Resposta basada en el document “Recomanacions sobre l’ús d’informació mèdica i l’exercici de llibertat d’expressió a les xarxes socials” i amb la col·laboració de la secció col·legial d’e-salut i l’Assessoria Jurídica del CoMB

 

Les xarxes són una excel·lent eina per fer divulgació, tant de contingut adreçat a la ciutadania com de material per a altres companys. Cal, però, publicar amb professionalitat i responsabilitat, tot respectant els principis del Codi de Deontologia per tal d’evitar ser sancionats.

Hem de tenir en compte que qualsevol activitat relacionada amb la professió està subjecta al Codi de Deontologia i això també implica les publicacions a internet i les xarxes socials. En el cas de la professió mèdica, sempre prima l’atenció al pacient. Tal com disposa la norma 8 del Codi de Deontologia, la primera lleialtat que han de respectar els metges ha de ser amb el pacient i la seva salut s’ha d’anteposar a qualsevol altra conveniència. Així, si publiquem un contingut que perjudiqui un pacient podríem rebre una sanció.

Dret a l’honor, a la intimitat i a la pròpia imatge

Els drets a l’honor, a la intimitat i a la pròpia imatge s’anteposen sobre el dret de difondre opinions i informacions que puguin afectar pacients, sempre que puguin ser identificats. Per això hem de ser molt curosos quan publiquem informació relacionada amb un pacient.

Identitat del pacient

Sempre hem de preservar la identitat del pacient. Cal tenir especial atenció en la publicació de comentaris, imatges i vídeos. Podem utilitzar mesures de protecció com esborrar o distorsionar els elements que podrien identificar el pacient, com les dades personals, el rostre, tatuatges, marques a la pell, etc. Però també cal tinguem en compte altres elements del context que podrien donar coordenades per identificar-lo, com la data i hora d’ingrés, la població de procedència, el motiu de la consulta mèdica…

Igualment, encara que el pacient ens doni permís per publicar la seva identitat, hauríem de valorar si és convenient fer-ho, tenint en compte que la millor opció és ser discrets i evitar-ho al màxim. En qualsevol cas, caldria demanar sempre una autorització expressa per escrit per tal d’evitar el conflicte.

Secret Professional

En l’àmbit sanitari, el dret a la intimitat comporta l’obligació de respectar la confidencialitat de la informació que hem obtingut sobre la salut o la vida privada del pacient. És ineludible mantenir el secret professional sobre tot allò que el pacient ens ha confiat i sobre tot allò que com a professional hem vist o deduït. De fet, l’incompliment d’aquesta obligació –fora dels casos legalment previstos– pot ser considerat un delicte contra la intimitat per descobriment i revelació de secret, i podria comportar pena de presó i inhabilitació per a l’exercici.

Ens referim per exemple, a la divulgació de la informació de salut del pacient obtinguda directament de la relació assistencial i sense que estigui justificada la seva comunicació per protegir a terceres persones. En aquest cas, aquesta revelació només seria possible de forma confidencial i ajustada a la finalitat perseguida, en cap cas fent ús de les xarxes socials.

Dret a la intimitat

D’altra banda, el dret a la intimitat es refereix també a la divulgació de la informació que s’ha obtingut mitjançant l’accés sense autorització al fitxer on estan registrades les dades. Cal recordar que l’accés sense permís a la història clínica és un delicte que pot comportar pena de presó. És il·legal doncs, consultar la història de pacients que no li estan assignats al professional i per les quals no té autorització. Per tant, no podem consultar històries de companys, familiars o amics sense consentiment previ.

Segons l’article 7.4 de la Llei Orgànica 1/1982 de Protecció Civil del Dret a l’Honor, a la Intimitat i a la Pròpia Imatge, la divulgació de la vida privada de les persones -quan l’activitat ha estat coneguda a través de l’activitat professional- es considera una intromissió a la intimitat. La publicació de dades privades podria ser objecte d’un procediment judicial civil i comportar com a condemna la indemnització dels danys i perjudicis causats al perjudicat per part de qui ha estat l’autor de la intromissió, tal i com disposa l’article 9 de la referida llei.

Hem de tindre en compte que el dret a la intimitat i a la pròpia imatge no només s’aplica a l’àmbit sanitari. Els metges, fora de l’estricta relació amb el pacient, també hem de respectar i contemplar els principis del dret a l’honor, la intimitat i a la pròpia imatge. La vulneració d’aquests drets podrien comportar les mateixes conseqüències judicials i penals, però des del punt de vista civil.

A les xarxes socials, fem divulgació amb professionalitat i responsabilitat

Les xarxes són un espai més de comunicació i, per tant, estan subjectes a les mateixes normes. A l’hora de publicar-hi contingut relacionat amb pacients cal que tinguem molta cura i sensibilitat, més enllà de complir amb les exigències legals. Cal publicar amb professionalitat i responsabilitat, tot respectant els principis del Codi de Deontologia.

Per a més informació, us recomanem el document “Recomanacions sobre l’ús d’informació mèdica i l’exercici de llibertat d’expressió a les xarxes socials“.