L’examen MIR d’aquest any es quedarà al record de molta gent per la seva polèmica pregunta sobre un metge resident, a qui una pacient de 15 anys li demana si li pot sol·licitar amistat per Facebook. Què ha de fer el Juan?

La pregunta va més enllà dels coneixements tècnics que ha de tenir un bon metge i planteja un problema de bioètica i de competències en comunicació. La pacient es troba en una situació mental delicada i el resident davant d’una petició inesperada. Els aspirants a residents MIR tenen quatre respostes diferents:

• Acceptar la petició d’amistat de la pacient
• Acceptar la petició d’amistat per només donar-li accés a determinats continguts
• Explicar-li que cal tenir certs límits professionals i que no podrà acceptar la seva petició
• Dir que sí a la petició, però sense intenció d’acceptar-la

La pregunta resulta “encertada” perquè respon a una situació que els professionals es trobaran durant la seva carrera professional, ja que “les TIC ja formen part de les consultes”. Aquest és el parer del President de la Comissió de Deontologia, Dr. Josep Terés, i de la Secció de Metges d’e-salut del Col·legi, a qui hem consultat per saber què pensen d’aquesta pregunta.

La tercera és la resposta correcta. Una opció que respon al sentit comú i a l’ètica professional però que no s’estudia en cap dels manuals de medicina, ni pràcticament a les facultats. De fet, el col·lectiu mèdic fa anys que reclama canvis en el currículum de les universitats perquè incloguin temari relatiu a la comunicació. Segons el Dr. Terés, la relació entre el facultatiu i la noia ha de ser de metge-pacient i “no d’altre tipus”.  A més, en relació a les altres respostes, el metge ha mantenir una relació basada en la sinceritat i no en “l’engany”.

Tots posen l’accent en què la pacient és, a més a més, menor d’edat. És cert, diuen, que els adolescents són un grup al què costa accedir. La pregunta del MIR obre el debat sobre els nous espais i serveis que s’han d’habilitar per donar resposta a les noves necessitats dels pacients. L’adolescent, en aquest cas, està demanant un espai de trobada  més enllà d’anar a la consulta, per si té dubtes o per tractar alguna qüestió que no impliqui desplaçament. Cal entendre que “estem en una societat hiperconnectada que reclama nous canals de comunicació metge-pacient”.

La resposta a la xarxa va arribar de seguida i es van fer moltes bromes al respecte, un perfil de Facebook (ja tancat) on la “la niña del MIR” demanava amistat, i una petició a la plataforma Change.org perquè la sol·licitud de la pacient sigui acceptada. A banda de les bromes, que han ajudat a alleujar l’estrès que suposen les cinc hores d’examen MIR, preocupen algunes respostes a la xarxa que dubtaven sobre si aquesta era un pregunta apropiada per l’examen, i si tenia relació amb els coneixements mèdics.

Saber fer un bon diagnòstic és molt important, però no és l’únic que defineix un bon metge. Cal que els nostres professionals i els estudiants aprenguin sobre la importància de treballar una bona relació metge-pacient: assertiva, propera, professional, i amb límits clars i adequats. “És imprescindible que els metges comencem a ser conscients que les xarxes socials són – vulguem o no – un punt de trobada amb els pacients i cal que sàpiguen mouren’s mínimament”,  afirma la Secció. La xarxa és una esfera més a tenir en compte. Allà les regles del joc no són diferents que a la consulta, però cal adaptar-les als entorns virtuals i preparar el sistema sanitari.

Els contactes metge-pacient a través de la xarxa haurien de poder quedar registrats a la història clínica del pacient, demana la Secció. Una forma d’apoderar realment als pacients és amb “la propietat real i efectiva” de les seves dades sanitàries. D’altra banda, apunten els metge d’e-salut, això s’ha de “comptabilitzar com una acció de treball per part del metge”.

La pregunta sobre el resident Juan ha generat enrenou sobretot perquè la formació pregrau pel que fa a la comunicació i a l’ètica és segur millorable i ampliable, però més enllà d’aquesta consideració representa un bon avenç en el contingut a avaluar dels metges, a través de competències i més enllà dels coneixements teòrics. I tal i com afirma el Dr. Terés hi ha molts qüestionaments sobre la relació metge-pacient a tenir en compte més enllà de les TIC.

En tot cas, les noves tecnologies sovint van per davant de la pròpia societat. Les xarxes ho estan canviant tot i cal reflexionar-hi i no quedar enrere.

Quina resposta haguessis donat tu? I si en lloc de Facebook hagués demanat pel contacte de Whattsapp?