Resposta basada en el document “Recomanacions sobre l’ús d’informació mèdica i l’exercici de llibertat d’expressió a les xarxes socials” i amb la col·laboració de la secció col·legial d’e-salut i l’Assessoria Jurídica del CoMB
Les xarxes socials són un espai de comunicació molt efectiu per fer divulgació d’informació general sobre salut. De fet, segons dades de l’Observatorio Nacional de las Telecomunicaciones y de la Sociedad de la Información (ONTSI) de 2016, un terç dels pacients cerca informació de salut a la xarxa abans d’anar a la consulta i un 45,8% ho fa després per resoldre dubtes i/o confirmar el diagnòstic i tractament. Continua la lectura de “#Metgesalesxarxes: Com puc assegurar-me que la informació que publico a les xarxes és de qualitat i no està esbiaixada?”

Els ciutadans ens empenyen. Molts són usuaris actius de la xarxa per a molts aspectes de la seva vida, entre els quals, la salut i el benestar. La professió mèdica està fent un gran esforç per adaptar-se als nous temps, però el repte de fer viral la salut 2.0 entre els companys està a sobre de la taula. Aquest és el diagnòstic que va fer el Dr. Jaume Padrós, president del Col·legi, a la 

L’examen MIR d’aquest any es quedarà al record de molta gent per la seva polèmica pregunta sobre un metge resident, a qui una pacient de 15 anys li demana si li pot sol·licitar amistat per Facebook. Què ha de fer el Juan?
Catalunya vol ser un referent en salut a nivell europeu, i hi treballa de valent. Els professionals del sistema sanitari donen el màxim per oferir un servei excel·lent tot i les dificultats dels darrers anys. I en termes més estratègics, l’aposta per les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC) representa un pas endavant i una millora de l’atenció personalitzada al pacient tenint en compte totes les seves circumstàncies.
Seguir els tractaments o rutines terapèutiques de vegades és difícil i/o tediós, i el seu mal compliment un problema per la salut dels pacients i salut pública. La falta d’adherència terapèutica afecta a quasi el 50% dels pacients crònics i al 20% dels pacients aguts. És el que adverteix el document de consens “Una aproximació multidisplinar al problema a l’adherència terapèutica en les malalties cròniques” publicat per la Societat Española de Medicina Interna (SEMI). S’ha de trobar una solució a aquest problema, i el joc sembla ser una eina eficaç. 

