“Hem de donar als professionals eines correctes, formació, capacitació i espais en les pròpies agendes per a la telemedicina”
“La telemedicina és un acte mèdic i, per tant, ha de complir totes les normes ètiques, deontològiques i legals”
Mireia Sans és metgessa de família i directora assistencial del CAP Comte Borrell – CAPSBE de Barcelona. També és la presidenta de la Secció Col·legial de Metges e-Salut del Col·legi de Metges de Barcelona. Amb ella, parlem de què és la telemedicina, de com fer-ne un ús adequat i segur i de com ha arribat al sistema sanitari per quedar-s’hi.
“La medicina catalana ha estat capdavantera i molt avançada i el nostre Codi de Deontologia reflecteix aquest tarannà”
“Els metges també tenim l’obligació de transmetre informació veraç i contrastada i de lluitar contra les fake news i la desinformació”
Montserrat Esquerda és presidenta de la Comissió de Deontologia del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) des que es va constituir, l’any 2020. La doctora Esquerda exerceix també com a pediatra a l’Hospital Sant Joan de Déu Terres de Lleida i és directora general de l’Institut Borja de Bioètica. Amb ella parlem de la importància i el valor que té per als metges i metgesses el Codi de Deontologia i, en concret, del Codi del CCMC, recentment actualitzat després d’un intens procés participatiu.
Aquest any, més de 800 metges han començat la seva residència a les comarques de Barcelona. Es tracta d’una de les èpoques més especials per als professionals. Després d’un gran esforç, el metge abandona les aules i les classes acadèmiques per començar a fer de metge. És un moment estimulant, ple de reptes i d’oportunitats, d’hores d’estudi, de treball i de creixement personal. Continua la lectura de “L’actitud, indispensable per ser un bon metge”→
Alguna vegada heu cercat el vostre nom a Google? Sabeu si Internet diu alguna cosa de vosaltres? Segur que sí. I sabeu què en diu exactament? Avui en dia tots tenim, en certa mesura, informació personal o professional penjada a Internet. El que apareix es considera identitat digital i pot donar molta informació sobre nosaltres: a què ens dediquem, què ens agrada, en quins entorns ens movem… Fins i tot, la nostra ideologia. Alguna vegada us heu parat a pensar què diu de vosaltres la vostra imatge de perfil de Whatsapp o les vostres piulades? Tot això és identitat digital. Continua la lectura de “Metges a les xarxes: Saps què diu Internet de tu?”→
“El metge que volem. Carta de la societat als metges”ha estat el vídeo de cloenda del 3r Congrés de la Professió Mèdica de Catalunya. La peça representa els valors que tant la societat com el propi col·lectiu mèdic creuen que ha de tenir la nova generació de metges i metgesses que tot just ara comencen el seu camí professional. Ells hauran de fer front i assumir els reptes que els hi planteja la ciutadania del segle XXI. De fet, aquest és el cor de la Declaració de Girona, aprovada al 3rCPMC pel 97% dels delegats que van assistir-hi i on es fa palesa la voluntat del col·lectiu mèdic per renovar el seu contracte amb la ciutadania i amb el país i construir entre tots la professió del futur.
L’examen MIR d’aquest any es quedarà al record de molta gent per la seva polèmica pregunta sobre un metge resident, a qui una pacient de 15 anys li demana si li pot sol·licitar amistat per Facebook. Què ha de fer el Juan? Continua la lectura de “Examen MIR: Doctor, et puc agregar a Facebook?”→
La publicació del Document de posició del COMB en relació a la publicitat de l’activitat mèdica ha estat el tema de debat de la Revista COMB 145. En aquesta ocasió s’ha escollit el format “taula rodona”, en la que han participat Josep Corbella, periodista especialitzat en ciència i salut de La Vanguardia; i el Dr. Joan Sala, membre de la Comissió de Deontologia del COMB. El Dr. Gustavo Tolchinsky, secretari de la Junta de Govern del COMB, ha estat l’encarregat de moderar el debat.
Medicina i Periodisme. Dues disciplines molt diferents, però amb un punt clau en comú: el secret professional. La confidencialitat entre metge-pacient i periodista-font d’informació és la base d’aquests professionals. No obstant, en determinats moments el secret professional es pot veure amenaçat per altres interessos o es poden sobrepassar els seus límits. En quins casos metges i periodistes han hagut de decidir entre mantenir el secret professional o fer-lo públic? De quina manera han afectat les Noves Tecnologies en aquestes relacions?
Per resoldre aquest dubtes i reflexionar sobre el concepte de secret professional, el COMB i el Col·legi de Periodistes de Catalunya van organitzar el passat 11 de febrer la jornada “Secret Professional. Drets i deures de metges i periodistes”. En l’acte van participar experts en Deontologia, com ara el Dr. Joan Terès, president de la Comissió de Deontologia del COMB; el Dr. Joan Sala i el Dr. Joan Monés, membres d’aquesta mateixa comissió; i Ignasi Pidevall, en representació de l’Assessoria Jurídica del COMB. Ells van ser els encarregats de fer un repàs del Codi de Deontologia de la professió mèdica i de la legislació que empara els metges en relació amb el secret professional.
De la banda periodística, Roger Giménez, president de la FCIC i dos testimonis en primera persona que es van trobar davant el dilema de respectar o no el consentiment de l’afectat. Ramón Besa, redactor en cap del diari El País, va explicar com van tractar el cas de la malaltia de l’entrenador del FCB, Tito Vilanova; i Anna Macpherson, periodista de La Vanguardia especialitzada en temes de salut, va recordar l’episodi de Teresa Romero i el dilema que es va viure a la redacció de si publicar o no la foto de Romero a l’habitació de l’hospital.
El COMB ha organitzat una xerrada informativa per als estudiants de medicina del Campus de l’Hospital del Mar (UPF-UAB) sobre el secret mèdic i la deontologia, i sobre les alternatives professionals a la formació especialitzada MIR.
El Dr. Joan Monés, membre de la comissió de deontologia del COMB, ha fet una ponència sobre ètica i deontologia. Per al Dr. Monés “el secret mèdic també ho és per als estudiants de medicina en tant que tenen accés a historials de pacients durant les pràctiques dels cursos clínics”
El Dr. Monés ha definit què és el secret mèdic, ha destacat la importància que aquest s’ha de guardar en benefici del pacient i ha explicat quines són les dificultats i les implicacions de guardar el secret professional, així com de revelar-ho. A més, ha parlat del codi deontològic dels metges, un codi de conducta aprovat i acceptat pel col·lectiu i que és important que els estudiants coneguin.
El Dr. Monés va ilustrar la seva xerrada amb exemples pràctics sobre revelació del secret professional en casos com l’abort en menors i la violència de gènere, entre d’altres.
La xerrada ha comptat amb una segona part on s’han explicat alternatives professionals per als metges que no facin la formació d’especialització MIR. El responsable del servei d’ocupació i de l’àrea de metge jove del COMB, Sr. Berenguer Camps, ha parlat de la possibilitat d’estudiar l’especialització a l’estranger, posant els exemples de països com Anglaterra i França.
A més, ha donat a conèixer als estudiants totes aquelles especialitats que no estan reglades pel sistema MIR i que són opcions de formació especialitzada a tenir en compte, i ha parlat de les sortides professionals per a metges no especialistes en el sector de l’administració pública i en el sector privat.