Examen MIR: Doctor, et puc agregar a Facebook?

medicojuanL’examen MIR d’aquest any es quedarà al record de molta gent per la seva polèmica pregunta sobre un metge resident, a qui una pacient de 15 anys li demana si li pot sol·licitar amistat per Facebook. Què ha de fer el Juan?

La pregunta va més enllà dels coneixements tècnics que ha de tenir un bon metge i planteja un problema de bioètica i de competències en comunicació. La pacient es troba en una situació mental delicada i el resident davant d’una petició inesperada. Els aspirants a residents MIR tenen quatre respostes diferents:

  • Acceptar la petició d’amistat de la pacient
  • Acceptar la petició d’amistat per només donar-li accés a determinats continguts
  • Explicar-li que cal tenir certs límits professionals i que no podrà acceptar la seva petició
  • Dir que sí a la petició, però sense intenció d’acceptar-la

La pregunta resulta “encertada” perquè respon a una situació que els professionals es trobaran durant la seva carrera professional, ja que “les TIC ja formen part de les consultes”. Aquest és el parer del President de la Comissió de Deontologia, Dr. Josep Terés, i de la Secció de Metges d’e-salut del Col·legi, a qui hem consultat per saber què pensen d’aquesta pregunta.

La tercera és la resposta correcta. Una opció que respon al sentit comú i a l’ètica professional però que no s’estudia en cap dels manuals de medicina, ni pràcticament a les facultats. De fet, el col·lectiu mèdic fa anys que reclama canvis en el currículum de les universitats perquè incloguin temari relatiu a la comunicació. Segons el Dr. Terés, la relació entre el facultatiu i la noia ha de ser de metge-pacient i “no d’altre tipus”.  A més, en relació a les altres respostes, el metge ha mantenir una relació basada en la sinceritat i no en “l’engany”.

pregunta179
Imatge penjada per l’usuari de Twitter @nichkle89_klein

Tots posen l’accent en què la pacient és, a més a més, menor d’edat. És cert, diuen, que els adolescents són un grup al què costa accedir. La pregunta del MIR obre el debat sobre els nous espais i serveis que s’han d’habilitar per donar resposta a les noves necessitats dels pacients. L’adolescent, en aquest cas, està demanant un espai de trobada  més enllà d’anar a la consulta, per si té dubtes o per tractar alguna qüestió que no impliqui desplaçament. Cal entendre que “estem en una societat hiperconnectada que reclama nous canals de comunicació metge-pacient”.

La resposta a la xarxa va arribar de seguida i es van fer moltes bromes al respecte, un perfil de Facebook (ja tancat) on la “la niña del MIR” demanava amistat, i una petició a la plataforma Change.org perquè la sol·licitud de la pacient sigui acceptada. A banda de les bromes, que han ajudat a alleujar l’estrès que suposen les cinc hores d’examen MIR, preocupen algunes respostes a la xarxa que dubtaven sobre si aquesta era un pregunta apropiada per l’examen, i si tenia relació amb els coneixements mèdics.

Saber fer un bon diagnòstic és molt important, però no és l’únic que defineix un bon metge. Cal que els nostres professionals i els estudiants aprenguin sobre la importància de treballar una bona relació metge-pacient: assertiva, propera, professional, i amb límits clars i adequats. “És imprescindible que els metges comencem a ser conscients que les xarxes socials són – vulguem o no – un punt de trobada amb els pacients i cal que sàpiguen mouren’s mínimament”,  afirma la Secció. La xarxa és una esfera més a tenir en compte. Allà les regles del joc no són diferents que a la consulta, però cal adaptar-les als entorns virtuals i preparar el sistema sanitari.

Els contactes metge-pacient a través de la xarxa haurien de poder quedar registrats a la història clínica del pacient, demana la Secció. Una forma d’apoderar realment als pacients és amb “la propietat real i efectiva” de les seves dades sanitàries. D’altra banda, apunten els metge d’e-salut, això s’ha de “comptabilitzar com una acció de treball per part del metge”.

La pregunta sobre el resident Juan ha generat enrenou sobretot perquè la formació pregrau pel que fa a la comunicació i a l’ètica és segur millorable i ampliable, però més enllà d’aquesta consideració representa un bon avenç en el contingut a avaluar dels metges, a través de competències i més enllà dels coneixements teòrics. I tal i com afirma el Dr. Terés hi ha molts qüestionaments sobre la relació metge-pacient a tenir en compte més enllà de les TIC.

En tot cas, les noves tecnologies sovint van per davant de la pròpia societat. Les xarxes ho estan canviant tot i cal reflexionar-hi i no quedar enrere.

Quina resposta haguessis donat tu? I si en lloc de Facebook hagués demanat pel contacte de Whattsapp?

4 thoughts on “Examen MIR: Doctor, et puc agregar a Facebook?

  1. Pepe Serrano

    Certament la pregunta és un parany per algunes circumstàncies que hi conflueixen de les que en destacaria dues per a no estendre’m. En primer lloc està orientada a continguts dels que, fins a on jo tinc coneixement i com bé apunteu en el vostre text, no s’imparteixen en el pregrau que s’està avaluant.
    En segon lloc tot i l’extens redactat de la qüestió podríem afirmar que “li falten dades” per a estar ben confeccionada. Les xarxes socials estàn en constant evolució. Cada cop més se’ls hi donen utilitats diferents a aquelles per a les que vàren ser dissenyades. En el supòsit que en Joan tingui pàgina de Facebook (dada que únicament es dona per suposada en l’enunciat) en lloc s’esmenta que sigui la típica pàgina d’un adolescent -cosa poc freqüent en un metge- i podria ser només de continguts mèdics per a difondre entre el públic en general o ser el reflex d’un bolcat de matèries d’un bloc del propi metge. Acceptar la seva “amistat virtual” en qualsevol d’aquests dos supòsits no seria més que obrir-li una finestra de coneixements a la Sofía que podrien ser del seu interès. Si la pàgina de Facebook fora del tipus anomenat “fan page” en les que l’interacció dels que la visiten és mínima estaríem també davant d’un supòsit molt similar als anteriors.
    Qualsevol dels aspirants a l’oposició que tingui aquests coneixements sobre el Facebook és lícit, si més no, que dubti a l’hora de marcar la resposta.
    La qüestió sobre les xarxes socials del MIR es podia haver formulat de qualsevol altre manera que no induís a l’error en resoldre-la a aquells que en saben més del contingut que el propi avaluador.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s