“Volem ser líders en el monitoratge de pacients amb malalties neuromusculars”

Parlem amb Quique Llaudet i Mireia Claramunt, CEO i CTO, respectivamente, de l’empresa Ephion Health que va néixer amb un objectiu molt clar: millorar la qualitat de vida dels pacients amb malalties neuromusculars i afavorir la cerca de nous tractaments. A dia d’avui se centren en l’estudi de la síndrome de Duchenne, però ja treballen per aplicar la tecnología a altres malalties d’aquests tipus.

Continua la lectura de ““Volem ser líders en el monitoratge de pacients amb malalties neuromusculars””

Adaptar el món als ulls dels pacients amb baixa visió

bielglasses_02

En Biel va nàixer amb baixa visió. Una discapacitat visual que li provoca problemes per baixar les escales, travessar el carrer i, fins i tot, per reconèixer els seus pares, Constanza Lucero i Jaume Puig. Com que al mercat no existia cap solució que pogués millorar la qualitat de vida i l’autonomia del seu fill, van decidir crear-ne una. Així va nàixer l’start-up Biel Glasses, on desenvolupen unes ulleres intel·ligents que són capaces d’entendre l’entorn on es mou la persona amb baixa visió i mostrar-li.

Continua la lectura de “Adaptar el món als ulls dels pacients amb baixa visió”

Dr. Bedini: “Els dispositius ‘point-of-care’ pretenen simplificar els processos, acostar el laboratori al pacient i tenir comunicació en temps real amb el metge”

bediniSenzill, ràpid i de baix cost. Així és el dispositiu que han desenvolupat investigadors del Servei de Nefrologia i el laboratori CORE de l’Hospital Clínic, la Universitat Rovira i Virgili i CreatSens Health SL i que permet mesurar amb una única gota de sang els nivells de potassi dels pacients amb malaltia renal. El Dr. Josep Lluís Bedini, cap de l’Àrea Operativa del Centre de Diagnòstic Biomèdic (CDB) i del laboratori CORE de l’Hospital Clínic remarca que amb aquest nou dispositiu es podrà obtenir informació en temps real que ajudarà els clínics en la seva presa de decisions.

Continua la lectura de “Dr. Bedini: “Els dispositius ‘point-of-care’ pretenen simplificar els processos, acostar el laboratori al pacient i tenir comunicació en temps real amb el metge””

La carrera contra les infeccions nosocomials: nous mecanismes per acabar amb els bacteris resistents als antibiòtics

mañezLa cerca de noves vies per evitar que les infeccions causades per bacteris continuïn creixent és un dels grans reptes als quals ha de fer front la sanitat pública mundial. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) alerta que, si segueix aquesta tendència, es pot tornar a un escenari similar al de l’era preantibiòtica. Segons les seves previsions, l’any 2050 les morts anuals al món per infeccions bacterianes, la majoria de les quals s’adquireixen dins dels hospitals, poden superar els 10 milions.

Continua la lectura de “La carrera contra les infeccions nosocomials: nous mecanismes per acabar amb els bacteris resistents als antibiòtics”

Repensar l’assistència dels malalts amb desfibril·lador implantable (DAI)

viñolasEn el camí de l’emprenedoria, detectar el problema és el primer pas. A continuació, cal buscar-hi una solució. Aquestes dues passes són les que ha fet Xavier Viñolas, cap de la Unitat d’Arrítmies del Servei de Cardiologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, i que l’han portat a posar en marxa el projecte Procurement of comprehensive treatment, enhanced by digital technologies, of patients with automated implantable cardioverter defibrillator (AICD). Amb aquesta iniciativa, que ara per ara se centra en els malalts que porten desfibril·ladors implantables (DAI), el doctor Viñolas i el seu equip, plantegen un procés assistencial basat en la medicina de valor. La seva idea ha estat finalista als European Silver Economy Awards 2018, uns guardons d’economia de la salut que promouen solucions digitals innovadores per millorar la qualitat de vida de les persones grans.

Continua la lectura de “Repensar l’assistència dels malalts amb desfibril·lador implantable (DAI)”

Dra. Vidal i Dra. Mulero: “Amb les tecnologies busquem monitorar l’evolució dels pacients d’una forma més objectiva, contínua i real”

vidal-mulero

L’esclerosi múltiple (EM) és una patologia complexa que presenta una evolució molt diferent en cada pacient. La implementació de les noves tecnologies per tractar-la està afavorint que es pugui fer un seguiment cada vegada més acurat i donar una atenció més personalitzada. Des de fa uns anys el Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya (Cemcat) treballa en aquesta línia, tot potenciant la inclusió dels dispositius i aplicacions mòbils, tant a la consulta com en el dia a dia dels malalts. Les neuròlogues Àngela Vidal i Patricia Mulero, responsables del Laboratori visual i del projecte Patient Reported Outcome Measeures (PROMs), respectivament, creuen en l’eficàcia de les noves tecnologies per caracteritzar millor l’EM i oferir als seus pacients una millor qualitat de vida.

