Esther Duarte, responsable de la Unitat de Neurorehabilitació del Servei de Medicina Física i Rehabilitació de l’Hospital de l’Esperança i de l’Hospital del Mar, ha incorporat una nova eina per optimitzar la rehabilitació neurològica: la realitat virtual. A través de la iniciativa Rehabilitation Gaming System, que es basa en la gamificació, ha aconseguit optimitzar els resultats dels seus pacients, que en molt menys temps milloren les seves funcionalitats i, per tant, la seva qualitat de vida.

Per què la realitat virtual per fer neurorehabilitació?

Amb la realitat virtual aconseguim tractar amb més intensitat als pacients durant més temps i adaptar-nos als seus dèficits. A més, també podem fer una rehabilitació més divertida i engrescadora.

En què consisteix la iniciativa Rehabilitation Gaming System (RSG)?

Rehabilitation Gaming System naix al laboratori SPECS (Universitat Pompeu Fabra), que coordina l’investigador Paul Verschure, i consisteix en un sistema de rehabilitació basat en la realitat virtual que busca treballar els dèficits de l’extremitat superior en una lesió neurològica.

Quins són els avantatges d’utilitzar RSG?

El primer de tots és que és possible fer-ho. Una cosa que ens preocupava era que el fet d’utilitzar aquesta tecnologia en persones que han patit un ictus, que ja tenen una edat avançada, podia suposar un fre. Lluny d’això, la gent s’ha animat de seguida i no ha estat una barrera. En segon lloc, ens ha permès augmentar la intensitat dels tractaments. En tercer, hem demostrat no sols que els pacients milloren, si no que milloren abans: amb menys setmanes de tractament s’aconsegueixen millors resultats.

Com s’ho prenen els pacients?

Primer no entenen gaire de què va, però són receptius i l’experiència és molt bona. No només milloren els moviments que són capaços de fer, sinó que millora la destresa i augmenta la quantitat de coses de la vida diària que ells poden fer. Aquesta és la part de resultat més important perquè no es tracta tant de millorar 10 graus del moviment d’una articulació, sinó que el pacient pugui rentar-se les dents amb més facilitat.

Amb aquests sistemes és més fàcil que els pacients s’adhereixin al tractament?

Sí perquè són més engrescadors i suposen un repte per al pacient, que veu com va pujant de nivells o aconseguint punts. Al mateix temps, és una manera de tractar més individualitzada i autònoma perquè el pacient pot fer-ho ell sol. El terapeuta el vigila, però no cal que estigui al seu costat.

La realitat virtual és el futur?

Jo crec que és un dels futurs perquè cada vegada es dissenyen sistemes més amigables, més fàcils d’utilitzar, més portables, més econòmics i més accessibles. La realitat virtual no substitueix als terapeutes, però sí que permet treballar amb més dosis i fer rehabilitació amb més intensitat i durant més hores i això va directament lligat als resultats. Per poder impulsar la tecnologia és indispensable el consorci entre els clínics, els investigadors i els desenvolupadors de la tecnologia per avançar amb la recerca i trobar els sistemes més eficients possibles.