Alguna vegada heu cercat el vostre nom a Google? Sabeu si Internet diu alguna cosa de vosaltres? Segur que sí. I sabeu què en diu exactament? Avui en dia tots tenim, en certa mesura, informació personal o professional penjada a Internet. El que apareix es considera identitat digital i pot donar molta informació sobre nosaltres: a què ens dediquem, què ens agrada, en quins entorns ens movem… Fins i tot, la nostra ideologia. Alguna vegada us heu parat a pensar què diu de vosaltres la vostra imatge de perfil de Whatsapp o les vostres piulades? Tot això és identitat digital.

Mireia Sans, presidenta de la secció de Metges e-salut del CoMB, té molt clar que hem de cuidar la nostra identitat i la reputació que ens proporciona. Sobretot, com a professionals de la salut. Així ho va deixar palès a la VIII Jornada d’Atenció Primària al Món Rural, que es va celebrar a Berga el 18 de maig, organitzada pel CoMB.

La reputació d’un professional de la salut és indispensable per tenir i mantenir la confiança dels seus pacients i dels seus companys. El prestigi ja no està només a la consulta. L’evolució de la societat de la informació ha fet que s’hagi traslladat també a Internet. Així, per Sans, es fa imprescindible saber quina informació sobre un mateix hi ha exposada a la xarxa i què diu, així com fer-nos algunes preguntes: “Heu publicat vosaltres mateixos la informació o han estat altres?”, “Esteu d’acord amb el que transmet?”, “Us agrada?” Potser l’entitat per a la qual treballeu ha penjat la vostra foto com a part d’un equip. Si és així, ja teniu una identitat digital com a professional a Internet. Això és el que veuran els vostres pacients, companys i, potser, el vostre futur responsable quan et cerquin a Google.

Com gestionar la identitat digital

Per gestionar la pròpia identitat digital no és imprescindible llançar-se a totes les xarxes socials de cop, ni estar-hi present al 100% creant i publicant-hi contingut. El més recomanable és, abans de res, establir una estratègia i decidir quin és l’objectiu (serà personal o professional?), quin és el missatge o la marca que volem construir, a qui ens adrecem i a través de quines plataformes.

Per això, és interessant conèixer les diferents eines de comunicació i xarxes socials que hi ha l’abast. I revisar quines són les opcions de privacitat que ens permeten. Potser hi ha certa informació que preferim compartir només amb amics i familiars i d’altra que volem que arribi al màxim de gent. És qüestió de configurar correctament les nostres xarxes i avaluar-ne els riscos i oportunitats.

Deontologia a les xarxes

En poc temps les xarxes socials s’han convertit en un bast canal de comunicació, emprat àmpliament per la societat i les corporacions. Els metges no han estat menys, però tenen una particularitat: a les xarxes també estan subjectes a les normes del Codi de Deontologia. Per ajudar-los a fer un ús més responsable de les xarxes, el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) va elaborar un document i un decàleg amb recomanacions bàsiques per a l’ús de les xarxes pel que fa al contingut que es publica i a la relació que es crea amb els pacients, companys i institucions. Sans n’ha estat una de les redactores i recomana tenir aquestes recomanacions a mà i difondre-les entre els companys per evitar situacions desagradables, que ens desprestigien com a persones i com a professionals. Situacions com les que es poden veure al Manual de Redes Sociales publicat per l’OMC i d’altres que Sans va mostrar durant la jornada.

Informació relacionada:

• #Metgesalesxarxes: Com puc assegurar-me que la informació que publico a les xarxes és de qualitat i no està esbiaixada?
• #Metgesalesxarxes: Puc rebre una sanció pel contingut que penjo a la xarxa?
• #Metgesalesxarxes: Una persona em demana consell mèdic a través d’una xarxa social. Com he d’actuar? I si ja és pacient meu i el conec?
• #Metgesalesxarxes: Què he de tenir en compte per assegurar-me que no es pot identificar un pacient en una publicació a Internet