per formar-se en cooperació i salut internacional. Com ja sabeu, l’objectiu d’aquestes beques és donar suport econòmic a tots aquells metges i metgesses que volen cursar estudis de postgrau relacionats amb la cooperació internacional o fer estades formatives en el terreny.

Continua la lectura de “Cooperació i salut internacional: lliurament de les Beques Bada 2018”

Cirurgia i Guerra Civil a través dels arxius personals: Rafael Pulido Cuchí, el capità mèdic del Tren hospital número 20 – I

En la seva autobiografia, el doctor Moisès Broggi (1908-2012) explicava com la Guerra Civil Espanyola, des del punt de vista mèdic, va esdevenir un fructífer camp d’aprenentatge per a molts metges en l’atenció de ferits i cirurgia militar. Durant el conflicte, els cirurgians (tant civils com militars) que van assistir ferits al camp de batalla van aconseguir força avenços que després van resultar molt útils en posteriors conflictes, com a la II Guerra Mundial o a la del Vietnam. L’aplicació del “Mètode Trueta” per al tractament de ferides o el desenvolupament dels serveis mòbils de transfusions de sang en són alguns exemples. Hi ha molt bibliografia publicada, però de la història mèdica durant la Guerra Civil encara queden moltes línies per escriure. Continua la lectura de “Cirurgia i Guerra Civil a través dels arxius personals: Rafael Pulido Cuchí, el capità mèdic del Tren hospital número 20 – I”

100 anys de la Grip Espanyola de 1918

L’any 2018 es compleixen 100 d’anys de la pitjor pandèmia de grip de la història. El virus de l’anomenada a Grip Espanyola, de tipus A (H1N1), va matar entre 50 i 100 milions de persones en uns 18 mesos. Ho va fer en tres tongades: a la primavera 1918, durant la tardor-hivern de 1918 (la més mortífera) i amb un últim rebrot a la primavera de 1919. Aquesta pandèmia va capgirar tot el món.

L’epidemiòleg Antoni Trilla, membre de la Junta del CoMB i cap d’Epidemiologia i Medicina Preventiva de l’Hospital Clínic, ha estudiat a fons aquesta pandèmia i, a banda de publicar-ne un interessant fil divulgatiu a Twitter (“La gripe Española de 1918 en 18 tuits), ha participat en diferents jornades organitzades pel Col·legi, amb motiu d’aquest centenari, on n’ha explicat l’origen, les seves conseqüències i com va reaccionar-hi la societat. Continua la lectura de “100 anys de la Grip Espanyola de 1918”

TIC’s i medicina rural: experiències de salut al Berguedà i al Bages

mrural

Tal com parlàvem fa uns dies a l’article Tic’s i medicina rural: casos d’èxit en atenció primària, la tecnologia s’ha convertit en un element de progrés i millora en àmbits com el sanitari. Les noves tecnologies ja són una eina més a la consulta del metge i han permès, entre d’altres coses, que puguin optimitzar la seva feina i millorar la comunicació amb els pacients. Les TIC’s de salut són una finestra d’oportunitats en àmbits com la medicina rural, que ha de fer front a l’envelliment de la població, l’aïllament o la manca de professionals.

Continua la lectura de “TIC’s i medicina rural: experiències de salut al Berguedà i al Bages”

TIC’s i medicina rural: casos d’èxit en atenció primària

L’atenció primària és la porta d’entrada al sistema sanitari. Malgrat les mancances, és un servei que demostra constantment la seva excel·lència i capacitat afrontat, dia a dia, els reptes actuals: l’atenció a una població cada com més envellida, amb malalties cròniques o amb comorbilitat; la relació amb un pacient cada cop més informat i exigent; la necessitat de treballar en xarxa entre diferents equips multidisciplinars… En l’entorn rural, a més, s’hi afegeixen algunes dificultats, com l’aïllament territorial o els problemes per trobar especialistes que se sentin atrets per l’entorn i vulguin exercir al territori.

Continua la lectura de “TIC’s i medicina rural: casos d’èxit en atenció primària”

L’actitud, indispensable per ser un bon metge

Aquest any, més de 800 metges han començat la seva residència a les comarques de Barcelona. Es tracta d’una de les èpoques més especials per als professionals. Després d’un gran esforç, el metge abandona les aules i les classes acadèmiques per començar a fer de metge. És un moment estimulant, ple de reptes i d’oportunitats, d’hores d’estudi, de treball i de creixement personal. Continua la lectura de “L’actitud, indispensable per ser un bon metge”

Metges a les xarxes: Saps què diu Internet de tu?

Alguna vegada heu cercat el vostre nom a Google? Sabeu si Internet diu alguna cosa de vosaltres? Segur que sí. I sabeu què en diu exactament? Avui en dia tots tenim, en certa mesura, informació personal o professional penjada a Internet. El que apareix es considera identitat digital i pot donar molta informació sobre nosaltres: a què ens dediquem, què ens agrada, en quins entorns ens movem… Fins i tot, la nostra ideologia. Alguna vegada us heu parat a pensar què diu de vosaltres la vostra imatge de perfil de Whatsapp o les vostres piulades? Tot això és identitat digital. Continua la lectura de “Metges a les xarxes: Saps què diu Internet de tu?”