Continua la lectura de “Dra. Vidal i Dra. Mulero: “Amb les tecnologies busquem monitorar l’evolució dels pacients d’una forma més objectiva, contínua i real””

Dr. Conesa: “Procurem que el Sylvius ens serveixi tant per fer recerca com per fer pràctica neuroquirúrgica assistencial”

conesaEl Dr. Gerard Conesa, cap del Servei de Neurocirurgia de l’Hospital del Mar, i el seu equip estan immersos en el desenvolupament del projecte Sylvius, una plataforma que integra diverses tècniques de neuroimatge i que permet registrar simultàniament totes les zones del cervell d’alta eloqüència funcional. Amb Sylvius, anomenat així per la Vall de Silvi, els neurocirurgians podran navegar per aquest mapa del cervell, planificar amb màxima precisió les intervencions quirúrgiques i minimitzar-ne els riscos. En aquest projecte col·laboren l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), Galgo Medical i Obra Social “La Caixa”.

Continua la lectura de “Dr. Conesa: “Procurem que el Sylvius ens serveixi tant per fer recerca com per fer pràctica neuroquirúrgica assistencial””

Dra. Anna Febrer: “Amb l’exoesquelet nens que no havien caminat mai poden desplaçar-se”

annafebrerL’atròfia muscular espinal és la segona malaltia neuromuscular més freqüent en la infància. Afecta un de cada 6.000 – 10.000 infants i segons la forma clínica que presenti (tipus I, II o III), repercuteix en la seva capacitat de caminar. Amb la finalitat de poder proporcionar la marxa a aquests nens, els enginyers del Centre d’Automàtica i Robòtica (CAR-CSIC) i l’equip de la Dra. Anna Febrer, cap del Servei de Rehabilitació i Medicina Física de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, estan desenvolupant el primer exoesquelet exclusiu per a l’edat pediàtrica.

Continua la lectura de “Dra. Anna Febrer: “Amb l’exoesquelet nens que no havien caminat mai poden desplaçar-se””

Salut mental: un repte per a les noves tecnologies

innovacioSegons dades de l’Organització Mundial de la Salut, una de cada quatre persones patirà un problema de salut mental al llarg de la seva vida. Davant d’aquesta prevalença, calen eines de suport que ajudin a millorar l’eficàcia dels tractaments, la prevenció i, sobretot, la detecció precoç dels trastorns mentals. Per què no recórrer a les noves tecnologies per aconseguir-les? De fet, cada vegada existeixen més recursos TIC en el sector salut que complementen el model assistencial actual.

Continua la lectura de “Salut mental: un repte per a les noves tecnologies”

Realitat virtual, més enllà de l’entreteniment

rvirtualLa realitat virtual ja no és sols cosa de videojocs i entreteniment. Cada cop hi ha més disciplines que aprofiten tots els avantatges que ofereix aquesta tecnologia: educació, arqueologia, aeronàutica, art i també medicina. En aquest darrer camp, la realitat virtual ha obert tot un món de possibilitats i nous camins als professionals sanitaris per millorar tractaments i processos i aconseguir resultats molt més satisfactoris en la seva pràctica diària. L’ús de la realitat virtual també té uns efectes molt positius en els pacients, que de forma senzilla, indolora, divertida i engrescadora s’adhereixen als tractaments i milloren més ràpidament.

La realitat virtual consisteix en la generació d’entorns o escenaris que semblen reals a través de sistemes informàtics. D’aquesta manera, l’usuari té la sensació d’estar realment immers en aquest món irreal. Per aconseguir-ho, s’utilitzen diferents dispositius, com ara cascos de realitat virtual, ulleres, guants o, fins i tot, vestits. La tecnologia no és nova, de fet, els primers projectes de realitat virtual daten dels anys 60, quan es van començar a desenvolupar sistemes per aconseguir crear entorns artificials. Des de llavors, la realitat virtual s’ha anat definint i sofisticant, fins arribar a obtenir dispositius tant punters i innovadors com les ulleres “Oculus Rift”, que permeten una immersió completa en el joc gràcies a la visió 3D en estèreo.

Continua la lectura de “Realitat virtual, més enllà de l’entreteniment”